Meditació sobre la Paraula
20 de Octubre de 2024
Mc 10, 35 – 45
“El fill de l’home ha vingut adona la seva vida com a preu de rescat per tots els homes”
L’Evangeli toca el cor del que és ser deixeble de Crist: no es tracta de cercar poder o honor mundà, sinó de viure una vida de servei i sacrifici, fins al punt de donar la pròpia vida pels altres.
Els primers màrtirs de l’Església són alguns dels exemples més impactant d’aquest ensenyament. Sant Esteve, el primer màrtir, i sant Llorenç, que va ser cremat viu, van entendre que seguir Crist implicava estar disposat a donar la vida, fins i tot enfrontant la persecució. Les seves morts no només van ser actes de fe, sinó també d’amor, oferint les seves vides pel bé de l’Evangeli i de la comunitat cristiana.
En temps més recents, pensem en màrtirs moderns com Sant Maximilià Kolbe, que va oferir la seva vida al camp de concentració d’Auschwitz durant la Segona Guerra Mundial per salvar la d’un altre presoner. Kolbe no va veure la seva vida com alguna cosa a preservar a qualsevol preu, sinó com una oportunitat per servir els altres, fins a la mort. El seu sacrifici final reflecteix directament el sacrifici de Crist, donant la seva vida “en rescat per molts”.
No tots els sants són cridats al martiri literal, però molts han lliurat tota la seva vida al servei dels altres. Sant Damià de Molokai, conegut com el “sacerdot dels leprosos”, va lliurar la seva vida a una colònia de leprosos a Hawaii. Ell va viure entre ells, compartint el seu sofriment, i finalment va contraure la malaltia. Com Crist, Damià no va fugir del sofriment, sinó que el va abraçar, entenent que servir és estimar.
Demanem la intercessió d’aquests sants, perquè tinguem el coratge de seguir el seu exemple, i que les nostres vides siguin un reflex de la vida de servei i sacrifici de Crist. Amén.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada