dijous, 28 de juliol del 2016

JMJ - Peregrinos Claretianos de Puerto Rico a SALLENT 24 JULIOL 2016



Ens van visitar un nombrós grup de Joves i acompanyants de parròquies i centres claretians de Puerto Rico. El matí van visitar la Casa Claret, van participar de la Missa del migdia a la parròquia, i a la tarda van visitar el museu de la Casa Claret i després van pujar al Santuari de Fucimanya. El grup estava format per 110 pelegrins de camí a Cracòvia (Polònia) a la Jornada Mundial de la Joventut aquest cap de mes. Per atendre aquest Grup hi va haver un voluntariat de persones d

e la parròquia.



























dijous, 14 de juliol del 2016

ENS VISITEN

https://www.facebook.com/jmj2011claretpr/?fref=ts 
ENS VISITEN
Foto del Facebook
(JMJ - Peregrinos Claretianos de Puerto Rico)
Grup nombrós format per joves i famílies de Puerto Rico de parròquies i comunitats claretians de pas a la Trobada Mundial de Joves amb el Papa a Cracòvia (Polònia) a finals d'aquest mes. El formen 110 persones. Tenen programat, diumenge 24 juliol aquest dia a Sallent. A l'arribada  al mati visitaran la Casa Església i Museu Claret i participaran a la Missa del migdia a 2/4 de 12 a la Parròquia de la vila. Després de dinar visitaran el Santuari de Fucimanya, 
Per tal de preparar l'acollida per part nostra, el dimecres, dia 20 de l'actual tindrà lloc una trobada a les 6 de la tarda a la rectoria. Es demana persones voluntàries disposades a ajuda en l'acollida i acompanyament d'aquest nombrós grup  vinguts de Puerto Rico. el temps que estiguin a la vila de Sallent.



dimarts, 5 de juliol del 2016

Cronica Viatge 2 Juliol 2016



A pocs minuts de les vuit del matí del dia 2 de Juliol de 2016, ens posem en camí. Domina la frescor que anirà perdent força a mida que el sol escalfi.
El motor de l'autocar s'ha posat en marxa. El trajecte que ens espera és llarg. Cal que ens hi asseiem bé. Anem per l'eix deixant Manresa per prendre la variant de Vilafranca. La verdor a banda i banda de la carretera ens mostra un paisatge bonic, encantador... Som encara a la Catalunya central, la nostra paisatgística variada de muntanyes mitjanes, amb dos rius, com dues venes d'aigua, el Llobregat i el Cardener, i al llarg de les seves ribes, pobles i viles. També la nostra,  que temps enllà es coneixia com “La Perla del Llobregat".

Pels cims de Maians baixem per la comarca de l'Anoia, amb Igualada per capital, tot seguint la ruta que ens mena a la comarca de l'Alt Penedès amb els conreus de vinyes que com catifes verdoses li donen encant i prosperitat. La ciutat de Vilafranca  del Penedès s'alça com la seu del   bon vi, i Sant Sadurní d'Anoia on la majoria d'ampolles de cava porten aquest nom; o Sant Quintí de Mediona amb deus d'aigua, i moltes poblacions més.
Calia fer l'aturada del matí. A les "Medas" voravia dins l'autopista A-7 esmorzàrem. La bullícia de vehicles ens passen per sota.  Qui més qui menys busca el seu destí. Les rutes es diversifiquen: Qui se'n va a la costa per desplegar el para-sol a peu de sorra; qui va més enllà de províncies.   Fer turisme hi ha qui s'ho agafa sortir de casa, i fins i tot de país. Deixeu-m’ho per ara...

Anem fent ruta fins a la comarca Baix Penedès, on la Costa s'hi fa present, des del Vendrell, Calafell, l'Arboç, Albinyana... amb les seves platges de gran tradició turística, acompanyades de bona cuina, que atrauen a un gran nombre de turistes de dins i de fora del país. No, no som pas en temps de calçotades, iniciades a la comarca de l'Alt Camp, a Valls, al Pla de Santa Maria i el Port d’Armentera. Avui en dia les calçotades són conegudes arreu, els calçots cuits a la braça i sucats a la salsa típica que porta el seu nom "Salsa calçots".
Tarragona, la ciutat a peu de mar, balcó del Mediterrani amb les muralles, l'amfiteatre romà, l’aqüeducte... tot recorda el temps esplendorós dels romans. Museus com el paleocristià, Què n'hi ha de història i meravelles per a contemplar ! I en el seu entorn s'obren noves rutes turístiques: cap a Salou i Vila-seca fins a Cambrils amb un turisme de platja molt promocionat.

A mida que avancem l'autopista es menys transitada. Estem baixant  cap a la Ribera de l'Ebre, amb les poblacions de Móra d'Ebre, Ascó, Flix, Riba-roja, Miravet.., on es contemplen les petjades dels Templers, les Centrals Tèrmiques, tan polèmiques! I les terres donades a la agricultura, regades per les aigües de l'Ebre, tan fortament reivindicades en aquest darrers temps!

Fins a la comarca del Montsià on s'hi ajau  el Delta de l'Ebre, amb el cultiu de l'arròs i la cacera de l’ànec salvatge. Poblacions com Amposta, Sant Carles de la Ràpida, els Alfacs, la Cava... i en la seva gran planícia de quilòmetres de verdor, arrossers i més arrossers enmig de canals i rierols, de petits estanys, de grans llacs com el d'Estella (vorera Nord) i el de l'Encanyissada (vorera Sud).
          
 

Fem el recorregut del Delta de l'Ebre de 15 quilòmetres de llargada per 10 d'amplada, amb força carretera, que permet fer-hi molts recorreguts. L'espectacle natural del Delta és únic a Catalunya. Ens hi passegem bé des de l'autocar que ens hi porta fins a prop del mar. Després a Deltebre ens hi espera el vaixell per fer el llarg recorregut per les aigües mansoies del riu ample i majestuós que arriba als darrers  quilòmetres  fins a trobar-se amb el mar Mediterrani que l'espera.El Delta Hotel ens esperava per dinar. L'hora havia estat coneguda. Tot estava a punt! Ambient fresc i la gana que portàvem. Servei acurat i menjar típic d'aquelles terres, amb "l’arròs" que ells cuinen  tan bé. Cadascú és coneixedor la seva terra, els seus costums, la seva gastronomia... i això ho hem viscut amb aquesta visita.


Dia assolellat, entre arrossers i canals d'aigua, anem direcció Amposta fins arribar a la ciutat de Tortosa. Cap als voltants de mitja tarda es veia tota quieta, la gent no transitava pels carrers. Hem gaudit d'un temps de lleure i descans. Alguns han visitat la catedral, d'altres s'han assegut en una terrassa, qui més qui menys descansa després de travessar pel pont sobre el riu Ebre que senyoreja   pel mig de la ciutat. De retorn, i de mica en mica, ens hem assegut a la terrassa que fa de balcó mirant la catedral i el monument franquista que recorda la guerra. El riu mut no hi diu res, però la història no pot oblidar el que hi va passar. Massa crueltat acompanyaren aquells anys de guerra incivil  i de desfeta per silenciar-los com sinó hagués passat res.
I per acabar vingué el retorn a casa. Bon viatge, bon retorn tal com va ser. Donem gràcies de la Jornada de final de curs 2015-16. La Parròquia de Sallent us agraeix la vostra assistència. Amb vosaltres s'ha pogut dur a terme i l'hem gaudit tots els assistents.


Sallent, 2 de juliol del 2016.- A-.C.