dilluns, 20 de juliol del 2020

CENT ANYS DE LA CASA NATAL CLARET


CENT ANYS DE LA CASA NATAL CLARET

Va ser en aquells dies el Sr. Josep Sorribas Esquerrà, de la família Clarà, que el 1858 va heretar la “Casa Natal” Claret (dot que va estar abans en propietat de la Sra. Josefa Clarà, mare del nostre sant) qui va promoure la vinguda dels claretians a Sallent.
A partir del 1920 l’immoble “Casa Natal” va passar a ser propietat de la Congregació. És per això que l’adquisició i compra per a la posterior custòdia, va comportar la creació de la primera comunitat, situada a la part posterior de la Casa Natal en un edifici en forma de modest xalet, inaugurada el dia 13 de juliol de 1920.       
La Casa Natal en la seva planta baixa, on es van situar els telers domèstic i manuals, es va convertir en capella pública i el pis de l’habitatge en una sala amb dos compartiments: un oratori i un senzill museu claretià, el que s’ha anomenat la “Cel·la Natal”. Val a dir que la comunitat mai no hi va viure.      
La comunitat des del inici va estar dedicada a custodiar la Casa Natal, donant a conèixer la persona i obra de Claret, el culte litúrgic en la capella pública i la predicació itinerant pels pobles del voltant.    
En el transcurs dels anys següents es va veure la necessitat d’accedir a la petició sol·licitada reiteradament per part d’una majoria d’aquesta població minera i fabril de Sallent de crear un col·legi; aspiració que responia en el seu moment a certa manca de formació cristiana de l’alumnat. La comunitat s’hi va avenir pensant en la possibilitat d’ampliar i estendre el seu camp pastoral, i alhora, oferint-se com a obra social i educativa per a la població. Així es comença a fer classes als alumnes en aules prestades i improvisades en els locals del Centre Catòlic de la parròquia en condicions precàries i modestes. Però allò que tant prometia es va enfonsar en arribar el vendaval revolucionari que va esclatar a la Guerra Civil Espanyola (1936 -1939).     

Cinc van ser els membres de la comunitat assassinats. Avui, els Beats Màrtirs Claretians de Sallent.  

Anys després es va veure la necessitat i conveniència d’edificar un nou Col·legi de planta dins dels terrenys adquirits per la Congregació.  La seva inauguració va ser l’any 1958 impartint l’ensenyament a l’alumnat fins a l’any 1995, que, per causa de la baixa matriculació, com a conseqüència de la crisi de les fàbriques tèxtils i la seva baixa natalitat, juntament amb la redefinició governamental d’oferta educativa en el territori, porta a decidir la seva clausura.
L’edifici escolar va ser destinat al “Museu Claretià”, amb obres de remodelació en etapes successives, especialment, amb motiu del 200 aniversari del naixement del sant. Ocasió de remodelació, també, en la Cel·la Natal amb el seu nou disseny.
Menció a part es mereix la construcció del nou i bell temple del pare Claret, patró dels teixidors, adossat a la Casa Natal, inaugurat l’any 1968, i que acaba de celebrar el 2018 el 50è. Aniversari.
Des de l’any 1990 es va assumir plenament la pastoral de la Parròquia Santa Maria, l’única en la població, després de molts anys d’estreta col·laboració.
En l’actualitat els immobles Casa Natal, Temple-Pare Claret, Museu i Residència de la comunitat, formen la Casa Claret de Sallent, com a lloc originari de la vida del nostre sant fundador. I, també, amb la vinculació pastoral amb la Parròquia de Santa Maria on Claret va viure la seva infància espiritual i els seus primers anys de sacerdot, i amb el Santuari de Fussimanya, recinte marià.
  

     

19 de Juliol de 2020
Diumenge XVI
La vida és més que el que es veu


(Il·lustració: Antoni Daufí, cmf)

LA MISERICÒRDIA ES GRANDESA. Entre la sembra i la sega. Sembradors  de bé i sembradors de mal en les paràboles de Jesús.
Contra l'optimisme eufòric d'uns- tot és bo- i el pessimisme derrotista d'altres- no ens en sortirem mai-, Jesús dona la seva lliçó de realisme ple d'esperança en la força de l'amor salvador de Déu.
Hi ha sembradors de bé, també hi ha sembradors de mal.
El sembrador de bé ho fa a plena llum i en la seva pròpia heretat, mentre que el sembrador de mal ho fa de nit i en un camp que no  li pertany, aprofitant que tothom dorm. Els del bé "són els del Regne"-i el jull, els del Maligne.
Oblidem amb massa freqüència que el Maligne, ni que sigui a les fosques, llença la seva mala llavor a lloure i ens esquitxa a tots...
Entra la  sembra i la sega cal que creixin junts el blat i el jull i
que convisquin  junts, entre altres raons perquè en el regne no és estrany que el jull d'ahir acabi convertint-se en blat per la bondat salvadora de Deu i per l'acció pastoral de l'Església.
Ja arribarà el dia de fer justícia, l'hora de la sega. Serà  el darrer dia de la història quan el mateix sembrador de bé, Crist donarà a cadascú el destí merescut.
Mentrestant demanem al Deu Pare  que ens deslliuri del Maligne, de les conseqüències de la seva mala acció.

19 de Juliol 2020 - Full diumenge XVI
12 de Juliol de 2020
Diumenge XV
«la força oculta de l'evangeli».

(Il·lustració: Antoni Daufí, cmf
Una paràbola suficientment coneguda i cèlebre. El sembrador és el mateix Senyor; la llavor la Paraula; i la terra, el cor de cadascú.
La gràcia, la força divina fa que doni fruit extraordinari (o cent, o
seixanta o trenta).
El cor donarà fruit no per ell mateix, sinó per la llavor sembrada en ell: cal per tant, una terra bona, disponible i apta.
Qui té el cor dur com una pedra o habitat pels afanys de la vida o per un esperit superficial, no pot comprendre la Paraula de Deu. “Perquè Jesús parla en paràboles ?
Només es pot parlar del misteri de Déu en imatges (símbols). Cal ser deixeble, cal un principi de fe, per a comprendre el llenguatge de les paraules. sense fe, molts hi senten, però escolten interiorment; hi veuen però sense arribar a contemplar res. La manca de fe és un impediment per a comprendre.
La fé s’ha de cercar i entendre...
Si no hi ha la disponibilitat del cor, la llavor s'asseca, no arrela, i el Maligne pren allò que ha estat sembrat en nosaltres.



dilluns, 13 de juliol del 2020

Juliol 2020 - Plafons


L’Ajuntament de Sallent, ha instal·lat una sèrie de plafons de la ruta patrimonial de la Vila, amb fotografies i dibuixos explicatiu, entre els quals destaquem un plafó de l’església i casa Claret a la plaça de la pau en la fatxada de l’Església de Sant Antoni Mª Claret. Hi consta un breu escrit en tres idiomes, on diu:

L’orde claretiana és present en 64 països i disposa d’unes 400 cases, col·legis, parròquies, i centres socials i religiosos.
El cognom Claret es troba relacionat amb Sallent des dels orígens. La casa natal era al número 4 del carrer Cós. Aquí nasqué Antoni M. Claret (1807-1870), confessor d’Isabel II, fundador de l’orde Missioners Fills de Immaculat Cor de Maria (Claretians), canonitzat l’any 1950. L’església adossada es finalitzà l’any 1968 segons el projecte de Josep Puig i Josep M. Esquius, i té vitralls de Josep Grau Garriga i decoracions a l’exterior de Josep M Subirachs. La remodelació de tot el conjunt es presentà l’any 2007, transformada com a equipament cultural per difondre la vida, la història i el llegat del sant, així com la labor actual dels claretians.

   

També hi ha en la ruta patrimonial, el de l’església de Santa Maria, com també el de la Rectoria vella, a on visqué per espai d’algún temps.   



12 de Juliol 2020 - Full diumenge XV durant l'any
5 de Juliol de 2020
Diumenge XIV
«Aprendre dels senzills».
(Il·lustració: Antoni Daufí, cmf)
Aquest és el diumenge de l'himne de la joia. Jesús lloa el Pare per la fe dels humils i senzills de cor que escolten la seva paraula i l'acullen.
En la mesura que nosaltres som dels senzills de cor, som motiu d'alegria de Jesús i objecte de la seva acció de gràcies a Jesús, lloa el Pare del per nosaltres, que hem esdevinguts deixebles seus i ho acceptat el jou i la càrrega lleugera de l'amor. Nosaltres hem trobat en ell, que és mansuet i humil de cor, el descans que desitjàvem.
La fe dels humils de cor és objecte de complaença del Pare i d'alegria de Jesús, el savis i entesos no poden comprendre la predicació del Regne perquè es pensen que no necessiten Jesús i en tenen prou amb ells mateixos.
El camí del seguiment de Jesús sempre comença per la humilitat.
L'Evangeli d'avui és sublim per això de les paraules de Jesús: "Ningú no coneix veritablement el Pare, foral del Fill i d'aquells a qui el Fill el vol revelar".
Aquestes paraules aixequen el vel de la santa Trinitat i fan descobrir que els deixebles entren en el coneixement d'amor, íntim i recíproc, entre el  Pare i el Fill. Per això, Jesús crida tots els homes i dones a fer-se deixebles seus, a ser fills amb el Fill, a formar un sol cos que és l'Església.
Aquesta Església que ha de poder repetir, amb plena humilitat i sinceritat, en nom  de Jesucrist les paraules les seves paraules: "Veniu a mi, tots els qui esteu cansats i afeixugats: jo us faré reposar..."

dissabte, 4 de juliol del 2020

5 de Juliol 2020 - Full diumenge XIV durant l'any
28 de Juny de 2020
Diumenge XIII
«El que no pren la seva creu i em segueix, no és digne de mi».
(Il·lustració: Antoni Daufí, cmf)

L'evangeli forma part encara del "discurs de la Missió" i és la conclusió.
Qui no estigui disposat a prendre la creu “diu el Senyor”, per seguir-lo a Ell, no arrisca res. Prendre la creu és el que acredita als 'deixebles de Jesús i el manifest Davant el món.
Déu ho ha Donat tot en el Fill: és així com s'entén que pugui exigir la deixebles que renunciï a tot el que li és propi i la dona seguretat (llar paterna).
Seguir Crist és Perdre la vida, ja que no la perd perquè si, inútilment, sinó gastar; és a dir, és retrobant tot en Ell, en plenitud "els que per causa meva l'hauran perdut, la retrobaran".
No és possible seguir Crist i no arriscar res. Creure és comprometre. "No anteposar a res a l'amor de Crist".
El camí de Seguiment de Jesús segueix igualment radical: que estima el pare o la mare,.. Els fills o filles... Fins la pròpia vida més que a mi.
Estimar més el Crist no és exclusiu, ans al contrari,: es estimar-los encara més en Crist. Els deixebles, doncs, han de ser homes i dones entregats del tot a la tasca pel Regne de Déu.
Ni l'instint  de conservació  ni la defensa de la pròpia vida no ha de ser obstacle al treball missioner: "Qui no pren la seva creu i m'acompanya no és bo per a venir amb mi".

Full 28 de Juny - Diumenge XIII
21 de Juny de 2020
Diumenge XII 
“No hem de tenir la por”
(Il·lustració: Antoni Daufí, cmf)


L'evangeli d'avui forma part del    "discurs apostòlic": els ensenyaments i consells de Jesús sobre l'enviament dels deixebles en missió.
Fins a tres vegades apareix l'expressió: "No tingueu por". No han de tenir por de proclamar "des dels terrats" allò que els ha dit "a cau d'orella", perquè l'Evangeli està destinat a ser conegut per tot el món i res ni ningú no ho impedirà.
Això els situa en una possibilitat de martiri, però tampoc d’això han de tenir por perquè podem matar el cos, "però no poden matar l'ànima". Mes aviat han de tenir por de perdre a Deu per sempre.
En aquest darrer lloc, l'apòstol cristià no ha tenir por perquè està en mans de Déu més del que es pot imaginar. Déu es preocupa de tots els ocells i té comptats fins els cabells, vetlla infinitament més pels seus fills i filles.
El crit de sant Pau "ai de mi si no evangelitzo o anuncio l'Evangeli", hauria de ressonar constantment en el cor de tots els membres de l'Església.
Aquest és el gran desafiament que té l'Església en tots els temps.