----- Fulls mes de Maig 2025
------------ Fulls mes d'Abril 2025
Meditació sobre la Paraula
.jpg)
Jn 21, 1-19
“Jesús s’acostà, prengué el pa i els el donava. Igual va fer amb el peix.”
L’evangeli d’avui ens ofereix una de les escenes més tendres i profundes de tot l’Evangeli: Jesús ressuscitat que es troba amb Simó Pere a la vora del llac, i allà, no només el perdona, sinó que el torna a cridar, li confia una missió i el restaura en l’amor.
Recordem en quin punt es troba Pere. Només uns dies abans, havia negat Jesús tres vegades. Ell, que havia promès seguir-lo fins a la mort, el va abandonar per por. I ara, el trobem tornant a pescar, com si intentés tornar a la vida d’abans. Potser pensava que el seu temps com a deixeble s’havia acabat.
Però Jesús, amb una tendresa infinita, el busca. No el reprèn. No li retreu res. Simplement li prepara un esmorzar a la vora del llac, al costat d’un foc de brases—el mateix escenari on, dies enrere, Pere havia negat conèixer-lo. Jesús no fuig del passat, el transforma.
Tres vegades Jesús li fa la mateixa pregunta. Tres vegades Pere respon. No és casualitat. Jesús li ofereix la possibilitat de revertir les tres negacions amb tres actes d’amor.
Fixeu-vos bé: Jesús no li pregunta si està penedit, ni si promet no tornar a fallar. Només li pregunta una cosa: “M’estimes?” Perquè el fonament del seguiment cristià no és la perfecció, sinó l’amor. Un amor que a vegades és fràgil, però que és sincer. Jesús no només restaura Pere, sinó que confia en ell. L’home que va caure és ara aquell a qui Jesús demana que guiï, alimenti i cuidi el seu ramat.
Així és com comença tot veritable seguiment de Crist: en una trobada amb la seva misericòrdia. I així també comença tota veritable missió dins l’Església: no des de la força, sinó des del perdó rebut i l’amor correspost.
Germans i germanes, avui Jesús ens convida, com a Pere, a acostar-nos al foc de la seva presència. A deixar que el seu amor ens curi les ferides. I després, ens diu també: “Segueix-me.” Que sapiguem respondre amb humilitat i confiança: “Senyor, tu ho saps tot; tu saps que t’estimo.”
.jpg)
