5 Juliol 2026

5 Juliol 2026 ---    Juliol 2026   --- Juny 2026    

5 de juliol de 2026

MEDITANT LA PARAULA

   

 “Veniu a mi quan esteu cansats i afeixugats...”

“Pare, us heu revelat als senzills i humils de la terra….”

      Estem en ple estiu, i els incendis no s’han fet esperar, un d’arrere l’altre, amb el personal que hi lluita per apagar-los enmig de calors insuportables i amb els mitjans terrestres i aeris que semblen insuficients. Fa basarda veure cremar boscos i perillar urbanitzacions properes, que en alguns casos, s’han d’evacuar...

     Per acabar-ho d’adobar, aquest ambient de nervis i xafogor, les notícies d’assassinats de joves o menors a tret de revòlver, fruit de lluites de colònies juvenils urbanes, enfrontades entre sí, i marcades pel tràfec de droga. Per altra banda, un terratrèmol que acaba amb milers de persones a Caracas, ferits, desapareguts, morts... i centenars de voluntaris que no donen abast de cercar cossos humans, enmig de ferralla i rutes, amb el desesper i desconsol dels sobrevivents que esperen i esperen...

     Alguna notícia afalagadora? Ben poques o cap, potser l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat? Haver pogut arreglar papers a un munt de persones que malviuen enmig nostre, abans del termini que ha donat el Govern? Potser algú que li hagi tocat la rifa pot estar content, o també ho està aquell que a casa té salut i pot viatjar amb la seva família... O també estan contents els infants que aquests dies han iniciat els mesos de vacances escolars, poden anar a  la piscina, córrer en bicicleta, sense haver de pensar en deures...

     Enmig de tot això, una pregunta: Com ens ressonen les paraules de Jesús que escoltarem aquest diumenge, i que ens diu: “Veniu a mi quan esteu cansats i afeixugats, jo us faré reposar...”? El cor del Mestre és un refugi d’estiu, un espai de tranquil·litat, fresc, acollidor, que s’hi respira pau i tranquil·litat.  Potser val la pena de deixar-se portar i guiar per aquest cor que estima, que és tot tendresa i descans. És com seure a la falda de la mare, on el petit s’hi sent segur i amanyagat i, al mateix temps, omple de coratge per no rendir-se davant cap esdeveniment, per dolent que sigui, i sentim la invitació a arremangar-se, per saber estar on toca.           P. Joan