--- ANYS 2021 - 2026
3 de maig de 2026
MEDITANT LA PARAULA
“Jo sóc el camí la veritat i la vida”
“Que els vostres cors s’asserenin, confieu en Déu, confieu en mi”
“A casa del meu Pare hi ha lloc per a tots i us vaig a preparar estada”
“Us prendré a casa meva perquè vosaltres visqueu allà on jo estic”
Jesús, que ha acabat de rentar els peus als seus deixebles, en l’últim sopar, ha descobert la traïció d’un dels seus, ha anunciat que Pere, no faci tant el valent perquè, també farà malt paper... I enmig de tot plegat els diu que no perdi la calma i la serenor. Confieu!
Els deixebles no ho entenen i serà Tomàs qui aixeca la veu i pregunta: “No sabem on aneu, com podem saber el camí”? Tens raó Tomàs, li diu Jesús. Però fixa-t’hi. Ja e coneixes, el camí. Sóc jo mateix. L’he recorregut de cap a cap. He sortit del Pare i he vingut al món. Ara deixo el món i torno al Pare. Durant aquest camí m’heu acompanyat heu fet un bon tros de camí amb mi. Hem passat per Galilea i Judea. Fins a Samaria. Vaig fer uns dies de desert per a programar amb el Pare, amb dejuni en pregària tot el camí a fer. No sempre em vau comprendre, Tomàs. Com tampoc ara m’enteneu prou bé.
“Tomàs, Jo sóc el camí i a veritat i la vida” Seguiu les meves petjades i proclamarem la veritat de Déu i sobre Déu, que estima tant el món que m’ha enviat a mi. I farem conèixer la veritat sobre l’home i la dona, la importància dels petits, del marginats i que la persona està pel damunt del dissabte. També el valor de l’ovella esgarriada, o de la moneda perduda, el valor dels centimets de la pobre viuda que tira a la bústia del temple. També la força del gra de mostassa, i el grapadet de llevat dins la pasta. I que la importància de l’home no el marquen les medalles ni els títols, sinó el cor.
La nostra vida de batejats és una ofrena, un regal d’amor, que ens posa al servei dels més febles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada