Full diumenge 13 d'octubre 2024

Full diumenge 13 d'octubre 2024 

----  Fulls mes d'octubre 2024

Meditació sobre la Paraula

13 de Octubre de 2024

Mc 10, 17– 30

“Bon mestre, què haig de fer per posseir la vida eterna?”

 

                      En l’Evangeli d’avui, ens trobem amb el jove ric que s'acosta corrent a Jesús amb una pregunta que ressona profundament en el cor de cada ésser humà: “Mestre bo, què he de fer per heretar la vida eterna?” És una qüestió sobre el desig més profund que tots compartim: el desig de la vida eterna, d’una vida amb sentit, d’una vida que realment perduri.

  La invitació de Jesús al jove ric també és una crida per a nosaltres: una crida al despreniment de tot allò que ens lliga, una crida a la generositat, especialment amb els pobres. Però, què ens està detenint seguir-lo completament?

  Els sants van entendre profundament aquesta crida. Sant Francesc d’Assis va renunciar a la riquesa familiar per seguir Crist en la pobresa radical. Santa Teresa de Calcuta va viure entre els més pobres dels pobres, mostrant al món que “si dones només el que no necessites, no estàs donant.”

  Tal com diu Jesús, no podem salvar-nos nosaltres mateixos. La salvació és un do, una gràcia que Déu ens dóna. Però per rebre-la, hem d’estar disposats a deixar anar tot allò que ens esclavitza, a obrir les nostres mans i els nostres cors per rebre el veritable tresor que Jesús ens ofereix: Ell mateix. El gran paradoxa de la vida cristiana és aquesta: quan ho deixem tot per Crist, guanyem molt més a canvi.

  Sant Ignasi de Loiola deia: "Preneu, Senyor, i rebeu tota la meva llibertat, la meva memòria, el meu enteniment i tota la meva voluntat… Doneu-me només el vostre amor i la vostra gràcia, que això ja em basta." Que tinguem el coratge de fer nostra aquesta pregària. Que, com l’home savi del llibre de la Saviesa, cerquem la saviesa de Déu per sobre de tot, valorant-la més que qualsevol tresor. I que seguim Jesús, deixant enrere tot allò que ens impedeix avançar, sabent que en Ell trobarem la veritable alegria, la veritable pau i la vida eterna. Amén.

 

Full diumenge 6 d'octubre

Full diumenge 6 d'octubre      ----  Fulls mes d'octubre 2024

      -----  Fulls mes de setembre

 Meditació sobre la Paraula

6 de Octubre de 2024

Mc 10, 2-16

 

“Allò que Déu ha unit, l’home no ho pot separar”  

 

 

           Les paraules de Jesús subratllen la santedat del matrimoni, que no és simplement un contracte humà, sinó una aliança divina. En el matrimoni, dues persones són unides per Déu en un vincle d’amor, fidelitat i respecte mutu. Aquesta aliança reflecteix l'amor incondicional que Crist té per la seva Església — un amor que és sacrificat, pacient i etern.

  El matrimoni, en la seva essència, és una vocació. Així com els sacerdots i les monges són cridats a servir Déu a través de la seva vida de ministeri, també els esposos són cridats a servir Déu servint-se mútuament. En un món on l'individualisme i l'interès personal sovint dominen, el matrimoni cristià convida les parelles a una vida de sacrifici mutu, d’amor i d'unitat.

  Sant Lluís i Santa Zélie Martin, pares de Santa Teresa de Lisieux, són un exemple meravellós d’un matrimoni sant i devot. El seu matrimoni no va estar exempt de dificultats: van viure el dolor de perdre fills i van afrontar les demandes d'un negoci familiar. Però, a través de tot, van posar Déu al centre de la seva vida. El seu suport mutu, l'amor profund i la vida de pregària van ser un model per als seus fills, i al final, el seu matrimoni ple de fe va donar fruit en la vida d'una santa.

  La santedat en el matrimoni no es limita als grans gestos, sinó que es viu en els actes diaris d'amor, paciència i perdó. Avui, preguem per totes les parelles casades, perquè les seves vides reflecteixin l’amor de Crist per la seva Església. Que les seves unions estiguin plenes de gràcia i que ens inspirin a tots a viure amb més amor i fidelitat en les nostres pròpies vocacions. Allò que Déu ha unit, que ningú no ho separi. Amén.

 

Full diumenge 29 de Setembre

Full diumenge 29 de Setembre   ----      Fulls mes de Setembre

    ------ Fulls mes de Octubre

Meditació sobre la Paraula

29 de Setembre de 2024

Mc 9, 38-43.45.47-48

 

“Tothom que doni...

no quedarà sense

recompensa”   

          

           L'evangeli d'avui ens crida al sacrifici radical, convidant-nos a eliminar qualsevol cosa que ens impedeixi seguir Déu plenament. Jesús ens desafia a viure amb generositat, fins i tot quan això comporta sacrificis personals. Aquest missatge es reflecteix en les vides de Sant Maximilià Kolbe i Sant Pere Nolasc, que ho van donar tot al servei dels altres.

  Sant Maximilià Kolbe va fer el regal més gran: la seva pròpia vida. A Auschwitz, va oferir-se per morir en lloc d'un altre presoner, mostrant així el seu profund amor i compromís amb l'ensenyament de Crist: "Ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics" (Joan 15:13). El seu sacrifici ens recorda que seguir Jesús pot requerir actes d'amor i generositat extraordinaris.

  Sant Pere Nolasc, fundador de l'Ordre de la Mercè, va dedicar la seva vida a alliberar els cristians captius pels moros. La seva missió, arrelada en la misericòrdia, incloïa el compromís de lliurar-se a canvi dels capturats, si calia. La seva vida exemplifica el lliurament per la llibertat i la dignitat dels altres, reflectint l'amor alliberador de Crist.

  Tot i que potser no estem cridats a sacrificis tan dramàtics, tots som convidats a viure amb generositat. Cada acte de donació, sigui de temps, recursos o compassió, ens apropa més a Déu i als altres.

  Les vides d’aquests sants ens recorden que la veritable alegria prové de l’amor sacrificat. Jesús ens crida a donar-ho tot pel Regne de Déu i, en fer-ho, trobem pau i goig. Inspirats pel seu exemple, esforcem-nos a ser generosos, confiant que en donar és com realment rebem. Amén.

 

Full diumenge 22 de setembre

Full diumenge 22 de setembre

----- Fulls mes de Setembre   

Meditació sobre la Paraula

 22 de Setembre de 2024

Mc 9, 30-37 

“Sí algú vol ser el primer,

ha de ser servidors de tots”        

           Avui, Jesús ensenya als seus deixebles una lliçó profunda sobre la humilitat i el servitud. Els diu: "Si algú vol ser el primer, ha de ser l'últim de tots i el servent de tots". Aquest ensenyament, aparentment paradoxal, es troba al cor del discipulat cristià. Captura les nocions mundanes de grandesa, poder i estatus.

  Les paraules de Jesús impacten al cor mateix de l'orgull humà. No només va predicar la humilitat; Ho va viure. Sant Joan Crisòstom, conegut per la seva eloqüència daurada, subratlla que tota la vida de Crist és un testimoni de la humilitat. Escriu: "Perquè, què hi ha més humil que néixer en un pessebre, viure en la pobresa i morir en una creu?" El camí de Crist va ser un amor autobuidant, el que els Pares es referien com a kenosis, el lliurament de si mateix que condueix a la salvació.

  El tema del servei també és central en aquest passatge de l'Evangeli.  Aquest és un principi que impregna els escrits dels primers Pares de l'Església. Sant Basili el Gran, conegut per les seves obres de caritat, ensenyava que el veritable servei es troba en veure Crist en els nostres germans. Va escriure cèlebrement: "El pa de l'armari és dels famolencs; l'abric que penja sense utilitzar a l'armari és de qui el necessita".

  Mentre reflexionem sobre aquest fragment de l'Evangeli, esforcem-nos per viure com a servidors, seguint l'exemple de Crist i dels sants. Recordem les paraules de Sant Joan Crisòstom, que una vegada va dir: "El fonament de la nostra filosofia és la humilitat". Només quan ens fem petits als ulls del món, ens fem grans als ulls de Déu.

 

Full diumenge 15 setembre

Full diumenge 15 setembre   ----   Fulls mes Setembre

Meditació sobre la Paraula

15 de Setembre de 2024

Mc 8, 27-35

“Qui diuen la gent, que soc jo?” 

“Vos sou el Messies”        

           En l'Evangeli d'avui, Jesús fa una pregunta crucial als seus deixebles: "Qui dieu que sóc jo?" Aquesta pregunta va més enllà de buscar informació: els desafia a reflexionar sobre la seva comprensió de la identitat de Jesús i, per extensió, sobre la seva pròpia identitat.

  Psicològicament, la identitat es forma tant a partir de com ens percebem a nosaltres mateixos com de com ens veuen els altres. El nostre autoconcepte —la imatge mental que tenim de nosaltres mateixos— evoluciona a partir de les nostres experiències, relacions i influències socials. Quan Jesús pregunta als deixebles sobre la seva identitat, els convida a superar les comprensions superficials, marcades per les expectatives socials, per arribar a una realització més profunda i personal.

  La resposta de Pere, "Tu ets el Messies," reflecteix la seva comprensió limitada, influenciada per les seves expectatives d’un líder victoriós, no d'un servent sofrent. Aquesta resposta mostra un mecanisme de defensa psicològica comú: la projecció. Pere projecta els seus desitjos sobre Jesús, intentant adaptar-lo a una imatge que li resulta segura i familiar. Jesús renya Pere dient: "Vés-te’n darrera meu, Satanàs!" no per condemnar-lo, sinó per desafiar aquestes percepcions falses i convidar-lo a una veritat més profunda.

  Jesús representa una autèntica autoconsciència, entenent plenament la seva missió, fins i tot quan implica sofriment i mort. Ell convida els seus seguidors a abraçar aquest camí, dient: "Si algú vol venir amb mi, que es negui a si mateix i prengui la seva creu." Aquesta crida ens desafia a passar del “fals jo” —construït a partir de l’ego, la por i les preocupacions mundanes— al “veritable jo,” arrelat en l’amor, la vulnerabilitat i la connexió amb Déu.

  Jesús, en definitiva, ens convida a deixar anar el nostre fals jo, que s’aferra a les mesures mundanes d’èxit, i a descobrir el nostre veritable jo a través de l'amor, el servei i el sacrifici. Que tinguem el coratge de seguir-lo en aquest camí per descobrir tant la seva veritable naturalesa com la nostra.

 

Full diumenge 8 de Setembre

Full diumenge 8 de Setembre

---- Fulls mes de Setembre

  8 de Setembre de 2024

Mc 7, 31-37

“Tot ho ha fet bé: fa que els sords hi sentin i que els muts parlin”        

           Avui, veiem com Jesús cura un home sord que tenia un impediment per parlar, dient-li: “Efatà”, que significa “Obre’t.” Aquest miracle no només parla de la curació física, sinó que també simbolitza l’obertura espiritual dels nostres cors a l’amor de Déu. És una invitació a tots nosaltres a obrir-nos a la presència, al poder, i a la veu de Déu en les nostres vides.

  Segons la Mare Teresa, “Déu parla en el silenci del cor. Escoltar és el començament de la pregària.” Ens animava a apartar-nos de les distraccions de la vida per escoltar la veu de Déu, tal com Jesús va apartar l’home sord de la multitud.

  El manament “Efatà” ens crida a obrir els nostres cors a l’amor transformador de Déu. Per a la Mare Teresa, això significava permetre que Déu la fes servir plenament per portar el seu amor al món. Suposa deixar anar la por, el judici i els prejudicis, i reconèixer cada persona com un reflex de Déu. Ella ens recordava que “Si jutges les persones, no tens temps per estimar-les.” Obrir-se significa estimar sense condicions.

  A l’Evangeli, Jesús restaura primer la capacitat d’escoltar de l’home abans de permetre-li parlar, remarcant que escoltar precedeix parlar. La Mare Teresa creia que escoltar era un acte d’amor i humilitat que ens permet escoltar el xiuxiueig de Déu i entendre les necessitats dels altres. La seva vida va demostrar que escoltar Déu i respondre amb actes d’amor és essencial per viure la nostra fe.

  Avui, la història de la curació del sord ens convida a considerar la nostra pròpia necessitat d’obertura espiritual. Demanem la gràcia de “obrir-nos” — per escoltar Déu en el silenci, escoltar aquells que ens envolten, i respondre amb compassió. Seguint l’exemple de la Mare Teresa, que siguem instruments de la pau i l’amor de Déu en el món.    Amén.

 

Full diumenge 1 de Setembre

Full diumenge 1 de Setembre 

---- Fulls mes de Setembre

  ------Fulls mes de Agost

1 de Setembre de 2024

Mc 7, 1-8a. 14-15.21-23

“Vosaltres abandoneu els manaments de Déu”  

L'Evangeli d'avui ens convida a reflexionar sobre què és el que realment fa que una persona sigui pura o impura. Els fariseus critiquen els deixebles de Jesús per menjar amb les mans sense rentar, adherint-se estrictament a tradicions humanes. Jesús aprofita aquest moment per ensenyar que la puresa autèntica va més enllà dels ritus externs.

1. El Cor per sobre dels Ritus:Jesús cita Isaïes:

"Aquest poble m'honora amb els llavis, però el seu cor està lluny de mi" (Marc 7:6). Ell destaca que una mera observança externa, sense un cor sincer, és buida. És fàcil realitzar pràctiques religioses per costum, però Jesús ens convida a reflexionar sobre les nostres intencions. Els nostres cors cerquen Déu sincerament, o només fem les coses per inèrcia?

2. La Veritable Impuresa Ve de Dins:

Jesús ensenya: "Res del que entra de fora pot fer impura una persona; en canvi, el que surt de dins és el que la fa impura" (Marc 7:15). Ell enumera pecats com el robatori, l’orgull, i l’engany, que sorgeixen del cor (Marc 7:21-23). Això ens recorda que el que realment ens fa impurs són les nostres actituds internes, no les observances externes.

3. Una Crida a l'Autenticitat:

Jesús ens crida a una relació autèntica amb Déu, una relació que transforma els nostres cors i accions. Les nostres pràctiques religioses han d'aprofundir el nostre amor per Déu i pels altres, i no ser només rituals superficials.

Examinem els nostres cors, assegurant-nos que estan alineats amb l’amor i la voluntat de Déu. La veritable santedat comença a l'interior; que les nostres accions externes reflecteixin un cor transformat per la seva gràcia. Que visquem la nostra fe des de dins cap enfora, guiats per la sinceritat, l’amor i la humilitat. Amén.