5 d'abril de 2026

5 d'abril de 2026     -----   ANY 2026

5 d'abril de 2026

MEDITANT LA PARAULA

Victòria, tu regnaràs,

oh Creu, tu ens salvaràs.

     Ho hem cantat ben sovint durant tota la Quaresma  fins arribar a la Pasqua, en que ja celebrem aquesta victòria del Crist viu i Ressuscitat.

     Avui tenim el testimoniatge de Pere: Ja sabeu què va passar darrerament per tot el país dels jueus?  I Pere, parla de com Jesús va ser condemnat a mort a la creu, però hi afegeix: Déu el ressuscità al tercer dia i s’aparegué a nosaltres que en som testimonis, que hem menjat i hem begut amb Ell.

     Pere, ja ple de l’Esperit Sant no té més por pe anunciar aquesta experiència.

     Pau, ens recorda que nosaltres també hem ressuscitat en Crist i que també apareixerem plens de glòria.

     I serà Maria Magdalena i l’altre Maria, la primera anunciadora de la resurrecció de Jesús, que el troben viu a la matinada del diumenge i els diu: “No tingueu por, anuncieu als meus germans que vagi a galilea que allí em veuran”

     Nosaltres cristians del segle XXI, també ho celebrem i ens omple de joia aquesta festa Pasqual, i ens agermana al voltant de la taula i ens fa sentir testimonis del Crist que ens dirà també: feliços els que creuran sense haver vist.

     Al·leluia! Crist és Viu!

            Ha Ressuscitat alegrem-nos!

 

29 de març de 2026

 29 de març de 2026

29 de març de 2026

MEDITANT LA PARAULA

AVUI DIUMENGE  DE RAMS 

     Comencem avui la Setmana “Major” la Setmana Santa, en la qual culmina el misteri pasqual del Crist. Que sigui en veritat Santa, no solament pel que celebrem, sinó també pel que vivim.

     Les fonts de santedat s’obren totes ven obertes aproximem-nos-hi amb fe i bevem amb devoció i gratitud.

     Comencem amb el Diumenge de Rams. Una seqüència joiosa per a Jesús i pels seus deixebles, i alhora perillosa. És l’entrada triomfal de Crist, Messies, a Jerusalem; i diem triomfal, en contrast amb el que serà la sortida de la ciutat el proper divendres.

     Rams, palmes i palmons, són un humil signe del missatge que Jesús ens deixa.

     El Fill de Déu s’ha fet carn en veritat. Cada cèl·lula del seu cos serà vehicle salvador. El profeta ens parla de la llengua, de l’oïda, de la galta, la barba de seu rostre... Tots serà ofert a Déu en sacrifici per aproximar-se més als homes.

     Escoltarem la Passió, com fem cada any en el dia d’avui, l’entrada amb les palmes volen significar aquet martiri que Jesús està a punt d’assumir i el llorer com a victòria final, amb la resurrecció.

 

22 de març de 2026

 22 de març de 2026

22 de març de 2026

MEDITANT LA PARAULA

La resurrecció de Llàtzer

           Anticipant aquesta realitat victoriosa, se’ns ofereix avui aquesta seqüència de la resurrecció. Exemple d’una mort que commou, una mort que fa plorar els familiars i amics, que fa plorar el mateix Fill de Déu. Però també un exemple de mort vençuda.

           Els armaments que van vèncer aquesta mort són:

L’amor: mireu com l’estimava...

L’oració: I aixecant els ulls al cel diu: Pare, et dono gràcies, perquè m’escoltes...

La fe: Creus això? Creus que sóc la resurrecció i la vida? ... Sí, Senyor jo ho crec...

Llàtzer tornaria a morir, però ja sabem que després de la mort hi ha una altra realitat.

Altres morts

L’última mort es va anticipant amb retocs, anuncis i senyals.

-Hi ha morts físiques: dolències, limitacions malalties.

-Hi ha morts psicològiques: Tristesa, depressions, desencants, solituds, orfandat, desamor.

-Hi ha morts sociològiques: pobresa, atur, marginació, inadaptació, immigració, explotació, esclavitud, corrupció.

-Hi ha morts culturals: odis, ressentiments, duresa de cor, vicis, dominació de l’altre, conformismes, rutines, falta de fe.

 

22 de febrer de 2026

 22 de febrer de 2026

22 de febrer de 2026

MEDITANT LA PARAULA

                                            QUARESMA 2026

“La grandesa de la caritat,

estimant el proïsme”

            Les temptacions de Jesús.

           L’alè de Déu és signe de vida i bellesa, és fecunditat i amor. I la Paraula de Déu és benedicció i veritat. Però no tot és alè de Déu vital i creador.

           Hi ha alés mortals i enganyosos que apareixen des de l’inici de la història humana. L’home ha de saber escollir.

L’home però es va deixar seduir des de bon començament. Aquesta és la historia del mal i del pecat, que és error, falsedat.

Amb tot Déu no es deixa vèncer. El seu amor vers la humanitat és més fort que el mal.

Jesús ens ha salvat però des de dintre, no des de dalt o des de fora.

Va assumir la nostra condició humana i totes les seves debilitats, sense caure en el pecat.

Va sentir la temptació en la seva vida però en va sortir vencedor.

L’home i la dona són temptats per la serpent enganyosa i traïdora, el mal que gairebé sempre obra amb traïdoria, l’home feble sucumbeix i cau, i rep de Déu la correcció, expulsat del “paradís del benestar” fins que el nou Adam, com diu Sant Pau, ens porta la reconciliació i el retorn a Déu per Jesucrist.

