dimarts, 11 de març del 2025

Full 9 de Març 25

 Full 9 de Març 25

-------  Març 25

Meditació sobre la Paraula

9 de Març de 2025


Lc 4, 1-13 

“L’esperit conduïa Jesús pel desert on era temptat pel diable”

           En aquest primer diumenge de Quaresma, se'ns presenta el passatge de l'evangeli on es narra la temptació de Jesús al desert. Un temps en què Jesús, ple de l'Esperit Sant, entra al desert durant quaranta dies per pregar i dejunar, preparant-se per a la missió que té per davant. El desert, com veiem, es converteix en un lloc de lluita i força, on Jesús afronta les temptacions del dimoni i en surt victoriós.

  Aquest passatge de l'evangeli  és una invitació profunda per a nosaltres a endinsar-nos en el nostre propi camí quaresmal. La Quaresma és un temps d'experiència personal al desert, un temps on ens enfrontem a les nostres pròpies lluites i temptacions, buscant purificar els nostres cors i acostar-nos més a Déu.

  A l'Evangeli, veiem que després del temps de Jesús al desert, Ell va sortir de manera enfortida per l'Esperit Sant i va començar la seva missió pública. De manera similar, el nostre propi camí quaresmal, tot i estar ple de sacrificis i dificultats, està pensat per a preparar-nos per a alguna cosa més gran. Així com Jesús va sortir del desert apoderat per complir la seva missió, també el nostre temps al desert ens prepara per viure més plenament la crida cristiana.

  El desert no és un lloc d'abandonament, sinó de transformació. En el nostre dejuni, la nostra pregària i la nostra almoina, entrem al desert amb Jesús. També nosaltres afrontarem temptacions, lluites i moments de sequedat. Però podem trobar consol sabent que el mateix Esperit Sant que va enfortir Jesús al desert està amb nosaltres, guiant-nos i ajudant-nos a superar les proves que trobem.    Amén.

 

Full 2 de Març 25

 Full 2 de Març 25

Març 25    ---------    Febrer 25

Meditació sobre la Paraula

2 de Març de 2025


Lc 6, 39 - 45 

“La boca parla d’allò que es desborda del seu cor”

          

           En l’Evangeli d’avui, Jesús utilitza una sèrie d’imatges per ensenyar-nos sobre el veritable discipulat, la importància de l’auto examen i la necessitat de tenir un cor pur. Comença preguntant: «Pot un cec guiar un altre cec?» (Lc 6,39). Això ens recorda que, abans de voler corregir els altres, hem de cercar la veritat i la saviesa nosaltres mateixos. Si estem cecs espiritualment, no podem guiar ningú cap a la llum.  Quantes vegades jutgem els altres amb duresa mentre ignorem els nostres propis defectes? La vida cristiana autèntica ens crida a ser humils i a examinar-nos abans de voler corregir els altres. 

  Jesús parla de l’arbre i els seus fruits: «No hi ha cap arbre bo que doni fruit dolent, ni cap arbre dolent que doni fruit bo» (Lc 6,43). L’estat del nostre cor es reflecteix en les nostres paraules i accions. Si omplim el cor de bondat—d’amor, misericòrdia i humilitat—les nostres obres mostraran la gràcia de Déu. Però si el nostre cor està ple d’odi, orgull o enveja, això també es manifestarà en la nostra vida. 

  Com podem donar bons fruits? Romanent units a Jesús, a través de la pregària, els sagraments i la vivència dels seus ensenyaments. Un veritable deixeble de Crist no només sembla bo per fora, sinó que es transforma des de dins.  Que aquest Evangeli ens inspiri a demanar al Senyor un cor pur, capaç de veure-hi clar, estimar sincerament i parlar amb paraules que edifiquin en comptes de destruir. Que les nostres vides donin fruits de bondat i reflecteixin la llum de Déu.     Amen.

 

Full 23 de febrer 25

 Full 23 de febrer 25

--------  Febrer 25      --------    Març 25

Meditació sobre la Paraula

23 de Febrer de 2025



Lc 6, 27-38

 

sigueu compassius com ho és el vostre Pare

 

           En l'Evangeli d'avui, Jesús ens presenta una invitació radical a estimar d'una manera que reflecteix el cor de Déu. No només som cridats a estimar aquells que ens estimen, sinó també aquells que són els nostres enemics, els que ens odien, i els que ens fan mal.

  Aquesta mena d’amor no és una idealització abstracta; és el fonament mateix de la vida cristiana. Estem cridats a estimar com Déu estima. L’amor de Déu és infinit, incondicional i misericordiós — és un amor que perdona fins i tot els errors més greus. És un amor que no compta els errors, sinó que ofereix compassió. Aquest és l’amor que se’ns convida a imitar.

  Sant Tomàs d'Aquino ens ensenya que "Estimar és voler el bé de l'altre."  En les seves reflexions sobre la natura de la misericòrdia divina, Santa Faustina Kowalska escriu: "Com més gran és el pecador, més gran dret té a la Meva misericòrdia." Jesús, com veiem en aquest passatge, estén la seva misericòrdia lliurement a tots, independentment de les seves accions.

  El Papa Francesc, en la seva exhortació apostòlica Evangeli Gaudium, diu: "La missió de l'Església és ser un testimoni de la misericòrdia de Déu." Tots estem cridats a ser testimonis d'aquesta misericòrdia mitjançant les nostres accions: estimant i perdonant com Déu ho fa. És a través d'aquest amor radical que transformem el món, tal com Crist va transformar el món amb la seva compassió i misericòrdia.

  Per acabar, deixem-nos guiar per una última cita de Sant Joan Pau II, que deia: "La misericòrdia és la més gran de totes les virtuts, perquè reflecteix el mateix cor de Déu." Que ens esforcem a viure amb cors plens de misericòrdia, reflectint la compassió de Déu a tots els que trobem.       Amen.

 

Full 16 de febrer 25

 Full 16 de febrer 25

-------  Mes de Febrer

Meditació sobre la Paraula

16 de Febrer de 2025


Lc 6, 17.20-26

“Feliços els pobres:

el Regne de Déu és per vosaltres”

      En l'Evangeli d'avui, Jesús ens presenta les benaurances i les malediccions, un missatge que capgira els valors d'aquest món. Jesús anuncia les benaurances als pobres, els que tenen fam, els qui ploren i els perseguits pel seu nom, cridant-los a viure en dependència de Déu. Ell ens ensenya que el Regne de Déu no es mesura per les riqueses ni el poder, sinó per la humilitat i la justícia.

  Les malediccions, en canvi, són advertències per aquells que viuen confortablement en aquest món: els rics, els que es nodreixen de les seves comoditats, els que busquen la rialla superficial i la popularitat. Jesús ens recorda que aquestes coses són efímeres i que el veritable tresor és Déu mateix.

  Com ens recorda Sant Francesc d'Assis: "La pregària i l'amor a Déu són les armes més poderoses", el camí de l'amor i la humilitat és el que ens condueix al Regne de Déu. El mateix Sant Joan Pau II ens va dir: "La llibertat autèntica és només aquella que porta a la veritable humilitat", una llibertat que ve del despreniment i de la capacitat de servir els altres amb amor.

  Aquestes paraules ens conviden a viure una vida de despreniment, de servei als altres, especialment als qui pateixen, i a buscar el Regne de Déu per damunt de tot. Jesús ens crida a viure amb humilitat i generositat, sabent que en la seva aliança trobem la veritable alegria.

  Preguem:  Senyor, ajuda'ns a viure segons els valors del teu Regne, a estimar els altres amb generositat i a buscar la veritable pau en tu. Com ens ensenyaren els sants, que el nostre cor es deslliuri de les riqueses terrenals per seguir-te de tot cor.   Amén.

 

Full 9 de febrer 2025

 Full 9 de febrer 2025

......   Fulls mes de Febrer 2025

Meditació sobre la Paraula

9 de Febrer de 2025


Lc 5, 1-11

“Ho deixaren tot i el seguiren”

           Avui l’evangeli parla de vocació Cristiana. Per Dietrich Bonhoeffer, la vocació no és simplement un seguiment d’un líder o una adopció d’un codi moral, sinó una crida a seguir Jesús com la Paraula encarnada de Déu, que demana una entrega total de la vida. Aquesta crida no és fàcil; requereix deixar enrere el que és familiar i abraçar una nova missió i identitat. En el context d’aquest passatge, els pescadors deixen enrere les seves barques, les seves famílies i els seus mitjans de vida per seguir Jesús. Per a ells, és un moment de transformació profunda, un moment en què les seves vides troben el seu veritable propòsit.

  Henri Nouwen parla de la vocació com una crida a viure des de l’amor, a ser enviats al món amb compassió i misericòrdia. La decisió dels pescadors de seguir Jesús és una resposta a la seva invitació, que està arrelada en l’amor.

  El teòleg Gustavo Gutiérrez subratlla que aquesta crida no és només una crida a la transformació personal, sinó també a la transformació comunitària. La vocació cristiana és una crida a portar la justícia, la pau i l’amor de Déu al món. És una crida a transformar la societat, a arribar als marginats i a estar en solidaritat amb els pobres i els oprimits.

  També hem de reconèixer la radicalitat de la crida de Jesús. En escollir pescadors—homes ordinaris, no savis religiosos ni elitistes—Jesús desafia l’ordre establert. Ell no crida els més poderosos o aquells amb més estat, sinó els humils, els ordinaris, aquells que estan disposats a ser transformats. Això ens parla del cor de l’Evangeli: el Regne de Déu no és per als poderosos i autosuficients, sinó per als humils i oberts al canvi.

 

dilluns, 3 de febrer del 2025

Full 2 de febrer 2025

 Full 2 de febrer 2025

------  Mes de Febrer 2025

    -----------  Mes de Gener 2025

Meditació sobre la Paraula

2 de Febrer de 2025


Lc2,22-40

“Els meus ulls han vist el Salvador”

           Avui, en l’Evangeli, escoltem la bella història de la Presentació de Jesús al Temple. Maria i Josep, complint la Llei, porten l’infant Jesús al Temple, on s’hi troben amb Simeó i Anna.

           Les persones consagrades, ja siguin monges, frares o membres d’altres formes de vida religiosa, estan cridades a imitar aquesta fidelitat radical. Les seves vides, sovint amagades, testimonien la presència de Crist al món. Com Simeó, esperen amb fe el compliment de les promeses de Déu, i com Anna, estan cridats a anunciar Crist a tots els que troben pel camí.

Un exemple d’això són les monges i frares de la Clausura  que viuen en pregària i contemplació en silenci. Sovint passen els seus dies en un silenci profund, intercedint pel món, però les seves vides parlen clarament de la pau que es troba en la comunió amb Déu. D’una altra banda, les germanes missioneres que viatgen a llocs remots, deixant la seva comoditat per servir els més pobres i marginats, reflecteixen l’esperit d’Anna, que agraïa Déu i compartia la bona nova amb els altres.

La bellesa de la vida consagrada no és la renúncia per si mateixa, sinó el trobar una alegria més profunda i una plenitud en l’amor de Déu. Tal com Simeó i Anna van trobar la pau en reconèixer que Crist havia arribat, les persones consagrades troben pau en saber que han dedicat la seva vida a la missió de Déu, confiant que, a través d’elles, Crist segueix beneint i transformant el món.

Avui donem gràcies per al do de la vida consagrada. Preguem pels qui han escollit aquest camí, perquè puguin seguir irradiant l’alegria de la presència de Crist. Que tots nosaltres ens sentim inspirats pel seu testimoni de fe, esperança i amor.

 

Full 26 de Gener 2025

 Full 26 de Gener 2025

----   Mes de Gener 2025

 ------------   Mes de Febrer 2025

Meditació sobre la Paraula

26 de Gener de 2025


Lc1,1-4,4, 14-21
 

“Avui s’han complert aquestes

Paraules de l’Escriptura”

          

           San Lluc comença el seu Evangeli amb un desig clar: oferir-nos una visió ordenada i precisa de la vida de Jesús perquè, mitjançant la seva paraula, puguem conèixer profundament a Crist. La Tradició de l'Església ha estat fonamental en mantenir intacta aquesta veritat, ja que, com ens ensenyava Sant Jeroni, "la ignorància de les Escriptures és ignorància de Crist".

En el passatge d'avui de l'Evangeli de Lluc (1,1-4; 4,14-21), veiem com Jesús inicia la seva missió pública, començant per llegir un fragment d'Isaïes a la sinagoga de Natzaret. Jesús s’identifica amb el Messies promès i anuncia la bona nova del Regne de Déu. Aquest gest de Jesús de fer realitat les profecies antigues ens recorda que Déu compleix les seves promeses.

Quan Jesús llegeix l’Isaïes, proclama l’inici del temps de la salvació: la "any del favor del Senyor". Aquesta és la missió que Ell ens deixa a nosaltres també com a membres del seu Cos, l'Església, per portar la bona nova als pobres, alliberar els oprimits i sanar els cors trencats. És el mateix Esperit Sant qui ens acompanya i ens fa instruments de la seva gràcia en el món.

Però, com els habitants de Natzaret, sovint ens costa reconèixer la novetat de Déu. Podem ser massa familiars amb el missatge de Jesús i, així, perdre la capacitat d’admirar-nos davant la seva obra de salvació. Avancem, doncs, amb fe i esperança, sabent que, a través de la nostra fidelitat a la paraula de Déu i les obres de misericòrdia, participem en la missió de Crist.

 

Full 19 de Gener 2025

Full 19 de Gener 2025 

----- Mes de Gener 2025

Meditació sobre la Paraula

19 de Gener de 2025


Jn 2, 1-11

“no tenen vi”

           Les paraules de Maria —"No tenen vi"— són dites amb una urgència suau però poderosa. En la cultura de l'època, quedar-se sense vi en un esdeveniment així seria una vergonya social, un fracàs en l'hospitalitat. Però per a Maria, aquest no és només un problema domèstic, sinó un moment en què ella veu una necessitat i, amb el seu cor matern, l’adreça al seu Fill. No el mana; simplement assenyala el problema, com faria una mare amb el seu fill, confiada que ell sabrà què fer.

Les paraules de Maria "No tenen vi" són una crida a intercedir per nosaltres davant de Jesús. Com a mare, Maria no només veu el que falta, sinó que ens mostra com portar les nostres necessitats al Fill de Déu. Ella ens ensenya que la fe consisteix a confiar en Déu, fins i tot quan no sabem com ni quan actuarà. El seu gest de confiança és un model per a tots nosaltres. No fa exigències, simplement ho presenta al Fill i confia que Ell sabrà què fer.

En conclusió, les paraules de Maria—"No tenen vi"—ens parlen profundament. Ens recorden la buidor de la humanitat sense Crist i ens animen a portar les nostres necessitats davant d’Ell. La intercessió de Maria ens ensenya a confiar en Jesús i a esperar la seva resposta generosa, com a la festa de Canà, on la gràcia de Déu es va mostrar de manera abundant. Com a cristians, hem de portar totes les nostres mancances i les del món a Jesús, confiats que Ell pot transformar-les. Amén.

 

Full 12 gener 2025

 Full 12 gener 2025

---------   Mes de Gener 2025

Meditació sobre la Paraula

12 de Gener de 2025


Lc 3, 15-16.21-22
 

“Jesús fou batejat; mentre pregava, s’obrí el cel”

 

           En l’Evangeli d’avui, contemplem el moment profund del baptisme de Jesús. El passatge comença amb un aire d’expectació reflectint el desig profund de la humanitat per la salvació, un desig que encara ressona en cadascun de nosaltres.

Joan Baptista, ens ensenya la humilitat i la claredat necessàries per reconèixer la veritable autoritat de Crist. Ell assumeix el seu paper de servidor, no de Salvador, i apunta més enllà d’ell mateix, cap a aquell que batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc.

En el punt culminant d’aquest moment, els cels s’obren, l’Esperit Sant baixa en forma de colom, i la veu del Pare ressona: «Tu ets el meu Fill estimat; en tu m’he complagut» (Lc 3,22). Aquí presenciem el gran misteri de la Santíssima Trinitat. El Pare afirma la identitat de Jesús, l’Esperit el consagra, i el Fill comença la seva missió.

Aquest moment ens recorda el nostre propi baptisme. Així com Jesús va ser declarat Fill estimat, també nosaltres, pel baptisme, som fets fills i filles de Déu. Aquesta identitat no és quelcom que guanyem, sinó un do que rebem per gràcia. El repte és viure d’una manera que reflecteixi aquesta dignitat i cridi els altres a reconèixer la seva pròpia.

Finalment, el baptisme de Jesús no és un final, sinó un començament. El porta a una missió de predicar, guarir i, finalment, donar-se completament en la creu. El nostre baptisme també és un punt de partida. Ens envia a viure com a deixebles—com a testimonis de l’amor de Déu en les nostres famílies, comunitats i llocs de treball. Ens convida a viure amb humilitat, compassió i coratge, sabent que l’Esperit ens acompanya i ens dóna força.

 

Full 5 gener 2025

5 de gener 2025 

------  Mes de Gener 2025

Meditació sobre la Paraula

5 de Gener de 2025


Jn 1, 1-18

“El qui és la Paraula es va fer home i plantà entre nosaltres el seu tabernacle”

 

           Avui, al Segon Diumenge de Nadal, les lectures ens conviden a contemplar la meravella del misteri de Nadal: Déu ha vingut a habitar entre nosaltres. El Verb, que era amb Déu des del principi, es va fer carn i va viure enmig nostre. Aquest fet transforma profundament la nostra relació amb Déu, amb nosaltres mateixos i amb els altres. 

La primera lectura ens presenta la Saviesa de Déu buscant un lloc per habitar. Aquesta imatge prefigura l’Encarnació de Jesús, el Verb etern que s’ha fet un de nosaltres. Déu no és distant ni abstracte: s’ha apropat a la nostra humanitat per ensenyar-nos el camí de la vida. Aquesta proximitat de Déu ens dona força i esperança, ja que sabem que no estem sols en les complexitats i incerteses de la vida. 

A la segona lectura, Sant Pau ens recorda un fet meravellós: som adoptats com a fills i filles de Déu gràcies a Jesucrist. Aquesta adopció és un do gratuït que ens dona una dignitat infinita. Quan ens sentim febles o indignes, recordem que Déu ens estima profundament i ens crida a viure en plenitud. Però aquest do no és només per a nosaltres: som enviats a reflectir l’amor de Déu, fent-lo visible al món a través de les nostres accions i relacions. 

L’Evangeli de Joan proclama que la llum de Crist brilla en la foscor, i la foscor no pot vèncer-la. Aquesta llum és la presència viva de Jesús, que entra en el nostre sofriment, les nostres ferides i les nostres pors, per portar-hi pau i transformació. Però aquesta llum demana una resposta: hem d’obrir el cor per acollir el Verb. Això implica viure amb fe i humilitat, seguint l’exemple de Maria, Josep i els pastors. 

Aquest Nadal, contemplem el misteri de Déu fet carn. Que la llum de Crist ompli els nostres cors i ens guiï a ser portadors d’esperança en un món que tant ho necessita. Que sapiguem viure com a fills de la llum, testimonis de l’amor de Déu entre nosaltres. 

 

dissabte, 28 de desembre del 2024

Full diumenge 29 de desembre 2024

 Full diumenge 29 de desembre 2024

----   Fulls mes de desembre 2024

--------     Fulls mes de Gener 2025  

Meditació sobre la Paraula

29 de Desembre de 2024


Lc 2, 41– 52

“Els pares de Jesús el trobaren al temple entre els mestres de la Llei”

 

           Avui reflexionem sobre la Sagrada Família de Jesús, Maria i Josep, un model d'amor, fe i unitat per a totes les famílies. La Sagrada Família no era rica ni immune a les dificultats. Van afrontar proves, com la fugida a Egipte, però van viure els valors fonamentals d'una bona família, valors que també som cridats a imitar en les nostres llars.

El cor de la vida de la Sagrada Família era una fe inquebrantable. Maria va confiar en la paraula de Déu transmesa per l'àngel Gabriel. Josep, encara que inicialment preocupat, va obeir la voluntat de Déu revelada en els seus somnis. Junts, van criar Jesús, el Fill de Déu, en una llar on la pregària i la confiança en Déu eren centrals. Una bona família comença amb una base de fe, on la presència de Déu guia les decisions i enforteix els vincles.

L'amor a la Sagrada Família no era només una emoció, sinó una acció concreta. Josep va treballar incansablement per proveir la seva família. Maria va dedicar tota la seva vida al servei del seu fill, i Jesús mateix, fins i tot de nen, va obeir els seus pares amb amor. Aquest amor sacrificat ens recorda que la vida familiar prospera quan cada membre posa les necessitats dels altres per damunt de les pròpies, fomentant el respecte mutu i la cura.

L’Evangeli ens diu que Jesús "creixia en saviesa, en edat i en gràcia davant de Déu i dels homes" (Lluc 2:52). Això indica una llar on es fomentava el creixement personal, l'aprenentatge i el desenvolupament moral. Les famílies haurien de prioritzar l’educació, la formació en la fe i el desenvolupament dels dons de cada membre per a la glòria de Déu i el servei als altres.

Que la Sagrada Família ens inspiri a construir les nostres llars sobre aquests valors duradors, per tal de reflectir l’amor de Déu al món.   Amén.

 

Full 22 de desembre

 Full 22 de desembre

-----   Fulls mes de Desembre

Meditació sobre la Paraula

22 de Desembre de 2024

Lc 1, 39-45 

“Qui soc jo perquè la mare del meu Senyor vingui a visitar-me?”

           El viatge de Maria cap a casa d’Elisabet no va ser només un desplaçament físic; va ser un camí d’amor. Maria no esperà que Elisabet li demanés ajuda o li fes saber la seva necessitat. Maria va veure la situació i va actuar moguda per l’amor, anticipant-se a les necessitats de la seva cosina. Aquesta és l’essència del veritable servei: és proactiu, neix d’un cor que busca el bé dels altres sense esperar res a canvi. 

Durant el Nadal, sovint pensem en donar regals, compartir àpats o ajudar els més desafavorits. Són expressions precioses d’amor, però l’Evangeli ens desafia a anar més enllà. El veritable servei no és només el que fem, sinó com ho fem: amb alegria, humilitat i un amor sincer pels qui ens envolten. 

Les últimes paraules d’Elisabet en aquest fragment ressalten una connexió important entre fe i servei: “Feliç tu que has cregut que es compliria allò que el Senyor t’havia dit”.   La fe de Maria en la promesa de Déu la va moure a l’acció. No es va limitar a creure en el pla de Déu per a la seva vida; el va viure servint els altres. La fe autèntica mai no és passiva: ens crida a respondre, a actuar, a servir. 

El Nadal és més que una celebració del naixement de Crist; és una crida a esdevenir portadors de Crist, com Maria. Tal com ella va portar Jesús a Elisabet, som cridats a portar Jesús al món a través dels nostres actes de servei. 

Preguntem-nos avui: 

  - Qui en la meva vida necessita el regal del meu temps, atenció o ajuda? 

  - Com puc servir els altres d’una manera que reflecteixi l’amor de Crist?