Diumenge XIII
«El que no pren
la seva creu i em segueix, no és digne de mi».
 |
(Il·lustració: Antoni
Daufí, cmf)
|
L'evangeli forma part
encara del "discurs de la Missió" i és la conclusió.
Qui no estigui disposat
a prendre la creu “diu el Senyor”, per seguir-lo a Ell, no arrisca res. Prendre
la creu és el que acredita als 'deixebles de Jesús i el manifest Davant el món.
Déu ho ha Donat tot en
el Fill: és així com s'entén que pugui exigir la deixebles que renunciï a tot
el que li és propi i la dona seguretat (llar paterna).
Seguir Crist és Perdre la vida, ja que no la perd perquè si,
inútilment, sinó gastar; és a dir, és retrobant tot en Ell, en plenitud
"els que per causa meva l'hauran perdut, la retrobaran".
No és possible seguir
Crist i no arriscar res. Creure és comprometre. "No anteposar a res a
l'amor de Crist".
El camí de Seguiment de
Jesús segueix igualment radical: que estima el pare o la mare,.. Els fills o
filles... Fins la pròpia vida més que a mi.
Estimar més el Crist no
és exclusiu, ans al contrari,: es estimar-los encara més en Crist. Els deixebles,
doncs, han de ser homes i dones entregats del tot a la tasca pel Regne de Déu.
Ni l'instint de conservació ni la defensa de la pròpia vida no ha de ser
obstacle al treball missioner: "Qui no pren la seva creu i m'acompanya no
és bo per a venir amb mi".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada