Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris COMENTARIS EVANGELI CICLE C -- 2018 - 2019. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris COMENTARIS EVANGELI CICLE C -- 2018 - 2019. Mostrar tots els missatges

dimarts, 11 de març del 2025

Full 9 de febrer 2025

 Full 9 de febrer 2025

......   Fulls mes de Febrer 2025

Meditació sobre la Paraula

9 de Febrer de 2025


Lc 5, 1-11

“Ho deixaren tot i el seguiren”

           Avui l’evangeli parla de vocació Cristiana. Per Dietrich Bonhoeffer, la vocació no és simplement un seguiment d’un líder o una adopció d’un codi moral, sinó una crida a seguir Jesús com la Paraula encarnada de Déu, que demana una entrega total de la vida. Aquesta crida no és fàcil; requereix deixar enrere el que és familiar i abraçar una nova missió i identitat. En el context d’aquest passatge, els pescadors deixen enrere les seves barques, les seves famílies i els seus mitjans de vida per seguir Jesús. Per a ells, és un moment de transformació profunda, un moment en què les seves vides troben el seu veritable propòsit.

  Henri Nouwen parla de la vocació com una crida a viure des de l’amor, a ser enviats al món amb compassió i misericòrdia. La decisió dels pescadors de seguir Jesús és una resposta a la seva invitació, que està arrelada en l’amor.

  El teòleg Gustavo Gutiérrez subratlla que aquesta crida no és només una crida a la transformació personal, sinó també a la transformació comunitària. La vocació cristiana és una crida a portar la justícia, la pau i l’amor de Déu al món. És una crida a transformar la societat, a arribar als marginats i a estar en solidaritat amb els pobres i els oprimits.

  També hem de reconèixer la radicalitat de la crida de Jesús. En escollir pescadors—homes ordinaris, no savis religiosos ni elitistes—Jesús desafia l’ordre establert. Ell no crida els més poderosos o aquells amb més estat, sinó els humils, els ordinaris, aquells que estan disposats a ser transformats. Això ens parla del cor de l’Evangeli: el Regne de Déu no és per als poderosos i autosuficients, sinó per als humils i oberts al canvi.

 

dilluns, 3 de febrer del 2025

Full 2 de febrer 2025

 Full 2 de febrer 2025

------  Mes de Febrer 2025

    -----------  Mes de Gener 2025

Meditació sobre la Paraula

2 de Febrer de 2025


Lc2,22-40

“Els meus ulls han vist el Salvador”

           Avui, en l’Evangeli, escoltem la bella història de la Presentació de Jesús al Temple. Maria i Josep, complint la Llei, porten l’infant Jesús al Temple, on s’hi troben amb Simeó i Anna.

           Les persones consagrades, ja siguin monges, frares o membres d’altres formes de vida religiosa, estan cridades a imitar aquesta fidelitat radical. Les seves vides, sovint amagades, testimonien la presència de Crist al món. Com Simeó, esperen amb fe el compliment de les promeses de Déu, i com Anna, estan cridats a anunciar Crist a tots els que troben pel camí.

Un exemple d’això són les monges i frares de la Clausura  que viuen en pregària i contemplació en silenci. Sovint passen els seus dies en un silenci profund, intercedint pel món, però les seves vides parlen clarament de la pau que es troba en la comunió amb Déu. D’una altra banda, les germanes missioneres que viatgen a llocs remots, deixant la seva comoditat per servir els més pobres i marginats, reflecteixen l’esperit d’Anna, que agraïa Déu i compartia la bona nova amb els altres.

La bellesa de la vida consagrada no és la renúncia per si mateixa, sinó el trobar una alegria més profunda i una plenitud en l’amor de Déu. Tal com Simeó i Anna van trobar la pau en reconèixer que Crist havia arribat, les persones consagrades troben pau en saber que han dedicat la seva vida a la missió de Déu, confiant que, a través d’elles, Crist segueix beneint i transformant el món.

Avui donem gràcies per al do de la vida consagrada. Preguem pels qui han escollit aquest camí, perquè puguin seguir irradiant l’alegria de la presència de Crist. Que tots nosaltres ens sentim inspirats pel seu testimoni de fe, esperança i amor.

 

Full 26 de Gener 2025

 Full 26 de Gener 2025

----   Mes de Gener 2025

 ------------   Mes de Febrer 2025

Meditació sobre la Paraula

26 de Gener de 2025


Lc1,1-4,4, 14-21
 

“Avui s’han complert aquestes

Paraules de l’Escriptura”

          

           San Lluc comença el seu Evangeli amb un desig clar: oferir-nos una visió ordenada i precisa de la vida de Jesús perquè, mitjançant la seva paraula, puguem conèixer profundament a Crist. La Tradició de l'Església ha estat fonamental en mantenir intacta aquesta veritat, ja que, com ens ensenyava Sant Jeroni, "la ignorància de les Escriptures és ignorància de Crist".

En el passatge d'avui de l'Evangeli de Lluc (1,1-4; 4,14-21), veiem com Jesús inicia la seva missió pública, començant per llegir un fragment d'Isaïes a la sinagoga de Natzaret. Jesús s’identifica amb el Messies promès i anuncia la bona nova del Regne de Déu. Aquest gest de Jesús de fer realitat les profecies antigues ens recorda que Déu compleix les seves promeses.

Quan Jesús llegeix l’Isaïes, proclama l’inici del temps de la salvació: la "any del favor del Senyor". Aquesta és la missió que Ell ens deixa a nosaltres també com a membres del seu Cos, l'Església, per portar la bona nova als pobres, alliberar els oprimits i sanar els cors trencats. És el mateix Esperit Sant qui ens acompanya i ens fa instruments de la seva gràcia en el món.

Però, com els habitants de Natzaret, sovint ens costa reconèixer la novetat de Déu. Podem ser massa familiars amb el missatge de Jesús i, així, perdre la capacitat d’admirar-nos davant la seva obra de salvació. Avancem, doncs, amb fe i esperança, sabent que, a través de la nostra fidelitat a la paraula de Déu i les obres de misericòrdia, participem en la missió de Crist.

 

Full 19 de Gener 2025

Full 19 de Gener 2025 

----- Mes de Gener 2025

Meditació sobre la Paraula

19 de Gener de 2025


Jn 2, 1-11

“no tenen vi”

           Les paraules de Maria —"No tenen vi"— són dites amb una urgència suau però poderosa. En la cultura de l'època, quedar-se sense vi en un esdeveniment així seria una vergonya social, un fracàs en l'hospitalitat. Però per a Maria, aquest no és només un problema domèstic, sinó un moment en què ella veu una necessitat i, amb el seu cor matern, l’adreça al seu Fill. No el mana; simplement assenyala el problema, com faria una mare amb el seu fill, confiada que ell sabrà què fer.

Les paraules de Maria "No tenen vi" són una crida a intercedir per nosaltres davant de Jesús. Com a mare, Maria no només veu el que falta, sinó que ens mostra com portar les nostres necessitats al Fill de Déu. Ella ens ensenya que la fe consisteix a confiar en Déu, fins i tot quan no sabem com ni quan actuarà. El seu gest de confiança és un model per a tots nosaltres. No fa exigències, simplement ho presenta al Fill i confia que Ell sabrà què fer.

En conclusió, les paraules de Maria—"No tenen vi"—ens parlen profundament. Ens recorden la buidor de la humanitat sense Crist i ens animen a portar les nostres necessitats davant d’Ell. La intercessió de Maria ens ensenya a confiar en Jesús i a esperar la seva resposta generosa, com a la festa de Canà, on la gràcia de Déu es va mostrar de manera abundant. Com a cristians, hem de portar totes les nostres mancances i les del món a Jesús, confiats que Ell pot transformar-les. Amén.

 

Full 12 gener 2025

 Full 12 gener 2025

---------   Mes de Gener 2025

Meditació sobre la Paraula

12 de Gener de 2025


Lc 3, 15-16.21-22
 

“Jesús fou batejat; mentre pregava, s’obrí el cel”

 

           En l’Evangeli d’avui, contemplem el moment profund del baptisme de Jesús. El passatge comença amb un aire d’expectació reflectint el desig profund de la humanitat per la salvació, un desig que encara ressona en cadascun de nosaltres.

Joan Baptista, ens ensenya la humilitat i la claredat necessàries per reconèixer la veritable autoritat de Crist. Ell assumeix el seu paper de servidor, no de Salvador, i apunta més enllà d’ell mateix, cap a aquell que batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc.

En el punt culminant d’aquest moment, els cels s’obren, l’Esperit Sant baixa en forma de colom, i la veu del Pare ressona: «Tu ets el meu Fill estimat; en tu m’he complagut» (Lc 3,22). Aquí presenciem el gran misteri de la Santíssima Trinitat. El Pare afirma la identitat de Jesús, l’Esperit el consagra, i el Fill comença la seva missió.

Aquest moment ens recorda el nostre propi baptisme. Així com Jesús va ser declarat Fill estimat, també nosaltres, pel baptisme, som fets fills i filles de Déu. Aquesta identitat no és quelcom que guanyem, sinó un do que rebem per gràcia. El repte és viure d’una manera que reflecteixi aquesta dignitat i cridi els altres a reconèixer la seva pròpia.

Finalment, el baptisme de Jesús no és un final, sinó un començament. El porta a una missió de predicar, guarir i, finalment, donar-se completament en la creu. El nostre baptisme també és un punt de partida. Ens envia a viure com a deixebles—com a testimonis de l’amor de Déu en les nostres famílies, comunitats i llocs de treball. Ens convida a viure amb humilitat, compassió i coratge, sabent que l’Esperit ens acompanya i ens dóna força.

 

Full 5 gener 2025

5 de gener 2025 

------  Mes de Gener 2025

Meditació sobre la Paraula

5 de Gener de 2025


Jn 1, 1-18

“El qui és la Paraula es va fer home i plantà entre nosaltres el seu tabernacle”

 

           Avui, al Segon Diumenge de Nadal, les lectures ens conviden a contemplar la meravella del misteri de Nadal: Déu ha vingut a habitar entre nosaltres. El Verb, que era amb Déu des del principi, es va fer carn i va viure enmig nostre. Aquest fet transforma profundament la nostra relació amb Déu, amb nosaltres mateixos i amb els altres. 

La primera lectura ens presenta la Saviesa de Déu buscant un lloc per habitar. Aquesta imatge prefigura l’Encarnació de Jesús, el Verb etern que s’ha fet un de nosaltres. Déu no és distant ni abstracte: s’ha apropat a la nostra humanitat per ensenyar-nos el camí de la vida. Aquesta proximitat de Déu ens dona força i esperança, ja que sabem que no estem sols en les complexitats i incerteses de la vida. 

A la segona lectura, Sant Pau ens recorda un fet meravellós: som adoptats com a fills i filles de Déu gràcies a Jesucrist. Aquesta adopció és un do gratuït que ens dona una dignitat infinita. Quan ens sentim febles o indignes, recordem que Déu ens estima profundament i ens crida a viure en plenitud. Però aquest do no és només per a nosaltres: som enviats a reflectir l’amor de Déu, fent-lo visible al món a través de les nostres accions i relacions. 

L’Evangeli de Joan proclama que la llum de Crist brilla en la foscor, i la foscor no pot vèncer-la. Aquesta llum és la presència viva de Jesús, que entra en el nostre sofriment, les nostres ferides i les nostres pors, per portar-hi pau i transformació. Però aquesta llum demana una resposta: hem d’obrir el cor per acollir el Verb. Això implica viure amb fe i humilitat, seguint l’exemple de Maria, Josep i els pastors. 

Aquest Nadal, contemplem el misteri de Déu fet carn. Que la llum de Crist ompli els nostres cors i ens guiï a ser portadors d’esperança en un món que tant ho necessita. Que sapiguem viure com a fills de la llum, testimonis de l’amor de Déu entre nosaltres. 

 

dissabte, 28 de desembre del 2024

Full diumenge 29 de desembre 2024

 Full diumenge 29 de desembre 2024

----   Fulls mes de desembre 2024

--------     Fulls mes de Gener 2025  

Meditació sobre la Paraula

29 de Desembre de 2024


Lc 2, 41– 52

“Els pares de Jesús el trobaren al temple entre els mestres de la Llei”

 

           Avui reflexionem sobre la Sagrada Família de Jesús, Maria i Josep, un model d'amor, fe i unitat per a totes les famílies. La Sagrada Família no era rica ni immune a les dificultats. Van afrontar proves, com la fugida a Egipte, però van viure els valors fonamentals d'una bona família, valors que també som cridats a imitar en les nostres llars.

El cor de la vida de la Sagrada Família era una fe inquebrantable. Maria va confiar en la paraula de Déu transmesa per l'àngel Gabriel. Josep, encara que inicialment preocupat, va obeir la voluntat de Déu revelada en els seus somnis. Junts, van criar Jesús, el Fill de Déu, en una llar on la pregària i la confiança en Déu eren centrals. Una bona família comença amb una base de fe, on la presència de Déu guia les decisions i enforteix els vincles.

L'amor a la Sagrada Família no era només una emoció, sinó una acció concreta. Josep va treballar incansablement per proveir la seva família. Maria va dedicar tota la seva vida al servei del seu fill, i Jesús mateix, fins i tot de nen, va obeir els seus pares amb amor. Aquest amor sacrificat ens recorda que la vida familiar prospera quan cada membre posa les necessitats dels altres per damunt de les pròpies, fomentant el respecte mutu i la cura.

L’Evangeli ens diu que Jesús "creixia en saviesa, en edat i en gràcia davant de Déu i dels homes" (Lluc 2:52). Això indica una llar on es fomentava el creixement personal, l'aprenentatge i el desenvolupament moral. Les famílies haurien de prioritzar l’educació, la formació en la fe i el desenvolupament dels dons de cada membre per a la glòria de Déu i el servei als altres.

Que la Sagrada Família ens inspiri a construir les nostres llars sobre aquests valors duradors, per tal de reflectir l’amor de Déu al món.   Amén.

 

Full 22 de desembre

 Full 22 de desembre

-----   Fulls mes de Desembre

Meditació sobre la Paraula

22 de Desembre de 2024

Lc 1, 39-45 

“Qui soc jo perquè la mare del meu Senyor vingui a visitar-me?”

           El viatge de Maria cap a casa d’Elisabet no va ser només un desplaçament físic; va ser un camí d’amor. Maria no esperà que Elisabet li demanés ajuda o li fes saber la seva necessitat. Maria va veure la situació i va actuar moguda per l’amor, anticipant-se a les necessitats de la seva cosina. Aquesta és l’essència del veritable servei: és proactiu, neix d’un cor que busca el bé dels altres sense esperar res a canvi. 

Durant el Nadal, sovint pensem en donar regals, compartir àpats o ajudar els més desafavorits. Són expressions precioses d’amor, però l’Evangeli ens desafia a anar més enllà. El veritable servei no és només el que fem, sinó com ho fem: amb alegria, humilitat i un amor sincer pels qui ens envolten. 

Les últimes paraules d’Elisabet en aquest fragment ressalten una connexió important entre fe i servei: “Feliç tu que has cregut que es compliria allò que el Senyor t’havia dit”.   La fe de Maria en la promesa de Déu la va moure a l’acció. No es va limitar a creure en el pla de Déu per a la seva vida; el va viure servint els altres. La fe autèntica mai no és passiva: ens crida a respondre, a actuar, a servir. 

El Nadal és més que una celebració del naixement de Crist; és una crida a esdevenir portadors de Crist, com Maria. Tal com ella va portar Jesús a Elisabet, som cridats a portar Jesús al món a través dels nostres actes de servei. 

Preguntem-nos avui: 

  - Qui en la meva vida necessita el regal del meu temps, atenció o ajuda? 

  - Com puc servir els altres d’una manera que reflecteixi l’amor de Crist? 

  

Full diumenge 15 de desembre

 Full diumenge 15 de desembre

....  Fulls mes de desembre

Meditació sobre la Paraula

15 de Desembre de 2024 


Lc 3, 10-18

“Què hem de fer també nosaltres?”

           L’Evangeli d’avui ens convida a reflexionar sobre una pregunta que el poble planteja a Joan Baptista: “Què hem de fer?” Aquesta pregunta ressona profundament en el cor humà. És l’expressió d’un desig sincer de trobar orientació, de viure d’acord amb la voluntat de Déu. La resposta de Joan no és una reflexió teòrica; és un camí clar i pràctic cap a la santedat, basat en la generositat, la justícia i la humilitat.

Joan comença cridant a la generositat: “Qui tingui dos vestits, que en doni un al qui no en té; i qui tingui menjar, que faci el mateix.” Aquesta és una invitació radical a la solidaritat, que ens recorda que la conversió autèntica no és només apartar-nos del pecat, sinó girar-nos cap als altres amb amor.

Joan no demana als recaptadors d’impostos i als soldats que abandonin les seves ocupacions, sinó que les exerceixin amb justícia. En el nostre dia a dia, som convidats a actuar amb honestedat i respecte per la dignitat de cada persona.

Joan sap quin és el seu lloc: és el precursor, la veu que crida en el desert per preparar el camí del Senyor. En això, Joan ens ofereix un exemple d’humilitat, un valor fonamental de l’Advent.

A mesura que ens preparem per al Nadal, escoltem la crida de Joan. Preguntem-nos: “Què hem de fer?” i responguem amb vides que reflecteixin l’amor i la justícia de Déu. Que les nostres vides esdevinguin un testimoni viu de l’alegria de l’Evangeli, guiant els altres cap a la llum de la seva presència.

 

diumenge, 1 de desembre del 2024

1 Desembre

1 Desembre

----- Desembre

---------- Novembre

Meditació sobre la Paraula

1 de Desembre de 2024


Lc 21, 25-28.34-36

“Molt aviat sereu alliberats”

           Avui comencem el temps d’Advent, un període d’espera i preparació. L’Evangeli segons Lluc ens situa en un context de signes còsmics i advertiments, amb Jesús parlant de la seva segona vinguda. Aquest passatge pot semblar inquietant al principi, però el seu missatge profund és d’esperança, fe i preparació. Jesús ens crida a mantenir-nos ferms i vigilants mentre esperem el compliment de les promeses de Déu.

Estar vigilant no vol dir viure amb por, sinó viure de manera intencionada. Jesús ens crida a una consciència pregària: “Vetlleu en tot moment i pregueu per tenir força per escapar de tot allò que ha de venir i poder comparèixer davant el Fill de l’home.” La vigilància s’arrela en la pregària, que ens manté els cors connectats amb Déu i ens dóna força per afrontar els desafiaments amb esperança.

     Quines coses concretes podem fer per a l’Advent

1. Renova la teva vida de pregària: Dedica temps diari al silenci i a la pregària, demanant a Déu que prepari el teu cor per a la seva vinguda. Medita en la Paraula i sigues atent a la seva veu. 

2. Simplifica i enfoca’t: Desprèn-te de les distraccions innecessàries i fes espai per al que realment importa: aprofundir en la relació amb Déu i servir els altres. 

3. Sigues testimoni d’esperança: Com els deixebles que han de “mantenir-se drets”, sigues font de coratge i esperança per als que t’envolten. Ofereix paraules i actes de bondat que reflecteixin l’amor de Crist. 

Quan encenem la primera espelma de la corona d’Advent, recordem l’esperança que dissipa la por i la llum que venç la foscor. Que aquest Advent sigui un temps de despertar per a cadascun de nosaltres: un moment per estar preparats, alçar el cap i acollir el Senyor amb fe i esperança.

 


27 Novembre 2024

 27 Novembre 2024

------  Novembre

--------------- Desembre

Meditació sobre la Paraula

24 de Novembre de 2024

Jo 18, 33b – 37

Teniu raó: jo soc rei 

           Avui celebrem la Solemnitat de Crist Rei, i som convidats a reflexionar sobre una reialesa diferent de qualsevol altra. Jesucrist no regna amb poder i força, sinó amb amor, humilitat i servei. La seva corona és d’espines, el seu tron és la creu, i el seu regne es construeix en els cors d’aquells que el segueixen.

  Santa Teresa de Calcuta va dir:   "El fruit de l'amor és el servei, que és la compassió en acció."   Jesús, el nostre Rei, és la viva encarnació d’aquesta veritat. La seva reialesa es fonamenta en l’amor: amor pel Pare i amor per cadascun de nosaltres. Ell no governa per dominació, sinó atraient-nos cap a Ell amb la seva infinita misericòrdia.

  Sant Òscar Romero, l’arquebisbe màrtir d’El Salvador, va dir:   "Els qui tenen veu han de parlar per aquells que no en tenen."  La reialesa de Crist no es tracta de ser servit, sinó de servir els altres. A l’evangeli d’avui, Jesús s’identifica amb els més petits entre nosaltres: els famolencs, els assedegats, els forasters, els despullats, els malalts i els empresonats. Quan els servim, servim Crist Rei. Això ens desafia a veure el seu rostre en aquells que sovint podríem ignorar. 

  Sant Joan Pau II, un sant profundament dedicat a Crist Rei, ens recordava sovint:   "No tingueu por. Obriu de bat a bat les portes a Crist."  En un món ple d’incertesa i turbulència, pot ser temptador confiar en els poders terrenals o desesperar-nos davant de les fractures del món. Però la festa d’avui ens recorda que el regnat de Crist és etern. El seu regne no trontolla davant els esdeveniments d’aquest món, perquè està arrelat en la veritat de l’amor immutable de Déu. 

  Fem nostra la pregària de Santa Bernadette Soubirous:   "Oh Jesús, Rei de l’univers, el meu Rei, et dono el meu cor; governa’l completament."  Amén.

 

17 Novembre 2024

17 Novembre 2024

ç------- Novembre

Meditació sobre la Paraula

17 de Novembre de 2024


Mc 13, 24 – 32

“Reunirà els seus elegits, que vindran de tots quatre vents”

           Avui, Jesús parla sobre la fi dels temps, descrivint senyals en els cels, la vinguda del Fill de l’Home en glòria i una crida a estar vigilants.  El Catecisme de l’Església Catòlica ensenya que "des de l’Ascensió, la vinguda en glòria de Crist és imminent" (CEC 673). Aquesta sensació d’imminència és clau per comprendre el passatge de l’Evangeli, on Jesús descriu els senyals que precediran el seu retorn. La imatgeria dramàtica—el sol enfosquit, les estrelles que cauen, i els cels sacsejats—simbolitza una commoció còsmica però també una transformació espiritual. L’Església no interpreta aquests signes com a raons per tenir por, sinó com a recordatoris per romandre alerta i esperançats en l’espera de Crist.

     El Papa Benet XVI, en la seva encíclica Spe Salvi, va subratllar que l’esperança cristiana es fonamenta en la promesa de l’eternitat, la qual reorienta la nostra comprensió de la vida terrenal. Els temps finals, en lloc de ser motiu de temor, esdevenen una visió esperançadora del que Déu preveu per al seu poble: una comunió eterna amb Ell. Per als catòlics, aquesta esperança escatològica no és passiva; demana una participació activa en l’obra de Déu, vivint segons l’Evangeli.

     A més, aquest passatge subratlla el misteri del temps de Déu. Jesús reconeix que ningú no coneix “el dia ni l’hora” excepte el Pare. L’Església ensenya que aquest misteri ens ha d’humiliar, recordant-nos que els plans de Déu sovint es despleguen més enllà de la nostra comprensió. Sant Agustí reflexiona sobre aquest misteri exhortant els creients a confiar en la saviesa de Déu, en lloc d’intentar controlar o predir l’acció divina.

  


10 Novembre

10 Novembre 

----- Novembre

Meditació sobre la Paraula

10 de Novembre de 2024

Mc 12, 38 – 44


“Aquest viuda pobra és la ha donat més que tots”

           Aquesta història reflecteix perfectament l’essència de la generositat, especialment la generositat dels pobres. Jesús no condemna els rics, però ens ensenya que la generositat no es mesura per la quantitat donada, sinó pel cor amb què s’ha donat. La vídua donà sacrificant-se, sense retenir res, confiada completament en Déu per al seu futur. Aquesta és la generositat en la seva forma més pura.

  La generositat pren moltes formes. No sempre es tracta de diners; de vegades és temps, atenció, amor o cura.  Al voltant del món, veiem infinitat d’actes de generositat per part de persones que tenen molt poc. En moltes comunitats, famílies amb recursos limitats fan sacrificis remarcables pels seus veïns.

  Molts de nosaltres hem estat tocats per la generositat dels altres, sovint per persones que han donat molt més del que en principi pensàvem. Per exemple, en moments de desastre—com inundacions, huracans o incendis—són sovint les persones normals, aquelles que potser no tenen gairebé res, les que obren les seves cases, ofereixen menjar i donen el seu temps i recursos per ajudar els altres a reconstruir-se.

Jesús ens convida a mirar les nostres pròpies vides i a preguntar-nos: Com donem? Estem disposats a donar d’una manera que ens estiri, que ens costi alguna cosa? Podem donar des del cor, confiant que Déu ens proporcionarà el que necessitem?

Avui, en reflexionar sobre aquest Evangeli, demanem el coratge de donar com la vídua. El seu gest va ser un testimoni de la seva confiança en Déu. Ens ensenya que fins i tot el més petit acte de generositat, quan es dona amb amor i confiança, és gran als ulls de Déu. Sigui aquest un exemple per a nosaltres i per a les innombrables persones al nostre voltant que donen amb cors generosos.