17 maig 2026

17 maig 2026    ---    Maig   ---   ANY 2026

---   ANYS 2021 - 2026      FULL DIOCESÀ 17 MAIG 2026     ----- full-diocesa

17 de maig de 2026

MEDITANT LA PARAULA

Festa de l’Ascensió

           “Jesús s’enlairà davant d’ells i un núvol se l’endugué i el perderen de vista...”

           Això ho llegim en els Fets del Apòstols...  Ells, narren aquesta experiència com una cosa viscuda intensament, tant és així, que es queden com encantats mirant el cel, fins que uns personatges vestits de blanc els diuen, què fan mirant el cel... ara ja és el moment de tocar de peus a terra,  portar a la pràctica això que heu sentit d’aquest Jesús de Natzaret.

Com ens diu l’Evangeli d’avui en paraules de Jesús: “Aneu a convertir tots els pobles, bategeu-los en nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant i ensenyeu-los a guardar tot el que us he ensenyat”.

Aquesta és la tasca, aquest és el projecte de Jesús que la colla dels dotze, que han conviscut amb ell i ja plens de l’Esperit de la Veritat, es llancin a l’aventura de l’anunci de la Bona Nova.

No ho van tenir fàcil en aquells inicis, però poc a poc amb els signes que els acompanyaven van arribar lluny.

És impensable que aquells homes, porucs i maldestres en el parlar, sense cap “doctorat” ara impulsats per l’Esperit es llançaven a una aventura mai vista.

Hi tant que ho van fer. L’acció de l’Esperit en el cor de cada un d’ells va ser ferma i ja sense por, l’obra de la Bona Nova es va obrir camí fins els temps d’avui. P. Joan

10 de Maig 2026

 10 de Maig 2026  ---  Maig  ----- ANYS 2021 - 2026   

10 de maig de 2026

MEDITANT LA PARAULA

“De la Samaritana a Felip”

     No sé el temps que va passar d’aquell episodi de Jesús assedegat al brocal del pou de Jacob, allí a Samaria, fins a l’anunci que fa Felip.

     El cert és que, entre aquells que la Samaritana (sense nom) va convèncer  — una colla de samaritans que anessin a escoltar Jesús i hi van creure —, ara és Felip qui torna a Samaria i els anuncia que aquell Jesús que ells havien vist i escoltat vora el pou de Jacob, després de ser crucificat i enterrat, és viu: ha ressuscitat.

     Crec que l’alegria entre tots devia ser molt gran en veure com l’acció de l’Esperit anava omplint els cors dels qui escoltaven la Paraula i es deixaven batejar.

     Jesús, en el fragment de l’Evangeli de Joan, encara a redós de l’Últim Sopar, continua fent un parlament de comiat: «No us deixaré orfes», els diu Jesús en veure el rostre dels dotze entristit perquè els diu que se’n va. «El món ja no em veurà, però vosaltres sí que em veureu, perquè jo visc i vosaltres viureu». La promesa de l’Esperit, el Paràclit (el defensor, el consolador, el conseller, el mestre...), farà que cada un dels dotze se senti ple d’energia, de força, de convenciment i d’un impuls de no quedar-se quiet i de portar la Bona Nova.

     El món no pot rebre l’Esperit Sant, que és l’Esperit de la veritat, ja que el seu ADN és la mentida, la corrupció i el mal; no suporta la veritat. Són incompatibles.

     El cristià, en canvi, com que té una relació personal i viva amb l’Esperit Sant, el coneix per connaturalitat, ja que és hoste seu i viu dins d’ell com a casa.

     Això ens fa a tots ser testimonis de Jesús amb el nostre estil de vida.

 

3 maig 2026

3 maig 2026     ---  Maig   ---  Abril   ---   ANY 2026

---   ANYS 2021 - 2026     

3 de maig de 2026

MEDITANT LA PARAULA

“Jo sóc el camí la veritat i la vida”

     “Que els vostres cors s’asserenin, confieu en Déu, confieu en mi”

     “A casa del meu Pare hi ha lloc per a tots i us vaig a preparar estada”

     “Us prendré a casa meva perquè vosaltres visqueu allà on jo estic”

     Jesús, que ha acabat de rentar els peus als seus deixebles, en l’últim sopar, ha descobert la traïció d’un dels seus, ha anunciat que Pere, no faci tant el valent perquè, també farà malt paper...  I enmig de tot plegat els diu que no perdi la calma i la serenor. Confieu!

     Els deixebles no ho entenen i serà Tomàs qui aixeca la veu i pregunta: “No sabem on aneu, com podem saber el camí”?  Tens raó Tomàs, li diu Jesús. Però fixa-t’hi. Ja e coneixes, el camí. Sóc jo mateix. L’he recorregut de cap a cap. He sortit del Pare i he vingut al món. Ara deixo el món i torno al Pare. Durant aquest camí m’heu acompanyat heu fet un bon tros de camí amb mi. Hem passat per Galilea i Judea. Fins a Samaria. Vaig fer uns dies de desert per a programar amb el Pare, amb dejuni en pregària tot el camí a fer. No sempre em vau comprendre, Tomàs. Com tampoc ara m’enteneu prou bé.

     “Tomàs, Jo sóc el camí i a veritat i la vida” Seguiu les meves petjades i proclamarem la veritat de Déu i sobre Déu, que estima tant el món que m’ha enviat a mi. I farem conèixer la veritat sobre l’home i la dona, la importància dels petits, del marginats i que la persona està pel damunt del dissabte. També el valor de l’ovella esgarriada, o de la moneda perduda, el valor dels centimets de la pobre viuda que tira a la bústia del temple. També la força del gra de mostassa, i el grapadet de llevat dins la pasta. I que la importància de l’home no el marquen les medalles ni els títols, sinó el cor.

     La nostra vida de batejats és una ofrena, un regal d’amor, que ens posa al servei dels més febles.