ESPURNES DE PRESÈNCIA DE L’INFANT
NADAL ! oh bell mot que tanta llum
encens als ulls,
Que
tanta claror reportes a l’anima!
On
l’Infant embolcallat mira de fred!
Nadal ets llum resplendent i atrevida:
On
el Nadó il·lumina la falda de la Mare de
Déu!
Nadal ets un Portal amb un pessebre:
On
l’Infant és besat pels llavis dels pastors
d’aquell indret!
Nadal ets l’Estel de llum que fa de pont i de guia:
A
uns Mags d’Orient que reconeixen a l’Infant com a Déu!
Nadal ets el clam de les profecies messiàniques predites:
De
Déu Infantó, d’oracles compliment!
Nadal ets Missatge de Pau a la terra
dels Homes:
Per
a tots els qui senten la veu angelical al cor i a la ment!
Atenció: Un moment d’atenció:
Ens acaben de comunicar
que ve Nadal! Cada any Nadal! El nostre Nadal!
Nadal és avui
per molts un Naixement discret,
Amorosit en la nit lluminosa del món.
Nadal és avui
un aiguabarreig de goig i de dolor:
És do d’acolliment... És pobra resposta humana!
Nadal és avui
un seguit de gestos i d’imatges vives...
Amb espurnes de la presència de l’Infant!
Nadal és avui
una crida a mirar tot vianant per la vida,
I allargar la mà vers el qui ho està necessitant!
Nadal és avui
un reclam de recerca de l’Estel de Vida,
Per camí esperançat d’una fe testimoniada i confessant!
Nadal, però,
continua essent el gest sorprenent de Déu:
El Naixement d’un Infant! Fill
de Déu !
Ara les espurnes de llum ja fan claror. La fosca deixem-la enrere!
Ja podem celebrar
NADAL !