Mes de Setembre Mes d'agost 2025
Meditació sobre la Paraula
14 de Setembre de 2025
Jo 3,13-17
“El fill de l’home ha de se enlairat”
“Déu envià el seu Fil al món, no perquè el condemnés, sinó per salvar el món gràcies a ell”
Si avui parlem de l’enaltiment de la Creu, és perquè abans hi ha hagut un abaixament, una humiliació. “Ningú no ha pujat al cel sinó el Fill de l’home que n’ha baixat”. I de quina manera! Ha davallat des d’una situació d’igualtat amb el Pare, fins a encarnar-se, prenent la condició humana, fent-se com un home qualsevol, sense cap privilegi, sense diferenciar-se de ningú. “Essent ric es va fer pobre per enriquir-nos a nosaltres”
Així Jesús es feu obedient fins a la mort i una mort de creu. Obedient a la voluntat del Pare, acceptar fins a les últimes conseqüències el fet de ser home, unes conseqüències alhora que glorioses, també terriblement infames, com fou per a ell morir clavat a la creu.
Morir a la creu era el càstig propi d’un esclau, d’una desferra humana que ocupa l’últim esglaó més fondo dintre el rànquing de la humanitat. Amb això Jesús assumeix la humanitat total. S’identifica amb tota persona humana, pren el rostre dels més marginats i menystinguts de la societat. Per això, l'exaltació de la creu, esdevé l’exaltació de l’home. Retorna a l’home tota la seva grandesa, la seva dignitat, la grandesa i la dignitat de fill de Déu.
Per a Jesús i per a nosaltres, la creu que suposa la màxima humiliació, esdevé l’escala de la glòria. Sí, Déu, el Pare, li ha tornat la seva situació d'igualtat amb Déu. I li ha donat el nom-sobre-tot altre-nom, el nom de Senyor. Tothom s'agenollarà davant d’ell i proclamarà que, Jesús de Nazaret, fet un home qualsevol i reduït a la condició d’esclau, és el SENYOR. I quan proclamem Jesús com a Senyor, el Pare és conegut i estimat com mai. En tot aquest camí de Jesús, és fruit de l’amor del Pare, que ha estimat tant aquest món que li ha donat el seu Fill, a fi que tot aquell que hi cregui, tingui en ell vida eterna. Com hem llegit en la primera lectura, que el poble malferit, mirant l'estendard de la serp que Moisés havia aixecat, quedaven guarits de la seva picada.
Davant Jesús que és la Llum, n’hi ha que s'estimen les tenebres, la fosca, amagar el cap sota l’ala per no comprometre’s: però no per això eludeixen la responsabilitat del que fan o deixen de fer. Ni ha d’altres que accepten la veritat de Jesús i així, arriben a la comunió amb ell, en reben la salvació i atenyen el màxim grau més alt d’humanització.
En molts llocs han tret les creus que presidien algunes sales, dormitoris, al·legant que és un lloc laic... Però no poden ocultar que, aquesta imatge de la Creu, és la manifestació d’un home just que va morir pels altres i no ha de fer nosa a ningú i no només no molesta sinó que dóna esperança i consol a aquells que es veuen crucificats pel mal.
.png)
.jpeg)
