«Il·lustració: Antoni Daufí, cmf.» |
27 de Juny de 2021
DIUMENGE XIII
Jesucrist, el nostre salvador, ha desposseït la mort del poder que tenia, i amb la Bona Nova de l’Evangeli, ha fet resplendir la llum de la vida.
Aquest Evangeli ens presenta dues situacions humanes aparentment sense sortida: Una dona que patia una malaltia incurable i un pare que acaba de perdre allò que més estima: La seva filla.
Aquella dona "patia pèrdues de sang des de feia dotze anys" i els metges no havien pogut fer res per a curar-la.
Era una malaltia que la mantenia marginada i que lentament l’anava portant a la mort.
El segon cas era la d'aquell pare angoixat que recorre a Jesús perquè pensa que la seva filla de dotze anys, es morirà, Jesús és el primer en dir-li: “Tingues fe i no tinguis por".
Es tracta doncs de dues situacions difícils que també podem passar nosaltres a la vida. fins i tot quan allò que més estimem sembla mort. És llavors quan Jesús ens diu: “Tingues fe i no tinguis por".
A la noia Jesús li dona la mà i li diu: "Noia, aixeca't!. Aquesta s'aixecà i es posà a caminar".
Nosaltres no tenim pròpiament el poder de fer miracles. Però tenim el poder d'estimar que també és una força capaç d'obrar miracles.
L'estimació sincera sempre és portadora de vida: Sempre desvetlla possibilitats adormides.
Sabem estimar de veritat?. També a nosaltres, especialment als joves, ens diu Jesús: "Noia, aixeca't! Noi, aixeca't!”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada