dissabte, 20 de juny del 2020

P. Ramon Caralt i Roca

El proper diumenge, dia 28 de juny la MISSA DE 2/4 de 12 s'aplicarà pel P. RAMON CARALT I ROCA (que al cel sia) a la parròquia de Santa Maria de Sallent.

P. Ramon Caralt i Roca
Celebrant la Missa a l'enton
de l'ermita de Sta. Susanna
(Cornet) 2019
I el diumenge 5 de juliol a 2/4 d'11 tindrà lloc la Missa pel P. RAMÓN CARALT I ROCA a la parròquia de Cornet.

P. Ramon Caralt i Roca
Celebrant la Missa a l'enton
de l'ermita de Sta. Susanna
(Cornet) 2019
El passat dimecres 17 de juny es moria el pare claretià Ramon Caralt Roca a l’Hospital General de Manresa, on estava ingressat. Tenia 81 anys i els darrers temps ha viscut a la comunitat de Sallent, col·laborant amb la parròquia de Santa Maria, amb la vida creixent, i especialment a Cornet. D’acord amb el superior de la comunitat i les circumstàncies del moment, l’enterrament va tenir lloc divendres 19 a Vic, al temple-sepulcre de Sant Antoni Maria Claret.
Catalanista, promotor de l’Aplec del Matagalls, col·laborador en la fundació del moviment cristià Hora 3, i catequeta membre durant uns anys del SIC, el Secretariat Interdiocesà de Catequesi de Catalunya i Balears. Ramon Caralt Roca va dedicar bona part del seu ministeri com a capellà a atendre els malalts als hospitals de Santa Tecla de Tarragona, Creu Roja de Barcelona i de Bellvitge de L’Hospitalet de Llobregat.
Els darrers anys (des de el 2016) ha viscut a la comunitat de Sallent i el 2016 va celebrar les noces d’or de sacerdoci a l’Església de Sant Antoni Mª Claret.
Religiós disponible, enèrgic, amable i amb sentit de l’humor, amb facilitat per apropar-se a la gent gran i als petits, i habilitat amb els jocs de mans, tenia el nom artístic de mag Racaró. Amant de la música, recupera caramelles i dirigeix una coral.
Fill de pagès, Ramon Caralt Roca neix el 1939 a Santa Cecília de Voltregà, a casa eren 13 germans. Amb 12 anys entra el seminari dels claretians a Cervera i el 1966 és ordenat sacerdot a Girona pel bisbe Narcís Jubany. Des d’aleshores i fins al 1968, és professor al seminari de Sant Boi de Llobregat. A Solsona, substitueix per uns mesos un professor que impartia classes al filosofat. En aquest període té de deixeble l’actual abat de Montserrat, Josep M. Soler. En acabar la suplència, s’integra en un equip itinerant per fer setmanes de convivències de joventut i de família, per un període de 3 anys.
Estudia catequètica a l’Institut Catòlic de París (1972-1974). I durant deu anys torna en diferents etapes a la capital francesa per suplir rectors de parròquies o capellans a residències d’avis. Més tard el destinen a Tarragona, on és viceconsiliari diocesà del Moviment Familiar Cristià i, més endavant, consiliari dels Equips de la Mare de Déu. Fa de professor de deontologia mèdica (moral professional) a les escoles d’infermeria de l’Hospital de Santa Tecla i a la Creu Roja.
El 1976 exerceix de professor en el col·legi Claret de Valls i, alhora, és rector de la parròquia del Pla de Santa Maria. 
El 1979 és destinat a Sallent com a vicari de la parròquia i superior de la comunitat. Allà es dedica als malalts, amb visites periòdiques a l’Hospital de Bellvitge de l’Hospitalet de Llobregat.
P. Ramon Caralt - G. Joan Caulas - P. Jordi Tarres
P. Antoni Mª Sanchez - G- Jaume Verges
Comunitat 1979 - 1982 
El 1984 hi viu més a prop: és traslladat a Sant Boí de Llobregat, on aquell moment els claretians porten tres parròquies de la ciutat. Des d’aquí fa la feina de capella a l’Hospital de Bellvitge i, al mateix temps és vicari d’una de les parròquies.
Del 1984 al 1986 és rector de la parròquia de Sant Antoni M. Claret, en aquesta mateixa població. Després de dos anys, alliberat de la feina parroquial, es dedica totalment a la tasca de capellà a l’Hospital de Bellvitge. Durant els gairebé 18 anys de servei en aquest hospital, forma part de l’equip de cures pal·liatives i també fou membre del CEIC (Comitè Ètic d’Investigació Clínica).
Després d’uns anys de col·laborar i ajudar el pare Faustí Illa, claretià, el 1997 passa a presidir l’associació Amics e l’Aplec de Matagalls. L’entitat organitza des de fa setanta anys aquesta trobada en aquest espai emblemàtic del Montseny, amb la finalitat d’honorar la figura de sant Antoni Maria Claret i la del poeta Jacint Verdaguer.
Del 1998 fins al 2002 passa a ser capellà a l’Hospital del Mar i administrador de la comunitat de Montgat. Pocs dies després d’arribar-hi, el 6 de de juliol, l’operen del cor i després d’una llarga convalescència, l’1 d’octubre del mateix any, reprèn la tasca amb els malalts; des de Montgat, visita cada dia l’Hospital Dos de Maig (abans la Creu Roja) de Barcelona.

