10. DEIXAR EL MÓN MILLOR QUE L’HE TROBAT
(Serenor)
(Serenor)
Pregària
de la reunió.
(Simeó)
digué a Maria: Aquest infant serà motiu
que a Israel molts caiguin i molts d’altres s’aixequin;
serà una senyera combatuda, i a tu mateixa una espasa
et traspassarà l’ànima. Hi havia també una profetessa, Anna. ...
Era d’edat molt avançada... Mai no es movia del temple...
i parlava de l’Infant a tots els qui esperaven
que Jerusalem fos alliberada (Lluc 2, 25-38)
que a Israel molts caiguin i molts d’altres s’aixequin;
serà una senyera combatuda, i a tu mateixa una espasa
et traspassarà l’ànima. Hi havia també una profetessa, Anna. ...
Era d’edat molt avançada... Mai no es movia del temple...
i parlava de l’Infant a tots els qui esperaven
que Jerusalem fos alliberada (Lluc 2, 25-38)
1. Conte:
L’esperança. Hi havia una
tribu índia. El Cap era ja molt gran. Qui el succeirà? Té tres fills, tots tres
pujaran a la muntanya sagrada a cercar-li un regal; el gran li porta una bella
flor; el segon li porta una pedra preciosa; el tercer no li porta res de
material perquè des de dalt de la muntanya ha vist que a l’altra banda hi havia
un territori preciós on hi havia de tot, i on algun dia s’hi podria traslladar
a viure la tribu per a aconseguir una
vida més digna.
2. Cercar
l’últim objectiu: la confiança. Paraules que ens espanten: saber caure,
deixar-se anar, confiar, deixar-se... Tot el contrari del que hem viscut i
après al llarg de la nostra vida: agafar-nos, apoderar-nos, retenir, subjectar,
aferrar, prendre, controlar... El contrari d’aquestes accions són: confiar, demanar
ajut, necessitar i, nosaltres, com a creients, posar-nos a les mans de Déu.
(Historieta de l’alpinista i la corda, pàg. 91). Un exemple de confiança davant
la mort és el de Jesús, quan va dir. “Pare, a les teves mans confio el meu
esperit” (Lluc 23. 46).
3. Càntic del
capvespre. Actitud
de Simeó i Anna: posen l’esperança en un món millor vist des de l’esperança. La
vida s’esgota i arriba a la fi... Hem esmerçat la vida al servei del Senyor, en
el proïsme. Després d’un capvespre sempre ve una albada i el sol sortirà de
nou. Al capvespre del dia és bo de fer una pregària agraïda pel dia viscut. És
bo que al capvespre de la vida expressem a Déu el nostre agraïment per tantes
coses... Ara, Senyor, ja podeu deixar que a la fi d’aquesta jornada, marxin en pau
els qui s’han esforçat a ser servidors vostres i dels vostres servents.
4. Crepuscle. El crepuscle és
la imatge de l’aquí i de l’allà, entre la terra i l’eternitat. Fins ara havíem
viscut la nostra vida de forma autònoma. Ara és el temps de la confiança que
hem dipositat en els altres. És el temps de deixar-nos acompanyar pels altres
que reben, alhora, alguna cosa de parts nostra, a l’exemple de Pere: “Jesús li diu: pastura les meves ovelles.
T’ho ben asseguro: quan eres jove et cenyies tu mateix i anaves on volies, però
a les teves velleses obriràs els braços un altre et cenyirà pe portar-te allà
on no vols” (Joan 21,18). El crepuscle de la vida és un temps de practicar
totes els virtut: afecte, agraïment, caritat...
5. El llegat de
la nostra vida. “No
hi ha res més trist per a un ancià, doblegat pel pes dels anys, que comptar
només amb els anys viscuts”. Hem de pensar en el que deixem després del nostre
pas d’aquest món. (“En Jepet ha estat un home bo”). Passem pel món sense
posar-hi el cor, segons la paraula de Jesús: “No amuntegueu tresors aquí a la terra... Reuniu tresors al cel”
(Mateu 6, 19-21)
6. Horitzons ben
oberts.
El fill petit del conte ha sabut pensar en el futur de la seva tribu. Quina
hauria de ser l’actitud del cristià quan arriba a la tardor de la vida? Hem
escalat el cim de la vida i des d’aquí podem contemplar un nou horitzó. Els qui
formem part de la Vida Creixent som cridats a ser no solament “grans” en edat,
sinó també en l’amistat, l’espiritualitat i el servei. Desitgem un món millor.
Encara som capaços de fer coses a la societat i a l’Església. Agermanats anirem caminant...
_______________________________________________________________________________________________
A LA MORT DE LA MEVA MARE
“El vostre cor és ple de tristesa, però
la vostra tristesa es convertirà en alegria”
(Joan 16,20)
(Joan 16,20)
El rossinyol entre
els arbres
ha cantat tota la nit,
del presseguer a l'heurera,
de l'heurera al romaní.
Quines passades tan fines!
Quin refilar tan bonic!
ha cantat tota la nit,
del presseguer a l'heurera,
de l'heurera al romaní.
Quines passades tan fines!
Quin refilar tan bonic!
Mes, ai!, ma
estimada mare
està expirant en son llit,
i més que el cant d'alegria
jo escolto los seus sospirs.
Mon pare al peu de l'espona
va plorant de fil a fil,
en veure apagar la flama
que ell no trigarà a seguir:
plora el germà i la germana,
ploren parents i veïns,
i fins els sants en sos quadres
que foren, ai!, sos amics.
està expirant en son llit,
i més que el cant d'alegria
jo escolto los seus sospirs.
Mon pare al peu de l'espona
va plorant de fil a fil,
en veure apagar la flama
que ell no trigarà a seguir:
plora el germà i la germana,
ploren parents i veïns,
i fins els sants en sos quadres
que foren, ai!, sos amics.
Dintre la casa
tot plora,
tan sols ma neboda hi riu,
ocell nial d'un matí
que arribat ahir a la vida
no sap que s'ha de morir.
Saltirona, riu i canta,
i ses rialles i crits
bescanvia amb refilades
el rossinyol del jardí.
tan sols ma neboda hi riu,
ocell nial d'un matí
que arribat ahir a la vida
no sap que s'ha de morir.
Saltirona, riu i canta,
i ses rialles i crits
bescanvia amb refilades
el rossinyol del jardí.
Per què els
ocellets refilen
quan el cor està tan trist?
Mes, consol d'aquest desterro,
canteu, rossinyols i nins:
en aquesta vall de llàgrimes
recordeu-me el paradís,
el paradís que és per viure
com la terra per morir.
quan el cor està tan trist?
Mes, consol d'aquest desterro,
canteu, rossinyols i nins:
en aquesta vall de llàgrimes
recordeu-me el paradís,
el paradís que és per viure
com la terra per morir.
Mn. Jacint Verdaguer
8.
INSTRUMENTS A LES MANS DE DÉU
(S E R V E I)
Jesús
digué a Simó:
tira llac endins i caleu les xarxes per pescar.
Simó li va respondre: Mestre, ens hi hem escarrassat tota la nit
i no hem agafat res, però ja que tu ho dius, calaré les xarxes...
I van agafar tant i tant de peix que les xarxes se’ls esquinçaven...
Jesús va dir a Simó: D’ara endavant seràs pescador d’homes. (Lluc, 5, 1-11)
tira llac endins i caleu les xarxes per pescar.
Simó li va respondre: Mestre, ens hi hem escarrassat tota la nit
i no hem agafat res, però ja que tu ho dius, calaré les xarxes...
I van agafar tant i tant de peix que les xarxes se’ls esquinçaven...
Jesús va dir a Simó: D’ara endavant seràs pescador d’homes. (Lluc, 5, 1-11)
1.- Conte: El
llapis. Hi
ha 5 qualitats en aquest llapis: 1) Existeix una mà que guia la teva mà: Déu.
2) De tant en tant has de fer punxa amb la maquineta (capacitat de suportar
dolors). 3) De tant en tant fem servir la la goma: hem de corregir coses en la
nostra vida. 4) En el llapis és més important la mina interior que la fusta
exterior; per tant pensa en el teu interior. 5) El llapis sempre deixa una
marca: tot el que facis a la vida deixarà un senyal.
2. “Us faré
pescadors d’homes...”
Som convidats a col·laborar amb Jesús: “Veniu amb mi i us faré pescadors d’homes.
(Mateu 4,19). Jesús ens anima a sortir de la nostra vida rutinària i
avorrida... Què ens diria Jesús avui a la gent gran?
●Mirar amb optimisme el present i el futur. ●Ajudar els més necessitats. ●Col·laboració per a renovar la societat. ●”Vosaltres sou sal...” Demostrant les “virtuts” de l’edat: experiència, saviesa, seny, prudència, serenor, sinceritat, generositat... ●”Vosaltres sou llum...” Donar exemple de serenor, dolcesa, maduresa, bondat, comprensió, tendresa...
●Mirar amb optimisme el present i el futur. ●Ajudar els més necessitats. ●Col·laboració per a renovar la societat. ●”Vosaltres sou sal...” Demostrant les “virtuts” de l’edat: experiència, saviesa, seny, prudència, serenor, sinceritat, generositat... ●”Vosaltres sou llum...” Donar exemple de serenor, dolcesa, maduresa, bondat, comprensió, tendresa...
3. En tot el que fem i
diem, estimar i servir. “A la tardor(al captard) de la vida serem examinats en l’amor”
(Sant Joan de la Creu). Si poguéssim tornar al passat, organitzaríem millor la
nostra vida? Podem recuperar el temps perdut seguin l’exemple i la paraula de
Jesús. Com Ell, estimar i servir.
4. Passar per la vida
fent el bé. “Com
passa el temps!”, solem dir. Però som nosaltres els que “passem”. Si ens cal
recuperar temps perdut, fem-ho “fet el bé”: preguem i estimem; i fiem-nos de la
paraula de Jesús: “No us neguitegeu
pensant què menjareu, o què beureu, o com us vestireu... El Pare del cel ja sap
prou que en teniu necessitat. No us capfiqueu pensant en el demà... N’hi ha
prou amb els maldecaps de cada dia”
5. Senyor, que pugui
oferir i posar amor...! Els humans no podem viure aïllats; ens necessitem. “Tot el que fèieu a un d’aquests germans
meus més petits, a mi m’ho fèieu” (Mateu 25, 40), Siguem instruments de
pau, amor, perdó, unió, fe, veritat, esperança, alegria. Llum. Tot això ho
farem amb senzillesa.
6. La persona gran ha de
ser llum per als altres. La persona gran sap escoltar i té experiència. La ciència
(coneixements) la rebem; la “saviesa” és dins de les persones. Il·luminant el
camí dels altres alhora il·luminem el nostre propi camí. Però en comptes de ser
llum per als altres, podem ser foscor; com? A través del desànim, crítica,
egoisme, desamor, odi, ressentiment.
►◄►◄►◄
SOM Raimon
Som una llum que s'enfuig,
som una llum que s'apaga,
som una llum que no és llum,
som el gran fum de la terra.
De la terra venim,
a la terra anirem;
som una llum que s'apaga,
som una llum que no és llum,
som el gran fum de la terra.
De la terra venim,
a la terra anirem;
en la terra vivim,
en la terra serem.
Som una llum que s'enfuig,
som una llum que s'apaga;
som el gran fum de la terra,
som, som, som.
en la terra serem.
Som una llum que s'enfuig,
som una llum que s'apaga;
som el gran fum de la terra,
som, som, som.
____________________________________________________________
QUAN ÉREM INFANTS
Quan tu duies trenes,
quan jo era un vailet,
no hi havia penes,
no feia mai fred.
Amb una joguina
buscàvem la pau.
Tu amb la teva nina,
jo amb el cavall brau.
Ning, nang, com ressona
la campana gran...!
Records d’hora bona
se'n vénen, se'n van...!
D'un vaixell corsari
jo era el capità;
de paper de diari
el vaig fabricar.
Collars i corones
lluïes, gentil;
eres reina a estones,
o captiva humil.
Quan tu duies trenes,
quan jo era un vailet,
no hi havia penes,
no feia mai fred.
Amb una joguina
buscàvem la pau.
Tu amb la teva nina,
jo amb el cavall brau.
Ning, nang, com ressona
la campana gran...!
Records d’hora bona
se'n vénen, se'n van...!
D'un vaixell corsari
jo era el capità;
de paper de diari
el vaig fabricar.
Collars i corones
lluïes, gentil;
eres reina a estones,
o captiva humil.
Ning,
nang, com ressona...
Per
Nadal nevava,
cantàvem cançons;
la mare ens donava
neules i torrons.
Un bri d'esperança
i ens vèiem pastors,
un buf de gaubança:
àngels bufadors.
Ning, nang, com ressona...
Eren temps feliços.
No ens calia més
que caramels i anissos
i jocs falaguers.
Rèiem i fremíem,
sabíem somiar.
El niu el teníem
dalt del campanar.
cantàvem cançons;
la mare ens donava
neules i torrons.
Un bri d'esperança
i ens vèiem pastors,
un buf de gaubança:
àngels bufadors.
Ning, nang, com ressona...
Eren temps feliços.
No ens calia més
que caramels i anissos
i jocs falaguers.
Rèiem i fremíem,
sabíem somiar.
El niu el teníem
dalt del campanar.
Ning,
nang, com ressona...
Delfí
Abella
Els Setze Jutges
Els Setze Jutges
7.
SER LLUM PER ALS ALTRES
(Generositat)
(Generositat)
“Vosaltres
sou la sal de la terra...
Vosaltres sou la llum del món...
Que brilli la vostra llum davant la gent;
així veuran les vostres bones obres
i glorificaran el vostre Pare del cel” (Mareu 5, 13-16)
Vosaltres sou la llum del món...
Que brilli la vostra llum davant la gent;
així veuran les vostres bones obres
i glorificaran el vostre Pare del cel” (Mareu 5, 13-16)
1. Conte: Una llum per al camí. Un cec que va
per un carrer fosc amb una llàntia encesa... El llum no és per a ell, cec, sinó
per als qui hi veien i passaven per aquell carrer fosc... Prestava aquest
servei.
2. No sols
semblar-ho, sinó ser-ho!
N’hi ha molts, fins i tot professionals, que passen la vida ajudant els altres; solidaris, atenen pobres i desafavorits, visiten malalts... Models? Santa Teresa de Calcuta, Sant Vicent Ferrer; són exemples de caritat.
N’hi ha molts, fins i tot professionals, que passen la vida ajudant els altres; solidaris, atenen pobres i desafavorits, visiten malalts... Models? Santa Teresa de Calcuta, Sant Vicent Ferrer; són exemples de caritat.
3. Encara som
una presència i servei.
Ningú, i tampoc la gent gran, no hem de viure tancats en nosaltres. Arrelats en el passat no hem de perdre de vista el futur. La nostra experiència del passat ens ha de moure a mirar cap al futur (tan el propi com el dels altres), seguint l’exemple del cec del conte: com que sap què és la foscor, fa servir el llum perquè els altres caminin segurs. La gent gran som transmissors del passat i enllaç amb el futur; no ancorats en els record, ni temorosos del demà. No hem de demanar als joves que ens compadeixin i ens hem de compadir d’ells; podem emprendre junts un viatge meravellós: fe, alegria, testimonis vius de Jesucrist, portadors d’esperança.
Ningú, i tampoc la gent gran, no hem de viure tancats en nosaltres. Arrelats en el passat no hem de perdre de vista el futur. La nostra experiència del passat ens ha de moure a mirar cap al futur (tan el propi com el dels altres), seguint l’exemple del cec del conte: com que sap què és la foscor, fa servir el llum perquè els altres caminin segurs. La gent gran som transmissors del passat i enllaç amb el futur; no ancorats en els record, ni temorosos del demà. No hem de demanar als joves que ens compadeixin i ens hem de compadir d’ells; podem emprendre junts un viatge meravellós: fe, alegria, testimonis vius de Jesucrist, portadors d’esperança.
4. Persona gran
generosa.
A l’etapa de la vellesa podem recollir i fruir del que s’ha sembrat al llarg de la vida. Les coses que abans tenien molta importància per a nosaltres, deixen de tenir-ne, mentre que altres que semblaven insignificants, ara passen a tenir molta importància. Experiència de l’autor del llibre: Fer-se gran és un do, però també una tasca, un art, un itinerari on cal anar aprenent cada dia, és el temps d’un record agraït, és la transmissió de fe, esperança i caritat. “Encara donaran fruit a la vellesa, continuaran plens d’ufana i de vigor” (Salm 92).
A l’etapa de la vellesa podem recollir i fruir del que s’ha sembrat al llarg de la vida. Les coses que abans tenien molta importància per a nosaltres, deixen de tenir-ne, mentre que altres que semblaven insignificants, ara passen a tenir molta importància. Experiència de l’autor del llibre: Fer-se gran és un do, però també una tasca, un art, un itinerari on cal anar aprenent cada dia, és el temps d’un record agraït, és la transmissió de fe, esperança i caritat. “Encara donaran fruit a la vellesa, continuaran plens d’ufana i de vigor” (Salm 92).
5. Quan la visió
exterior s’afebleix, s’aguditza la visió interior.
Ni passar-se hores davant el televisió ni dedicar-se a un desmesurat activisme...tot, per a defugir la visió interior. La tasca més autèntica de la persona gran és avançar vers l’interior de cadascú on trobar-se més a prop de Déu: tornar a l’origen (autor) de la nostra vida.
Ni passar-se hores davant el televisió ni dedicar-se a un desmesurat activisme...tot, per a defugir la visió interior. La tasca més autèntica de la persona gran és avançar vers l’interior de cadascú on trobar-se més a prop de Déu: tornar a l’origen (autor) de la nostra vida.
6. La persona
gran ha de ser llum per als altres.
La persona gran sap escoltar i té experiència de la vida = saviesa = seny. Podem ser llum per als qui cerquen el seu camí. Il·luminant els altres et pots il·luminar tu mateix. Il·luminar el camí dels altres no és tasca gens fàcil perquè de vegades en comptes d’il·luminar, els enfosquim molt més el camí. Com? Pel nostre descoratjament, crítica, egoisme, desamor, odi, ressentiment...
La persona gran sap escoltar i té experiència de la vida = saviesa = seny. Podem ser llum per als qui cerquen el seu camí. Il·luminant els altres et pots il·luminar tu mateix. Il·luminar el camí dels altres no és tasca gens fàcil perquè de vegades en comptes d’il·luminar, els enfosquim molt més el camí. Com? Pel nostre descoratjament, crítica, egoisme, desamor, odi, ressentiment...
DEU
MANAMENTS PER A UNA VELLESA FELIÇ
1. Posaràs atenció a la teva presentació, cada dia. Ben vestit, com si
anessis a una festa. Quina festa millor que la vida!
2. No et tancaràs a casa teva ni en la teva habitació. Res de jugar a
l’enclaustrat o al pres voluntari. Sortiràs al carrer o al camp a passejar. L’aigua
estancada es podreix, i la màquina aturada es rovella.
3. Estimaràs l’exercici físic com a tu mateix. Una estona de gimnàstica,
una caminada raonable dins de casa o a fora. Contra inèrcia diligència.
4. Evitaràs activitats i gestos de vell esfondrat. El cap cot, l’espatlla
encorbada, arrossegant els peus. No! Que la gent t’engegui una floreta quan
passes.
5. No parlaràs de la teva vellesa ni et queixaràs de les teves xacres.
Amb això, acabaràs creient-te més vell i més malalt del que en realitat ets.
Llavors et faran el buit. A ningú no plau d’anar escoltant històries
d’hospital. Deixa d’autoanomenar-te vell
i de considerar-te malalt.
6. Conrearàs l’optimisme sobre totes les coses. Al mal temps bona cara.
Sigues positiu en els judicis, tingues bon humor en les paraules, vés amb la
cara alegre, de tarannà amable. Hom té l’edat que exerceix. La vellesa no és
qüestió d’anys sinó un estat d’ànim.
7. Seràs útil a tu mateix i als altres. No ets un paràsit ni una branca
esqueixada voluntàriament de l’arbre de la vida. Basta’t fins allà on et sigui
possible i ajuda. Ajuda amb un somriure, amb un consell, un servei.
8. Treballaràs amb les teves mans i la teva ment. El treball és la
teràpia infal·lible. Qualsevol actitud laboral, intel·lectual, artística... Medecines
per a tots els mals és la benedicció del treball.
9. Mantindràs vives i cordials les relacions humanes. Principalment, és
clar, les que es teixeixen dins de la llar, integrant-hi tots els membres de la
família. Aquí tens l’oportunitat de conviure amb totes les edats: infants,
joves i adults, el perfecte mostrari de la vida. Després ampliaràs el cor als
més amics, amb la condició que els amics no siguin exclusivament vells com tu.
Defuig el basar d’antiguitats.
10. No pensaràs que qualsevol temps
passat va ser millor. Para ja d’anar condemnant el teu món i maleint el temps
present. Alegra’t de formar-ne part i de poder veure moltes coses boniques i
noves.
Si
vols trobar-te bé de salut,
no t’oblidis de riure sovint.
5. LA JOIA DE
COMPARTIR
Compartir
Compartir
«No
amuntegueu tresors aquí a la terra....
Reuniu tresors per al cel...
Perquè on tens el tresor hi tindràs el cor»
Mateu 5, 20-21
Reuniu tresors per al cel...
Perquè on tens el tresor hi tindràs el cor»
Mateu 5, 20-21
1. Conte: El fuster que va regalant trossos d’escala als qui li ho
demanaven... Va arribar a aquesta conclusió: “L’escala cada dia és més petita, però jo cada cop estic més a prop del
cel”
2. Donar vida als anys.
Dita referida al món de la persona gran: “Juventud, divino tesoro” Canción de otoño en primavera (Rubén Darío). Missatge: ganes que senten els cors dels qui desitgen viure una vida saludable i feliç quan arribin a ser grans.
El denominador comú de les persones grans, més enllà de les característiques biològiques, rau en la manera d’actuar i en les seves actituds,
Donar més anys a la vida? Sí, però millor donar més vida als anys: desenvolupar la capacitat mental i física i com relacionar-se millor amb els altres i amb Déu.
Dita referida al món de la persona gran: “Juventud, divino tesoro” Canción de otoño en primavera (Rubén Darío). Missatge: ganes que senten els cors dels qui desitgen viure una vida saludable i feliç quan arribin a ser grans.
El denominador comú de les persones grans, més enllà de les característiques biològiques, rau en la manera d’actuar i en les seves actituds,
Donar més anys a la vida? Sí, però millor donar més vida als anys: desenvolupar la capacitat mental i física i com relacionar-se millor amb els altres i amb Déu.
3. La persona gran: goig de viure, de compartir.
Revisem alguns punts negatius possiblement presents la vida de les persones grans: Tossuderia? Egoisme? Excentricitats degudes a l’edat? Xacres? Aïllament? Solitud? Presumir? Exigència? Arrogància?... Una persona gran generosa, més oberta al futur que al passat, que afronta la vida positivament, que sap agrair els serveis... és molt lloable (El fuster del conte).
Revisem alguns punts negatius possiblement presents la vida de les persones grans: Tossuderia? Egoisme? Excentricitats degudes a l’edat? Xacres? Aïllament? Solitud? Presumir? Exigència? Arrogància?... Una persona gran generosa, més oberta al futur que al passat, que afronta la vida positivament, que sap agrair els serveis... és molt lloable (El fuster del conte).
4. Compartir interessos i responsabilitats.
Ser solidaris és una de las característiques del temps actual. És una manera de resoldre plegats els problemes i les solucions. La solidaritat no és una forma secularitzada de la caritat, sinó que és un exemple de caritat en un món secularitzat. El Fill de Déu encarnat és la realitat més expressiva de la solidaritat: viu en tot com nosaltres llevat del pecat (Joan 1, 14). La solidaritat-caritat venç l’egoisme.
Ser solidaris és una de las característiques del temps actual. És una manera de resoldre plegats els problemes i les solucions. La solidaritat no és una forma secularitzada de la caritat, sinó que és un exemple de caritat en un món secularitzat. El Fill de Déu encarnat és la realitat més expressiva de la solidaritat: viu en tot com nosaltres llevat del pecat (Joan 1, 14). La solidaritat-caritat venç l’egoisme.
5. Gratitud i exemple.
Portarem bé aquesta etapa de la vida si som agraïts. Quan un viu infeliç i insatisfet mirant el passat, present i futur de la vida, difícilment se sentirà agraït. Algú va afirmar que la gratitud és la qualitat més important de l’ésser humà (Ciceró).
Quan hom pensa en la vida viscuda troba motius per a ser agraït; fins i tot quan ha hagut de passar per moments difícils, més o menys superats. Experiència de cada matí: beneït sigui el nou dia i el Senyor Déu que ens l’envia.(Himne de la Litúrgia de les Hores).
Portarem bé aquesta etapa de la vida si som agraïts. Quan un viu infeliç i insatisfet mirant el passat, present i futur de la vida, difícilment se sentirà agraït. Algú va afirmar que la gratitud és la qualitat més important de l’ésser humà (Ciceró).
Quan hom pensa en la vida viscuda troba motius per a ser agraït; fins i tot quan ha hagut de passar per moments difícils, més o menys superats. Experiència de cada matí: beneït sigui el nou dia i el Senyor Déu que ens l’envia.(Himne de la Litúrgia de les Hores).
6. Hi ha qui, complint anys, acompleix el seu
ésser.
Conforme ens anem fent grans prenem més consciència del que som: som capaços de meravellar-nos de tantes coses...! La vida no es valora pels molts o pocs anys sinó per COM els hem viscut i els vivim ara. “El just, ni que mori aviat, trobarà el repòs, perquè no són la llarga vida o el nombre d’anys el que dóna la mesura d’una vellesa honorable... En poc temps, el just havia arribat a la maduresa pròpia d’una llarga vida” (Saviesa 4, 7-13).
Tres paraules importants: PERDÓ-SISPLAU-GRÀCIES
Conforme ens anem fent grans prenem més consciència del que som: som capaços de meravellar-nos de tantes coses...! La vida no es valora pels molts o pocs anys sinó per COM els hem viscut i els vivim ara. “El just, ni que mori aviat, trobarà el repòs, perquè no són la llarga vida o el nombre d’anys el que dóna la mesura d’una vellesa honorable... En poc temps, el just havia arribat a la maduresa pròpia d’una llarga vida” (Saviesa 4, 7-13).
Tres paraules importants: PERDÓ-SISPLAU-GRÀCIES
ACCIÓ DE GRÀCIES
Per
la vida
Gràcies, Senyor, pel meu grapat de
terra
vivificat pel vostre bleix diví,
per l’esperit que anima la desferra:
la vostra imatge que heu posat en
mi.
Pels qui ens han
donat vida
Gràcies, Senyor, pel pare i per la
mare
que van pujar-me en el temor de Déu
i em van signar la via dreta i clara
on l’àngel vostre és sempre company
meu.
Pel poble i la
llar
Gràcies, pel món, pel poble i per la
casa
que vau donar-me per auster bressol,
pel niu de pedra, pel caliu de brasa,
pels vells camins enamorats del sol.
Pels qui ens han
fet costat
Pels vers amics, pels mestres bons i
savis
que m’ensenyaren lletres de bondat,
per la paraula santa d’aquells llavis
que en la Doctrina vostra l’han
trobat.
Per l’aliment
material i espiritual
Gràcies, Senyor, pel pa de cada dia
que ha alimentat la cendra corporal,
gràcies, Senyor, pel Pa d’Eucaristia
que em dóna el cel a l’hora terrenal.
Per les alegries i
les penes
Gràcies per tot: pel goig i la
tristesa.
per la rialla com pel sofriment,
per la lliçó d’amor que tinc apresa
vora la creu que portaré content.
Pel do de la fe
Jo us agraeixo amb joia casolana
la gran riquesa que val més que l’or:
la pietat senzilla i franciscana
que la mà vostra va sembrar al meu
cor.
Per la capacitat
d’admiració
Jo us faig tribut pel goig de la
Pobresa
que em treu el pes d’inútils oripells
i em fa estimar la vostra senzillesa
i els refilets alegres dels ocells.
Pels amics i els enemics
Pel tendre
anyell i per l’ovella esclava,
pel blanc
ermini que avorreix el fang,
per germà llop
que un dia em mossegava
i pel que avui
encara m’ha fet sang.
Per les qualitats personals
Pel nostre verb, pel sol de l’alegria,
per l’aigua clara de les fonts del
cel,
per la goteta humil de Poesia
que haveu infós en tot el meu anhel.
Per la mort
I encara, gràcies, per la mort
germana:
Vós sabeu l’hora,
el punt que ha de venir
a canviar la
benaurança humana
en aquella altra
que no tindrà fi.
Per poder mantenir la il·lusió de viure
Gràcies, Déu
meu, perquè en tombar la vida,
quan ja em
faig vell, quan diuen que sóc gran,
em sento al
cor aquella edat florida
i encara tinc
una ànima d’infant.
Per la trobada definitiva amb Déu
Feu que la
porti a l’hora de la Festa,
quan deixi el
món ben nu d’enyorament,
neta i polida,
preparada i llesta,
feix de
virtuts i deu d’agraïment.
Per tenir Déu com a company de viatge
Si em permeteu
finir el pelegrinatge
per entrar al
cel jugant com un minyó,
si us tinc a
Vós durant tot el viatge,
per endavant
us dic: gràcies, Senyor!
Miquel Bosch i Jover (1900-1960)
Mestre dels Hostalets de Balenyà
* Canteu
i celebreu el Senyor amb tot el cor. Doneu gràcies sempre i per tot, al Déu i
Pare, units al Senyor nostre, Jesucrist. Efesis 5, 20.
* No
paro de donar gràcies a Déu, fent memòria de tu en les meves oracions
Carta de St. Pau a Filèmon 1, 4
Carta de St. Pau a Filèmon 1, 4
* I tot
allò que pugueu dir o fer, feu-ho ben units a les intencions del Senyor Jesús,
donant per Ell gràcies al Pare. Colosencs 3, 17.
* Doneu
gràcies a Déu sempre. És justament això el que Déu
espera
de vosaltres, com a cristians.
1ª Tessalonicencs 5, 18.
1ª Tessalonicencs 5, 18.
5.
ON TROBAR LA FELICITAT?
(FELICITAT)
(FELICITAT)
...
Llavors (Jesús) prenent la paraula, va començar a instruir-los dient:
Feliços els pobres, els qui ploren,
els humils,
els qui tenen fam i set de ser justos, els compassius,
els nets de cor, els qui treballen per
la pau,
els perseguits...(Mateu
5, 1-12)
1. Conte: La
creació de la felicitat.
Els deus decideixen que la felicitat no estigui a l’abast de les persones, per això, finalment un dels deus proposa amagar-la a l’interior de les persones perquè estaran tan ocupats cercant-la que mai no la trobaran. Per això ens passem la vida cercant la felicitat, i no ens adonem que la portem a dins.
Els deus decideixen que la felicitat no estigui a l’abast de les persones, per això, finalment un dels deus proposa amagar-la a l’interior de les persones perquè estaran tan ocupats cercant-la que mai no la trobaran. Per això ens passem la vida cercant la felicitat, i no ens adonem que la portem a dins.
2. Felicitat:
actitud activada.
Les persones grans són plenament felices quan han sabut fruir plenament de la vida en les coses de cada dia, grans i petites. “La felicitat no depèn, tant de les adversitats de la vida, sinó de l’actitud amb la qual s’han enfrontat” (Universitat de Granada). La felicitat es reprodueix: “Com més s’usa, més se’n té”.
Les persones grans són plenament felices quan han sabut fruir plenament de la vida en les coses de cada dia, grans i petites. “La felicitat no depèn, tant de les adversitats de la vida, sinó de l’actitud amb la qual s’han enfrontat” (Universitat de Granada). La felicitat es reprodueix: “Com més s’usa, més se’n té”.
