Full 120 -- 28 desembre 2026

 Full 120 -- 28 desembre 2026

28 Desembre de 2025

MEDITANT LA PARAULA

DIUMENGE DE LA SAGRADA FAMÍLIA

           La festa d’aquest diumenge últim de l’any, està dedicat a la Sagrada Família de Natzaret, on hi viuran una colla d’anys, Jesús Josep i Maria. Allí Jesús es fa un home, creix al costat de Josep i Maria, envoltat d’altres famílies, del treball de cada dia, d’anar a la sinagoga a participar de la pregària comunitària, de fixar-se com la mare fa el pa, com renta la bugada, com el pare treballa al seu taller d’artesà amb destresa, veu com és sembrada  la llavor als camps i que creix i arriba el temps de la sega, veu passar el ramat de xais i ovelles guiats pel seu pastor i com són guardades al seu corral, sent el crit del leprós que passa cridant “impur”, veu la gent traient aigua del pou, per apagar la seva set... Jesús, el Fill de Maria i cuidat per Josep, no se sent aliè a tot el que viu el seu poble, i s’adona de necessitats urgents que han de canviar la història humana, com els cobradors d’impostos a favor dels romans que ocupen el seu país. Sent els discursos dels sacerdots de la sinagoga buits d’amor i carregats de lleis que s’han de complir... Més endavant en el seu anunci del nou Regne tot això serà motiu d’anunci...

Però avui l’evangeli encara ens presenta Jesús molt petit a la falda de la mare i que ja és perseguit per l’ambició d’Herodes i ha de fugir cap a Egipte, un Nen indefens com molts altres nens que han de sobreviure als atropellaments de les injustícies humanes, i que alguns moren per la pròpia indefensió oprimits per la guerra, la fam i la malaltia en camps de refugiats on hi malviu la seva família... Penso que aquestes famílies també són “sagrades” com és sagrada tota vida humana. Ens val estar atens al que ens diuen les lectures d’avui, la primera ens parla del respecte envers tots el membres de la família, els pares sense importunar els fills i els fills que han de venerar els pares especialment en la seva vellesa, cosa que nos empre sabem fer, per manca de voluntat, d’amor i de perdó, perquè no s’han sabut superar històries passades que han debilitat la relació familiar i serà Pau en la seva carta als de Colosses, que els diu: “tingueu sentiments de compassió, de bondat, d’humilitat, de serenor, de paciència i aprengueu a perdonar-vos mútuament”. La festa d’avui de la Sagrada Família és un impuls a reveure com vivim en cada una de les nostres famílies i que hi hagi pau en totes. P. Joan

 

Full 119 -- 21 desembre

 Full 119 -- 21 desembre

21 Desembre de 2025

MEDITANT LA PARAULA

La visió de Zacaries, el somni de Josep, Isaïes que anuncia l’Emmanuel...

     Poc a poc es va realitzant el somni de Déu, que des de l’inici ja va pensar en aquest moment culminant en la història del poble d’Israel. Després de la desfeta d’Adam i Eva, després que en aquell moment el pecat es fa present en la història, després que la condemna de l’home i la dona fora del paradís, hi ha la promesa: “Una dona t’esclafarà el cap” i la serpent maligne que dominava el món i que encara cueja, es veu d’aquesta manera esclafada per la presencia de l’Emmanuel. El Fill d’una dona, el Fill de Maria que ja és present en les seves entranyes, serà qui portarà la salvació a la humanitat esclafant el cap de tot mal i aconseguint una pau inaudita.

     Aquests dies llegíem l’experiència de Zacaries el pare del Baptista, la revelació de l’Àngel en el moment de l ‘ofrena de l’encens en l’altar sagrat del temple. “Tindràs un fill que anirà davant del Senyor a preparar-li el camí” la incredulitat de Zacaries, enmig de la seva pregària, el dubte si això era possible, el fa quedar mut fins que tot es realitzarà i llavors ve l’esclat de festa pel naixement del petit Joan, que ja gran anunci la immediata arribada del Jesús, com hem sentit aquests dies.

     I avui entre en escena Josep, l’espòs de Maria que somniava amb formar una llar a Natzaret, amb la seva jove esposa, amb el seu taller d’artesà, remenant fusta, claus, guix, cola, paper, fang, argila... El jove Josep pensant en un futur ja present ple de gràcia, bondat content al costat de Maria, aliè a allò que Maria ja vivia calladament i confiadament a les mans del Senyor. El seu somni s’enterboleix, quan veu arribar Maria després de mig any fora de casa, que venia de la casa de la seva cosina Elisabet, on hi va ser per ajudar-la en el naixement de Joan i arribava plena de gràcia de Déu, amb els signes ben visibles de maternitat. Josep es pregunta què haig de fer? Què ha passat aquí? Ella és una noia fidel impossible que m’enganyés... En el seu dubte, en el seus somnis trencats, es posa en mans de Déu i aquets li anuncia què està passant en Maria: “Josep fill de David, no tinguis por de prendre a casa teva Maria com esposa, ha de tenir un fill i li posaràs el nom de Jesús, tot és obra de l’Esperit Sant, Ell salvarà el món dels seus pecats”. El somni de Josep canvia totalment, però confia en el Déu de la vida, que l’ha cridat a formar part d’aquest projecte salvador. Josep diu Sí.      P. Joan

 

Full 118 -- 14 Desembre de 2025

 Full 118 -- 14 Desembre de 2025

14 Desembre de 2025

MEDITANT LA PARAULA

Alegreu-vos...! som convidats a estar contents; el Senyor és a prop.

           Ho veiem prou pels nostres carrers com s’han engalanat, tot esperant la celebració de Nadal. L’ambient que vivim ja és de festa, llums, cants, compres, regals, quelcom nou s’està aproximant i ho detectem tot segui per aquests senyals exteriors que ens envolten. Ofertes pel dinar de Nadal, anuncis de taules plenes, saturades de bons aliments, que ja ens fan salivera al paladar. Sí, alegrem-nos, val la pena de fer festa, però també som convidats a no excloure ningú, som convidats a mirar els aparadors que ens enlluernen, però com a persones de fe, tenim també la invitació a mirar el germà que no mira els aparadors perquè ell té la butxaca buida, i ens fa pensar de posar-nos al seu costat, que també pugui seure a una taula curulla de menjar gustós i amb cava, i amb torrons, però sobretot amb un amor compartit que el farà sentir persona.

El Baptista és a la presó, després de fer la seva tasca d’anunciar l’imminent arribada del Messies i de denunciar mals comportaments especialment al rei Herodes,  aquest l’encadena, tot i sentir admiració per ell,  però la seva parella no el pot suportar... i des de la presó envia alguns dels seus deixebles  a escoltar què fa i què diu Jesús. La resposta de Jesús són els seu signe messiànics i remarca la figura de Joan: “Ell és el missatger que ha anat davant meu a preparar el camí, entre els nascut de dona no n’hi ha cap de més gran que Joan” Un bon elogi de Jesús envers el Baptista, per la missió que va portar a terme, per la vocació profètica que va viure.  Però Jesús hi afegeix: “Tanmateix el més petit en el Regne del cel és més gran que ell”.

Vull pensar que en aquests “més petits” que Jesús remarca, hi tenim cabuda tots els que escoltem,  llegim i caminem seguint la ruta de les Benaurances.  Isaïes comença la lectura d’avui dient: “La terra eixuta i el desert estan de festa i d’alegria l’estepa floreix”. No ens entristim per les males noves que ens poden arribar i que vivim de ben a prop, més aviat alegrem-nos que la celebració del Nadal, ja ben a prop, (10 dies) és el signe de la presència de Déu que ens acompanya tant de prop que ve a viure entre nosaltres.  P. Joan

 

Full 117 -- 7 desembre 2025

Full 117 -- 7 desembre 2025

7 Desembre de 2025

LA PARAULA DE DÉU AVUI 

     El crit de Joan el Baptista. El sentirem aquest diumenge i el proper.

     “Convertiu-vos que el Regne de Déu és a prop”

     Entremig celebrarem la festa de la Puríssima, que serà demà dilluns mateix.

     Mentre ens preguntem: Com ens ressona el crit del Baptista?

     Desert enllà i prop del Jordà, Joan aglutina tot de gent delerosos de saber l’arribada del Messies. Alguns el van acollir, altres el van rebutjar.

     L’anunci de Joan és clar, primer amb el seu testimoniatge d’austeritat, que ja fa pensar en la credibilitat de les seves paraules. Segons amb el que demana, una conversió de cor, que vol dir reconèixer els propis errors, i fer un canvi de vida. Planta cara als fariseus i els diu que demostrin amb fets que canvien de vida...

     Que fem nosaltres

       Isaïes ens diu: De la soca de Jesè, el pare de  David, com diu el profeta, en sortirà aquell que  portarà l’acompliment de totes les esperances: El Messies, aquell que ple de l’Esperit de Senyor anunciarà la Bona Nova.

     En la segona lectura és Pau que remarca que Déu ha volgut que l’anunci salvador i la vida nova de Jesucrist no quedessin tancats en el poble d’Israel, sinó que arribi a nosaltres.

 

FULL 116

 FULL 116 - 3O Novembre de 2025

3O Novembre de 2025

LA PARAULA DE DÉU D’AVUI

“Vetlleu, doncs, perquè no sabeu quin dia vindrà el vostre Senyor”

Comencem, doncs, un camí de quatre setmanes que conviden a preparar-nos per el Nadal, alhora de parlar de l’espera per a la celebració de Nadal recorda també, el camí de trobada definitiva de tota la humanitat –i de mi mateix– amb el Senyor al final de la història. I avui insisteix més en aquest aspecte.

SI OBRIM UNA FINESTRA...

Apareix el profeta Isaïes que ens fa de despertador, perquè superem rutines, cansaments, pessimismes, i ens posem a somiar. Sense somnis no es pot viure humanament.

Ell anuncia que vindrà amb l’arribada del nou Regne, diu: “Ell posarà pau entre les nacions i apaivagarà els pobles, forjaran relles de les seves espases...

Cap nació no empunyarà l`espasa contra una altra...

Així Isaïes ja somia en aquest no món i ens convida a fer-ho tot caminat a la llum del Senyor.”

Desperteu!

És durant l’Advent que es repeteix aquesta crida a ser vigilants, a superar les rutines i els conformismes. El sentinella ens desperta amb bones notícies: que el Senyor ve, però no sabem ni el dia ni l’hora, però ja és a prop.

 

23 Novembre de 2025

 FULL 23 Novembre de 2025

Meditació sobre la Paraula

23 Novembre de 2025

JESUCRIST, REI DE L’UNIVERS

           No es pot dir res més  sublim ni més meravellós. És el que escriu Pau als cristians de Coloses.  El millor seria repetir i recitar i cantar aquestes meravelloses paraules que insinuen molt més que no diuen. Tot plegat és obra d’un amor immens, infinit, que amara el passat, el present, el futur i dóna sentit a la visa cristiana.

Jesucrist hi és presentat com la frontissa que uneix l’eternitat i el temps, la creació i la redempció, el Fill de Déu present en la humanitat. És la visible del Pare que ha creat tot l’univers, (el món que veiem i el que no podem veure) l’ha orientat cap a Ell, per Ell i n’és el punt d’unió. I home com és, és el cap de l’Església, el nostre cap. Morí i ens ha obert el camí cap a la resurrecció. Aquest nostre món enemistat amb Déu, en Crist ha tornat a la seva amistat. Ho ha assolit estimant-nos fins a la mort i una mort de Creu. Terra i cel troben en Ell la Pau.

Jesús Rei mostra la grandesa perdonant. “Pare perdoneu-los, que no saben el que fan”.  I en la seva grandesa no té cap inconvenient a compartir el seu tron reial, amb un pobre crucificat com ell. “Avui estaràs amb mi al paradís” li diu Jesús al crucificat que li prega: “Jesús, recordeu-vos de mi, quan arribeu al vostre Regne”.

