7 de juny de 2026
MEDITANT LA PARAULA
DONEU-LOS DE MEJAR VOSALTES MATEIXOS
Cau la tarda...
El dia començava a declinar. I amb el dia, també nosaltres. Cau la tarda, i portem sobre nosaltres el pes dels passos, de les paraules no dites, dels buits de sentit i dels forats al cor.
Allà on ja no hi ha res –ni allotjament, ni provisions, ni certeses–, Jesús no congela l'esperança. I no acomiada la multitud. En canvi, diu als deixebles: «Doneu-los menjar vosaltres» (Lc 9,13). Aquest és el manament.
L'Eucaristia no es redueix a un ritu: és una manera d'estar a la vida. Amb les mans nues que acullen i parteixen, amb la paraula que consola i guareix, amb el cos que es deixa tocar, que s'ofereix en comunió, que es deixa consumir.
Jesús és el Verb que no només parla. Alimenta el cos, guareix l'ànima, dóna substància a l'Esperit. És veu que es fa carícia, pa que es fa carn, sang que no clama venjança, vida que perdona i reconcilia. És el Déu que s'atura quan t'esfondres. És el Déu que t'aixeca quan caus i et convida a reprendre el camí. És l'amic fidel que roman quan s'acaba el dia.
Ens dóna menjar. El pa partit és un gest profundament humà, escandalosament diví: l'ídol menja; el Déu de Jesús es dóna menjar. I després la benedicció de la poca cosa que tenim és compartir el molt, el do que venç la mort.
P. Joseba cmf
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada