Full diumenge 26 de Setembre 2021
dilluns, 27 de setembre del 2021
Qui no és contra nosaltres, és amb nosaltres.
26 de Setembre de 2021
DIUMENGE XXVI
Qui no és contra nosaltres, és amb nosaltres.
Si la teva mà et fa caure en pecat, talla-te-la.
La vostra paraula és veritat,
Senyor: consagreu-nos en la veritat.
Il·lustració: Antoni Daufi, cmf
¡ SOM PACIENTS COM EL SEMBRADOR?
En els dies que vivim, ens podem aplicar aquelles paraules de l'apòstol sant Jaume quan ens recorda: "Mireu com el pagès espera el fruit preciós de la terra, prenent paciència fins que li arriben les pluges de la tardor i de primavera. Igualment vosaltres, tingueu paciència, enfortiu els vostres cors, que la vinguda del Senyor és a prop".
Paraules que ens les podem fer nostres. Vivim encara en una situació.. en què no ens ha arribat l'anhelada normalitat en tot els aspectes que marquen la vida de cada un de nosaltres: el treball, la família, l'escola, l'esport.
Vivim encara en aquest "temps d'espera" fins que la pandèmia estigui controlada i vençuda... La imatge del sembrador ens hi fa pensar.
Així entre la sembra i la collita hi ha un llarg període d'espera en el qual la llavor no es veu; un temps en que l'agricultor es manté a distància, esperant que la llavor fàci arrels fins a donar fruits...
Nosaltres, per tant, en temps de pandèmia, hem viscut pacients com el sembrador, però aturats. no inactius.... Que aquest temps d'espera i de bonança que sembla que va venint, sigui un temps de maduració, de gestació que prepari una nova primavera en sembrada i collita plena de nous fruits i no deixem de pensar en el sembrador, el pagès, qui conrea la terra.
L’expressió “escandalitzar als petits”, que trobem en l’evangeli avui, es refereix al fet de posar als altres en perill de perdre la fe.
Els “petits” de que parla Jesús no són nomes els nens, sinó en general a la gent del poble senzill, tal volta menyspreats pels qui es tenen “per savis”.
Els senzills son de cor transparent, els nens tenen dret a ser respectats.
El deixeble de Jesús es reconeix “petit en si mateix”. Davant el perill de perdre la fe, o alguns valors essencials que ens formen part, no posa en si mateix la seguretat.
Accepta com a condició l’ajut de Déu, la seva Gràcia, i segueix fidel el camí de l’Evangeli, que consisteix en suprimir les ocasions de caiguda.
Jesús fent-se ressò del gran mal que produeix mals qui escandalitzen als “petits” i a tots als qui se’ls posa en perill de perdre la fe, adverteix a tots, i en primer lloc als apòstols, que abans de perdre la fe, cal renunciar a tot bé i suportar els sacrificis que calguin, per radicals que siguin... I com millor pedàgog no té por de parlar de la possible condemnació eterna quan es tracta de salvar la fe i ser-hi fidel.
Sabem que l’evangeli pur, viscut i testimoniat ha estat l’escola de màrtirs.
No oblidem que Jesús es va pronunciar de camí ca a Jerusalem, on sofrir la Passió, Mort i Resurrecció.
dijous, 23 de setembre del 2021
Si algú vol ser el primer ha de ser servidor de tots
19 de Setembre de 2021
DIUMENGE XXV
«El Fill de l’home serà entregat. Si algú vol ser el primer ha de ser servidor de tots.».
«Déu, valent-se de l’Evangeli, ens ha
cridat a posseir la glòria de Jesucrist, el nostre Senyor.»
 |
| Il·lustració: Antoni Daufi, cmf |
També Jesús, a l'Evangeli, denuncia una altra causa de tibantor i de ruptures, sobretot entre amics i companys de feina: el desig d'ocupar els primers llocs i de tenir els càrrecs més remunerats, de més lluïment, que permeten més protagonisme.
Contra aquestes temptacions tan humanes i tan quotidianes, Jesús ens diu: "Si algú vol ser el primer, ha de ser el darrer i el servidor de tots".
No es tracta d'esperar ocasions heroiques, que potser per a molts no arribaran mai. Sinó de tenir una actitud de servei en les mil petites coses de cada dia: a casa, a la feina, anant pel carrer, conduint el cotxe, al barri...
L'actitud de servei, perquè és el fonament de la solidaritat i de la pau en qualsevol ambient.
Jesús, en el fragment evangèlic d'avui remarca el contrast entre les dues actituds posant un noi enmig dels seus deixebles.
La simbolitzada pel noi, la seva docilitat i servei i la dels deixebles.... per acabar dient: "Qui acull un d'aquests nois perquè porta el meu nom, m'acull a mi, i qui m'acull a mi, no m'acull a mi, sinó el qui ma enviat"
Jesús, doncs, ens diu que ser fill envers Déu i servidor envers tothom és el que ens identifica amb la seva persona.
dimecres, 15 de setembre del 2021
Un cec seria capaç de guiar un altre cec ?
12 de Setembre de 2021
DIUMENGE XXIV
Un cec seria capaç de guiar un altre cec ?
La vostra paraula és veritat, Senyor:
consagreu-nos en la veritat.
 |
| Il·lustració: Antoni Daufi, cmf |
"I VOSALTRES QUI DIEU QUE SOC JO?" És la pregunta molt directa als seus deixebles. Una pregunta que avui ens fa a nosaltres: "I vosaltres ¿qui dieu que soc?
Potser els qui ens fet aquesta pregunta alguna vegada, si mirem enrere en la nostra vida, ens adonarem d'una cosa: que la resposta que hem donat, cada cop ha estat diferent.
I és natural que sigui així: mai podrem donar una resposta definitiva a aquesta pregunta. Perquè la riquesa de la persona és inexhaurible.
A Jesús l'anem descobrint progressivament.
L'anem descobrint a mesura que ens esforcem per ser-li fidels, a mesura que fem l'esforç de comprometre la nostra vida, estimant com Ell ens ha estimat.
Si seguim aquest camí de fidelitat, anirem sentint cada dia d'una manera més clara, que Jesús és Aquell que dóna sentit a la nostra vida.
Aquell que fa que jo no camini a la fosques, ni amb el cor encongit.
Perquè Jesús és Aquell que obre nous horitzons a la meva vida fent-me descobrir que la donació generosa als altres és l’únic camí que porta a la joia i a l'esperança.
Preguntem-nos avui molt sincerament qui és per a mi Jesús i quina influència té en mi. Seria molt diferent la meva vida si jo no cregués en Jesús?.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)