El 2008 deixa l’hospital per ser rector, només durant un any, de la parròquia de Sant Joan de Montgat, i superior de la comunitat. L’any següent la parròquia passa a mans del bisbat. A la comunitat de Montgat fa d’administrador i superior. També fa xerrades a grups diversos, especialment a equips de visitadors de malalts que treballen des de les parròquies.
Catalanista, apassionat de la poesia i literatura, obté el títol de professor de català amb un examen clandestí, quan la nostra llengua és perseguida i Òmnium Cultural és clausurat per ordre policial. Autor del llibre de barbarismes Parleu bé el català (Editorial Claret). Corrector de proves i traductor del francès al català. Va col·laborar amb Jaume Sidera i Pere Franquesa amb la publicació el 1978 d’una versió catalana popular del Nou Testament.






14 de Juny de 2020
Diumenge de CORPUS CHRISTI
(Il·lustració: Antoni Daufí, cmf)


Jo soc el pau viu "Corpus Christi".



Crist se'n dóna sota els signes de pa i de vi: “És l'Eucaristia”.
És el Sagrat banquet que Deu el Pare ofereix als homes redimits per Jesucrist..
"Oh sagrat convit". Sense l'Eucaristia-sense rebre l'Eucaristia- la vida cristiana s'esllangueix i es torna impossible. I sense vida no hi ha salvació possible, ni possibilitat d'arribar al  Pare.
Quin és el grau de coneixement del sagrament de l'Eucaristia que hi ha entre els catòlics d'ara i d'ací?. Quin és el nostre interès real i la nostra estima pel sagrament. font i cimal de tota vida cristiana.
Sense el Pa-viu no hi ha vida, sense Eucaristia no hi ha Església.
Ara entendrem que la missa dominical  no té sols el caràcter de manament sinó que és una necessitat vital per a tot aquell que vulgui ser un cristià   de debò i viure en conseqüència
És en la celebració de la missa que es viu i es manifesta la fe en Jesucrist i, amb ell, amb Déu Pare que ens porta la urgència de fer comunió amb tots els germans.

dissabte, 13 de juny del 2020

Full diumenge 14 de Juny de 2020 - Corpus Christi
7 de Juny de 2020
Diumenge Festa de la Santíssima Trinitat
< Pare, Fill i Esperit Sant >
(Il·lustració: Antoni Daufí, cmf)

 En la Solemnitat de la Santíssima Trinitat després d'haver contemplat l'amor del Pare, que tant ha estimat el món que ens ha enviat el seu Fill per salvar-nos, i d'haver celebrat el misteri pasqual de Jesucrist i rebut el do de l'Esperit Sant, ens apleguem avui per lloar d'una manera especial- com una gran recapitulació de la vida cristiana-, el Déu que és, que era i que ha de venir, i entonem el Glòria al Pare, al Fill i l'Esperit Sant de la pietat litúrgica i popular: "Glòria i lloança!".
Que es reconegui constantment sempre la glòria de Déu i se li tributi la deguda lloança.
El Déu-Amor és el Déu-Trinitat: Pare, Fill i Esperit Sant. Es aquest Déu únic en trinitat de persones, el qui estimant tant el món ens ha donat el seu Fill ", perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna".
En aquest Déu-Trinitat qui ens fa entrar en el cercle de l'Amor-Vida de Déu per Jesús en l'Esperit coneixem al Pare, que ha vessat el seu amor al món i ens ha fet a tots germans d'una mateixa i única família, la família de Déu.     L'Església està cridada  a viure de debò i a fer camí legítimament
enmig del món com a reflex de la Trinitat.

Full diumenge dia 7 de Juny 2020
31 de Maig de 2020
Diumenge DE LA PENTECOSTA
LA VINGUDA DE L'ESPERIT SANT I MARIA
(Il·lustració: Antoni Daufí, cmf)
Després de l'Ascensió, els apòstol i Maria esperen la vinguda imminent de l'Esperit Sant promesa per Jesús: "No us allunyeu de Jerusalem espereu-hi aquell que el Pare ha promès i que us vaig anunciar".
Quins dies de recés.! Eren constants i unànimes en la pregària.
Quin goig pregant amb Maria, ella, la verge orant i la verge oient, ella que havia ensenyat a pregar a Jesús. Es una estampa per contemplar, per imitar, per perpetuar.
I vingué la Pentecosta, i l'Esperit Sant emplenà amb els seus dons i els seus fruits els apòstols.
Maria ja n'era plena de l'Anunciació, però seria una sobreabundància de gràcia per exercir la seva missió de Mare de l'Església i que solemnement començava.
Joiosament va ser testimoni d'aquell fogós discurs de l'apòstol Pere. “Lliure de febleses i de pors” i d'aquella primera conversió: «unes tres mil persones van rebre el baptisme». (Fets 1,14)