diumenge, 27 de juny del 2021
la Bona Nova de l’Evangeli, ha fet resplendir la llum de la vida.
 |
| «Il·lustració: Antoni Daufí, cmf.» |
27 de Juny de 2021
DIUMENGE XIII
Jesucrist, el nostre salvador, ha desposseït la mort del poder que tenia, i amb la Bona Nova de l’Evangeli, ha fet resplendir la llum de la vida.
Aquest Evangeli ens presenta dues situacions humanes aparentment sense sortida: Una dona que patia una malaltia incurable i un pare que acaba de perdre allò que més estima: La seva filla.
Aquella dona "patia pèrdues de sang des de feia dotze anys" i els metges no havien pogut fer res per a curar-la.
Era una malaltia que la mantenia marginada i que lentament l’anava portant a la mort.
El segon cas era la d'aquell pare angoixat que recorre a Jesús perquè pensa que la seva filla de dotze anys, es morirà, Jesús és el primer en dir-li: “Tingues fe i no tinguis por".
Es tracta doncs de dues situacions difícils que també podem passar nosaltres a la vida. fins i tot quan allò que més estimem sembla mort. És llavors quan Jesús ens diu: “Tingues fe i no tinguis por".
A la noia Jesús li dona la mà i li diu: "Noia, aixeca't!. Aquesta s'aixecà i es posà a caminar".
Nosaltres no tenim pròpiament el poder de fer miracles. Però tenim el poder d'estimar que també és una força capaç d'obrar miracles.
L'estimació sincera sempre és portadora de vida: Sempre desvetlla possibilitats adormides.
Sabem estimar de veritat?. També a nosaltres, especialment als joves, ens diu Jesús: "Noia, aixeca't! Noi, aixeca't!”
«Jesús és l'ancora de la nostra fe»
 |
| «Il·lustració: Antoni Daufí, cmf.» |
20 de Juny de 2021
DIUMENGE XII
«Qui deu ser aquest, que fins el vent i el mar l’obeeixen?
Ha aparegut entre nosaltres un gran profeta,
Déu ha visitat el seu poble.»
Jesús és l'ancora de la nostra fe
Avui llegim l'episodi de la l'Evangeli de Sant Marc conegut com la tempesta calmada....
En ell se'ns explica que els deixebles naveguen en una barca al llac de Galilea. Jesús també és amb ells i dorm sobre un coixí.
Tot d'una, s'aixeca una terrible tempesta que està a punt d’enfonsar la barca. Els deixebles, espantats, desperten Jesús i li demanen ajuda. Jesús s’aixeca, increpa les aigües del llac i arriba una gran bonança. Fins aquí el relat evangèlic.
La immensitat del mar, la insolència de les seves ones fan veure el poder de Déu i alhora la petitesa humana. Quan Jesús calma les aigües, mostra, el seu poder diví... Jesús ve a dir que, si ell és capaç de fer amainar el vent i el mar, és perquè estimant els homes i dones que els vol obrir perspectives infinites del món futur..
El problema del sofriment, el de la finitud humana, serà resolt sobrepassant-lo.
Mentrestant també nosaltres ens podem sentir ofegats en un mar de preocupacions. Ens pot semblar que el Senyor ens desentén de nosaltres. I en canvi, Jesús ens allibera de les nostres pors i ens condueix a bon port.
Ens ho diu santa Teresa de Jesús en una de les seves cartes: "Encara que dormi el mar, fa aturar els vents quan creix la tempesta".
Perquè Jesús és l'àncora de la nostra fe, cap tempesta podrà mai separar-nos del seu amor.
La llavor és la paraula de Déu, el sembrador és el Crist;
13 de Juny de 2021
DIUMENGE XI -- Festa de Sant Antoni de Pàdua --
«Il·lustració:
Antoni Daufí, cmf.»
«La llavor és la paraula de Déu, el sembrador és el Crist;
tothom qui el troba, viurà per sempre.»
NO FORCEU EL REGNE... També en la vida dels humans tot té la seva dinàmica..., el seu ritme.
Cada època té els seus valors i també els seus contravalors, coses positives i coses negatives. I la nostra època no és pas una excepció.
Potser una de les coses que més preocupa de la societat actual, és la sensació que el mal té molt de poder, perquè s'aprofita dels mitjans tècnics moderns...
Prou que els mitjans de comunicació fan esment de quantitat de violències, injustícies, estafes...Fa una mica la impressió que el mal es va imposant, que és imparable.
El Regne de Déu fa el seu pas...La seva sembra va fent el seu fet sense que el sembrador pugui fer-hi res més que esperar:" De nit i de dia, mentre el sembrador dorm o està llevat, la llavor germina i creix, els brins, les espigues, el blat granat dintre les espigues" Cada cosa al seu temps.
I a cada una la seva responsabilitat, alerta amb el zel excessiu!
Sense impaciències. La llavor ja germinarà al temps oportú. Però el temps és curt i els enemics no paren. Tot i així cal seguir sembrant, perquè els qui abandonen i deixen de sembrar, no recolliran res, absolutament res.
Ens preguntem: -Què sembrem per allà on passem?
Fomentar el clima adient perquè aquelles possibilitats que Déu ha posat en el cor de cada persona, es desvetllin.
dijous, 10 de juny del 2021
Jo sóc el pa viu, baixat del cel, diu el Senyor, qui menja aquest pa, viurà per sempre.»
6 de Juny de 2021
DIUMENGE DEL CORPUS CHRISTI
DEL SANTÍSSIM COS I SANG DE CRIST
«Il·lustració: Antoni Daufí, cmf»
«Jo sóc el pa viu, baixat del cel, diu el Senyor,
qui menja aquest pa, viurà per sempre.»
En aquell moment solemne del Sant Sopar, Jesús es manifesta una vegada més el senyor de la seva mort i en revela l'eficàcia i el sentit redemptor, que serien realitat plena quan l'endemà seria exaltat a la creu.
Amb la immolació del vertader i definitiu Anyell de Déu, el pa i el vi de l'àpat fraternal la comunió, es converteixen en el sagrament de la presència de Jesucrist entre la humanitat salvada.
Presència i aliment, comunió de vida, que el lliura als deixebles amb l'Església-: "Preneu i mengeu.
L'Església el guarda, el celebra i el menja. Jesús es dona a si mateix.
Per això l'Eucaristia ha de ser per a nosaltres "el tresor" més gran que posseïm en aquesta terra.
Per això rebre l'Eucaristia, que es combregar, no s'ha de fer" per a res" o per simple rutina, o sense les condicions que se'ns demana per a combregar.
Malversar l'Eucaristia seria combregar sinó ens mou res, o que ens deixés igual que abans, que no canviés res a la nostra vida, o no estar oberts a servir als germans.
L'Eucaristia ens ha de transformar, tot i que la missa sempre és la mateixa. Però pels que hi participen varia, perquè essent el "memorial del Senyor" ens invita a la trobada personal i col·lectiva, amb el Crist, en la seva vida que alimenta la nostra.
Per això anar missa més que seguir un precepte, ho hem de veure més com a necessitat per alimentar la fe, la vida del creient.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)