Diumenge XV
«la força oculta de l'evangeli».
 |
| (Il·lustració: Antoni Daufí, cmf |
Una paràbola suficientment coneguda i cèlebre. El sembrador
és el mateix Senyor; la
llavor la Paraula; i la terra, el cor de cadascú.
La gràcia, la força divina fa que doni fruit extraordinari (o
cent, o
seixanta o trenta).
El cor donarà fruit no per ell mateix, sinó per la llavor sembrada en ell: cal per
tant, una terra bona, disponible i apta.
Qui té el cor dur com una pedra o habitat pels afanys de la
vida o per un esperit
superficial, no pot comprendre la Paraula de Deu. “Perquè Jesús parla en
paràboles” ?
Només es pot parlar del misteri de Déu en imatges (símbols). Cal ser
deixeble, cal un principi de fe, per a comprendre el llenguatge de
les paraules. sense fe, molts hi senten, però escolten interiorment; hi
veuen però sense arribar a contemplar res. La manca de fe és un impediment
per a comprendre.
La fé s’ha de cercar i entendre...
Si no hi ha la disponibilitat del cor, la llavor s'asseca, no
arrela, i el
Maligne
pren allò que ha estat sembrat en nosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada