dissabte, 28 de desembre del 2019


29 de Desembre de 2019FESTA DE LA SAGRADA FAMÍLIA
VIURE EN FAMÍLIA



Dins la vuitada de Nadal ens fixem en la família de Jesús. El misteri de l'encarnació del Fill de Déu començà en el si d'una família de poble. Jesús naixerà, creixerà, serà educat i viurà la major part de la seva vida en família.
La Sagrada Família de Josep, Maria i Jesús ens es proposada avui com a model per a les nostres famílies.. Aquest és el gran exemple que la família de Jesús ens dona: era una autèntica comunió  de persones que s'estimaven, es respectaven, complien responsablement la missió que a cadascun se li encomanava amb llibertat i pietat, en el Senyor.
Avui llegim el capítol segon de l'evangeli de sant Mateu, on la vida
de Jesús, el Messies, apareix des del primer moment amenaçada de mort:
"Herodes buscava el nen per matar-lo".. Incomprès pels seus, perseguit pels poderosos, assetjat per l'esperit del mal.
La família de Jesús també va haver d’aprendre, des del començament, que aquest viure d'acord amb la trajectòria del Messies suposava haver-se d'identificar amb la realitat de ser una família perseguida : "Quan els Mags van ser fora, un àngel del Senyor s'aparegué a Josep en somni i li digué: Lleva't de seguida, pren el nen amb la seva mare, fuig cap Egipte... perquè Herodes buscarà el nen per matar-lo" L'amenaça era real i greu.
També l'Església, que és família del perseguit; del Crist perseguit en els seus membres, se sent recolzada per l'única Paraula vàlida i que li dona vida. La Paraula que salva i ressuscita l'Església -i la família- contra totes les persecucions que l’assetgen.



29 de Desembre de 2019
FESTA DE LA SAGRADA FAMÍLIA 



22 de Desembre de 2019 -- 
Diumenge IV ADVENT
Jesús, el nostre Salvador
(Il·lustració: Antoni Daufí, cmf)
El temps d'Advent s'acaba. L'alba de Nadal gairebé ja és aquí. "Ha d'entrar  el Senyor, el rei de la glòria", l'Emmanuel, que el profeta Isaïes ens ha assenyalat a la primera lectura. Aquest és el senyal que Déu mateix us donarà: La noia tindrà un fill, i li posarà Emmanuel que vol dir: Déu-és-amb-nosaltres".
La tradició cristiana ha llegit aquest text, no sols en clau messiànica, sinó cristològica.
Així, sant Mateu, a la lectura de l'evangeli d'avui, ens dirà que  en Jesús,
concebut per obra de l'Esperit Sant, aconseguim la salvació de tot el poble. I afegeix
: "Tot això va succeir perquè es complís el que el Senyor havia promès pel profeta".
Déu intervé personalment en la història de la humanitat i la salva
fent nèixer d'una dona jove- dom diu el profeta Isaïes-, d'una verge, com afirma l'evangelista sant Mateu-, l’Emmanuel,  el vertader Déu-és-amb-nosaltres, que salva definitivament tots els homes i dones.
Sant Mateu veu, en els misteri de la concepció de Jesús, l'acompliment definitiu i total de la profecia d’Isaïes. El nom mateix,  posat al Fill de Maria, ja ho indica: Per Jesús, ("Déu salva") Ell salvarà dels pecats el seu poble".   

15 de Desembre de 2019 -- 
Diumenge III ADVENT
VIRTUTS TEOLOGALS: fe, esperança i caritat

(Il·lustració: Antoni Daufí, cmf)
Ens  ho recordava la litúrgia del proppassat diumenge: la fe per anar a Betlem calia inspirar-la, encendre-la i atiar-la com la fe de la Mare de Déu.
Avui hi  afegirem que, a més a més de la fe, ens cal esperança i que, d'aquesta, Maria de Natzaret n'és també un model a copiar.
En efecte, la nostra fe ens salva tan poc perquè no sabem agermanar-la amb un esperança confiada, per això prou que Jesús ens ho ha dit a l'evangeli, però no acabem de fer-ne cas: "els creguts, els orgullosos, els autosuficients mai no aconseguiran entrar de ple en el regne de la vida. Tots aquests, si van a Betlem, en tornaran tal com hi havien anat: amb les mans buides.
Deixem-nos inspirar per la dona que espera, Maria de l'Advent, dona que es va saber reconèixer pobra, necessitada dels altres, necessitada de ser l’estimada per Déu i d'estimar incansablement el proïsme.
I, potser, podem pensar en tots i en cadascun de nosaltres els qui no sabem fer com Maria de Natzaret, la dona que espera.

22 de Desembre de 2019 -
Diumenge IV D'ADVENT

15 de Desembre de 2019 -
Diumenge III D'ADVENT

dimecres, 11 de desembre del 2019

SÍNODE DIOCESÀ A L'ARXIPRESTAT DEL BAGES NORD.


PRESENTACIÓ DEL SÍNODE DIOCESÀ A L'ARXIPRESTAT DEL BAGES NORD. PROPER DIUMENGE, DIA 15 DE DESEMBRE.

LLOC  DE LA TROBADA: SALLENT.


Matí de 10 a 2/4 d'11. Arribada. Dirigir-se a la Casa Claret pel carrer Angel Guimerà, 9 o per l'Esgl. P. Claret a la plaça de la Pau.  Esmorzar pels qui ho necessitin.

De 2/4 d'11: Presentació del Sínode Diocesà a l'església del P. Claret.
A 2/4 de 12. Celebració Eucarística a la Parròquia de Santa Maria presidida pel nostres bisbe, Mons. Romà Casanova. A l'acabament: explicació de com poder participar en   el Sínode.
La parròquia Santa Maria a Sallent dona la benvinguda a totes les parròquies i comunitats cristianes de l'Arxiprestat Bages Nord    en aquesta Jornada de presentació del Sínode Diocesà de l'esperança acompanyats pel nostre bisbe Mons. Romà Casanova.



dilluns, 9 de desembre del 2019

8 de Desembre de 2019 -- 
FESTA DE MARIA IMMACULADA
Diumenge II ADVENT
EL SENYOR S'HA COMPLAGUT DE TU  (Lluc 1, 26-38)
(Il·lustració: Antoni Daufí, cmf)
Avui la Festa de la Immaculada Concepció de la Verge Maria;  ella no va conèixer pecat en la seva persona. Això ens convida a contemplar-la i a sentir-la com a nostra. I perquè la sabem Mare de Jesús, concentrarà en
la seva persona la vitalitat d'amor i d'esperança dels creients de tostemps.
"Qui té fe no trontolla", diu Isaïes. "Feliç tu que has cregut" respon Elisabet. I ella va fent el seu camí silenciós, sense seguretats humanes, amb la perplexitat pròpia de la que només viu de Deu.
Va fent un camí que arriba molt enllà, I quan ella desapareix a l'horitzó, el seu Fill anuncia les Benaurances.. Llavors em pregunto: On va aprendre, el Natzarè, a reconèixer feliços els pobres, els humils, els compassius, el nets de cor?.
Acollim Jesús que ve a la nostra vida i deixem que ens hi ajudi a fer-ho Maria de Natzaret.
Que sigui ella  la que ens ajudi a preparar l'ofrena nadalenca del nostre cor:  una fe alegre, una esperança confiada i una senzillesa joiosa, ara que ens encaminem a Betlem per a retrobar-lo  des de la seva primera vinguda. És el mateix Jesús que ve cada dia al nostre cor amb la seva humilitat i que vindrà a la fi dels temps amb l’esplendor de la seva glòria.


1 de Desembre de 2019 -- 
Diumenge I ADVENT
Vetlleu i estigueu a punt
(Il·lustració: Antoni Daufí, cmf)

Comencem l’Advent, amb el cap ben alt i la mirada en el futur on és el crist. L’advent és un temps per revifar la fe i l’esperança.
Com cada any, l’evangeli del primer diumenge d’advent, enllaça amb el recent final de l’any litúrgic que exposa la doctrina dels esdeveniments darrers, i las tres reflexions. La tercera ens exhorta a la vetlla permanentment: No ens podem endormiscar. Hem d’estar a punt per la vinguda de nostre Senyor Jesucrist.
   I per tal que no quedi cap dubte, Jesús explica una petita paràbola sobre l’actitud de l’amo d’una casa, si aquest sabés que els lladres l’havien de visitar aquella nit. Aquest amo conscient del perill, vetllaria tota la nit per evitar el robatori. Igualment “vosaltres, diu Jesús, heu de vetllar perquè no us sorprengui la vinguda definitiva”.
Vetlla?. Si, “perquè no sabeu quin dia vindrà el vostre Senyor”, “Que el Fill de l’home vindrà a l’hora menys pensada”.
Vingué aquella vegada “en la petitesa de la nostra carn”. Vindrà a la fi del món o la fi de la nostra vida i ve d’una forma constant i repetida cada moment.... “Així, doncs, siguem conscients del moment en que vivim”. Escoltem amb l’orella ben atenta el que cada dia ens amonesta la veu divina: “Si avui sentiu la seva veu, no enduriu els vostres cors”.                                                              



24 de Novembre de 2019 -- Diumenge XXXIVè. FESTA DE CRIST REI
(Il·lustració: Antoni Daufí, cmf)
CREC EN JESUCRIST


La Festa de Crist Rei és una invitació a celebrar la nostra adhesió a Jesucrist. Aquesta festa, també ens convida a revisar i proclamar els motius pels quals som cristians; una invitació a “donar raó com aconsellava Sant Pere de l’esperança que hi ha en nosaltres”.
Jesucrist s’encarregarà durant tota la seva vida mortal de donar-nos els límits exactes del seu Regne, o almenys d’evitar que creguéssim que els seu Regne és d’aquest món. I com a símbol, l’escena del Crist clavat a la creu, signe de contradicció, admès per un dels condemnats a mort amb ell, rebutjat per l’altre; acollit per la seva mare i per uns pocs deixebles fidels i abandonat per la gent que l’escarnien: “Ell, que en salvava d’altres, que se salvi ell mateix, si és el Messies de Déu, l’Elegit”.
Quin Messies esperem? Com ens imaginem el Regne de Déu?. Com el vivim, ja que està enmig nostre?.
El Regne de Crist es un “Regne de veritat i de vida, Regne de santedat i de gràcia, Regne de justícia, d’amor i de pau”.
Treballem perquè aquest Regne sigui present en el món dels nostres dies, així contribuïm a construir la sobirania del Crist, Senyor dels cels i terra, ja que res com l’home vivent no pot donar-li tanta glòria enmig de tota la creació.






17 de Novembre de 2019 -- Diumenge XXXIIIè.
Donem testimoni

Jesús ja ho havia predit...I tot es va complir al peu de la lletra: Perquè l’any 70, Jerusalem fou assetjada per quatre legions romanes i envoltada de trinxeres. El 29 d'agost, el Temple jueu era incendiat i tant el Temple com la ciutat van ser esborrats del mapa. "Això que veieu, (Jesús havia dit), vindran dies que tot serà destruït; no quedarà pedra sobre pedra". 

I desprès d'haver crucificat Jesús, els cristians ja van començar de ser perseguits. Era l’inici d’una llarga cadena de persecucions  que han tingut lloc al llarg de tota la història. Jesús ens ha advertit que també nosaltres haurem de passar dificultats. Però diu que no ens hem d'alarmar. Ell no ens deixa  sols ni desemparats. A l’evangeli Ell ens ha assegurat: "No es perdrà ni un dels vostres cabells". 
Fóra bo que en els moments difícils i de la prova, tinguem ben present la promesa que Ell ens ha fet a l’evangeli d’avui: "Serà una ocasió de donar testimoni". En els moments de foscor, de desànim, quan se'ns enfonsen les seguretats humanes, es quan hem de demostrar que som homes i dones d'esperança. 
Que l'Eucaristia dominical ens mogui a mirar així la nostra església local,  la nostra comunitat cristiana. No oblidéssim tampoc aquesta altra afirmació de Jesús: "Sofrint amb constància, us guanyareu per sempre la vostra vida".


10 de Novembre de 2019 -- Diumenge XXXIIè
(Il·lustració: Antoni Daufí, cmf)
Resposta de Jesús als saduceus

Aquesta vegada els interlocutors de Jesús són un grup de saduceus.
Aquests jueus eren descendents de Sadoc, un dels principals sacerdots actius durant el regnat del  rei David.
Sempre  són presentats com a contraris a la resurrecció. dels morts.
Són ells, doncs, els qui  presenten a Jesús  la controvèrsia. Li exposen la història d'una dona que es casava amb set germans successivament a causa de la defunció consecutiva  de tots aquests....
Quan ressuscitin –li pregunten a Jesús-  de quin dels set serà muller, si tots set s'hi havien casat?.
 Aquesta és la pregunta capciosa. Jesús indica que es tractarà d'una participació en la vida  no pas en una simple reanimació del cos. Els qui ressuscitin són identificats com a fills de Déu, continuarem vivint al costat del nostre Pare.. Així els replica i corregeix la seva manca d'horitzons: la      
d’imaginar la vida futura dels homes "ressuscitats" segons els condicionaments provisionals de la seva actual existència com a "fills d'aquest món".
Els diu que allà seran "iguals que els àngels". I la seva funció serà, com els éssers angèlics: contemplar, beneir i estimar a Déu i totes les seves obres com a fills de Déu.. Per tant seran fills de Déu, seran "com els àngels", no moriran mai mes.


8 de Desembre de 2019 -
FESTA DE MARIA IMMACULADA
Diumenge II D'ADVENT

1 de Desembre de 2019 - 
Diumenge I ADVENT

24 de Novembre de 2019 - FESTA DE CRIST REI 

17 de Novembre de 2019 - Diumenge XXXIIIè

10 de Novembre de 2019 - Diumenge XXXI


dimecres, 20 de novembre del 2019

Excursió

Organitzat per la parròquia de sallent, és va fer l’excursió parroquial de tardor el dissabte, dia 16 de novembre. Una bona colla de feligresos del P. Claret varen visitar el santuari del Miracle i el de  Pinós, on varen fer el dinar i a la tarda es va fer la ruta cap a la ciutat de Solsona a on visitaren la Catedral i després tornaren cap a Sallent









diumenge, 3 de novembre del 2019


3 de Novembre de 2019 -- Diumenge XXXIè
(Il·lustració: Antoni Daufí, cmf)
Jesús ve a salvar allò que s’havia perdut

Jesús passa per Jericó i se li presenta un personatge representatiu de tots els exclosos d'Israel. Es tractava d’un home, que es deia Zaqueu, cap de recaptadors de tributs i molt ric. Ell volia veure Jesús, però no podia per causa de la multitud i també perquè era petit d'estatura.

Prengué, doncs, la davantera i pujà a un sicòmor, a fi de veure'l perquè Jesús havia de passar per aquell indret. Llavors Ell el va veure i li va dir:  “Zaqueu, baixa de pressa, que avui m’he de quedar a casa teva!". Zaqueu baixà de pressa i l'acollí amb alegria, cosa que va suscitar la murmuració
de tothom.

Zaqueu no s'immutà, i va prendre aquesta decisió; va dir: "Donaré als pobres la meitat dels meus béns...”. Jesús no es limita a declarar que Zaqueu està salvat, sinó que voldria estendre aquest gest a tots aquells a qui la societat del seu temps considerava que estaven "perduts".
Foto: Jordi Moras Tristany

I acaba dient: El Fill de l’home ha vingut a buscar i a salvar allò que s’havia perdut. Tot plegat, una declaració de bones intencions, la de Zaqueu!        


27 d'Octubre de 2019 --- Diumenge XXVXè
Paràbola del fariseu i el publicà
          
(Il·lustració: Antoni Daufí, cmf)
           Dos homes pujaren al temple de Jerusalem a pregar. L'un  era fariseu i l'altre publicà, recaptador de tributs. Personifiquen els dos pols oposats de la societat jueva.
Tots dos, es posen a pregar Déu en el Temple. El fariseu, però, s'ha plantat dret": Oh Deu, et dono gràcies perquè no sóc com la resta dels homes: lladres, injustos.., ni com aquest recaptador de tributs". A poca distància distància, sense gosar alçar els ulls al cel, el recaptador de tributs pregava dient: "Oh Déu tingues compassió de mi, que sóc un pobre pecador".
Tots dos  invoquen un mateix Déu. Dues actituds ben oposades.
El fariseu addueix els seus avals: Dejuno dos cops per setmana, pago el delme de tot el que guanyo". El publicà reconeix que ha estat blasmat de "pecador" pel seu col·laboracionisme amb l'exèrcit invasor romà cobrant els impostos de guerra que havien de pagar els vençuts.
Jesús  tot seguit conclou la paràbola, dient: "Aquest tornà perdonat a casa seva i l’altre no.".



20 d'Octubre de 2019 --- Diumenge XXVIXè


CAL QUE PREGUEM SENSE DEFALLIR    (Lluc,18,1-8)

(Il·lustració: Antoni Daufí, cmf)
A l’evangeli tenim molts exemples de com ens cal pregar incessantment; tot ha de ser pregària. Ens ho recomanen les paràboles de l'amic importú, de la viuda i el jutge que escoltem en el fragment evangèlic d'aquest diumenge.

No n'hi ha prou que la nostra pregària sigui sincera, espontània, sentida. Ha de ser també incansable, insistent. Si Jesús no ens ho hagués en senyat així,  potser ens podria sobtar una afirmació com aquesta. En efecte, si pregar és posar-nos davant Déu i pensar en Ell, ens preguntem: ¿és que Ell no coneix ja tot allò que desitgem, allò que necessitem, allò que portem al fons del cor?.

Però ell vol la nostra pregària, l'espera. Som nosaltres els qui traiem profit de la pregària ... I és que la pregària ens ajuda a passar   de l'expressió de la pròpia voluntat, a la conformitat a la voluntat de Déu..

Allò que compta per a Ell és la insatisfacció del qui prega, el seu desig de millorar la pregària, de fer-la cada vegada més semblant al continu estat d'esperit amb què Jesús vivia damunt la terra.

La insatisfacció agradable a Déu és la que es tradueix en insistència.  Perquè el Regne de Déu encara no és realitat definitiva, i  per això preguem dient: Esperem el vostre retorn, Senyor Jesús.. Llavors Déu farà justícia als seus elegit que li reclamen de nit i de dia.

Hem de fer la pregària o bé sols, o bé, també, amb d’altres. Pregant junts, aprenem  a creure plegats en l'evangeli i ens estimem més els uns als altres.




3 de Novembre de 2019 - Diumenge XXXIè. 

27 d'Octubre de 2019 -- Diumenge XXXè. 

20 d'Octubre de 2019 -- Diumenge XXIXè. 

dimarts, 29 d’octubre del 2019

Festivitat del P. Claret 2019 - 27 / 10 / 2019

El diumenge dia 27 d'octubre a l'Església del P. Claret va celebrar la festivitat, on s'hi varen celebrar les misses del mati de 2/4 de 10 i la de 2/4 de 12 en una missa concelebrada a l'església de la Casa Natal, presidida pel P. Antoni Costa i concelebrants el vicari P. Helin John, P. Lluis Balanya, el exvicari de Sallent el P. Francesc Pujol, i el P. Rafael Lee de Corea, amb l'assistència dels familiars i sallentins devots del Sant.

El P. Rafael Lee de Corea últimament ordenat de sacerdot era la primera vegada que venia a Sallent, procedent de Vic, només per unes hores,  va manifestar que estaba content de venir al poble del naixement del P. Claret. 
Seguidament aproximadament  2/4 d'1 del migdia es va tenir l'Ofrena Floral en el seu Monument a la plaça que porta el seu nom pels seus familiars Claret i Clarà.
El Despres va tenir lloc el Dinar de Germanor en el pati de la Casa Claret 2/4 de 2 de la tarda.