Full diumenge 27 Desembre 2020
dimarts, 29 de desembre del 2020
«VIURE EN FAMÍLIA»
27 de desembre de 2020
DIUMENGE DE LA SAGRADA FAMÍLIA
«VIURE EN FAMÍLIA»
 |
| (Il·lustració: Antoni Daufí, cmf) |
Jesús no aparegué al món en l'estat d'adult... sinó com infant com tota evolució humana. A Natzaret, al costat de Maria i de Josep, és on anà forjant la personalitat humana que seria el vehicle de la presència de Déu.
Pels creient, l'Església o és una família acollidora o difícilment complirà la missió que Crist li ha encomanat. Simultàniament, la família és una Església en miniatura, en la qual els membres que la formen hi han de fer l'aprenentatge i el reciclatge del trobament personal amb el Senyor.
Tant l'Església com la família han d'emmirallar-se en la llar de Natzaret. I no hi val la consideració que la Sagrada Família fou una família atípica, extraordinària. Més atípica és l'Església i força atípica resultarà la família que vulgui fer de la voluntat del Déu el nord de la pròpia evolució.
Cal un retorn a Natzaret. Cal valorar la senzillesa, el silenci, la grandesa del dia a dia. Cal redescobrir en cada membre el designi de Déu, per tal que el diàleg respectuós porti a una plena maduració.
Fent-ho tot pel Senyor i en el Senyor, contemplant la Sagrada Família, aprendrem fins i tot a imitar-la.
dimarts, 22 de desembre del 2020
diumenge, 20 de desembre del 2020
L'encarnació de Déu és la clau per acollir Jesús amb goig
20 de desembre de 2020
IV Diumenge d'Advent
«L'encarnació de Déu és la clau per acollir Jesús amb goig, ja que Déu no habita en cases de pedra.»
 |
| (Il·lustració: Antoni Daufí, cmf) |
A
l'etapa més decisiva "del plà amagat en el silenci dels
segles", però que ara ha sortit a la llum per la decisió de Déu
etern"...
La
Humanitat anhela quelcom, sense saber ben bé què. Maria participa d'aquest anhel,
però l'esperança ferma que tenim fa endevinar els contorns d’on es troba..
“El
consentiment de Maria” escriu -Sant Tomàs d'Aquino-, encara que fos el d'una
sola persona, era esperat com si fos el de la humanitat sencera. Poques
vegades la voluntat humana ha anat tan de cor amb la de Déu. Poques
vegades la decisió d'una persona ha tingut un abast tan universal.
Maria
potser no és del tot conscient de la transcendència de la seva resposta. Però
l'anirà descobrint progressivament. Per ara li basta creure que "a
Déu res no li és impossible" I pel que fa a l’Amor, a la caritat,
no pensa en si mateixa:
Està
totalment donada a Déu i als altres: és verge. Ha reflexionat llargament sobre
la fidelitat de Déu a les seves promeses. Com Abraham, està cridada a viure de
la fe i iniciar un camí que no sap on la durà..
Un
camí que serà travessat per l'espasa... Però sobretot Maria rep una promesa més
gran: Déu-Amor l'Esperit, vindrà damunt seu per cobrir-la, per tal que la
presència divina estigui en ella.
Fidelitat
d'un Déu que no és cansa d'estimar; fidelitat d'una criatura humana, Maria, que
ha estimat tant que ha merescut de satisfer l'anhel de tota una humanitat que
fa segles cerca l'amor a les palpentes.
dimarts, 15 de desembre del 2020
Testimonis de la llum
13 de desembre de 2020
III Diumenge d'Advent
«Com Juan, només som un mirall,
però que pot reflectir tota la llum... Testimonis de la llum»
 |
| (Il·lustració: Antoni Daufí, cmf) |
Som en el cor de l'Advent. Temps d'espera pacient. Ara tot el món és com un gran camp assaonat i ple de la llavor de la salvació de Déu, com exclama el profeta Isaïes: "El Senyor farà germinar el benestar i la glòria davant de tots els pobles com la terra fa néixer la brotada i el jardí fa néixer la sembra".
D’observació amorosa de la nostra terra que, per voluntat de Déu, ha de fer néixer el Salvador del món.
Joan Bta., s'auto defineix com el precursor, el que va al davant exhortant a tothom a preparar el camí, a remoure les dificultats, davant la imminència de l'arribada del Messies dient: “Aplaneu el camí del Senyor, com diu el profeta Isaïes”. Aplanar el camí és la conversió del cor.
Així Joan entén que cal que el poble es prepari per la vinguda del Messies.
Justament aquest que ve ja ha arribat: "Ja el teniu entre vosaltres el que ve després de mi", diu Joan Bta. Però per ara esta desconegut pel poble, i Joan Bta. per una revelació de Déu l'ha pogut identificar, i per això en dóna testimoniatge.
Per això davant de Jesús, tant el Jesús històric com el Jesús de la fe “que és una única persona”, la humanitat de tots els temps pot situar-se i de fet se situa de moltes maneres davant la persona de Jesús.
Sols els batejats amb l'Esperit Sant “els qui estan oberts a l'impuls de l'Esperit de Déu i es deixen menar per ell” encerten l'autèntica identitat de Jesús, llavors i ara.
dilluns, 7 de desembre del 2020
6 de desembre de 2020
II Diumenge d'Advent
«La crida de Joan a aplanar els camins del Senyor»
(Il·lustració: Antoni Daufí, cmf)
L'anunci joiós de Déu, però, topa una vegada més amb la sordesa dels homes. Déu es manifesta en el camí. En el camí de la humanitat. Déu fa camí amb nosaltres a través de la història... sempre endavant.
I el camí passa pel desert. És l'esperit de deixar tantes coses. El caminant sap que com menys impediments porti a sobre, més fàcil li serà fer el camí. La solitud, el silenci, l'austeritat del desert, ens alliberen d'impediments...
Per fer aquest camí, Déu envia els seus missatgers, els profetes. Profetes que atrauen al poble a escoltar-los: Isaïes..., Malaquies... fins a Joan Baptista.
Els profetes són escoltats, van a lo essencial. Ni vestits sumptuosos ni grans menjars. Viuen l'austeritat del desert. Així tant la ubicació (desert) de Joan Baptista com la seva predicació i la seva imatge, eren reflex del seu esperit i de la seva vida i, a la vegada eren signe i invitació a canviar el rumb de la vida humana, a convertir per poder rebre a aquell que després d'ell i que és més poderós que no pas ell.
Avui necessitem escoltar a nous profetes davant una Europa envellida que descuida a Déu. Nous missatgers per aquest Advent que prediquen la dignitat de tota persona impresa per Déu.
Que vivien lo essencial, des de l'austeritat i el testimoni de vida.. Que ens porten per camins senzills per reconèixer a tot home un germà. Dues són les consignes molt precises de Joan Baptista: convertiu-vos i espereu el qui ve, tot preparant els camins pel Senyor.
dijous, 3 de desembre del 2020
«Súplica, admiració, vigilància, ell ve en cada instant»
29 de Novembre de 2020
I Diumenge d'Advent
«Súplica, admiració, vigilància, ell ve en cada instant»
(Il·lustració: Antoni Daufí, cmf)
ADVENT:
DESIG DE DÉU. Viure és un desig, continuat.., un sospir
continuat. Pels cristians és el desig de Déu: L'esperem!
Les
esperes fan créixer el desig de qui esperem. Ningú espera un esdeveniment o a
una persona estimada amb apatia o desgana, sinó amb ganes que arribi
aviat, tot, anhelant-lo i desitjant-lo amb tot el cor.
Si,
el desig de Déu és el motor per engendrar el món nou que ens porta el Nadal! I quan esperem entrar en aquesta Festa, hom no s'adorm, ni
viu de forma distreta ni es mou en espera avorrida i monòtona on
perdre el temps, sinó que el temps d' espera és un espai per on conrear i
aprofundir, tant personalment com comunitàriament que les actituds que fan que
el temps d'espera sigui joiós i de molt ben esperar.
Fragment
de l'Evangeli d'avui: "Vetlleu perquè el Senyor que ve..., que ha de venir". "Vindrà a la fi del temps amb gran poder i
majestat". Ara bé, "no sabem quan vindrà, el temps decisiu".
"Pel que fa al dia i a l'hora, ningú no ho sap, ni els àngels, ni el Fill,
sinó el Pare".
Per
tant ,ens hem de col·locar en actitud d'espera: "Vetlleu vosaltres, perquè no sabeu quan tornarà l'amo de casa. “El tindreu a l'
hora menys pensada”
L'Església
primitiva va intuir que la vetlla, sobretot, era pregària constant, que suposa una vida interior intensa de relació amb Déu i,
alhora, il·luminadora i orientadora de la vida cristiana total.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)