«DÉU ÉS BO AMB TOTS»

20 de Setembre de 2020

Diumenge XXV

DÉU ÉS BO AMB TOTS

(Il·lustració: Antoni Daufi, cmf.)

Jesús predica aquesta paràbola durant el seu darrer pelegrinatge a Jerusalem.
    Fa la bella comparació de l'amor de la vinya que al temps de la verema lloga els vinyaters que necessita.. Fins a cinc vegades surt a buscar treballadors.
    Des de la primera hora del matí  a la darrera del vespre lloga treballadors. La sorpresa és que els de la darrera hora cobren el mateix (de fet, és tracte verbal que havien fet).
    Els qui havien treballat tot el dia murmuren' i protesten. L'amo no els vol deixar en l'0di i en la duresa de cor i els parla dels altres com a companys, i no com a rivals: "A aquests darrers jo els vull donar igual que a tu?.-     "Tens enveja perquè soc generós?"
    Tots tenen necessitat del salari. La generositat de Déu no ha de suscitar mai enveja o la murmuració sinó l'acció de gràcies i la joia fraterna. La justícia de Déu no és humana simplement, és també divina.
    I és que la bondat de Déu envers els altres va més enllà del que es degut i merescut.
    A l'Església ningú pot dir "jo he treballat més que un altre".
    Allò important és que uns i altres hàgim treballat humilment a la vinya del Senyor i continuar servint la comunitat.