dissabte, 21 de novembre del 2020

“El regne de Déu està dins de nosaltres”

22 de Novembre de 2020

Diumenge XXXIV 

JESUCRIST, REI DE TOT EL MÓN

«Nostre Senyor Jesucrist, Rei de l'Univers, Déu jutge ... Per salvar»

“El regne de Déu està dins de nosaltres”

-Veniu beneïts del meu pare.. Preneu possessió del regne..! -

(Il·lustració: Antoni Daufí, cmf
 

Amb  el to de joiosa urgència amb què Jesús ens ha convidat a seguir-lo al llarg de la vida, ara ens convida a seguir-lo també a la glòria: a seguir-lo fins el final.

Aquest final, però, no és la mort, seguir-lo fins a la mort, “sinó la glòria”.

Per aquells que s'ho han jugat tot a una sola carta: "la de descobrir Jesús en cadascun d'aquests germans meus, per petit que fos" i servir-lo en ells.

Tanmateix dirà  als qui s'han obstinat  a no servir Jesús en els pobres: "Aparteu-vos de mi, maleïts...", perquè dur ha estat el desamor, sense entranyes davant les necessitats urgents del proïsme.

"Perquè tot allò que deixàveu de fer a cadascun d'aquests, per petit que fos. m'ho negàveu a mi".

    Ha estat la nostra opció presa: la d'estat prop de Jesús: "Veniu amb mi". Un crida vibrant, persuasiva, joiosa a tots aquells que han optat  pel camí d'amor, i amb esperit de servei a Crist i a tots els qui des de la seva petitesa eren imatges privilegiades del Crist Rei sofrent, que així havia d'entrar a la seva glòria..

    És el triomf de la misericòrdia per als misericordiosos que, per pura gràcia, han respost positivament a la vocació a la vida. eterna.




dijous, 19 de novembre del 2020

En recordança

 

EN RECORDANÇA:  MOR DOMÈNEC FITA

Fou un renovador de l'art religiós, artista-escultor de Girona que mori el proppassat dilluns, dia 9 de Novembre

Compta amb un extens catàleg d'obres religioses. Entre elles algunes en la nostra Església del P. Claret a Sallent com. El Sant Crist, la imatge de la Mare de Déu, Cor de Maria, i el tapís en  el presbiteri....

A més, els Claretians a Catalunya li havien encomanat obres importants com el Sepulcre del cos del P. Claret a Vic, la imatge del Sant a l'exterior del Temple de la Sagrada Família de Barcelona, i la imatge del Cor de Maria i vitralls a l'església claretiana a Girona.

Sempre va tenir en gran estima a Sant Antoni Mª. Claret.

Com Domènec Fita va estimar el pare Claret  

 

dimecres, 18 de novembre del 2020

Full 15 Novembre 2020

Full diumenge 15 Novembre 2020 - Diumenge XXXIII


Fulls Novembre 2020 

Despertar la responsabilitat

15 de Novembre de 2020

Diumenge XXXIII

«Despertar la responsabilitat»

Mai et conformis amb el que has descobert en tu

Compartir els talents rebuts

(Il·lustració: Antoni Daufí, cmf)


A mesura que l'any litúrgic s'acosta a la seva fi, -aviat començarem l'Advent- les lectures evangèliques ens inviten a recordar que totes les coses, també nosaltres, tenen un final.

Avui la paràbola dels talents que l'amo deixa als seus administradors perquè negociïn amb ells fins el seu retorn.. Una imatge treta de l'administració econòmica.

El "talent", en context jueu d'aquell temps equivalia a trenta quilos de plata).

Paràbola que cal saber-la interpretar. El talents són els dons, les gràcies, les qualitats que Déu ens ha donat en vida perquè fructifiquin per quan torni i en demani comptes... al final de la vida (la seva vinguda).

Per la capacitat de fer el bé. No perquè hem fet molt, sinó per l'amor posat en el treball per Déu, per l'Església, per la família, per la societat, pels germans... Fins a poder-nos dir: "Entra en el goig del teu Senyor", eternament.

Ben diferent d'aquells que han perdut l'eternitat, perquè han perdut el temps, i no s'hi han implicat, perquè no estimaven Déu i als germans.

El temps ha anat forjant la seva eternitat. Heus ací l'advertiment. Els “talents” de l'Esperit han de donar fruit perquè són vida. Es tan contradictori utilitzar-los com fer que la llum no il·lumini, la flama no cremi, o la Fe no actuï.


dilluns, 9 de novembre del 2020

Full diumenge 8 Novembre

Full diumenge 8 Novembre - Diumenge XXXII 


Full mes de Novembre

«¡Desperta, que estàs adormit!»

8 de Novembre de 2020

Diumenge XXXII

«¡Desperta, que estàs adormit!»

Preparar l'exàmen final abans que sigui tard

 “Vetlleu, estigueu a punt, que el Fill de l’home vindrà a l’hora menys pensada”

(Il·lustració: Antoni Daufí, cmf)


Diumenge de les deu noies (verges) Forma part de les  tres Paràboles en els tres darrers diumenges de l'any litúrgic.

Ens recorda que el Senyor glorificat és el qui retornarà en la glòria del seu Regne com l'Espòs per a la festa de les noces eternes.

El text s'ha de comprendre dins dels costums que envolten les núpcies a Israel. Hi ha deu noies (verges): unes nècies i altres sàvies...

Viuen conjuntament i dedicades als seus afers (com el jull i el blat...)

A mitjanit (quan la nit va cap al final), ve l'Espòs i han de preparar el seguici nupcial. El crit en la nit: "L'Espòs és aquí, sortiu a rebre'l".

Es desvetllaren. Unes, les prudents, tenien l'oli preparat per les seves torxes; les altres les nècies, no en tenien. Si comparteixen l'oli no n'hi hauria ni per unes ni  per les altres... I continua la Paràbola.

    Cal mantenir la saviesa de Déu que es resplendent i no s'apagui mai.... Cal vetllar sempre perquè no sabem ni el dia ni l'hora.. Cal vetllar. doncs.... Cal ser-hi, i sempre preparats complint la voluntat de Déu nostre Pare... Així  serem reconeguts sempre per Ell.