diumenge, 23 d’agost del 2020

  23 d'Agost de 2020

Diumenge XXI

«Només si descobreixes el teu veritable ser, coneixeràs a Jesús»

I vosaltres qui dieu que sóc jo? Naturalment les respostes foren molt variades: "Uns diuen... d'altres diuen..." “I vosaltres” preguntà Jesús als apòstols: "Qui dieu que sóc?"

Simó Pere li respongué:-"Tu ets el Messies, el Fill del Déu viu"

Jesús el gratifica amb la benaurança de la fe. Ho fa amb una paraula solemne: "I ara jo et dic".

El coneixement que Pere té de Jesús no ve de la carn ni de la sang (del coneixement humà) sinó que és do i revelació del Pare del cel.:" I jo et dic, que tu ets Pere; sobre aquesta pedra edificaré la meva església".

Des d'ara ell serà la "roca" (Pere kefas) sobre la qual el
Senyor edificarà la seva Església, és a dir, la convocatòria fina i salvífica dels fills i filles de Déu, que començarà després de l'Ascensió.

Això que es diu a Pere, és diu també per extensió als altres apòstols i a tots els creients.

El Senyor no té altra pedra per edificar la seva Església, es
sinó la fe dels creients, cridats a ser pedres vivents.

"I et donaré les claus.. "Li delega tot poder, autoritat o força espiritual amb el símbol de les claus obrir i tancar" per l'Església, porta oberta vers el Regne de la vida.

 

Full diumenge 23 d'agost 2020 -- diumenge XXI 

 16 d'Agost de 2020

Diumenge XX   

«LA SUPLICA ANGOIXANT D'UNA MARE»

 Crist-pregària angoixant d'una mare dement a Jesús la guarició "de la seva filla  endimoniada i que sofreix molt". No és una dona israelita sinó cananea....


Aquesta
 no para d'insistir. Seguint el grup de Jesús.. fins el punt que entra en diàleg amb Jesús. Es mou entre la tossuda insistència de la cananea  que intenta per totes el que desitja per la seva filla. "Senyor, ajudeu-me".

Sembla que Jesús s'hi resisteix a escoltar-la. No era del poble d'Israel., sinó estrangera, pagana... fins el punt que Jesús queda admirat de la fe provada d'aquella dona: "Dona, quina fe que tens. Que sigui tal com vols. I a l’instant es posà bona la seva filla".

Així es mostra l'universalisme de la salvació de Jesús que obre la porta del Regne a tots els que per la fe volen entrar-hi:".

Us dic que vindrà molta gent d'orient i d'occident i s'asseuran a taula en el Regne del cel, mentre que els hereus del Regne seran llançats fora a la tenebra".

Jesús ´és manté fidel al mandat del qui l'ha enviat: per a les ovelles perdudes-naturals o adoptades del poble d'Israel de Déu., que ell aplegarà en el Regne dels fills de Déu.. Jesús és l'únic salvador donat a tots els homes i dones de tots els temps i de tots els llocs.


dimarts, 11 d’agost del 2020


9 d'Agost de 2020
Diumenge XIX   

«Caminant sobre les aigües»  

(Il·lustració: Antoni Daufí, cmf)



"Jesús obligà els deixebles a pujar a la barca i avançar-se-li a
l'altra riba"-cap a la terra de Genesaret mentre Ell acomiadava la gent... "Jesús buscarà la solitud, estar sol amb el Pare, en pregària, i "pujarà tot sol per pregar".

Mentrestant  la barca dels deixebles s'allunyava de la terra ferma, i les ones la destorbaven d'avançar, perquè el vent era contrari. L'embarcació  és batuda, turmentada per les ones agitades pel vent i la tripulació atrapada enmig del mar malgrat la perícia d'aquells pescadors d'ofici.

I Jesús "hi anà caminant sobre l'aigua". Al crit escanyolit, dels deixebles, Jesús hi oposa la serenor del "No tingueu por, que soc jo", com si digués. coratge, jo soc, no temeu!

Els deixebles escolten la veu de Jesús caminant damunt de la mar agitada i enmig del bramul del vent-"soc jo". L'apòstol Pere, arrauxat, li diu: “Maneu-me que vingui caminant sobre l'aigua”. Jesús accepta el repte: “Ja pots venir”, li respon. Comprova tu mateix qui soc. I caminant sobre l'aigua "anà on era Jesús"

El deixeble veu la mà del Salvador que el treu de l’atzucac, i li diu: "Quina poca fe". Perquè dubtaves?

Aplicat a l'Església: Necessitem la presència de Jesús que pensem absent. La barca de l'Església no naufragarà a les paraules: Coratge, jo soc !

L'Església seguirà el seu rumb a través dels segles.... Senyor, si sou vós, li dirà Pere”.. i li donà la mà... quan hagueren pujat a la barca, el vent amainà..

De debò sou el Fill de Déu!. Es el que proclama l'Església: Sou el Fill de Deu.!!


9 d'agost 2020 - Full Diumenge XIX 

Suplements fulls Sallent

 2 d'Agost de 2020

Diumenge XVIII

«No ens hem de allunyar-nos del Crist, que tant ens estima» 

crida als comensals amb la multiplicació dels pans i els peixos, pren un aire ritual de la celebració eucarística.

Es una figura de l'Eucaristia prefigurada i anticipada. Apareixen els quatre verbs   eucarístics: “prendre el pa, donar gracies, partir i donar”. Es el signe que anuncia que Jesús multiplicarà a desdir el seu pa.

La Eucaristia per la seva Església, com a signe del banquet del Regne. Així el Senyor convoca  el seu poble i l’alimenta en el seu pelegrinatge

El poble que segueix Jesús i que és objecte de la seva atenció compassiva.  Fou llavors el convidat pel MESTRE.

Situem-nos en aquell paratge costaner que es converteix en el gran menjador al cel obert, on la multitud serà prodigiosament alimentada   per l’amor de Jesús La multiplicació dels pans és un do sobreabundant, com la figura bellíssima de les dotze coves que el Senyor reserva per al nou poble  d’Israel, l`Església.

Apareix sempre una llei cristiana: L’home té poc i Déu li dona amb abundància (com els cinc pans i els dos peixos).

Del que és poc Déu en fa un do super abundant per la multitud reunida (cinc mil homes, sense comptar dones i mainada.)

"Doneu-los de menjar vosaltres" Amb el do de l’eucaristia l`Església alimenta tot el món que té fam de salvació. I entén també que toca tota Eucaristia és compromís de justícia i caritat.

  (Il·lustració: Antoni Daufí, cmf)


dissabte, 1 d’agost del 2020

26 de Juliol de 2020
Diumenge XVII
«Qui té un amic, té un tresor»


Aquest diumenge escoltem el sermó de la paràboles amb una pregunta dirigida als deixebles reunits  entorn de Jesús, a casa.
A  ells els havia estat donat de conèixer els  misteris del Regne
del cel. Era "necessari" que a l'escola del Mestre aprenguessin a "entendre" els misteris del regne per a poder-los transmetre després als altres. Perquè no es tracta de limitar-se a entendre materialment la predicació  i l'acció de Jesús, cal  fer-se la pròpia, viure-la i donar-ne testimoniatge.
Avui escoltem les tres darreres paràboles de les set que integren el sermó o discurs de les paràboles del Regne. “La del tresor amagat que el pagès troba en el camp, i la perla fina” (de molt de preu) per la qual el comerciant ven tot el  que té...
El Regne de Déu s'identifica amb la persona de Crist: Ell és el
tresor amagat i la perla de gran valor. El tresor és també la saviesa de Deu.
Per als homes es  un tresor inestroncable: “els qui el
posseeixen, s'atrauen l'amistat de Déu
”.
(Il·lustració: Antoni Daufí, cmf)
El trobament amb Crist és el do més gran que la persona pot rebre. Es trobar la vida i la joia més gran. La fe és la riquesa més gran. Tant el pagès com el comerciant s'arrisquen a perdre-ho tot, perquè han trobat a Crist.
Com dirà l’apòstol sant Pau: "Més encara, considero una pèrdua comparat amb el bé suprem que és conèixer Jesucrist, el meu Senyor".
En aquest tresor cal posar-hi el cor. Cal mirar-s'ho des de la fe, quan en realitat és seny, pau i joia en l'Esperit Sant. I perquè sap que existeix, el valor i el desitja i per això el busca sense parar.