26 de Setembre de 2021
DIUMENGE XXVI
Qui no és contra nosaltres, és amb nosaltres.
Si la teva mà et fa caure en pecat, talla-te-la.
La vostra paraula és veritat,
Senyor: consagreu-nos en la veritat.
Il·lustració: Antoni Daufi, cmf
¡ SOM PACIENTS COM EL SEMBRADOR?
En els dies que vivim, ens podem aplicar aquelles paraules de l'apòstol sant Jaume quan ens recorda: "Mireu com el pagès espera el fruit preciós de la terra, prenent paciència fins que li arriben les pluges de la tardor i de primavera. Igualment vosaltres, tingueu paciència, enfortiu els vostres cors, que la vinguda del Senyor és a prop".
Paraules que ens les podem fer nostres. Vivim encara en una situació.. en què no ens ha arribat l'anhelada normalitat en tot els aspectes que marquen la vida de cada un de nosaltres: el treball, la família, l'escola, l'esport.
Vivim encara en aquest "temps d'espera" fins que la pandèmia estigui controlada i vençuda... La imatge del sembrador ens hi fa pensar.
Així entre la sembra i la collita hi ha un llarg període d'espera en el qual la llavor no es veu; un temps en que l'agricultor es manté a distància, esperant que la llavor fàci arrels fins a donar fruits...
Nosaltres, per tant, en temps de pandèmia, hem viscut pacients com el sembrador, però aturats. no inactius.... Que aquest temps d'espera i de bonança que sembla que va venint, sigui un temps de maduració, de gestació que prepari una nova primavera en sembrada i collita plena de nous fruits i no deixem de pensar en el sembrador, el pagès, qui conrea la terra.
L’expressió “escandalitzar als petits”, que trobem en l’evangeli avui, es refereix al fet de posar als altres en perill de perdre la fe.
Els “petits” de que parla Jesús no són nomes els nens, sinó en general a la gent del poble senzill, tal volta menyspreats pels qui es tenen “per savis”.
Els senzills son de cor transparent, els nens tenen dret a ser respectats.
El deixeble de Jesús es reconeix “petit en si mateix”. Davant el perill de perdre la fe, o alguns valors essencials que ens formen part, no posa en si mateix la seguretat.
Accepta com a condició l’ajut de Déu, la seva Gràcia, i segueix fidel el camí de l’Evangeli, que consisteix en suprimir les ocasions de caiguda.
Jesús fent-se ressò del gran mal que produeix mals qui escandalitzen als “petits” i a tots als qui se’ls posa en perill de perdre la fe, adverteix a tots, i en primer lloc als apòstols, que abans de perdre la fe, cal renunciar a tot bé i suportar els sacrificis que calguin, per radicals que siguin... I com millor pedàgog no té por de parlar de la possible condemnació eterna quan es tracta de salvar la fe i ser-hi fidel.
Sabem que l’evangeli pur, viscut i testimoniat ha estat l’escola de màrtirs.
No oblidem que Jesús es va pronunciar de camí ca a Jerusalem, on sofrir la Passió, Mort i Resurrecció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada