«Súplica, admiració, vigilància, ell ve en cada instant»

 29 de Novembre de 2020

I Diumenge d'Advent

«Súplica, admiració, vigilància, ell ve en cada instant»

(Il·lustració: Antoni Daufí, cmf)

ADVENT: DESIG DE DÉU.  Viure és un desig, continuat.., un sospir continuat. Pels cristians és el desig de Déu: L'esperem!

Les esperes fan créixer el desig de qui esperem. Ningú espera un esdeveniment o a una persona estimada amb apatia o desgana, sinó  amb ganes que arribi aviat, tot, anhelant-lo i desitjant-lo amb tot el cor.

Si, el desig de Déu és el motor per engendrar el món nou que ens porta el Nadal! I quan esperem entrar en aquesta Festa, hom no s'adorm, ni viu de forma distreta ni es mou en espera avorrida i monòtona on perdre el temps, sinó que el temps d' espera és un espai per on conrear i aprofundir, tant personalment com comunitàriament que les actituds que fan que el temps d'espera sigui joiós i de molt ben esperar.

Fragment de l'Evangeli d'avui: "Vetlleu perquè el Senyor que ve..., que ha de venir". "Vindrà a la fi del temps amb gran poder i majestat". Ara bé, "no sabem quan vindrà, el temps decisiu". "Pel que fa al dia i a l'hora, ningú no ho sap, ni els àngels, ni el Fill, sinó el Pare".

Per tant ,ens hem de col·locar en actitud d'espera: "Vetlleu vosaltres, perquè no sabeu quan tornarà l'amo de casa. “El tindreu a l' hora menys pensada”

L'Església primitiva va intuir que la vetlla, sobretot, era pregària constant, que suposa una vida interior intensa de relació amb Déu i, alhora, il·luminadora i orientadora de la vida cristiana total.