dimarts, 29 de setembre del 2020
“Rectificar és més humà que encertar a la primera”
27 de Setembre de 2020
Diumenge XXVI
«Les
coses no són sempre el que semblen»
“Rectificar és més humà que encertar a la primera”
 |
| (Il·lustració: Antoni Daufí, cmf) |
Es una paràbola
de Jesús. Precisament quan li
discuteixen amb quina autoritat parla, Jesús els explica la paràbola dels
dos fills que el pare envia a treballar a la vinya.
Amb això ensenya que la veritat
cristiana "no es diu, sinó que es fa". La paràbola està adreçada als
grans sacerdots i als notables del poble jueu, cosa que fa encara més gran el
contrast amb els publicans i les dones de mala vida que els passen al davant
cap al Regne de Deu..
Aquests darrers s'han penedit, però els altres, ni es penedeixen ni volen creure.. Per això la paràbola és una invitació a la conversió del cor.
Per això ,els cristians hem de demanar perdó per les vegades que hem dit que aniríem a treballar a la vinya de Senyor i no hi hem anat.
Aquest són els qui estan a la vinya del Pare. No ens hem de perdre el temps en teories(encara que siguin pastorals) ni amb lamentacions escadusseres. Ens cal només que siguem coherents amb el que ens diem ser i fer.
El papa Francesc predicà als
joves: "NO sigueu cristians de sofà, sortiu a cercar Déu en el
famolenc, en el malalt, en el pres, en l'immigrant o en el veí que està sol. (J.M.J.
Panamà 2019).
dissabte, 26 de setembre del 2020
«DÉU ÉS BO AMB TOTS»
20 de Setembre de 2020
Diumenge XXV
DÉU ÉS BO AMB TOTS
 |
| (Il·lustració: Antoni Daufi, cmf.) |
Jesús predica aquesta paràbola
durant el seu darrer pelegrinatge a Jerusalem.
Fa la bella comparació de l'amor
de la vinya que al temps de la verema lloga els vinyaters que necessita.. Fins
a cinc vegades surt a buscar treballadors.
Des de la primera hora del
matí a la darrera del vespre lloga treballadors. La sorpresa és que els
de la darrera hora cobren el mateix (de fet, és tracte verbal que havien fet).
Els qui havien treballat tot el
dia murmuren' i protesten. L'amo no els vol deixar en l'0di i en la duresa de
cor i els parla dels altres com a companys, i no com a rivals: "A aquests
darrers jo els vull donar igual que a tu?.- "Tens enveja perquè soc
generós?"
Tots tenen necessitat del salari.
La generositat de Déu no ha de suscitar mai enveja o la murmuració sinó l'acció
de gràcies i la joia fraterna. La justícia de Déu no és humana simplement, és
també divina.
I és que la bondat de Déu envers
els altres va més enllà del que es degut i merescut.
A l'Església ningú pot dir
"jo he treballat més que un altre".
Allò important és que uns i altres
hàgim treballat humilment a la vinya del Senyor i continuar servint la
comunitat.
«Jesús predica l'evangeli del perdó»
13 de Setembre de 2020
Diumenge XXIV
«Jesús predica l'evangeli del
perdó»
 |
| (Il·lustració: Antoni Daufi, cmf.) |
Precisament el perdó forma part
de les instruccions per a la vida de l'Església.
Cal perdonar els germans sempre (setanta
vegades set).
Perdonem quan podem i no quan volem.
en el cor, com “jo m'havia compadit de tu”. I és l'altre, fixem-nos, no
és un estrany, és un company de camí de la vida.
Poder perdonar és una gràcia de
l'Esperit Sant que brolla sempre d'una existència perdonada. Per una gràcia
molt gran del Senyor, les ferides poden romandre en el cor, però ja no fan mal.
Perdonem quan podem i no quan
volem. Perdonar és una gràcia que cal demanar sempre.
La paràbola d'avui ens fa
albirar l'efecte que provoca la persona sense amor davant l'Amor infinit de
Déu: com gosem demanar a Déu que ens perdoni, si nosaltres no perdonem el més
mínim als germans?. Com trobem en la primera lectura d'aquest diumenge. "Recorda't
dels manaments i no seràs rancorós amb els altres" Senyor, les ferides
poden romandre.
dimarts, 15 de setembre del 2020
«Habitar en un espai creat per jesús»
6 de Setembre de 2020
Diumenge XXIII
Som en les recomanacions
que Jesús fa als seus deixebles.
Si hi ha
una ofensa greu que ha afectat a un dels membres, proposa com a bases la correcció fraterna: parla de tu a tu amb
el germà que t'hagi ofès. Si no te'n fa cap cas,
que prengui amb ell un o dos més
testimonis, a fi que tota la qüestió sigui resolta per la declaració de dos o tres testimonis...
I així va proposant maneres
per resoldre litigis entre germans...
I del perdó de les
ofenses l'evangelista passa a parlar de la manera de
demanar, subratllant al màxim la força de la comunitat reunida en pregària: "Si dos de vosaltres es
posen d'acord a la terra sobre
qualsevulla qüestió que vulguin demanar, ho aconseguiran del meu Pare que està en el cels"
I Jesús ho corrobora
amb la seva presència: "En efecte no hi ha dos o tres que
estiguin reunits en el meu nom, entre els
quals no hi sigui jo enmig d'ells" Per
tan sempre que dos o tres estiguin reunits en el seu nom, Jesús s'hi fa present també avui capejant la pandèmia.
diumenge, 6 de setembre del 2020
dimecres, 2 de setembre del 2020
30 d'Agost de 2020
Diumenge XXII«Arriscar tot per jesús»
L'evangeli d'avui és continuació del diumenge passat. Després de la professió de fe de Pere, Jesús comença a anunciar que el seu camí és el de l'amor crucificat, que ell camina cap a l'oblació total i final de si mateix, que s'acomplirà a Jerusalem...
Així diu el text: "començà a deixar entendre..." L'horitzó últim, tanmateix és cert. Els hi ho diu pensant en el moment oportú que els apòstols, ho poden comprendre, i es la certesa que Deu el Pare el ressuscitarà el tercer dia. "El tercer dia", el dia que ja pertany a Deu, aquest actuarà.
Des
d'ara, els qui vulguin seguir-lo saben què els espera; ell també han de prendre
la creu. Es l'únic camí de redempció.
Jesús
ha redimit el món com ho fan els estimadors veritables, amb un gran amor i amb
una gran dolor. Lo contrari és no pensar com Deu, "sinó com els homes".
Aquesta
mentalitat és el que expressa amb tant bon cor l'apòstol Pere, i que rep el
reny temible de Jesús: "Fuig d'aquí, Satanàs que no penses com Déu. sinó
com els homes"
La
temptació que sempre haurà de suportar l'Església és abandonar o refusar la
creu. La qual romandrà sempre com un escàndol i un absurd com diu l'apòstol
sant Pau.