dissabte, 1 d’agost del 2020

26 de Juliol de 2020
Diumenge XVII
«Qui té un amic, té un tresor»


Aquest diumenge escoltem el sermó de la paràboles amb una pregunta dirigida als deixebles reunits  entorn de Jesús, a casa.
A  ells els havia estat donat de conèixer els  misteris del Regne
del cel. Era "necessari" que a l'escola del Mestre aprenguessin a "entendre" els misteris del regne per a poder-los transmetre després als altres. Perquè no es tracta de limitar-se a entendre materialment la predicació  i l'acció de Jesús, cal  fer-se la pròpia, viure-la i donar-ne testimoniatge.
Avui escoltem les tres darreres paràboles de les set que integren el sermó o discurs de les paràboles del Regne. “La del tresor amagat que el pagès troba en el camp, i la perla fina” (de molt de preu) per la qual el comerciant ven tot el  que té...
El Regne de Déu s'identifica amb la persona de Crist: Ell és el
tresor amagat i la perla de gran valor. El tresor és també la saviesa de Deu.
Per als homes es  un tresor inestroncable: “els qui el
posseeixen, s'atrauen l'amistat de Déu
”.
(Il·lustració: Antoni Daufí, cmf)
El trobament amb Crist és el do més gran que la persona pot rebre. Es trobar la vida i la joia més gran. La fe és la riquesa més gran. Tant el pagès com el comerciant s'arrisquen a perdre-ho tot, perquè han trobat a Crist.
Com dirà l’apòstol sant Pau: "Més encara, considero una pèrdua comparat amb el bé suprem que és conèixer Jesucrist, el meu Senyor".
En aquest tresor cal posar-hi el cor. Cal mirar-s'ho des de la fe, quan en realitat és seny, pau i joia en l'Esperit Sant. I perquè sap que existeix, el valor i el desitja i per això el busca sense parar.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada