dissabte, 11 de maig del 2024

Full diumenge 12 de Maig 2024

Full diumenge 12 de Maig 

----  Fulls mes de Maig 2024

12 de Maig  de 2024

MEDITACIÓ SOBRE LA PARAULA   


Sereu els meus testimonis fins els límits de la terra...

Per què us esteu mirant el cel?

Contemplant les galàxies vaig quedar fascinat mirant el cel...

   Amb un jove amic, que viu a Saldes amb la seva parella i el seu fill petitó, al peu del Pedraforca, enmig d’un jardí de tulipes que cuida la seva dona, em va convidar a  pujar dalt de casa seva, on hi té un observatori. Vaig poder contemplar, a través dels seus aparells, la immensitat de l’univers, galàxies i més galàxies, infinitat d’estelles, planetes nous i vells... La seva apassionant explicació em feia quedar fascinat de la bellesa de l’univers, era tot inacabable, infinit, meravellós... Vaig renovar la meva fe en el Creador, mentre restava com encantat mirant el cel... Però vaig tornar a casa, carretera avall enmig de boscos, fins a casa que en seure meditava el que havia pogut contemplar... Ara em toca anunciar el Creador i el seu Fill, Jesús, que ha travessat aquest univers i s’ha fet home com nosaltres i ens ha anunciat una Bona Nova...

   Per què esteu mirant el cel? Els diuen dos homes,  vestits de blanc, a la colla dels dotze que, una mica “atònits”, continuaven encantats o fascinats mirant aquest univers celestial, però que ara, era necessari, abandonar aquesta visió i posar-se de peus a terra, a córrer pel nostre planeta, que és un punt insignificant davant la immensitat de la galàxia celestial.

   Ara es tracta de “ser testimonis” d’una experiència única que ells, els dotze, han viscut amb aquest Jesús de Nazaret que ha tornat al Pare. La seva predicació va acompanyada de signes que confirmen el seu anunci: “Aneu per tot el món i anuncieu la bona nova de l'evangeli a tota la creació...”

   Aquesta missió dels dotze, és també la nostra. Avui i sempre, som testimonis d’aquest anunci, sense acovardir-nos i enfortits per l’Esperit que vam rebre en el Baptisme, ens fa sentir la valentia de caminar endavant!      P. Joan

 

5 de Maig de 2024

 Full diumenge 5 de Maig 2024

---- Fulls mes de Maig 2024

--------- Fulls mes d'Abril 2024

5 de Maig  de 2024

MEDITACIÓ SOBRE LA PARAULA


“Ningú no té un amor més gran que el qui dona la vida pels seus amics...”  Jesús a l’evangeli d’avui

“Si pogués jo tenir aquesta malaltia i que la criatura es posés bona...” Una àvia davant el bressol

 

   Un Infant petitó de pocs mesos és l’alegria de casa, els pares el viuen com un gran tresor, és part de la seva vida. Tothom l’amanyaga, la criatura somriu i es deixa fer el que calgui. Se sent estimat i satisfet en les seves necessitats. Un mal dia plora, uns gemecs insistents, el metge li ha receptat els remeis que ha cregut necessaris, però la pobreta criatura continua plorant i gemegant, algun calmant el deixa dormir a estonetes... L’àvia està al peu del bressol, mirant-se el petitó, ara dorm pels efectes del calmant, al cap de pocs moments es desperta i torna a plorar de dolor, la pobra àvia no sap què fer, l’agafa en braços, l’acarona, però el petitó continua gemegant, ella parla el que li diu el cor: “Si pogués agafar la seva malaltia i que la criatura es posés sana! Et dono la meva vida...!” És la reacció de la persona que estimes i que li dol en el cor el dolor de l’altra, donaria la vida per ella. Aquest és el gran amor que Jesús ens proposa avui i que ho deixa com a únic manament pels seus seguidors.

   No hi ha  amor més gran que donar la vida per la persona que estimes... L’exemple és el mateix Jesús, Ell, només per amor envers la humanitat, compleix fins al final la seva missió entre nosaltres. Ens deixa un únic manament: que ens estimem, que no és pas poca cosa.

Enmig d’un món de confrontacions, de poder i de domini, d’acusacions, humiliacions, de corrupcions que sembla el pa de cada dia... Quin ressò tenen les paraules de Jesús? Sembla que anem a la deriva, sense redreçament,  entestats en fer la guerra, a destruir i matar. Però el seu crit d’amor, persistent, ha de ressonar fortament en el cor dels que hi creiem i que no és una utopia, és el camí a la pau, a la concòrdia, a la fraternitat universal. Els creients hem de ser testimonis CREÏBLES d’aquest manament de l’amor, perquè hi lluitem, perquè com l’àvia ens hi juguem la vida.   P. Joan 

 

28 d'Abril de 2024

Full diumenge 28 d'abril 2024

---- Fulls mes d'abril 2024

------- Fulls mes de Maig 2024

 28 d'Abril  de 2024

MEDITACIÓ SOBRE LA PARAULA


“Jo soc el cep veritable i el meu Pare és el vinyater....”   El meu pare no tenia vinya però tenia tomaqueres...

 

   La reflexió que fa Jesús a l’Evangeli d’aquest diumenge és ben entenedora per a tothom que tingui ganes d’entendre-ho. Diumenge passat, Jesús es presenta dient:  Jo sóc el Bon Pastor, i avui ens diu que ell és el Cep veritable. Si diumenge passat érem el seu ramat, els seus seguidors, avui ens diu que si no estem units a Ell no podem donar fruit, com la sarment unida al cep que dóna fruit abundant.

   El meu pare, no tenia vinya, però tenia, en un camp, un lloc reservat per a horta, on hi plantava les mongeteres, les cebes, enciams, carxofes, i totes les verdures pel consum de casa. Era un racó del camp amb un microclima especial que ell cuidava amb molta tendresa. Allí hi tenia també les seves tomaqueres, que les ajudava a pujar, “perxes” amunt, (pals d’avellaners) i com les mimava. Jo jovenet, passava uns dies de vacances a casa, recordo com m’ho explicava. Encara veig aquell seu somriure acaronant un tomàquet gros i vermell que em posava dins el cistell que jo aguantava. Sí, el meu pare no tenia vinya però tenia tomaqueres, que esporgava i cuidava amb molta tendresa, perquè donessin fruit i abundant. A la taula tots en gaudíem d’unes bones amanides.

   A la terra de l’Alt Camp, passejant entre vinyes, plantades de manera geomètrica, feia goig de veure aquelles fileres inacabables. La destresa del pagès les cuidava molt gelosament, veies com al seu temps esporgaven els ceps i feien pilots de sarments, que després servien per cremar i coure els calçots; aquelles sarments ja no donarien mai fruit. El cep amb les sarments ben cuidades veies com en penjaven aquells rams de raïm que donava goig de veure. Al temps oportú la verema i temps més tard s’omplien les ampolles de vi que alegren les festes de pobles i famílies. Els ceps i les sarments han donat el seu fruit, perquè algú ha sabut cuidar-los, mimar-los i vetllar en tot moment per un final abundós.

   Nosaltres, comunitat de Seguidors de Jesús, deixem-nos cuidar per aquest Vinyater celestial, el Pare i mantenir-nos units al Fill que així tindrem vida abundant i ho podrem celebrar.      P. Joan Font

 

Full diumenge 21 d'abril 2024

Full diumenge 21 d'abril 2024 

--- Fulls mes d'abril

21 d'Abril  de 2024

MEDITACIÓ SOBRE LA PARAULA


Jo 10, 11 - 18

“El bon pastor dona vida per les seves ovelles”

         Avui, l'Evangeli ens revela la imatge profunda de Jesús com el Bon Pastor. En aquests versos, Jesús parla de la seva relació amb el seu ramat, posant l'accent en la seva voluntat de donar la vida per ells, distingint-se del llogater que fuig al primer senyal de perill.

La imatge del Bon Pastor no és només una metàfora reconfortant; és una veritat profunda que parla de l'essència mateixa de la missió de Jesús a la terra. Com ens recorda eloqüentment el Papa Francesc: "El Senyor és el Bon Pastor que cuida les seves ovelles. Ell està atent a cadascun de nosaltres, i vol que estiguem atents els uns als altres".

De fet, l'amor de Jesús pel seu ramat no té límits. Ell ens coneix pel nom i ens crida a seguir-lo. De la mateixa manera que un pastor condueix les seves ovelles a pastures verdes i aigües tranquil·les, Jesús ens guia pel camí de la justícia i la veritat.

Tanmateix, la veritable profunditat de l'amor de Jesús es revela en la seva voluntat de donar la seva vida per nosaltres. En un món marcat pel pecat i la divisió, la imatge del Bon Pastor ens ofereix esperança i tranquil·litat. Jesús, el Bon Pastor, continua guiant i protegint el seu ramat mitjançant els sagraments i els ensenyaments de la seva Església. Com va dir una vegada el Papa Benet XVI: "A l'Església, Crist el Bon Pastor segueix present, guiant, guiant, protegint i alimentant el seu ramat".

Confiem-nos, doncs, a la cura del Bon Pastor, sabent que mai ens abandonarà. Fem cas de la seva veu i seguim-lo fidelment, confiats en el seu amor i misericòrdia. Que també emulem l'exemple del Bon Pastor estimant-nos i cuidant-nos els uns als altres, especialment els més vulnerables entre nosaltres.

 

Full 14 d'abril 2024

 Full 14 d'abril 2024

--- Fulls mes d'abril 2024

14 d'Abril  de 2024

MEDITACIÓ SOBRE LA PARAULA

Lc 24, 35 - 48

“Vosaltres en sou testimonis”

         Avui reflexionem sobre els testimonis de la Resurrecció de nostre Senyor Jesucrist. Estem convidats a entrar en el profund misteri de l'alegria pasqual. A l'evangeli de Lluc (24,35-48), ens trobem amb els deixebles en el camí d'Emaús, que han viscut el Crist ressuscitat enmig d'ells. Aclaparats per la realitat de la seva resurrecció, tornen corrents a Jerusalem per compartir la bona nova amb els altres deixebles.

Els cors dels deixebles, abans llastats per la desesperació i la confusió, ara s'omplen d'esperança i il·lusió. La seva trobada amb el Senyor ressuscitat encén un foc dins d'ells, un foc que els obliga a donar testimoni de la realitat de la seva resurrecció. Però què vol dir ser testimoni de la Resurrecció?

En primer lloc, significa viure la nostra vida d'una manera que reflecteixi la realitat de la victòria de Crist sobre la mort. Significa permetre que el seu amor ens transformi des de dins, perquè puguem esdevenir fars d'esperança i alegria en un món que tantes vegades se sent fosc i sense esperança. Significa ser instruments de la seva pau i reconciliació, aportant curació i plenitud a aquells que són trencats i oprimits.

Però ser testimoni de la Resurrecció també significa compartir les nostres pròpies trobades amb el Senyor ressuscitat, aquells moments en què hem experimentat la seva presència a les nostres vides d'una manera tangible. Ja sigui mitjançant oracions contestades, moments de gràcia profunda o actes de misericòrdia inesperats, cadascun de nosaltres té una història per explicar: una història de com Crist ha transformat les nostres vides i ens ha portat a la comunió amb Ell.

Recordem sempre les paraules de Jesús als seus deixebles: "Vosaltres sou testimonis d'aquestes coses". Que puguem sortir, doncs, com a testimonis fidels de la realitat de la seva resurrecció, portant esperança i alegria a tots els que ens trobem.

 

dijous, 11 d’abril del 2024

7 d'Abril de 2024

Video setmana Santa 2024 a Sallent

Full diumenge 7 d'Abril 2024

---- Fulls mes d'Abril 2024

------- Fulls mes de Març 2024

7 d'Abril  de 2024

MEDITACIÓ SOBRE LA PARAULA


"La divina misericÒrdia”

«Rebeu l’Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats, però mentre no els perdonareu, quedaran sense perdó.»  (Jn 20,19-31 )

El papa Joan Pau II va declarar: "La misericòrdia és l'atribut més gran de Déu".  L'any jubilar de l'any 2000, el papa Joan Pau II va canonitzar santa Faustina Kowalska, la visionària de la Divina Misericòrdia, i va instituir la festa de la Divina Misericòrdia el diumenge després de Pasqua.

Al cor de cada ànima, hi ha un anhel de misericòrdia. És una crida que ressona pels passadissos de la nostra existència, fent-nos una crida a abraçar l'amor i la compassió sense límits que Déu ens ofereix cada dia.

El Papa Francesc ens recorda que la misericòrdia no és només un concepte abstracte sinó una realitat tangible que transforma vides i restaura l'esperança. Subratlla que la misericòrdia de Déu no té límits, s'acosta als trencats, als marginats i als perduts. Com ho va dir el papa Francesc, "la misericòrdia de Déu és com una flama ardent, que busca incansablement escalfar els cors freds de tants homes i dones".

No obstant això, el Papa Francesc també ens recorda que la misericòrdia no vol dir condonar el pecat o fer els ulls grossos davant la injustícia. Més aviat, la veritable misericòrdia ens crida a enfrontar-nos al pecat amb coratge i compassió, a treballar per la reconciliació i la curació, i a lluitar per un món on la justícia i la misericòrdia caminen de la mà.

 

 

31 de Març de 2024

 Full 31 de Març 2024

---- Fulls mes de Març 2024

--------Fulls mes d'Abril 2024

31 de Març de 2024

MEDITACIÓ SOBRE LA PARAULA

"La resurrecció”

La resurrecció és la pedra angular de la fe cristiana, simbolitza l'esperança, la renovació i la vida eterna.

A la història de Pasqua, assistim al triomf definitiu de la llum sobre la foscor, l'amor sobre l'odi i la vida sobre la mort. La resurrecció de Crist no només valida la seva naturalesa divina sinó que també ens ofereix la promesa de salvació i redempció.

Aquest esdeveniment miraculós ens recorda que fins i tot en els nostres moments més foscos, sempre hi ha la possibilitat de renovació i transformació. És un poderós testimoni de la misericòrdia i la gràcia il·limitades de Déu.

Mentre celebrem la Pasqua, reflexionem sobre el missatge d'esperança i renovació que porta la resurrecció. Que ens inspiri a viure amb fe, coratge i compassió, sabent que som estimats sense mesura.

Desitjant-vos a tots una Pasqua beneïda i alegre plena de pau, amor i esperança eterna que prové de la resurrecció del nostre Senyor i Salvador Jesucrist.

 

24 de Març de 2024

 Full diumenge 24 de Març 2024

---- Fulls mes de Març 2024

24 de Març de 2024

MEDITACIÓ SOBRE LA PARAULA

Mc 14,1–15,47

“ Passió de Nostre Senyor JesuCrist” 

           Avui, reunits per reflexionar sobre la Passió de nostre Senyor Jesucrist, estem cridats a viatjar amb Ell a través de les profunditats del seu sofriment, a posar-nos al peu de la creu i a contemplar l'immens amor que té per cadascú. i cadascú de nosaltres.

La història de la Passió de Jesús és una de sacrificis, humilitat i amor incomparables. Mentre ens endinsem en els textos sagrats de la Bíblia, ens recorden les paraules pronunciades pel profeta Isaïes, que va predir el patiment del Messies, dient: "Però ell era malferit per les nostres faltes, triturat per les nostres culpes: rebia la correcció que ens salva, les seves ferides ens curaven" (Isaïes 53:5).

De fet, Jesús va assumir voluntàriament el pes dels nostres pecats, suportant un dolor i una agonia inimaginables pel bé de la nostra redempció. Com llegim a l'evangeli de Mateu, Jesús va pregar a l'hort de Getsemaní, dient: "Pare meu, si és possible, que aquesta copa s'allunyi de mi. Però que no es faci com jo vull, sinó com tu vols." (Mateu 26:39). En aquest moment d'angoixa, Jesús es va lliurar plenament a la voluntat del Pare, abraçant la seva missió divina amb obediència i amorin condicional.

Mentre meditem la Passió de Crist, recordem que el seu sacrifici no és només un esdeveniment històric, sinó una realitat viva que continua desplegant-se en les nostres vides avui. Mitjançant la seva mort i resurrecció, Jesús ha vençut el pecat i la mort, oferint-nos la promesa de la vida eterna. Amén.

 

17 de Març de 2024

 Diumenge 17 de Març

---Fulls mes de Març 2024

17 de Març de 2024

MEDITACIÓ SOBRE LA PARAULA

Jo 12, 20 - 33

“ El gra de blat, quan cau a terra,

si mor, dona molt de fruit”

           En el passatge de l’evangeli, alguns grecs s'acosten a Felip, expressant el seu desig de veure Jesús. Aquesta petició aparentment senzilla té un significat profund, simbolitzant l'atractiu universal del missatge de Crist. De la mateixa manera que aquests grecs van intentar trobar Jesús, gent de tots els racons del món segueix buscant-lo avui. Aquí, els Pares de l'Església ens recorden el caràcter inclusiu de la missió de Crist, que transcendeix les fronteres culturals, socials i geogràfiques.

Jesús compara el seu propi sacrifici amb un gra de blat que ha de caure a terra i morir per donar molt de fruit. Aquesta imatge de la mort que condueix a la vida es troba al cor de la teologia cristiana, fent ressò de les profundes idees dels Pares de l'Església com Sant Ireneu, que va declarar famosament: "La glòria de Déu és que l’home visqui en plenitud". A través de la seva passió, mort i resurrecció, Crist inaugura un nou ordre d'existència, transformant el sofriment en redempció i la mort en la porta d'entrada a la vida eterna.

Que nosaltres, com els grecs de l'Evangeli d'avui, busquem trobar Jesús amb el cor i la ment oberts, permetent que el seu amor transformador doni fruit a les nostres vides i al món que ens envolta.

 

10 de Març de 2024

  Full diumenge 10 de Març 2024

---- Fulls mes de Març 2024

10 de Març de 2024

MEDITACIÓ SOBRE LA PARAULA

Jo 3, 14 - 21

“ Tots els qui creuen en Ell tinguin vida eterna”

           Avui, mentre reflexionem sobre la trobada de Nicodem amb Jesús, estem convidats a una trobada profunda amb l'essència mateixa de la nostra fe: la llum que brilla en les tenebres, l'amor que venç tota por i el sacrifici que porta la salvació a la humanitat.

En l’evangeli, Jesús parla de l'alçament del Fill de l'home, tal com Moisès va aixecar la serp al desert. Aquest aixecament fa referència a la crucifixió, on Jesús, el Fill de l'home, seria aixecat a la creu per a la salvació de tots. És un moment tant de sofriment profund com de victòria final, un moment on la foscor del pecat i la mort s'enfronta i s'enfronta a la llum de l'amor i la misericòrdia de Déu.

A través del seu sacrifici, Jesús ens ofereix el camí cap a la vida eterna. Ens crida a mirar-lo, a creure en ell i a ser salvats. Però la creença no és només un consentiment intel·lectual; és una entrega del cor, una confiança en les promeses de Déu i una voluntat de seguir Jesús allà on ens porti.

Com a seguidors de Crist, estem cridats a ser reflex de la seva llum al món. Estem cridats a viure una vida de santedat i virtut, a estimar-nos els uns als altres com ell ens ha estimat i a donar testimoni del poder de la seva resurrecció en les nostres vides.

Que la nostra vida sigui un testimoni de la veritat d'aquestes paraules, i que caminem sempre a la llum de Crist.    Amén.

 

dissabte, 9 de març del 2024

Full diumenge 3 de Març 2024

Full diumenge 3 de Març 2024

---- Fulls mes de Març 2024

 3 de Març de 2024

MEDITACIÓ SOBRE LA PARAULA


Jo 2, 13 - 25

“El zel del vostre temple em consumia”

 

           Avui, el fragment de l'Evangeli de Joan ens convida a contemplar l'escena de Jesús netejant el temple. Imaginem les nostres vides com projectes de construcció en curs. Som els constructors, i les nostres eleccions i accions són les pedres que posem.

De la mateixa manera que la pols i les runes poden acumular-se a les parets d'un edifici, també poden el pecat i les distraccions mundanes desordenar la nostra ànima. Aquestes impureses amenacen la santedat del nostre temple interior, allunyant-nos de Déu.

Tal com Jesús va fer servir un fuet de cordes per expulsar els comerciants i els canvis de diners, també desitja netejar els nostres cors de tot allò que dificulta la nostra relació amb Ell, i capgira les taules de la cobdícia, l'orgull i l'egoisme, exhortant-nos a lliurar-nos de tot allò que contamina el temple de la nostra ànima.

Però la història no acaba amb la neteja; s'estén a la reconstrucció. Jesús parla de reconstruir el temple en tres dies, fent referència no a l'estructura física sinó al seu propi cos. Ell és la pedra angular sobre la qual es construeix el nostre edifici espiritual. Mitjançant la seva mort i resurrecció, Ell ens proporciona la base per a la comunió veritable i eterna amb Déu.

Mentre reflexionem sobre aquest passatge de l'Evangeli, considerem l'estat de la nostra pròpia construcció espiritual. Hi ha àrees de la nostra vida que necessiten neteja? Estem deixant que Jesús sigui la pedra angular de la nostra fe? Convidem-lo als nostres cors, deixant que la seva gràcia ens renovi i ens renovi des de dins.      Amén.

 


Full diumenge 25 de febrer 2024

 Full diumenge 25 de febrer

---  Full mes de Febrer 2024

------ Fulls mes de Març 2024

 25 de Febrer de 2024
MEDITACIÓ SOBRE LA PARAULA

Mc9,2-10

“Aquest és el meu fill, el meu estimat, escolteu-lo”

 

              L'Evangeli de Marc se'ns presenta el profund misteri de la Transfiguració de Jesús. Aquest esdeveniment revela la glòria divina de Crist i prefigura la glòria de la seva resurrecció.

              Mentre continuem el nostre camí quaresmal, les paraules del Papa Benet XVI a la seva encíclica "Spe Salvi" ressonen en els nostres cors: "La fosca porta del temps, del futur, s'ha obert de bat a bat. Qui té esperança viu diferent." De fet, la Quaresma és un temps d'esperança, un temps en què dirigim la nostra mirada cap a la llum de Crist, deixant que la seva gràcia ens transformi des de dins.

De la mateixa manera que Jesús va portar a Pere, Jaume i Joan a la muntanya, també ens convida a pujar a la muntanya de Quaresma, a viatjar més a prop d'ell mitjançant la pregària, el dejuni i l'almoina. El Catecisme de l'Església Catòlica ens recorda que «la pregària és la relació viva dels fills de Déu amb el seu Pare, que és bo sense mesura, amb el seu Fill Jesucrist i amb l'Esperit Sant». Mitjançant la pregària, obrim el nostre cor al poder transformador de l'amor de Déu, permetent-li transfigurar les nostres vides i renovar els nostres esperits.

Finalment, la veu del núvol a la Transfiguració proclama: "Aquest és el meu Fill estimat. Escolteu-lo". Aquestes paraules ressonen profundament amb l'exhortació del papa Francesc en la seva exhortació apostòlica "Evangelii gaudium": "No ens deixem robar l'Evangeli! No ens deixem robar l'esperança!" (EG 84). En aquest temps quaresmal, escoltem atentament la veu de Jesús, que ens crida a la conversió i a una vida de testimoni alegre.

Mentre vivim el nostre camí quaresmal, que la gràcia de l'amor de Déu transfiguri els nostres cors i ments, apropant-nos cada cop més a l'alegria de la Pasqua.           Amén.

 



diumenge, 18 de febrer del 2024

Full diumenge 18 de Febrer 2024

Full diumenge 18 de Febrer 2024 

--- Fulls mes de Febrer 2024

MEDITACIÓ SOBRE LA PARAULA

 18 de Febrer de 2024

Mc1,12-15

L’Esperit empenyé  Jesús cap al desert

 

              A la vasta extensió del desert, on el sol abrasador es troba amb l'horitzó sense fi, s'hi troba un profund paisatge espiritual: un lloc de solitud, reflexió i comunió amb el Diví. Aquest desert ha estat un espai sagrat per als cercadors al llarg de la història, des dels antics místics fins als pares i mares del desert de la primera tradició cristiana.

L'espiritualitat del desert ens crida a abraçar el silenci i la solitud, a allunyar-nos del soroll i l'ofensiva del món i a escoltar amb atenció la veu de Déu que parla al fons del nostre cor. És en la quietud del desert on podem enfrontar-nos als nostres propis dimonis interiors, els nostres dubtes, pors i temptacions, i sortir enfortits i renovats per la gràcia de Déu.

Una de les figures més reconegudes entre els pares del desert és sant Antoni el Gran, sovint aclamat com el pare del Monaquisme. El viatge d'Antoni al desert no va ser només una escapada del món, sinó una recerca de la intimitat i la transformació divines.

Fem cas a les paraules de sant Antoni, que deia: "Vaig veure els llaços que l'enemic va estendre  pel món i vaig sentir els gemecs: "Què pot travessar d'aquests llaços?" Llavors vaig sentir una veu que em deia: "Humilitat".

Que nosaltres també cultivem la humilitat i la senzillesa en la nostra vida, i que la saviesa dels pares i mares del desert ens guiï en el nostre camí de fe. En la quietud dels nostres cors, que ens trobem amb el Déu viu i siguem transformats per la seva gràcia.

HA MORT I HEM PREGAT

El missioner claretià Joan Lluís Balañà Dubois va morir ahir als 83 anys a l’hospital de la Santa Creu i Santa Pau de Barcelona, segons ha confirmat la seva comunitat . El mossèn, que formava part els claretians de Sallent, va néixer a Torregrossa (Pla d’Urgell) el 2 d’abril del 1940 i com a missioner va viatjar, entre altres països, al Camerun, tot i que va viure durant molts anys al Quebec. 
Foto autor: Jordi Moras (© any 2022)
El missioner claretià Joan Lluís Balañà Dubois va morir ahir als 83 anys a l’hospital de la Santa Creu i Santa Pau de Barcelona, segons ha confirmat la seva comunitat . El mossèn, que formava part els claretians de Sallent, va néixer a Torregrossa (Pla d’Urgell) el 2 d’abril del 1940 i com a missioner va viatjar, entre altres països, al Camerun, tot i que va viure durant molts anys al Quebec.

Balañà va fer el noviciat a Vic el 1957 i el 1958 i s’hi a quedar amb divuit anys per fer la seva primera professió religiosa, al juliol del 1958, després de passar per Vic, va marxar cap a Solsona. Allà va cursar els seus estudis de filosofia. Parlava de forma fluïda el francès ja que la seva mare havia nascut a França. Això li va permetre adaptar-se fàcilment al seu següent destí, una comunitat prop d’Angers, on va fer la coneguda professió-perpètua el 1965.

El missioner també va viatjar al Canadà, on s’hi va passar prop de quatre dècades. Va estar vinculat al servei parroquial dels centres missioners que la comunitat claretiana té en el país. Va rebre l’ordenació sacerdotal al Quebec, a Victoriaville , el 1968. També va viure molts anys a Sherbrooke, on va fer estudis de pastoral juvenil (1968-69), d’història (1970-74) i de ciències de l’educació (1981-83).

El seu període com a missioner l’Àfrica, al Camerun, va durar tres anys (1990-93). Va servir durant tres mesos en la parròquia d’Akono, on va acompanyar un grup de joves novicis. Després, va tornar al Quebec, on va estar-hi una vintena d’anys mes abans de tornar finalment a Catalunya el 2013 per servir en diferents comunitats, Barcelona Cúria-Assistencial, Sallent any 2016—2017,  Vic, 2017—2019 i Sallent 2019 fins al agost del 2023, afeblit per la disminució de la seva visió és traslladat a la infermeria de Barcelona –Gràcia, on ha passat els seus últims dies.

Demanem al Senyor que el faci gaudir del premi  que té destinat als treballadors de la seva vinya.

  El missioner claretià Joan Lluís Balañà Dubois va morir ahir als 83 anys a l’hospital de la Santa Creu i Santa Pau de Barcelona, segons ha confirmat la seva comunitat . El mossèn, que formava part els claretians de Sallent, va néixer a Torregrossa (Pla d’Urgell) el 2 d’abril del 1940 i com a missioner va viatjar, entre altres països, al Camerun, tot i que va viure durant molts anys al Quebec.El missioner claretià Joan Lluís Balañà Dubois va morir ahir als 83 anys a l’hospital de la Santa Creu i Santa Pau de Barcelona, segons ha confirmat la seva comunitat . El mossèn, que formava part els claretians de Sallent, va néixer a Torregrossa (Pla d’Urgell) el 2 d’abril del 1940 i com a missioner va viatjar, entre altres països, al Camerun, tot i que va viure durant molts anys al Quebec.El missioner claretià Joan Lluís Balañà Dubois va morir ahir als 83 anys a l’hospital de la Santa Creu i Santa Pau de Barcelona, segons ha confirmat la seva comunitat . El mossèn, que formava part els claretians de Sallent, va néixer a Torregrossa (Pla d’Urgell) el 2 d’abril del 1940 i com a missioner va viatjar, entre altres països, al Camerun, tot i que va viure durant molts anys al Quebec.

El missioner claretià Joan Lluís Balañà Dubois va morir ahir als 83 anys a l’hospital de la Santa Creu i Santa Pau de Barcelona, segons ha confirmat la seva comunitat . El mossèn, que formava part els claretians de Sallent, va néixer a Torregrossa (Pla d’Urgell) el 2 d’abril del 1940 i com a missioner va viatjar, entre altres països, al Camerun, tot i que va viure durant molts anys al Quebec.

Full Diumenge 11 de febfer 2024

Full Diumenge 11 de febfer 2024

-- Fulls mes de Febrer 2024

MEDITACIÓ SOBRE LA PARAULA

 11 de Febrer de 2024


Mc1,40-45

La lepra desaparegué i queda pur

              El fragment de l'Evangeli d'avui de Marc relata la curació d'un leprós per part de Jesús. La lepra, una malaltia temuda en l'antiguitat, no només afectava el cos sinó que també portava estigma social i espiritual. El leprós de l'Evangeli es va acostar a Jesús amb fe, agenollant-se davant d'ell i dient-li: "Si voleu, em podeu purificar".

A l'Antic Testament, trobem nombroses referències a la lepra i a com es considerava un símbol d'impuresa i separació de la comunitat. El capítol 13 del Levític exposa les lleis detallades sobre la lepra i el seu tractament. Els afectats havien de viure fora del campament, lluny de les seves famílies i amics. Eren considerats impurs, tant físicament com espiritualment.

Tanmateix, enmig d'aquest sofriment, Jesús ens ofereix un exemple poderós de compassió i curació. Quan el leprós se li va acostar, Jesús es va commoure de compassió. Va allargar la mà, va tocar el leprós i va dir: " Sí que ho vull: queda pur".

En aquest acte senzill però profund, Jesús demostra la seva voluntat de curar no només la malaltia física, sinó també les ferides del rebuig i l'exclusió social. Trenca barreres, restaura la dignitat i convida els marginats de nou al plec de la comunitat.

Com a seguidors de Crist, preguem pel coratge per desafiar els prejudicis i els estereotips que contribueixen a l'aïllament dels afectats per la lepra i altres grups marginats. Que siguem instruments de curació i reconciliació, portant l'amor i la compassió de Crist a tots els que ho necessiten. Amén.

 


Full diumenge 4 de Febrer 2024

Full diumenge 4 de Febrer 2024  

-- Fulls mes de Febrer 2024 

---- Fulls mes de Gener 2024

MEDITACIÓ SOBRE LA PARAULA

 4 de Febrer de 2024


Mc1,29-39

Jesús va curar molts malalts

    A l'evangeli segons Marc, veiem que Jesús es dedica a diferents actes de misericòrdia. Entra a casa de Simó i Andreu, on troba la sogra de Simó estirada malalta amb febre. En lloc de girar-se, Jesús s'hi acosta, l'agafa de la mà i l'aixeca. Immediatament, la febre l'abandona i comença a servir-los. Aquest acte senzill però profund revela la compassió de Jesús i el seu desig d'alleujar el patiment dels que l'envolten.

    El ministeri de Jesús s'estén més enllà de les curacions individuals. Passa temps curant els malalts i expulsant dimonis, demostrant la seva autoritat sobre les dolències tant físiques com espirituals. Malgrat les exigències del seu temps i energia, Jesús es retira a un lloc desert per pregar. Això fa èmfasi en la importància de la comunió amb Déu, recordant-nos que la nostra pròpia força i capacitat de servir els altres provenen de la nostra relació amb el Pare.

    A la llum de l'amor de Crist, trobem consol i coratge per afrontar els nostres reptes, confiant que el toc curatiu de Jesús és sempre present, aportant la restauració al nostre cos, ment i esperit. Que la gràcia de Déu ens sostingui en el nostre camí.     Amén.