12 de Maig de 2024
Sereu els meus testimonis fins els límits de la terra...
Per què us esteu mirant el cel?
Contemplant les galàxies vaig quedar fascinat mirant el cel...
Amb un jove amic, que viu a Saldes amb la seva parella i el seu fill petitó, al peu del Pedraforca, enmig d’un jardí de tulipes que cuida la seva dona, em va convidar a pujar dalt de casa seva, on hi té un observatori. Vaig poder contemplar, a través dels seus aparells, la immensitat de l’univers, galàxies i més galàxies, infinitat d’estelles, planetes nous i vells... La seva apassionant explicació em feia quedar fascinat de la bellesa de l’univers, era tot inacabable, infinit, meravellós... Vaig renovar la meva fe en el Creador, mentre restava com encantat mirant el cel... Però vaig tornar a casa, carretera avall enmig de boscos, fins a casa que en seure meditava el que havia pogut contemplar... Ara em toca anunciar el Creador i el seu Fill, Jesús, que ha travessat aquest univers i s’ha fet home com nosaltres i ens ha anunciat una Bona Nova...
Per què esteu mirant el cel? Els diuen dos homes, vestits de blanc, a la colla dels dotze que, una mica “atònits”, continuaven encantats o fascinats mirant aquest univers celestial, però que ara, era necessari, abandonar aquesta visió i posar-se de peus a terra, a córrer pel nostre planeta, que és un punt insignificant davant la immensitat de la galàxia celestial.
Ara es tracta de “ser testimonis” d’una experiència única que ells, els dotze, han viscut amb aquest Jesús de Nazaret que ha tornat al Pare. La seva predicació va acompanyada de signes que confirmen el seu anunci: “Aneu per tot el món i anuncieu la bona nova de l'evangeli a tota la creació...”
Aquesta missió dels dotze, és també la nostra. Avui i sempre, som testimonis d’aquest anunci, sense acovardir-nos i enfortits per l’Esperit que vam rebre en el Baptisme, ens fa sentir la valentia de caminar endavant! P. Joan