Fixem-nos en el Salm que cantem aquests dies quaresmals: “Compadiu-vos de mi Déu meu, vós que estimeu tant...”

Jesús envia el maligne fora del seu davant: “l’home no viu només de pa, viu de tota paraula que surt de la boca de Déu”

Aquests dies, doncs deixem-nos omplir d’aquest PARAULA que és aliment de la nostra vida de fe.

 

15 de febrer de 2026

 15 de febrer de 2026

15 de febrer de 2026

MEDITANT LA PARAULA

Jesús adverteix: Ep, no ens toqueu la biblioteca del Pare i apreneu a llegir-la amb seny i agraïment. I ens dóna alguns criteris. La Bíblia explica la història humana amb les seves llums i amb les seves ombres. No tot el que  hi ha és moralment correcte i acceptable. Hi ha un progrés evident en la tramesa del pensament. Les accions narrades o les obres de les persones són fets i cal respectar-les tal com són. Però el seu valor moral s’ha de sospesar amb les balances de l’honor de Déu i del respecte a la dignitat de les persones. Segons el criteri de l’amor. Per això Jesús diu que no ha vingut a anul·lar l’Antic Testament sinó a omplir-lo de sentit, simplificant i alhora radicalitzant: “anant a la rel” i esporgant les branques seques o inútils.

     És així com, a l’evangeli d’avui, Jesús, amb l’autoritat que com a Mestre ha rebut del Pare, puntualitza, complementa i radicalitza el sentit de tres preceptes del Decàleg. En resum, ve a dir: respecteu la vida, l’amor i la paraula. Tres punts cabdals de l’humanisme de tots els temps.

     Respecteu la vida. “No mataràs”. En tantes dimensions de la vida que sabem prou bé que no és respectada. Cal una veu valenta, respectuosa i assenyada digués en veu alta als nostres governants aquest crits Bíblic. “No matís” Matar és el resultat fatal d’una sèries d’actituds que venen de lluny: l’odi, la gelosia, el menyspreu, la venjança, que es manifesten amb gestos, actituds, en paraules en insults, en mentides, en la negació del dret d’altri...

     Cal netejar el cor de tot allò que ens porta a no respectar la vida.

 

8 de febrer de 2026

 8 de febrer de 2026

8 de febrer de 2026

MEDITANT LA PARAULA

El deixeble de Jesús, que és net de cor i viu apassionat per la justícia, que té fam i set per a ajustar-se plenament al projecte de Déu sobre el nostre món, que és compassiu i s’ocupa dels pobres dels marginats, pot sentir dels llavis de Jesús què és això de ser cristià; Sal i Llum. Tot un programa, tot un repte.

     Diumenge passat escoltàvem aquest programa de Jesús, les Benaurances, quan Jesús proclama feliços  els qui viuen en un món fet una vall de llàgrimes: pobres, oprimits, marginats, sense veu ni vot. Jesús els proclama benaurats, no pas pel fet de patir el que pateixen sinó perquè Déu opta descaradament per alliberar-los d’aquestes situacions humanes.

     No són paraules boniques per maquillar la dura realitat amb l’esperança passiva d’un regnat hipotètic i futur de Déu. Res d’això. Déu compta amb una munió de deixebles de Jesús que es prenen seriosament el compromís de canviar la realitat  de fer el regnat de Déu aquí i ara.

     Amb sentit de la misericòrdia i solidaritat; amb l’obstinació d’una vida honrada i neta; amb el treball de la pau i la reconciliació; amb la fermesa davant la persecució.

     D’aquesta manera Jesús ens diu a cada un de nosaltres que hem de ser SAL i ser LLUM.

     El cristià és aquell que ha de donar bon gust en els seus actes, com la sal dóna bon gust als aliments i ha de ser llum que il·lumina a tost de més a propi els de més lluny, perquè aquesta llum és col·locada en un lloc ben alt, que il·lumini força a través dels bones obres. No cal fer gaire cosa per il·luminar sinó simplement ser llum.

 

1 Febrer 2026

 1 Febrer 2026     --------    ANY 2026

1 de febrer de 2026

MEDITANT LA PARAULA

Sofonies ens diu en la primera lectura;

           “Busqueu el Senyor, tots els humils del país que compliu els seus preceptes; busqueu la bondat, busqueu la humilitat. Potser així el Senyor oferirà la seva ajuda”.

     D’aquesta manera el profeta orienta la condutçcte del poble acabant dient: “podran pasturar i reposar sense que els inquieti ningú”.

     Després a l’Evangeli és Jesús que proclama les BENAURANCES, anunciant d’aquest manera com ha de ser el seu Regne, aquest Regne que ja és present entre nosaltres, no us adoneu?

Les Benaurances és el projecte de vida que hem de portar a terme tots aquells que acceptem i acollim la Paraula de Jesús i que la celebrem cada diumenge.

     Aquest fragment d’evangeli capgira els nostres valors,  ja que tots aquells que ploren i se senten marginats, menyspreats, pobres i humils, són els més estimats de Déu i no sempre el nostre món ho veu d’aquesta manera.

     El nostre Déu, el pare, és el Déu de tots, no és insensible al sofriment humà i pateix allò on pateix l’amor.

     Les benaurances són una crida a convertir-nos, per tal des er més humans, més d’acord amb allò que de veritat ens farà més feliços.  Les Benaurances son sempre noves, cada vegada que les escoltem ressonen de manera diferent i ens conviden a actuar, a moure’ns i fer que el Regne, aquest projecte de Jesús, arribi arreu de la terra.