Fa que hi sentin els sords i que els muts parlin.

5 de Setembre de 2021 

DIUMENGE XXIII

Jesús predicava la Bona Nova del Regne, i guaria en el poble tota malaltia. 

Fa que hi sentin els sords i que els muts parlin.

Il.lustració: Antoni Daufi, cmf

       L'Evangeli d'avui ens parla d'un sord que a penes sabia parlar. Una persona que no hi sent, viu més aïllada encara que un cec. Té molt poca comunicació amb les persones que l'envolten...

A la Bíblia, la sordesa sempre simbolitza la duresa de cor davant les crides i la gràcia de Déu.

Per això convé recordar que hi ha hagut un moment de la nostra vida en què cadascun de nosaltres ha mantingut l'oïda oberta a la crida de Déu. Si no hagués estat així, nosaltres avui no seriem cristians.

Ens podríem preguntar, però, si ens mantenim oberts a les crides que Déu  ens va fent o si, amb el temps, ens hem anat tancant... Potser perquè preguem poc.

I sense la pregària, la nostra comunicació és pobra. No enriqueix els altres perquè estem buits per dins...

Per tant doncs, si ens obrim a Déu, també ens obrirem als altres.

Servint-nos de la interpretació simbòlica per aquest relat evangèlic que veu el "sord" com qui no vol escoltar la Paraula de Déu; el "mut", com qui no proclama obertament la confessió de fe cristiana; el "sord-mut curat" com el qui ha rebut el do de la fe i en dóna testimoni.