Full diumenge XII durant l'any - 21 de Juny
diumenge, 21 de juny del 2020
dissabte, 20 de juny del 2020
P. Ramon Caralt i Roca
El proper diumenge, dia 28 de juny la MISSA
DE 2/4 de 12 s'aplicarà pel P. RAMON CARALT I ROCA (que al cel sia) a la parròquia de Santa Maria de Sallent.
 |
P. Ramon Caralt i Roca
Celebrant la Missa a l'enton
de l'ermita de Sta. Susanna
(Cornet) 2019
|
I el diumenge 5 de juliol a 2/4 d'11 tindrà
lloc la Missa pel P. RAMÓN CARALT I ROCA a la parròquia de Cornet.
 |
P. Ramon Caralt i Roca
Celebrant la Missa a l'enton
de l'ermita de Sta. Susanna
(Cornet) 2019
|
Catalanista,
promotor de l’Aplec del Matagalls, col·laborador en la fundació del moviment
cristià Hora 3, i catequeta membre durant uns anys del SIC, el Secretariat
Interdiocesà de Catequesi de Catalunya i Balears. Ramon Caralt Roca va dedicar
bona part del seu ministeri com a capellà a atendre els malalts als hospitals
de Santa Tecla de Tarragona, Creu Roja de Barcelona i de Bellvitge de
L’Hospitalet de Llobregat.
Els darrers anys (des de el 2016) ha viscut a la comunitat
de Sallent i el 2016 va celebrar les noces
d’or de sacerdoci a l’Església de Sant Antoni Mª Claret.
Religiós
disponible, enèrgic, amable i amb sentit de l’humor, amb facilitat per
apropar-se a la gent gran i als petits, i habilitat amb els jocs de mans, tenia
el nom artístic de mag Racaró. Amant de la música, recupera caramelles i
dirigeix una coral.
Fill de pagès, Ramon Caralt Roca neix el 1939 a Santa
Cecília de Voltregà, a casa eren 13 germans. Amb 12 anys entra el seminari dels
claretians a Cervera i el 1966 és ordenat sacerdot a Girona pel bisbe Narcís
Jubany. Des d’aleshores i fins al 1968, és
professor al seminari de Sant Boi de Llobregat. A Solsona, substitueix per uns
mesos un professor que impartia classes al filosofat. En aquest període té de
deixeble l’actual abat de Montserrat, Josep
M. Soler. En acabar la suplència, s’integra en un
equip itinerant per fer setmanes de convivències de joventut i de família, per
un període de 3 anys.
Estudia catequètica a l’Institut Catòlic de París
(1972-1974). I durant deu anys torna en diferents etapes a la capital francesa
per suplir rectors de parròquies o capellans a residències d’avis. Més tard el
destinen a Tarragona, on és viceconsiliari diocesà del Moviment Familiar
Cristià i, més endavant, consiliari dels Equips de la Mare de Déu. Fa de
professor de deontologia mèdica (moral professional) a les escoles d’infermeria
de l’Hospital de Santa Tecla i a la Creu Roja.
El 1976 exerceix de professor en el col·legi Claret de Valls
i, alhora, és rector de la parròquia del Pla de Santa Maria.
El 1979 és
destinat a Sallent com a vicari de la parròquia i superior de la comunitat.
Allà es dedica als malalts, amb visites periòdiques a l’Hospital de Bellvitge
de l’Hospitalet de Llobregat.
 |
| P. Ramon Caralt - G. Joan Caulas - P. Jordi Tarres P. Antoni Mª Sanchez - G- Jaume Verges Comunitat 1979 - 1982 |
El 1984 hi viu
més a prop: és traslladat a Sant Boí de Llobregat, on aquell moment els
claretians porten tres parròquies de la ciutat. Des d’aquí fa la feina de capella
a l’Hospital de Bellvitge i, al mateix temps és vicari d’una de les parròquies.
Del 1984 al 1986 és rector de la parròquia de Sant Antoni M.
Claret, en aquesta mateixa població. Després de dos anys, alliberat de la feina
parroquial, es dedica totalment a la tasca de capellà a l’Hospital de
Bellvitge. Durant els gairebé 18 anys de servei en aquest hospital, forma part
de l’equip de cures pal·liatives i també fou membre del CEIC (Comitè Ètic
d’Investigació Clínica).
Després d’uns anys de col·laborar i ajudar el pare Faustí
Illa, claretià, el 1997 passa a presidir
l’associació Amics e l’Aplec de Matagalls. L’entitat organitza des de
fa setanta anys aquesta trobada en aquest espai emblemàtic del
Montseny, amb la finalitat d’honorar la figura de sant Antoni
Maria Claret i la del poeta Jacint
Verdaguer.
Del 1998 fins al 2002 passa a ser capellà a l’Hospital del
Mar i administrador de la comunitat de Montgat. Pocs dies després d’arribar-hi,
el 6 de de juliol, l’operen del cor i després d’una llarga convalescència, l’1
d’octubre del mateix any, reprèn la tasca amb els malalts; des de Montgat,
visita cada dia l’Hospital Dos de Maig (abans la Creu Roja) de Barcelona.
Catalanista, apassionat de la poesia i literatura, obté el
títol de professor de català amb un examen clandestí, quan la nostra llengua és
perseguida i Òmnium Cultural és clausurat per ordre policial. Autor del llibre
de barbarismes Parleu bé el català (Editorial Claret). Corrector de proves i traductor del francès al
català. Va col·laborar amb Jaume Sidera i Pere Franquesa amb la publicació el 1978 d’una versió catalana popular del Nou
Testament.
14 de Juny de 2020
Diumenge de CORPUS CHRISTI
Diumenge de CORPUS CHRISTI
 |
| (Il·lustració: Antoni Daufí, cmf) |
Jo
soc el pau viu "Corpus Christi".
Crist se'n dóna sota els signes de pa i
de vi: “És l'Eucaristia”.
És el Sagrat banquet que Deu el Pare
ofereix als homes redimits per Jesucrist..
"Oh sagrat convit". Sense
l'Eucaristia-sense rebre l'Eucaristia- la vida cristiana s'esllangueix i es
torna impossible. I sense vida no hi ha salvació possible, ni possibilitat
d'arribar al Pare.
Quin és el grau de coneixement del
sagrament de l'Eucaristia que hi ha entre els catòlics d'ara i d'ací?. Quin és
el nostre interès real i la nostra estima pel sagrament. font i cimal de tota
vida cristiana.
Sense el Pa-viu no hi ha vida, sense
Eucaristia no hi ha Església.
Ara entendrem que la missa
dominical no té sols el caràcter de
manament sinó que és una necessitat vital per a tot aquell que vulgui ser un cristià de debò i viure en conseqüència
És en la celebració de la missa que es
viu i es manifesta la fe en Jesucrist i, amb ell, amb Déu Pare que ens porta la
urgència de fer comunió amb tots els germans.
dissabte, 13 de juny del 2020
7 de Juny de 2020
Diumenge Festa de la Santíssima Trinitat
Diumenge Festa de la Santíssima Trinitat
<
Pare, Fill i Esperit Sant >
 |
| (Il·lustració: Antoni Daufí, cmf) |
En
la Solemnitat de la Santíssima Trinitat després d'haver contemplat l'amor del Pare,
que tant ha estimat el món que ens ha enviat el seu Fill per salvar-nos, i
d'haver celebrat el misteri pasqual de Jesucrist i rebut el do de l'Esperit
Sant, ens apleguem avui per lloar d'una manera especial- com una gran
recapitulació de la vida cristiana-, el Déu que és, que era i que ha de venir,
i entonem el Glòria al Pare, al Fill i l'Esperit Sant de la pietat litúrgica i
popular: "Glòria i lloança!".
Que es reconegui constantment sempre la
glòria de Déu i se li tributi la deguda lloança.
El Déu-Amor és el Déu-Trinitat: Pare,
Fill i Esperit Sant. Es aquest Déu únic en trinitat de persones, el qui
estimant tant el món ens ha donat el seu Fill ", perquè no es perdi ningú
dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna".
En aquest Déu-Trinitat qui ens fa entrar
en el cercle de l'Amor-Vida de
Déu per Jesús en l'Esperit coneixem al Pare, que ha vessat el seu amor al món i
ens ha fet a tots germans d'una mateixa i única família, la família de Déu. L'Església està cridada a viure de debò
i a fer camí legítimament
enmig
del món com a reflex de la Trinitat.
31 de Maig de 2020
Diumenge DE LA PENTECOSTA
Diumenge DE LA PENTECOSTA
LA VINGUDA DE L'ESPERIT SANT
I MARIA
 |
| (Il·lustració: Antoni Daufí, cmf) |
Després de
l'Ascensió, els apòstol i Maria esperen la vinguda imminent de l'Esperit Sant
promesa per Jesús: "No us allunyeu de Jerusalem espereu-hi
aquell que el Pare ha promès i que us vaig anunciar".
Quins dies de recés.!
Eren constants i unànimes en la pregària.
Quin goig
pregant amb Maria, ella, la verge orant i la verge oient, ella que havia
ensenyat a pregar a Jesús. Es una estampa per contemplar, per imitar,
per perpetuar.
I vingué la
Pentecosta, i l'Esperit Sant emplenà amb els seus dons i els seus fruits
els apòstols.
Maria ja n'era
plena de l'Anunciació, però seria una sobreabundància de gràcia per exercir la
seva missió de Mare de l'Església i que solemnement començava.
Joiosament va
ser testimoni d'aquell fogós discurs de l'apòstol Pere. “Lliure de febleses i
de pors” i d'aquella primera conversió: «unes tres mil persones van rebre el baptisme». (Fets
1,14)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)