Amb això omple de llum i d’esperança, tants milions de persones que viuen crucificats i a les fosques, i en la desesperació esperant que, els súbdits del Rei que avui celebrem farem nostra la seva obra salvadora. Mostrem que som de Crist no pas amb la violència de les armes, ni amb cap altra violència, sinó fem nostra la seva divisa: Jo, el Fill de l’home, el Messies, el Rei d’Israel, he vingut al món no pas per ser servit, sinó a servir i a donar la meva  vida i donar-la a desdir.

16 Novembre de 2025

 FULL 16 NOVEMBRE

Meditació sobre la Paraula

16 Novembre de 2025

L’Evangeli d’aquest diumenge

           Alguns admiren el Temple per les seves pedres magnífiques i les ofrenes que la decoren. Però per a Jesús això forma part d’una religiositat cridada a desaparèixer, la que ha convertit la casa del seu Pare en una cova de lladres , la que es fixa només en la magnificència exterior, sense valorar més aviat l'autenticitat del cor. Per això anuncia: “No quedarà pedra sobre pedra”.

També alerta d’un altre tipus de religiositat que periòdicament interpreta com la fi del temps. Esdeveniments que són freqüents en la història humana: guerres, fams, pestes..  Jesús ens aconsella “no alarmar-nos i estar alerta per no deixar-se enganyar”.

Jesús és sincer amb els seus deixebles: sereu perseguits, denunciats, traïts per portar el meu nom. Però som convidats a viure les adversitats amb confiança i coratge, ferm en la fe, així guanyarem la Vida amb Ell.

“Senyor Jesús, fes-nos viure sempre atents a la teva paraula, disponibles a fer el bé a tothom i a donar testimoni de la nostra fe”.

 

full 9 Novembre de 2025

 full 9 Novembre de 2025

Meditació sobre la Paraula

9 Novembre de 2025

L’esglèsia de sant joan de laterà

 

              Avui, en aquest diumenge, l’Església celebra aquesta festa excepcional, la dedicació de la Catedral de Roma, la Catedral del Papa. La basílica del Laterà és la més antiga de totes les basíliques romanes i és la catedral del Papa. Se l’anomena «mare de totes les esglésies de l’urbs i de l’orbe». La celebració de la seva dedicació expressa, en primer lloc, que l’espai on el cristià prega a Déu no és un temple de pedra, sinó el mateix Jesucrist.

Jesús que entra al temple de Jerusalem i veu que l’han convertit en un mercat de compra i venda d’animals que anaven a ser sacrificats dins el mateix temple, que hi havia els que canviaven les monedes romanes amb les monedes pròpies del temple... Jesús en veure tot això s’indigna, i a cops de fuet ho engega tor a rodar per terra. Davant els mestres de la llei que li demanen perquè ho fa, els contesta amb una resposta enigmàtica: “destruïu aquest tempre que jo el reedificaré en tres dies.” Després els Apòstols van entendre que es referia a ell mateix, que seria mort i sepultat però que ressuscitava al tercer dia.

Jesús és el mateix temple de Déu, és la imatge del Pare, que viu en cada cor i que pastura el seu ramat en cada comunitat reunida.

Sant Pau en la seva carta als cristians de Corint  els ho diu ben clarament convidant-nos a nosaltres a sentir que cadascú que formem el poble sant som pedres vives i ho fa fent una pregunta: “No sabeu que sou un temple de Déu i que l’Esperit Sant habita en vosaltres?” 

Aquí rau la importància de cada un de nosaltres que som batejats en nom de la Trinitat i que formem part d’aquest poble sant. Som temples de Déu ens podem preguntar: Com respectem aquest temple de Déu que som? No solament la pròpia persona sinó també la persona de l’altra, el proïsme, aquell que haig de tenir com a germà, ell i ella son temples de Déu, on hi habita el mateix Creador. És entre tots que formem aquest gran cos humà que en diem Església, és entre tots que formem la petita comunitat que celebra, que pregà que acull, que canta i que gemega i que confia en el seu Cap el Crist.       P. Joan

 

1/2 NOVEMBRE 2025

 1/2 NOVEMBRE 2025

                                NOVEMBRE

            OCTUBRE  

Meditació sobre la Paraula

1/2 Novembre de 2025  

FESTA DE TOTS SANTS

           Escoltem en la primera lectura d’avui del llibre de l’Apocalipsi:

           “Qui són aquests”?

           Són aquells que han estat rentats els seus vestits amb la sang de l’Anyell, i els han quedat blancs”. Són els qui venen de la gran tribulació...”

           I no són una dotzena, ni uns quants centenars, ni uns quants milers... Són una multitud incomptable, diu el mateix llibre.  Això ens fa pensar i creure que aquells que han superat el pas d’aquest món de la gran tribulació i han arribat a l'eternitat són tants i tants que no ho podem pas comptar. Allí hi ha tots aquells homes i dones que al llarg de la seves vides han estat homes i dones d’amor, que han estimat i que s’han confiat a l’amor de Déu, Pare.

Jesús a tots aquells que han esperat en Ell i confiat en la seva Paraula els té preparada una estança com mai haurien pogut pensar.

Avui l'Evangeli ens proclama les Benaurances, una proclamació de principis bàsics per a viure de veritat, formant part del Regne de Déu.

La felicitat que Jesús proclama, sembla una contradicció en allò que la nostra societat vol viure, en un benestar exclusiu, un benestar que t’has de guanyar a cops de puny, encara que esclafis el teu germà.

El programa de les Benaurances és una proclamació a la SOLIDARITAT, i aquí hi entrem tots aquells que de moltes maneres no tanquem els punys sinó que obrim la mà i el cor i fem que l’altre, el menys afortunat el sentim com a GERMÀ.

 DIUMENGE FESTA DELS

DIFUNTS

           El profeta Isaïes comença avui dient:

“En aquesta muntanya, el Senyor de l’Univers prepara per a tots un gran convit... Farà desaparèixer el vel de dol... I engolirà per sempre la mor... I eixugarà les llàgrimes de tots els homes...”

 

És la nostra esperança cristiana, que el profeta ja ho anuncia i que acaba el frgament d’avui dient: “alegreu-vos i celebreu que ens hagi salvat”

Amb els ulls humans costa de creure, però fins hi tot el nostre poeta diu en el seu cant a la mort:

I quan vinga aquella hora de temença
en què s’acluquin aquests ulls humans,
obriu-me’n, Senyor, uns altres de més grans
per contemplar la vostra faç immensa.
Sia’m la mort una major naixença!

L’Evangeli d’avui ens narra la imatge del Judici Final que sempre ha marcat la nostra consciència cristiana vers un comportament que sigui digne de ser acollit entre els justos.

Volem estar al costat dels “bons”, volem formar part dels “escollits”, volem ser comptats entre aquells que el Senyor estima. Però la pregunta és: Com he estimat jo?

El Senyor no te ganes de condemnar ningú, si ha vingut a la terra és precisament per salvar tothom, sense exclusió, això sí només ens demana una cosa si hem estat capaços d’acollir dins el cor a la resta de la humanitat, perquè en aquest acolliment hi ha el Senyor.

 

26 OCTUBRE 2025

 26 OCTUBRE 2025

            OCTUBRE  

                                NOVEMBRE

Meditació sobre la Paraula

26 d'Octubre de 2025  

           Dos homes que preguen dins el temple de Déu. Un fariseu, se sent just i perfecte, fa tot el que mana la llei, però menysprea el pobre publicar que amb prou feines està a l’entrada. El publicar, se sent pecador, impur, imperfecte, i demana el perdó de Déu.  Jesús fa l’elogi del pobre que demana perdó dient: “aquest és qui torna a casa purificat i perdonat”

De què ens serveix d’anar a l'Església? Hi anem només per complir? O bé la nostra presència al temple de Déu és més aviat una trobada amb el Senyor, un obrir-li el cor tot reconeixent la nostra pobresa humana i oferir-li allò que som i tal com som. Hi anem per escoltar-lo, per guardar en el nostre cor la seva Paraula i el seu Pa i fer de la nostra vida un signe de la seva presència.

Serà Déu qui transforma el nostre cor i ens omple de la seva riquesa de misericòrdia i amor.

 

19 OCTUBRE 2025

 19 OCTUBRE 2025

             OCTUBRE  

Meditació sobre la Paraula

19 d'Octubre de 2025 

Un jutge sense escrúpols i corrupte, no fa cas d’una pobre vídua que li reclama justícia contra aquells que l’oprimeixen. Ella, insisteix una i altra vegada fins que el jutge se la vol treure de sobre i li fa cas.

           I és aquí on Jesús remarca la força de la pregària, ens diu que hem de pregar insistentment sense perdre mai l’esperança. Estar sempre connectats amb Déu a la manera que els pares estan pendents dels seus fills tothora. Per això ens parla amb aquesta paràbola de la vídua i el jutge prepotent que passa de Déu i trepitja les persones. Què es pot esperar d’aquestes autoritats, que han perdut tot respecte a Déu i al poble?

La vídua, sola sens cap suport, però digna. Inflexible sense desanimar-se, com les famoses “madres de mayo” argentines. Ha descobert que Déu està de part del foraster, de l’orfe i de la vídua, sempre contra la injustícia i l’opressió, contra sistemes inics que passen olímpicament dels qui no tenen veu ni vot i a sobre els encolomen la llufa de subversius, rebels, desestabilitzadors de la pau social. Així comença la teologia de l’alliberament. El Jutge té la raó i la força. La vídua la força de la raó que acaba vencent.

Déu que té el cor de Pare i la tendresa de la mare està al costat d’aquell que li preguen per la justícia i la pau, i els proclama benaurats. P. Joan

 

12 OCTUBRE 2025

 12 OCTUBRE 2025

              OCTUBRE  

Meditació sobre la Paraula

12 d'Octubre de 2025 

Dia  12 d’ octubre Diumenge XXVIII durant l’any.

La Paraula de Déu no la poden encadenar les persones... “Au, aixeca’t i ves-te’n la teva fe t’ha salvat...

           El bany del Baptisme ens va purificar... Era Naaman, el leprós i general de l’exercit arameu, és convidat per la minyona, una noieta de Samaria, a visitar el profeta Eliseu, que li demana que es bany al Jordà. Quan el general de l’exercit es veu purificat o dóna tot al profeta reconeixent que el seu Déu d’Israel és el Déu vertader...

El bany baptismal és el que ens purifica a tots en rebre’l, i nets de tota culpa de pecat ens sentim a prop de Déu i partícips de la Comunitat de Jesús, com aquells 10 leprosos que a crits demanen a Jesús de ser guarits. Els seus crits i plors no passen desapercebuts per Jesús, que ha vingut a alliberar-nos de totes les lepres del mal i corrupcions que avui omplen la terra. Però, aquells deu, en sentir-se alliberats de la lepra només un fa marxa enrere per agrair al Senyor el favor rebut i Jesús reconeix la seva fe i confiança i l’acomiada amb la seva pau. Segur que aquell home purificat dels seus mals no so podia pas callar i arreu anunciava el favor que va rebre de Déu.

És el que li passa a Pau a la presó quan escriu: “Tingues present Jesucrist, ressuscitat d'entre els morts, sorgit del llinatge de David. Aquesta és la bona nova que jo anuncio, i per ella haig de sofrir fins al punt de trobar-me encadenat com si fos un malfactor. Però la paraula de Déu no està pas encadenada!” I acaba el fragment d’aquesta carta que escrivia a Timoteu dient: “Si morim amb ell, també viurem amb ell. Si som constants en les proves, també regnarem amb ell.” 

Proves en la vida les vivim cada dia, moments de dificultat que sovint ens angoixen les superem, decepcions i malestar causats per altres i que dificulten una vida en pau, són com la lepra d’aquells 10 que amb l’acció del Senyor ha estat vençuda.

Per més que trobem dificultats en l’anunci de la Paraula, per més que l’ambient social que ens envolta és contrari a aquest anunci, aqueta PARAULA mai podrà ser encadenada, a través de la nostra pobresa humana i limitacions aquest anunci continua viu i es manté ferm, avui serà com la petita llavor que només alguns cors de terra bona han acollit i va donant fruit.         

                                            P. Joan