1 de març de 2026
MEDITANT LA PARAULA
estimant el proïsme”
La Transfiguració
El Déu d’Abraham és un Déu que s’apropa, un Déu que demana i exigeix, però sobretot un Déu que promet i beneeix.
No és un Déu sedentari, és peregrí; no vol que ens instal·lem, sinó que creixem, que cerquem, que ens il·lusionem.
Si Abraham havia de sortir de casa seva i de la seva terra, el deixebles de Crist ha d’anar a predicar l’Evangeli. Evangelitzar és una gràcia, però també pot ser un treball dur i arriscat.
Pujar a la muntanya és un signe de superació personal. És també un lloc apropiat per a la pregària, com si estiguéssim més a prop del cel.
Però el TABOR és una joiosa experiència de Déu, és un anticipi de la glòria de la Pasqua. És doncs, una raó segura per a créixer i per a esperar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada