Full diumenge 18 de Febrer 2024
MEDITACIÓ SOBRE LA PARAULA
Mc1,12-15
L’Esperit empenyé Jesús cap al desert
A la vasta extensió del desert, on el sol abrasador es troba amb l'horitzó sense fi, s'hi troba un profund paisatge espiritual: un lloc de solitud, reflexió i comunió amb el Diví. Aquest desert ha estat un espai sagrat per als cercadors al llarg de la història, des dels antics místics fins als pares i mares del desert de la primera tradició cristiana.
L'espiritualitat del desert ens crida a abraçar el silenci i la solitud, a allunyar-nos del soroll i l'ofensiva del món i a escoltar amb atenció la veu de Déu que parla al fons del nostre cor. És en la quietud del desert on podem enfrontar-nos als nostres propis dimonis interiors, els nostres dubtes, pors i temptacions, i sortir enfortits i renovats per la gràcia de Déu.
Una de les figures més reconegudes entre els pares del desert és sant Antoni el Gran, sovint aclamat com el pare del Monaquisme. El viatge d'Antoni al desert no va ser només una escapada del món, sinó una recerca de la intimitat i la transformació divines.
Fem cas a les paraules de sant Antoni, que deia: "Vaig veure els llaços que l'enemic va estendre pel món i vaig sentir els gemecs: "Què pot travessar d'aquests llaços?" Llavors vaig sentir una veu que em deia: "Humilitat".
Que nosaltres també cultivem la humilitat i la senzillesa en la nostra vida, i que la saviesa dels pares i mares del desert ens guiï en el nostre camí de fe. En la quietud dels nostres cors, que ens trobem amb el Déu viu i siguem transformats per la seva gràcia.
HA MORT I HEM PREGAT
 |
| Foto autor: Jordi Moras (© any 2022) |
Balañà va fer el noviciat a Vic el 1957 i el 1958 i s’hi a quedar amb divuit anys per fer la seva primera professió religiosa, al juliol del 1958, després de passar per Vic, va marxar cap a Solsona. Allà va cursar els seus estudis de filosofia. Parlava de forma fluïda el francès ja que la seva mare havia nascut a França. Això li va permetre adaptar-se fàcilment al seu següent destí, una comunitat prop d’Angers, on va fer la coneguda professió-perpètua el 1965.
El missioner també va viatjar al Canadà, on s’hi va passar prop de quatre dècades. Va estar vinculat al servei parroquial dels centres missioners que la comunitat claretiana té en el país. Va rebre l’ordenació sacerdotal al Quebec, a Victoriaville , el 1968. També va viure molts anys a Sherbrooke, on va fer estudis de pastoral juvenil (1968-69), d’història (1970-74) i de ciències de l’educació (1981-83).
El seu període com a missioner l’Àfrica, al Camerun, va durar tres anys (1990-93). Va servir durant tres mesos en la parròquia d’Akono, on va acompanyar un grup de joves novicis. Després, va tornar al Quebec, on va estar-hi una vintena d’anys mes abans de tornar finalment a Catalunya el 2013 per servir en diferents comunitats, Barcelona Cúria-Assistencial, Sallent any 2016—2017, Vic, 2017—2019 i Sallent 2019 fins al agost del 2023, afeblit per la disminució de la seva visió és traslladat a la infermeria de Barcelona –Gràcia, on ha passat els seus últims dies.
Demanem al Senyor que el faci gaudir del premi que té destinat als treballadors de la seva vinya.
