dimecres, 26 d’octubre del 2022

Festivitat de Sant Antoni Mª. Claret -- Sallent

El Sallent de Claret 

Els somnis de Déu viscuts per Claret des de la seva infantesa. i  joventut, i després en les seves etapes posteriors... Des de la Casa Natal, bressol del Sant es contempla com els designis de Déu portaren a l'infant Claret, la inquietud de la seva tendra vocació missionera: "Vull que tots estimin Déu nostre Senyor..."

Les celebracions i actes entorn del nostre Sant han tingut un caire participatiu i amb l'assistència d'alguns dels familiars  de la nissaga Claret i Clarà després de generacions...

El diumenge amb la Missa dominical en el Temple del P. Claret,  l’ofrena floral per part dels familiars, el dinar de germanor i a la tarda amb la projecció de la pel·lícula Claret







El dilluns, diada del Sant, i amb l’assistència del Bisbe de Vic, Monsenyor Romà Casanova, juntament amb els claretians de Sallent i també amb la assistència de Mn. Joan Costa Pregonas també en el Temple Casa Natal de Sant Antoni Mª Claret.

Enguany s'ha imprès una part de l'Oda ."Renovada Pasqua" en el Bicentenari del Naixement del Sant (2007-2008) de Mn Climent Forner i Escobet

ODA CLARETIANA  "RENOVADA PASQUA"

Heus ací un recull d'estrofes que fan esment de Sallent.. imatge




Full diumenge 23 d'octubre 2022

Full diumenge 23 d'octubre 2022 

 

Fulls mes d'Octubre 2022 

Va ser el publicà i no el fariseu el qui tornà a casa seva perdonat

 

23 d'Octubre de 2022

DIUMENGE XXX

Il·lustració: Antoni Daufí, cmf

Déu, en Crist, ha reconciliat el món amb ell mateix,

i a nosaltres ens confia el missatge de la reconciliació.


Evangeli Lc 18,9-14

Va ser el publicà i no el fariseu el qui tornà a casa seva perdonat

 

   CREIEN QUE EREN JUSTOS I MENYSPREAVEN ELS ALTRES

   Jesús recrimina aquesta conducta sense contemplacions en el relat d'aquells dos homes que van anar al Temple a resar.. Es tracta d'una paràbola estructurada també sobre el contrast entre  dos personatges: el fariseu i el cobrador d'impostos.

La paràbola té uns destinataris ben definits: "uns que es refiaven que eren justos" i conseqüentment" tenen per no res als altres".

Així comença la paràbola: "Dos homes pujaren al Temple a pregar: van al mateix lloc amb la mateixa intenció. Però al final "un tornà perdonat a casa seva i l'altre no". Per què?

"El fariseu, dret, pregava així: "Déu meu, us dono gràcies perquè no soc com els altres, lladres..."

En canvi" l'altre, el cobrador d'impostos, un tros lluny, ni gosava aixecar els ulls al cel i deia: "Déu meu, sigueu-me propici que soc una pecador".

Perquè no som davant un jutge indiferent que escolta l’auto confessió d'un culpable, sinó davant un Jutge misericordiós que, volent regalar-nos el seu perdó, només espera que li ho demanem.

Per desgràcia, el fariseisme es dóna també a l'Església. També a la vinya del Senyor s'acostuma a dir mal dels companys de feina i dels germans en la fe. Es per això que tots tenim la necessitat de dir "el jo pecador", com aquell publicà de l'evangeli d'avui.

 

 

 

Full diumenge 16 d'octubre 2022

Full diumenge 16 d'octubre 2022 

 

Fulls mes d'Octubre 2022 

Déu farà justícia als seus elegits que li reclamen de nit i de dia.

 

16 d'Octubre de 2022

DIUMENGE XXIX
 

Il·lustració: Antoni Daufí, cmf

La paraula de Déu és viva i actua,

i esclareix les intencions i els pensaments del cor.

Evangeli Lc 18,1-8

Déu farà justícia als seus elegits que li reclamen de nit i de dia.

 

   CAL PREGAR SENSE DEFALLIR Es el consell repetit que trobem en l'Evangeli: "Pregueu, no deixeu mai de pregar".

   Si, és un consell que hem sentit una pila de vegades, però és igualment cert que

no acabem de fer-li cas.

Sant Agustí deia que "qui estima, canta, i qui creu, prega". Ben cert. El qui viu un 

gran amor, no solament no pot dissimular-ho, sinó que té una necessitat incontenible de dir-ho, de proclamar-ho.

I quant a la fe: el qui creu que Déu està present al cor de la vida, és impossible que

no busqui el diàleg amb Ell.

Ara bé, això també significa que, quan un o té ganes de resar, de pregar és quan un no té mai ganes de resar, de pregar és que la seva fe  estigui malalta. Com una  persistent manca d'apetit és senyal d'anèmia o d'anorèxia, la  desgana habitual de resar indica que, la fe, la tenim endormiscada...

Per altra banda, l'experiència  ensenya que qui deixa la pregària, acaba perdent la fe. Com també se'ns diu que la pregària l'hem de fer, comunitàriament. Pregant junts, s’aprèn a creure junts en l'evangeli i a estimar-se millor els uns als altres.

Tanmateix Jesús es pregunta si quan torni trobarà persones amb aquesta fe i aquesta esperança per seguir la lluita, en un món en que l’individualisme i l’agnosticisme hi regnen com a dominadors.