3. Què és la
felicitat?
La felicitat és fer realitat el nostre desig. És quelcom personalíssim, íntim en l’esser humà, fins i tot quan es tracta de fruir només de coses materials.
La felicitat no és res materials; és moral i és espiritual és la pau, l’alegria del cor. Res de fora no la pot crear ni destruir, igual que la desgràcia, la infelicitat o la tristor del cor.
Serem feliços si sabem si sabem comprendre el sentit de la vida, el de la nostra existència. La tristor com la felicitat es manifesten a l’exterior i acompanyen la conducta d’una persona.
L’autèntica felicitat es manifesta en l’alegria del cor i la pau de l’ànima. La fe hi té molt a dir.
La felicitat és fer realitat el nostre desig. És quelcom personalíssim, íntim en l’esser humà, fins i tot quan es tracta de fruir només de coses materials.
La felicitat no és res materials; és moral i és espiritual és la pau, l’alegria del cor. Res de fora no la pot crear ni destruir, igual que la desgràcia, la infelicitat o la tristor del cor.
Serem feliços si sabem si sabem comprendre el sentit de la vida, el de la nostra existència. La tristor com la felicitat es manifesten a l’exterior i acompanyen la conducta d’una persona.
L’autèntica felicitat es manifesta en l’alegria del cor i la pau de l’ànima. La fe hi té molt a dir.
4. La felicitat
consisteix a ser conscient d’un mateix.
Mantenir mals records del passat, segons com pot se perjudicial per a l’harmonia interior. La vida passada ha estat el que ha estat. Ara el que importa és com reconciliar-nos amb ella. Dels errors en podem aprendre molt. Pensar en el passat ha de ser un ajut per a la nostra vida, no un entrebanc.
Mantenir mals records del passat, segons com pot se perjudicial per a l’harmonia interior. La vida passada ha estat el que ha estat. Ara el que importa és com reconciliar-nos amb ella. Dels errors en podem aprendre molt. Pensar en el passat ha de ser un ajut per a la nostra vida, no un entrebanc.
5. La vida és
felicitat. Cal merèixer-la.
Si hi ha diferència entre tragèdia i tristesa, també n’hi ha entre felicitat i alegria. L’alegria prové de petites coses de cada dia; la felicitat és una actitud interior. La fe ens aporta felicitat (Gàlates 3, 1-6) “Havíeu començat rebent l’Esperit, i ara acabareu fent les vostres pròpies obres? (verset 3).
Déu ens promet la felicitat com a do i obsequi. Com l’aconseguirem? “Vingui a nosaltres el vostre Regne”; la felicitat ja és dintre nostre. L’oració? Un bon moment per a sentir-nos feliços davant Déu.
Si hi ha diferència entre tragèdia i tristesa, també n’hi ha entre felicitat i alegria. L’alegria prové de petites coses de cada dia; la felicitat és una actitud interior. La fe ens aporta felicitat (Gàlates 3, 1-6) “Havíeu començat rebent l’Esperit, i ara acabareu fent les vostres pròpies obres? (verset 3).
Déu ens promet la felicitat com a do i obsequi. Com l’aconseguirem? “Vingui a nosaltres el vostre Regne”; la felicitat ja és dintre nostre. L’oració? Un bon moment per a sentir-nos feliços davant Déu.
6. Decàleg de la
felicitat.
Llegir les planes 48, 49 i 50 del llibre.
Llegir les planes 48, 49 i 50 del llibre.
DECÀLEG DE LA SERENOR (Sant Joan XXIII )
1.
Hi ha gent que viu atabalada per un munt
de preocupacions, del passat i del futur. Només avui tractaré de
viure exclusivament aquest dia, sense voler resoldre el problema de la meva
vida, tot de cop.
2.
Hi ha gent que viu sempre de cara enfora
i capficada per a aconseguir que tot i tothom sigui perfecte. Només
avui posaré tota l’atenció en el meu aspecte cortès pel que fa al meu capteniment;
no criticaré ningú, i no voldré millorar o disciplinar ningú, sinó sols a mi
mateix.
3. Algú
ha escrit: “La felicitat és un viatge, no un destí (arribada).Així, doncs, avui
ja sóc feliç?”. Només avui seré feliç convençut que he estat creat
per a la felicitat, no sols a l’altre món sinó també en aquest.
4.
No podem estar sempre anant contra
corrent: quan ens visiti una prova, fem-la nostra, acceptem-la. Només avui m’adaptaré a les
circumstàncies, i no voldré que les circumstàncies s’adaptin a mi.
5.
L’esperit, com el cos, necessita també
alimentar-se. Només avui dedicaré deu minuts del meu temps a una
bona lectura; recordant que, així com l’aliment és necessari per a la vida del
cos, així també la bona lectura és necessària per a la vida de l’ànima.
6.
Els humans jutgem per les coses
exteriors; Déu coneix les nostres intencions. Només avui faré una
acció bona, i no ho diré a ningú.
7. L’ascesi (mortificació)té un sentit vàlid
quan es realitza per a orientar la nostra vida. Només avui faré una
cosa que no m’agradi de fer; i si em sentia ofès en els meus sentiments, miraré
que ningú no se n’adoni.
8.
Una dita antiga feia així: “Serva
ordinem et ordo servabit te”(Guarda
l’ordre i l’ordre et guardarà). Només avui em faré un programa
detallat. Potser no el compliré tot; tanmateix el redactaré. I em guardaré de
dues calamitats: la pressa i la indecisió.
9.
Creure en la Providència de Déu, més
enllà de la casualitat o de l’atzar. Només avui creuré fermament
–encara que les circumstàncies demostrin el contrari- que la Providència de Déu
s’ocupa de mi com si al món no hi hagués ningú més.
10.
El qui estima de debò ja ha vençut la
por. Només avui no tindré por. Sobretot no tindré por de fruir de
tot allò que és bonic, i de creure en la bondat.
Puc fer el bé al llarg de dotze hores; m’esparveraria
de pensar que havia de fer-ho durant tota la vida.
8
Benestar 7
BUSCAR EL
BENESTAR EN LES COSES PETITES
Els
setanta-dos van tornar plens d’alegria
-Alegreu-vos més aviat perquè els vostres noms estan escrits en el cel Lc 10, 17-20
-Alegreu-vos més aviat perquè els vostres noms estan escrits en el cel Lc 10, 17-20
1. Conte: pescar amb dues
intencions: o per viure la vida o per fer-se ric (Pàg. 9)
2. Emmaús ens pot
recordar el capvespre de la vida “Quedeu-vos
amb nosaltres, que ja és tard”. Aquest pensament podria ser font de
tristesa (quan només donem valor a les coses sensibles i superficials. (El
conte). Cal que a la tardor de la vida no hi manqui alegria.
3. Difícil de viure entre l’alegria i el dolor
Perspectiva personal: Al llarg de la
vida anem acumulant experiències tristes i alegres. Hem de saber valorar
degudament el motius per a mantenir-nos alegres, optimistes, més encara si hem
escollit Jesús com a model.
Perspectiva social: Ens
trobem en una societat amb signes malaltissos: buidor, frustracions,
falsa alegria...aspiracions de posseir riquesa, poder, satisfaccions...
Malgrat
el dolor, tristesa, buidor... que un experimenta al llarg de la vida, com a
cristians ens fixem també en situacions d’alegria i felicitat...
4. El benestar, necessitat essencial de la persona
Camí
d’Emaús: tristeses i alegries, dues realitats que van íntimament lligades.
L’alegria neix d’haver optat per Jesús, que és el camí, la veritat i la vida.
L’autèntica alegria brolla de l’amor. El fruit de l’Esperit és l’alegria
(Gàlates 5,22) . L’Evangeli és Bona nova.
Qui viu en la tristesa i l’abatiment és que no ha comprès el nucli del missatge
de l’evangeli, tal com passava amb els deixebles d’Emaús.
5. El referent: La Bona Notícia de les
benaurances
Hi ha dues classes de felicitat: la que prové de les realitats purament humanes i la que ens aporta les benaurances. Segons aquestes el camí de les benaurances és:
Hi ha dues classes de felicitat: la que prové de les realitats purament humanes i la que ens aporta les benaurances. Segons aquestes el camí de les benaurances és:
·
Cercar
noves relacions humanes superant l’agressivitat del món present.
·
Anunci
revolucionari contra la injustícia vigent.
·
Una
proclamació esperançada pensant en un futur feliç fruit de la justícia.
Déu
té preferència pels qui pateixen a causa de les injustícies: perquè són els qui
són rebutjats per la societat i quasi no tenen cabuda en el cor dels humans.
Vivim en un món en què es va perdent la capacitat de sofrir i de percebre el
dolor de l’altre.
Anem evitant la relació i contacte amb aquells que ens envolten. Hi ha un interès molt evident per a amagar misèria, solitud... que produeix la infelicitat de la gent. Rarament experimentem la vulnerabilitat i infelicitat dels altres,,, Enmig de tot això ressona el missatge de felicitat provinent de les benaurances.
Anem evitant la relació i contacte amb aquells que ens envolten. Hi ha un interès molt evident per a amagar misèria, solitud... que produeix la infelicitat de la gent. Rarament experimentem la vulnerabilitat i infelicitat dels altres,,, Enmig de tot això ressona el missatge de felicitat provinent de les benaurances.
6. El retorn del camí d’Emaús: Apòstols
de l’alegria i del benestar
Què
és el benestar, l’alegria? Com aconseguir-la? Ningú no en sap donar una
resposta convincent. La felicitat no s’aconsegueix fàcilment. Augmenten els
camins d’ofertes per a assolir la felicitat (El conte de l’inici) Per això hi
ha tantes persones tristes i infelices. Podem triar dos camins: el de la Bona
Nova de l’alegria o el dels reclams que ens ofereix la “societat” (papa
Francesc). La nostra fe creix i ens fa feliços quan estimem, encara que calgui
passar pel camí del dubte i de la tristesa (com els deixebles d’Emaús quan
retornaven a Jerusalem després de la trobada amb el Senyor). Tots estem cridats
a l’apostolat, a l’anunci de l’Evangeli de l’alegria, segons les nostres
capacitats i possibilitats. L’alegria veritable la trobem en les coses
senzilles de cada dia. Tota actuació nostra ha d’anar amarada d’alegria.
2. CAL MESURAR
LES NOSTRES PRÒPIES FORCES
(FORTALESA)
(FORTALESA)
...Li
pregunta Jesús (a Pere) per tercera vegada si l’estimava, i li respongués:
- Senyor, tu ho saps tot; ja ho saps que t’estimo.
Li diu Jesús: Pastura les meves ovelles.
T’ho ben asseguro: quan eres jove et cenyies tu mateix i anaves on volies,
però a les teves velleses obriràs els braços i un altre et cenyirà
per portar-te allà on no vols.
Jesús va dir això per indicar amb quina mort
Pere havia de glorificar Déu (Joan 21, 15 i ss.)
- Senyor, tu ho saps tot; ja ho saps que t’estimo.
Li diu Jesús: Pastura les meves ovelles.
T’ho ben asseguro: quan eres jove et cenyies tu mateix i anaves on volies,
però a les teves velleses obriràs els braços i un altre et cenyirà
per portar-te allà on no vols.
Jesús va dir això per indicar amb quina mort
Pere havia de glorificar Déu (Joan 21, 15 i ss.)
1.
Conte:
El llenyater de la destral sense “afilar”.
2. Mirar sense por el futur
No hem de tenir por al futur. La por ens sol venir dels 50 anys en amunt... Creixement=decadència. Quina “decadència”: forces físiques? dinamisme mental? La resposta d’aquesta segona etapa de la vida la tenim cadascun de nosaltres. Des de la raó i de la fe hem de cercar resposta a les limitacions que potser comporta aquesta segona etapa de la vida. Aquesta etapa de la vida també entra en els designis de Déu:”El pas per a entrar a la Casa del Pare” (Joan 14, 1-4).
No hem de tenir por al futur. La por ens sol venir dels 50 anys en amunt... Creixement=decadència. Quina “decadència”: forces físiques? dinamisme mental? La resposta d’aquesta segona etapa de la vida la tenim cadascun de nosaltres. Des de la raó i de la fe hem de cercar resposta a les limitacions que potser comporta aquesta segona etapa de la vida. Aquesta etapa de la vida també entra en els designis de Déu:”El pas per a entrar a la Casa del Pare” (Joan 14, 1-4).
Rectificar la
imatge negativa de la gent gran és una tasca cultural i educativa que ens
compromet a totes les generacions. Hem de descobrir el sentit del pas dels anys,
apreciar els propis recursos i, així, superar la temptació del rebuig, del
auto-aïllament, a la resignació a un sentiment d’inutilitat, de la
desesperació. Tothom ha de poder viure amb dignitat i plenitud aquesta etapa de
la vida.
3.
Adaptació o quedar-se a la vora del camí
Cada etapa de la vida d’una persona té els seus propis reptes, peculiaritats, temors i esperances: infants, joves, persones de mitjana edat, la vellesa (pg. 20). La vellesa: angoixa davant les pròpies limitacions, desemparament, pel fet de no significar gran cosa, la soledat, la malaltia... Senten horror només de pensar que es poden convertir en la creu d’algú. Però tenen l’esperança d’acabar la vida de manera digna i de ser prou valorats per alguns dels qui vénen al darrere.
Cada etapa de la vida d’una persona té els seus propis reptes, peculiaritats, temors i esperances: infants, joves, persones de mitjana edat, la vellesa (pg. 20). La vellesa: angoixa davant les pròpies limitacions, desemparament, pel fet de no significar gran cosa, la soledat, la malaltia... Senten horror només de pensar que es poden convertir en la creu d’algú. Però tenen l’esperança d’acabar la vida de manera digna i de ser prou valorats per alguns dels qui vénen al darrere.
4.
Acceptació de la pròpia existència
“Integritat o acceptació d’un mateix i de la pròpia vida” (Erikson E.) No és fàcil d’aconseguir un sentiment de pau en si mateix de tota la vida viscuda... Cal aconseguir mirar el llegat de la nostra existència amb mirada ampla, que sols s’aconsegueix a través del pas dels anys. En els anys que ens queden de vida hem de millorar el nostre futur i el nostre entorn. Al llarg de la nostra vida hem tingut afilada la nostra destral per tal de donar a la vida una tonalitat, na forma última, potser feta de paciència, de valentia, de tolerància, d’alegria.
“Integritat o acceptació d’un mateix i de la pròpia vida” (Erikson E.) No és fàcil d’aconseguir un sentiment de pau en si mateix de tota la vida viscuda... Cal aconseguir mirar el llegat de la nostra existència amb mirada ampla, que sols s’aconsegueix a través del pas dels anys. En els anys que ens queden de vida hem de millorar el nostre futur i el nostre entorn. Al llarg de la nostra vida hem tingut afilada la nostra destral per tal de donar a la vida una tonalitat, na forma última, potser feta de paciència, de valentia, de tolerància, d’alegria.
5.
És temps de la plenitud
Aturar-se a veure el camí recorregut o continuar avançant? El que ens costa més en aquesta etapa de la vida és acceptar que ens anem fent grans. Acceptar de manera positiva, no perquè no hi ha més remei. Eixampleu el vostre cor que el teniu sec i arrugat com una avellana” (El Quixot). No em d’intentar de fer coses que superin les nostres forces perquè, si veiem que ja no som capaços de realitzar-les, llavors tenim el risc d’entristir-nos. “Quan sóc feble és quan sóc realment fort” (2Corintis 12, 10). Intentem d’acceptar la nostra “petites” amb gran goig, com la Mare de Déu. A la nostra edat disposem de més temps per a dedicar-nos a les coses de Déu i a l’atenció al proïsme. Segons el conte d’avui, disposem de més temps, ja que no hem de tallar una quantitat concreta d’arbres ni hem d’estar esmolant la destral...
Aturar-se a veure el camí recorregut o continuar avançant? El que ens costa més en aquesta etapa de la vida és acceptar que ens anem fent grans. Acceptar de manera positiva, no perquè no hi ha més remei. Eixampleu el vostre cor que el teniu sec i arrugat com una avellana” (El Quixot). No em d’intentar de fer coses que superin les nostres forces perquè, si veiem que ja no som capaços de realitzar-les, llavors tenim el risc d’entristir-nos. “Quan sóc feble és quan sóc realment fort” (2Corintis 12, 10). Intentem d’acceptar la nostra “petites” amb gran goig, com la Mare de Déu. A la nostra edat disposem de més temps per a dedicar-nos a les coses de Déu i a l’atenció al proïsme. Segons el conte d’avui, disposem de més temps, ja que no hem de tallar una quantitat concreta d’arbres ni hem d’estar esmolant la destral...
6.
Després de la foscor sempre ve la llumLa ment se’ns en va sense pensar-ho. No tot s’acaba en un divendres sant sinó que hi ha un diumenge de resurrecció. Cal que transformem les nostres febleses en alegries: els dos d’Emaús caminaven tristos... però tot va canviar des de la fe “en la fracció del pa”. Cal transformar les nostres tristeses en alegries, les nostres i les dels altres.
«El
qui s’ocupa massa
a fer el bé, no
té temps
de ser bo» R. Tagore
de ser bo» R. Tagore
3. LA PAU INTERIOR DEPÈN D’UN MATEIX
-PAU-
-PAU-
...Estimeu els vostres enemics,
pregueu pels qui us persegueixen
... Perquè si només estimeu els qui us estimen,
quina recompensa mereixeu?
Mateu,5, 44-48
pregueu pels qui us persegueixen
... Perquè si només estimeu els qui us estimen,
quina recompensa mereixeu?
Mateu,5, 44-48
1. Un conte: Un
regal no acceptat
El professor assenyat i l’alumne agressiu.
El professor assenyat i l’alumne agressiu.
2. Valuós
ensenyament
Com és la meva relació amb les persones que em són desagradables? Persones excessivament crítiques amb nosaltres; persones que ens volen dirigir la nostra vida; persones que opinen com hauríem de fer les coses.... En el camí de la vida ens hem trobat (i ens trobem) amb persones que són nocives.
Podem sentir-nos “víctimes” o elegir una actitud diferent que ens ajudi a preservar-nos de les nostres emocions. Hem de ser “amos” de la nostra vida, de les nostres emocions.
Ni que tinguem anys, som importants en la vida i en la societat.
Com és la meva relació amb les persones que em són desagradables? Persones excessivament crítiques amb nosaltres; persones que ens volen dirigir la nostra vida; persones que opinen com hauríem de fer les coses.... En el camí de la vida ens hem trobat (i ens trobem) amb persones que són nocives.
Podem sentir-nos “víctimes” o elegir una actitud diferent que ens ajudi a preservar-nos de les nostres emocions. Hem de ser “amos” de la nostra vida, de les nostres emocions.
Ni que tinguem anys, som importants en la vida i en la societat.
3. Som el que
som
Les persones grans continuem sent persones. Una pregunta equivocada adreçada a una persona gran: - Què éreu vós abans? Resposta : -Persona.
Una persona es fa vella quan se’n sent, quan perd l’alegria, les il·lusions...
La vida ens fa aquests regals: experiència, història viva, desgastats per l’esforç d’haver anat regalant vida compartida. Malgrat les xacres que puguem tenir Déu ens estima.
La vida és com un trencaclosques: hi anem col·locant les peces... “Els primers quaranta anys ens donen el text, els trenta següents el comentari” (Shopenhauer).
Les persones grans continuem sent persones. Una pregunta equivocada adreçada a una persona gran: - Què éreu vós abans? Resposta : -Persona.
Una persona es fa vella quan se’n sent, quan perd l’alegria, les il·lusions...
La vida ens fa aquests regals: experiència, història viva, desgastats per l’esforç d’haver anat regalant vida compartida. Malgrat les xacres que puguem tenir Déu ens estima.
La vida és com un trencaclosques: hi anem col·locant les peces... “Els primers quaranta anys ens donen el text, els trenta següents el comentari” (Shopenhauer).
4. Cercar i
trobar la pau interior
La nostra vida és com una cursa, un camí que anem fent per etapes, i la darrera la fem les persones grans (Sant Pau). Al llarg de la vida ens esforcem, reflexionem, estimem, ens fan la contra, acceptem èxits i fracassos, alegries i tristeses.
Al llarg de la nostra vida hem anat adquirint experiència i saviesa (seny): acció de gràcies pel bé que hem fet i penediment per les nostres imperfeccions.
La nostra vida és com una cursa, un camí que anem fent per etapes, i la darrera la fem les persones grans (Sant Pau). Al llarg de la vida ens esforcem, reflexionem, estimem, ens fan la contra, acceptem èxits i fracassos, alegries i tristeses.
Al llarg de la nostra vida hem anat adquirint experiència i saviesa (seny): acció de gràcies pel bé que hem fet i penediment per les nostres imperfeccions.
5. La pau
interior ens porta a la llibertat
Aquesta pau interior ens apropa a la llibertat autèntica: “la veritat us farà lliures” (Joan 8, 31). La persona gran ja no està subjecta a ningú fruit de la seva edat. Pot dir el que pensa i el que sent. Aquesta independència condueix a una gran llibertat. Les persones grans no jutja ni critica ningú sinó que diu el que pensa des de la profunditat del cor. Simplement constaten la seva presència i la seva experiència per dir-nos que són aquí per viure.
Les persones grans realment lliures accepten també la llibertat d’advertir a la resta de la societat sobre la realitat que està vivint fruit de la seva experiència viscuda.
També l’Església necessita d’aquestes persones grans que puguin dir sense cap mena de por ni de mirament allò que pensen davant les realitats presents. I això gràcies a l’experiència que prové de la llarga vida viscuda.
Aquesta pau interior ens apropa a la llibertat autèntica: “la veritat us farà lliures” (Joan 8, 31). La persona gran ja no està subjecta a ningú fruit de la seva edat. Pot dir el que pensa i el que sent. Aquesta independència condueix a una gran llibertat. Les persones grans no jutja ni critica ningú sinó que diu el que pensa des de la profunditat del cor. Simplement constaten la seva presència i la seva experiència per dir-nos que són aquí per viure.
Les persones grans realment lliures accepten també la llibertat d’advertir a la resta de la societat sobre la realitat que està vivint fruit de la seva experiència viscuda.
També l’Església necessita d’aquestes persones grans que puguin dir sense cap mena de por ni de mirament allò que pensen davant les realitats presents. I això gràcies a l’experiència que prové de la llarga vida viscuda.
6. Arribar a ser persona gran també és un
regal... i un temps de gràcia
La persona gran quan mira enrere pot tenir la temptació de veure’s com una càrrega, més que com un regal. Com ho veig jo?
La resposta ha de sortir de dins de la pau interior que hi ha al nostre interior. Puc estar content per tot el que he fet per la meva família, pels meus fills i néts, pels meus èxits professionals. Tot això és motiu de satisfacció: és un regal que m´ha ofert la vida.
El problema és aquest: com puc viure la vida com un real si noto les xacres, el sofriment personal, professional i relacionals que han anat envaint el meu cos i el meu cor? No és possible lamentar-me del que ja ha passat... Cal que descobrim noves possibilitats, segons aquella dita: “Quan Déu ens tanca una porta ens obra una finestra”.
El qui s’atura a pensar en totes les coses per les quals pot estar agraït, començarà a comprendre per què aquesta etapa no és una càrrega, sinó realment un bon regal, un temps de gràcia.
La persona gran quan mira enrere pot tenir la temptació de veure’s com una càrrega, més que com un regal. Com ho veig jo?
La resposta ha de sortir de dins de la pau interior que hi ha al nostre interior. Puc estar content per tot el que he fet per la meva família, pels meus fills i néts, pels meus èxits professionals. Tot això és motiu de satisfacció: és un regal que m´ha ofert la vida.
El problema és aquest: com puc viure la vida com un real si noto les xacres, el sofriment personal, professional i relacionals que han anat envaint el meu cos i el meu cor? No és possible lamentar-me del que ja ha passat... Cal que descobrim noves possibilitats, segons aquella dita: “Quan Déu ens tanca una porta ens obra una finestra”.
El qui s’atura a pensar en totes les coses per les quals pot estar agraït, començarà a comprendre per què aquesta etapa no és una càrrega, sinó realment un bon regal, un temps de gràcia.
4. ENCORATJATS DAVANT LES DIFICULTATS
(Creixement)
(Creixement)
«...per
això em gloriaré sobretot de les meves febleses,
perquè reposi sobre meu el poder de Crist.
Perquè quan sóc feble és quan sóc realment fort» 2Corintis, 12.
perquè reposi sobre meu el poder de Crist.
Perquè quan sóc feble és quan sóc realment fort» 2Corintis, 12.
1.
Conte: El violí de Paganini Es van trencant
les cordes del violí, però l’artista segueix fent el concert, malgrat li quedi
només una sola corda al violí.
2. Quina gran
lliçó...! L’autor
conta una experiència viscuda per ell: una àvia de 92 anys, enllitada a
l’hospital, demana al metge que quan rebrà l’alta “per a tornar a fer el que feia abans d’aquesta situació”. Ara, la
preocupació d’aquesta àvia era tornar a fer el que feia abans: cuinar, anar a
comprar, cuidar el jardí i anar el petit hort que tenia, anar a passejar... No
volia només recuperar la salut, sinó poder tornar a “fer coses” = a viure.
Aquestes són persones que a la seva edat han viscut la guerra, una difícil postguerra i han hagut de lluitar per a tirar endavant la família. Ha après a superar obstacles. És un exemple de “creixement”.
Aquestes són persones que a la seva edat han viscut la guerra, una difícil postguerra i han hagut de lluitar per a tirar endavant la família. Ha après a superar obstacles. És un exemple de “creixement”.
3. La prova no
supera les nostres forces.
La societat d’avui entronitza la joventut i etiqueta les persones grans segons paràmetres administratius i no funcionals; però no podem oblidar que les persones guanyem no sols en anys sinó també en qualitat. Pensem en el possible valor de la frase: “Tot el temps passat és millor”. Hem d’anar “reconstruint” la vida: adaptació i flexibilitat per a superar les dificultats. Es tracta d’acceptar i adaptar-se de manera positiva i optimista a les noves situacions de la vida.
Però hem de ser realistes: aquesta etapa de la vida queda condicionada per la bona salut o la seva absència. Podem aprendre coses noves, tenir noves il·lusions, viure un nou projecte...
La societat d’avui entronitza la joventut i etiqueta les persones grans segons paràmetres administratius i no funcionals; però no podem oblidar que les persones guanyem no sols en anys sinó també en qualitat. Pensem en el possible valor de la frase: “Tot el temps passat és millor”. Hem d’anar “reconstruint” la vida: adaptació i flexibilitat per a superar les dificultats. Es tracta d’acceptar i adaptar-se de manera positiva i optimista a les noves situacions de la vida.
Però hem de ser realistes: aquesta etapa de la vida queda condicionada per la bona salut o la seva absència. Podem aprendre coses noves, tenir noves il·lusions, viure un nou projecte...
4. Oportunitats
per a adaptar-nos de nou.
Els canvis vitals en la nostra vida requereixen formes originals d’enfrontar-se a la manera de viure. Vivim una nova situació de cara a nosaltres mateixos, relacions amb els altres, experiències espirituals. L’important no és el que ens passa sinó el com ho afrontem. Amb el temps anem aprenent que amoïnar-se i culpar els altres no soluciona res, més aviat el contrari, incrementa el dolor i el sofriment. Els canvis que ens arriben a mesura que avancem en edat no han de ser motiu de capficar-nos sinó de fer-hi front parlant-ne, mirant de superar
la reacció lògica que ens produeixen. Mirem de superar les dificultats que se’ns presenten al llarg de la vida.
Estiguem-ne segurs: Aquesta situació ens fa créixer si sabem adaptar-nos a les noves formes de vida en l’actualitat. (Anècdota del bisbe sud-americà: no demanava ajut material sinó “comprensió”)
Els canvis vitals en la nostra vida requereixen formes originals d’enfrontar-se a la manera de viure. Vivim una nova situació de cara a nosaltres mateixos, relacions amb els altres, experiències espirituals. L’important no és el que ens passa sinó el com ho afrontem. Amb el temps anem aprenent que amoïnar-se i culpar els altres no soluciona res, més aviat el contrari, incrementa el dolor i el sofriment. Els canvis que ens arriben a mesura que avancem en edat no han de ser motiu de capficar-nos sinó de fer-hi front parlant-ne, mirant de superar
la reacció lògica que ens produeixen. Mirem de superar les dificultats que se’ns presenten al llarg de la vida.
Estiguem-ne segurs: Aquesta situació ens fa créixer si sabem adaptar-nos a les noves formes de vida en l’actualitat. (Anècdota del bisbe sud-americà: no demanava ajut material sinó “comprensió”)
5. Resiliència
espiritual (En
psicologia, capacitat que té una persona per a superar circumstàncies
traumàtiques como la mort d’una persona estimada, un accident, etc.)
La vida és plena de dificultats; malgrat això, Déu ens ha donat recursos per a poder fruir de la vida. Una analogia: la restauració dels ossos del nostre cos: són capaços de reparar les seves fractures i lesions. Les persones que tenim al nostre entorn (familiars, amics) ens poden ajudar a superar “traumes” o ens abocaran al pessimisme... Els cristians podem trobar en la Paraula de Déu un ajut eficaç en els moments de prova. Déu ens dóna tot el necessari per a fer front a les adversitats: “Em veig capaç de tot gràcies a aquell que em fa fort” Filipencs 4,13.
La vida és plena de dificultats; malgrat això, Déu ens ha donat recursos per a poder fruir de la vida. Una analogia: la restauració dels ossos del nostre cos: són capaços de reparar les seves fractures i lesions. Les persones que tenim al nostre entorn (familiars, amics) ens poden ajudar a superar “traumes” o ens abocaran al pessimisme... Els cristians podem trobar en la Paraula de Déu un ajut eficaç en els moments de prova. Déu ens dóna tot el necessari per a fer front a les adversitats: “Em veig capaç de tot gràcies a aquell que em fa fort” Filipencs 4,13.
6. Mantenir-se ferms davant l’adversitat.
“Resistir és vèncer”. Per a això cal tenir ganes de lluitar. La vida és una lluita; i un dels triomfs d’aquesta lluita és descobrir que val la pena de viure. Al principi en aquesta lluita apareixen dificultats; però un cop superades aquestes dificultats llavors hom valora allò que ha aconseguit amb esforç. Aquesta lluita, aquest desig de superació, de triomfar...dóna sentit a la vida. Aquí tenim el testimoni de sant Pau: “Però donem gràcies a Déu que ens concedeix la victòria per mitjà de Jesucrist, Senyor nostre. Per tant, germans meus estimats manteniu-vos ferms i incommovibles; doneu-vos de ple a l’obra del Senyor, sabent que gràcies a Ell, el vostre treball no serà inútil” 1ª Corintis 15,57).
“Resistir és vèncer”. Per a això cal tenir ganes de lluitar. La vida és una lluita; i un dels triomfs d’aquesta lluita és descobrir que val la pena de viure. Al principi en aquesta lluita apareixen dificultats; però un cop superades aquestes dificultats llavors hom valora allò que ha aconseguit amb esforç. Aquesta lluita, aquest desig de superació, de triomfar...dóna sentit a la vida. Aquí tenim el testimoni de sant Pau: “Però donem gràcies a Déu que ens concedeix la victòria per mitjà de Jesucrist, Senyor nostre. Per tant, germans meus estimats manteniu-vos ferms i incommovibles; doneu-vos de ple a l’obra del Senyor, sabent que gràcies a Ell, el vostre treball no serà inútil” 1ª Corintis 15,57).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada