enllaç: comentaris evangelis
14 de Juliol de 2019 --- Diumenge XV
BON SAMARITÀ
 |
| El bon samarità, Pelegrí Clavé (1838) llegenda |
Al llarg d'aquest camí, Déu ofereix l'oportunitat d'aturar-nos davant d'una persona necessitada de misericòrdia i compassió, seguint l'exemple del bon samarità.
Jesús, a l'evangeli amb la, paràbola del bon samarità, ens ensenya quina és la bona direcció a la vida.
Precisament perquè és una reproducció de la nostra vida vers tots aquells i aquelles que trobem al nostre davant.
És per preguntar-nos quina mena de cor tenim: estimador o indiferent. Hem d'estimar aquells i aquelles amb qui el fregadís de la vida ens posa en contacte. Ells són, sobretot, el nostre proïsme: la parella, els fills, els avis... i tantes persones amb qui ens relacionem i coneixem...
Segurament que nosaltres actuem amb correcció. Però potser ens falta saber donar un pas més: fer-los sentir, de forma entenedora per a ells, que els estimem, que els valorem.
7 de Juliol de 2019 --- Diumenge XIV
 |
| Il·lustració: Antoni Daufí, cmf |
L'home va sembrar i la natura ha fet la resta. El gra sembrat, en caure a terra va morir. I precisament per això, ara ha donat fruit. Quin misteri més gran: la mort es portadora de vida!
Així ho veiem també en Jesús: morint ens dóna vida.
Jesús demana als seus deixebles que vagin per pobles i camins anunciant la Bona Nova: que tots sàpiguen que Déu treballa en els seus cors. Els estimula a créixer i les ajuda a donar bons fruits... Jesús ho organitza en forma de "missió popular".
Així "N'envià Setanta dos per molts pobles que havia de passar". ("El número setanta dos vol expressar una multitud, una totalitat, símbol intencionat de la Missió per tot el mon).
L'evangelista Sant Lluc. a mig segle de distància contempla les comunitats cristianes que son fruit i herència viva encara de l'activitat missionera dels Apòstols. Ara, les consignes que, segle abans, donar Jesús als seus deixebles a Palestina son actualitzades i escrites, sota la inspiració de l'Esperit Sant, a fi i efecte, que se les facin seves els cristians missioners del temps de l'evangelista. I els de sempre.. Sempre acompanyats en el camí. Sense perdre el temps.
Previnguts contra els enemics. Acceptant amb la mateix senzillesa la taula generosa com la noble austeritat,,, proclamant que Déu es molt a prop.
30 de Juny de 2019 --- Diumenge XIII
Diumenge XIII (C)
Què be si en la missa dominical, en el cor de la qual ressona l'evangeli, podem ajudar a formular belles preguntes ben humanes per veure com l'evangeli ens hi dona resposta i com aquesta dona sentit a la vida.
El temps d'estiu, un temps de més calma i serenor, pot anar molt bé per adonar-se'n i el text de l'evangeli de Sant Lluc hi pot ajudar en aquest diumenges.
Som en Diumenge XIII "Jesús resolgué decididament d'encaminar-se a Jerusalem". Jesús apareix en l'Evangeli sempre en camí.
Estar amb Ell demana seguir-lo. Caminar vol dir "viure" al seu ritme, en el seu estil, amb el seu destí.
-Per què Jesús és exigent pels qui el volen seguir?.
La narració de l'evangeli d'avui així ens ho deixa entendre: en tres instantànies: El qui el volguí seguir ha d'estar disposat a deixar tota "instal·lació"; no donar llargues ni excuses per seguir-lo; ha d'estar ben disposat a anuncia el Regne de Déu. Jesús té presa per evangelitzar...
Jesús, és radical solament en u na cosa: en que no li posem condicions per seguir-lo. Vol que ens fiem totalment d'Ell i prenguem la decisió en ferm de seguir el seu camí. La resta ja la farà Ell. Es això l'únic que ens demana Jesús.
(Fotografia: Treimerh / Morguefile.com)
23 de Juny de 2019 --- Diumenge Corpus Christi
 |
| Il·lustració: Antoni Daufí, cmf |
Perquè es desvetllin, els recorda la Doctrina o "Tradició" que els havia ensenyat, i que prové del mateix Jesús (quan escrivia l'apòstol havien passat uns vint anys).
Són al capdavall les mateixes "Paraules dites del Senyor", que es recitaven llavors, i segueixen fent-se actuals en cada celebració eucarística de l'Església.
Amb l'entrega al Pare en la Creu, Jesús es dona als homes en l'Eucaristia.
Ara bé, combregar en el Sagrament del seu sacrifici compromet a assimilar la vida i l seva actitud.
Adorar gloriosament el seu Cos i Sang és entrar en sintonia amb el Cel.
"El Cos i la Sang de Crist", fets donació per sempre en l'Eucaristia, són, signe, realitat i font del veritable amor, que consisteix donar-se-a Déu i als homes.
16 de Juny de 2019 --- Diumenge Santíssima Trinitat
SANTÍSSIMA TRINITAT
 |
| Il·lustració: Antoni Daufí, cmf |
Després d'haver contemplat l'amor del Pare, que tan ha estimat el món que ens ha enviat el seu Fill per salvar-nos, i d'haver celebrat el misteri pasqual de Jesucrist i rebut el do de l'Esperit Sant, ens apleguem avui per lloar d'una manera especial com una gran recapitulació de la vida cristiana.
EL DÉU QUE ES, QUE ERA I QUE HA DE VENIR, i entonem EL GLORIA AL PARE, AL FILL I A L'ESPERIT SANT de la pietat litúrgica i popular.
Tal com Jesús afirma en el diàleg amb Nicodem (en el fragment de l'Evangeli de Joan, avui) "et dic amb tota veritat que ningú no podrà entrar al regne de déu sens haver nascut de l'aigua i l'esperit sant".
Es aquest Déu-Trinitat qui ens fa entrar en el cercle de l'Amor-Vida de Déu: per Jesús en l'Esperit Sant coneixem i arribem al Pare, que ha vessat el seu amor al món i ens ha fet a tots germans d'una mateixa i única família, la família de Déu.
Cada vegada que fem sobre el front i el nostre pit el senyal de la creu, recordem el nostre propi baptisme, aquell moment en què vam ser incorporats a l'Església, en nom de Déu u i tri .Amb aquest signe senzill que realitzem en el nom del Pare, del Fill i de l'Esperit Sant, expressem el contingut de l'anunci de la fe i ens disposem a iniciar una oració veritablement cristiana.
9 de Juny de 2019 --- Diumenge Pentecosta
 |
Al Sinaí Déu constitueix Israel com a poble, donant-li la seva Llei, les seves festes..
Així la festa de Pentecosta(cinquanta dies després de pasqua) com a festa de l'acció de gràcies per la collita, memorial dels fets del Sinaí entre els jueus.
Ara Déu converteix la reunió dels deixebles de Jesús, "es trobaven tots reunits en un mateix lloc, tots quedaren plens de l'Esperit Sant". El Naixement de l'Església, el nou poble de Déu
És l'Esperit qui els posseeix, se'ls emporta, havent convertit la comunitat
És l'Esperit de Déu que s'emporta als deixebles, talment la nau que navega a plena vela
L'Església, el dia de Pentecosta va néixer ecumènica: oberta a tothom. DE JERUSALEM AL COR DEL MÓN, sobre tots els pobles, respectant i sublimant totes les cultures i totes les llengües.-
Per l'Església, malgrat les limitacions dels homes i dones que la integren, Crist es fa present de nou entre els homes, fins a la fi del món" Es l'alè de Crist. l'Esperit Sant, "que es Senyor i infon la vida, que procedeix del Pare i del Fill".
2 de Juny de 2019 --- Diumenge Ascenció del Senyor
 |
| (Il·lustració: Antoni Daufí, cmf) |
Els deixebles perden la seva companyia física: "El perderen de vista".
El més important, però, no es tant la marxa de Jesús, com el fet que els deixebles prenen consciència que el Senyor és amb ells en l'Església- d'una manera nova.
De fet Jesús no marxa. "Es endut entre vosaltres cap el cel". El Fill torna al Pare i els homes entren per sempre a compartir la intimitat de Déu.
Els deixebles el perderen de vista, llavors, al Calvari, i la llosa sepulcral els apartà del Mestre.
La Resurrecció els el retornava. I amb l'Ascensió "fins que torni" deixa a l'Església la missió d’asprar-lo i fer-ho activament amb la donació de l'Esperit, sota el preceptes: "Aneu, feu deixebles de tots els pobles."
I els dona la promesa: "Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món".
Serà amb nosaltres caminant plegats i sostenint-nos amb el seu poder.
26 de Maig de 2019 --- Diumenge Sisè de PASQUA |
| (Il·lustració: Antoni Daufí, cmf) |
En la nostra reunió eucarística , la missa d'aquest diumenge les paraules de Jesús en el seu discurs de comiat (Testament) ressonen amb tota la força de la vida nova que porten a dintre i que transmeten els qui les escolten: "Qui m'estima guardarà la meva paraula, i el meu Pare l'estimarà, i vindrem a ell i en farem estada"
Convé que avui les llegim des d'una dimensió eclesial. És a nosaltres que la Paraula ressuscitada s'adreça, assenyalant quina és l'ànima que configura el cristià i quin nervi l'aguanta.
I continua el "comiat" de Jesús: "Si m'estimeu, guardareu els meus manaments". El cristià és el qui estima Jesús. Demana als seus que l'estimin i que l'estimin de debò. Perquè estimar Déu es el primer i més important de tots els preceptes. Ara Jesús demana ser estimat i es posa al mateix nivell que Déu: estimar Jesús és estimar Déu: "Aquell dia sabreu que j estic en el meu Pare..., el qui m'estima..., el meu Pare l'estimarà".
I és que Jesús és la imatge del Déu invisible, la presència visible de Déu enmig del món.
Per això l'amor autèntic que Jesús reclama per a ell té l'exigència de l'obediència: "Si m'estimeu, guardareu els meus manaments...,
L'amor a Jesús comença per ser un amor de dimensió trinitària, segons la pregària eucarística de la missa: "Per ell, amb ell i en ell. vós, Déu Pare omnipotent, en la unitat de l'Esperit Sant..."
Es tracta del "discurs de comiat". Jesús s'acomiada dels "seus" deixebles moments abans de lliurar-se a la Passió.
És el "seu Testament". Aquest pren una dimensió de futur, que el fa del tot original: Tornaré i us prendré a casa meva."
Té a l’horitzó immediat la creu, la resurrecció,. I el camí de l'ascensió al Pare segueix. I Jesús convida els deixebles a seguir aquest camí que va més enllà de la mort.
Però es la comunitat entera qui també confessa que li costa de veure cap mi més enllà de la mort.
I és a la comunitat que Jesús revela: "JO SÓC EL CAMÍ, LA VERITAT I LA VIDA: NINGÚ NO ARRIBA AL PARE, SI NO HI VA PER MI"
Per això l'hora del comiat, diu que se'n va a casa del seu Pare a preparar-nos estada.: ."...PERQUÈ TAMBÉ VOSALTRES VISQUEU ALLÀ ON JO ESTIC, PER QUE A CASA DEL MEU PARE HI HA LLOC PER A TOTS".
Jesús , que es exemple i camí de tots els qui viuen, es també model i senda de tots els qui es troben a l'hora del comiat d'aquest món.
Què millor llavors fer ben nostres aquestes paraules de Jesús: "que els vostres cors s'asserenin: confiéu en déu, confiéu en mi". La serenitat al cristià li ve per la fe en mans del Pare, autor de la vida.
L'adéu de Jesús no és un adéu per sempre... Ell farà el camí de la creu.12 de Maig de 2019 --- Diumenge Quart de PASQUA
La imatge de Jesús com a pastor, que cada any se'ns evoca en el quart diumenge de Pasqua.
Reforça aquesta imatge d'un Déu que estima, que és a prop, que acompanya, que acull..., un Déu que coneix la nostra veu i que vol la nostra felicitat... que és al costat nostre misteriosament i moltes vegades silenciosament. És a aquest Déu que hem de fer confiança.
Jesucrist Bon Pastor. Ho afirma Ell mateix quan diu: "Jo sóc el Bon Pastor.. les meves ovelles (els fidels) escolten la meva Veu". Aquesta és Paraula amiga que mena a pensar, sentir i voler com el Pastor.. Ell és el bon Pastor que va al davant del ramat. Creure en Ell és caminar al ritme de Jesús.
El Crist-Pastor: coneix les seves ovelles, els dona la seva Vida. Els assegura la Salvació. Això vol dir: "Jo les conec" en contacte personal, afectuós, recíproc..
Ser cristià es estar en diàleg d'intimitat amb Jesucrist. "Els dono la Vida Eterna".
Participació ja ara de la mateixa Vida de Déu i per sempre. "Ningú me les prendrà de les mans" La relació que té amb nosaltres no es trencarà mai. Som a les mans de Déu.
Vet aquí el gran objectiu de la pastoral de l'Església: que els homes i dones salvats per Jesucrist tinguin vida i en tinguin a desdir.
5 de Maig de 2019 --- Diumenge Tercer de PASQUA
VORA EL LLAC
Tercer diumenge de de Pasqua.
L'Evangeli parla per darrera vegada de les aparicions de Jesús ressuscitat als deixebles.
Pere pren la iniciativa d'anar a pescar amb els companys.
Es la presència del Ressuscitat la que converteix el fracàs en èxit extraordinari: "Tireu les xarxes".
El Senyor no es desentén de la tasca evangelitzadora de l'Església.
Els deixebles han d'atendre a portar l'Evangeli com la Bona Notícia a tots els pobles.
Abans, però, Pere ha d'obrir els ulls a la fe per poder reconèixer en primera persona aquesta trobada d'amor amb el Ressuscitat, i amb Pere els seus companys. La crida inicial feta a Pere i altres deixebles ("Vine amb mi") ara adquireix un sentit nou i definitiu.
Tant per a aquests primers deixebles com per a nosaltres, la relació personal i propera amb Jesús ressuscitat és imprescindible per poder ser els seus testimonis. I això val per a tots els deixebles de tots els temps, fins a poder dir: "Nosaltres també hi venim".
L'Evangeli d'aquest diumenge narra dues trobades de Jesús ressuscitat amb un grup dels seus deixebles.
La primera és el mateix diumenge de Pasqua al vespre. Hi són tots, menys Tomàs.
La segona, just una setmana després, ara amb Tomàs i tot, a qui els companys han dit durant la setmana: "Hem vist el Senyor"
L’Evangeli recorda avui el valor del diumenge, anomenat també els primers cristians" el primer dia de la setmana" o "el dia del Senyor".
Es el dia que la comunitat cristiana es reuneix reconeixent que Jesús ressuscitat és "al mig. els qui ens hem congregat compartint l'alegria de viure la fe i d'estar presidit pel mateix Crist.
I encara ens ajudem mútuament a viure la fe, tal com Tomàs va ser ajudat pel testimoni joiós i convençut dels seus companys.
Ara, la celebració de cada diumenge ens ha de fer a nosaltres cristians més fidels a la nostra vocació.
Si perdéssim el diumenge i ens desvinculéssim de la comunitat cristiana, la nostra fe trontollaria.
21 d'Abril de 2019 --- Diumenge de PASQUA
Crist ha ressuscitat
Al·leluia. Al·leluia, al·leluia
Ell es viu !
Cinquanta dies per viure'ls en to festiu que ens van repetint.
Allò que és més important en la nostra fe cristiana:
JESÚS HA RESSUSCITAT i tots nosaltres comencen a participar d'aquesta vida amb plenitud que ell comunica.
Que no ens passi per alt el to festiu i esperançador que la PASQUA ha de donarà la nostra vida.
Que la fe pasqual ens faci persones esperançades i comunicadores de la joia de creure
-Com ho fem per ser també comunicadors de la fe en Jesús Ressuscitat?. Amb molta alegria i amb cara de Pasqua!
En felicitar Maria que estigué al peu de la creu... participem ara també del goig de Maria, Mare de l'Església per la victòria del seu Fill Ressuscitat !!
L'ENTRADA A JERUSALEM
Som a Diumenge de Rams! Va ser la primera vegada que Jesús es va deixar aclamar com el Messies desitjat.
Molta gent va sortir a rebre'l amb els seus apòstols. estenent els seus mantells a terra i agitant fulles de palma i branques d'olivera.
Jesús de Natzaret va entrar a la ciutat de Jerusalem enmig de l'alegria popular, però saben que anava a l'encontre de la seva Passió redemptora. Es un pensament que hem de tenir aquests dies, Precisament el relat de la Passió bé mereix aquests dies sants una meditació que ens ajudi a contemplar el misteri d'amor que conté i ens ha de portar:
Apropar-nos als qui pateixen per qualsevol motiu és apropar-nos a Jesús.
Hi ha un identificació entre la creu de Jesús i la de la gent que es crucificada de tantes maneres.
Per tot això demanem que Déu ens faci aprendre la lliçó dels sofriments de Crist per poder participar en la seva Resurrecció.
Els nostres ulls necessiten intuir una transformació i això només és possible contemplant Jesús a la creu, camí de la Resurrecció.
*SENTIT LITÚRGIC D'AQUEST DIUMENGE:L'espiritualitat de la Quaresma que ens ha acompanyat aquests dies ens invita a intensificar la conversió, a posar l'Evangeli a la vida.
El fragment de l'Evangeli d'avui ens descriu l'escena del perdó a la dóna adúltera: "Ningú no t'ha condemnat?... Tampoc jo et condemno". Jesús, després, continua el seu camí cap a la creu i cap a la resurrecció per perdonar i no condemnar ningú.
El proper diumenge serà Diumenge de Rams, la porta de la Setmana Santa.
Segurament brandarem els nostres rams i palmes i cantarem himnes de lloança al Senyor, tot commemorant la seva entrada a la ciutat de Jerusalem, i ben fet que farem.
Recordar i commemorar l'entrada triomfal de Jesús és posar-nos colze a colze amb Ell per unir-nos al seu coratge d'assumir fins i tot la mort cruel de la creu per ser fidel a les seves conviccions.
Si alcem els rams i palmes de la fe, de la veritat, de la solidaritat i de l'amor no estem lluny de gaudir també de la seva resurrecció.
Viure així, com a "ressuscitats". Es la salvació que ens ha vingut a portar Jesús i que cada Pasqua, si l'acollim al nostre cor, torna a néixer dins nostre amb renovada força.
31 de Març de 2019 --- 4art.. Diumenge de Quaresma
QUARESMA. Hem recorregut més de la meitat del seu camí. Avui som convidats a fer una pausa quaresmal. En aquesta pauta trenca el ritme auster de la Quaresma i es vesteix d'alegria, es perfuma l'altar, o el voltant amb flors, i sona l'orgue... (signes joiosos). El present diumenge, el IV, posa de relleu la conversió amb la paràbola clàssica de la tornada del fill a la casa paterna (la paràbola del fill pròdig...) Les paraules de Jesús insisteixen sobretot en l'amor del Pare; Un amor incondicional i il·limitat que no només acull el fill que retorna a casa després d'equivocar-se, sinó que a més entén la reacció del fill gran que li ha estat fidel i obstaculitza la manifestació del seu amor pel fill que havia perdut.. Ara nosaltres volem fer el camí de retorn. Demanar perdó i tornar a abraçar el Pare i els germans.
Fer el cim d'aquesta Quaresma vol dir tornar a rebre la misericòrdia d'Aquell que ens ha cridat a viure d'una manera nova. Com ens diu Sant Pau: "Aquells qui viuen en Crist són una creació nova; tot el que era antic ha passat, ha començat un món nou".
La vida reconciliada és una creació nova, fruit de l'Esperit.
La primera part de l'Evangeli d'avui és un diàleg entre Jesús i la gent sobre un fet violent i un accident greu que havien passat a Jerusalem.
Tots dos havien provocat víctimes mortals. En l'accident havien mort divuit homes quan la torre de Siloé els va caure al damunt Els cas de violència afectava a un grup de galileus que Pilat havia fet matar en l'espai sagrat del temple, mentre oferien sacrificis.
En tots dos casos Jesús aclareix que cap dels qui han mort no ha estat per culpa d'algun pecat comés.
Les desgràcies no són signe de castic diví. Com en temps de Jesús en el nostre món hi ha situacions greus de violència. I accidents o desastres naturals en què molta gent es veu afectada.
No ho podem controlar tot, i podem patir un accident o ser víctimes d'acció violenta.
Per a Jesús , però, el pitjor que ens podria passar, seria viure sense donar sentit a la nostra existència, haver passat per el món sense haver fet res de bo, tornar-se insensibles a la bondat i paciència amb què Déu ens tracta.
Cada dia és un moment favorable i de gràcia per convertir-nos, per fer nostre el missatge de Jesús.
De pujar el llistó de la nostra vida cristiana.
Al fet de posar tota la confiança en la mateixa precarietat de la vida i no aferrar-nos a tantes coses que hem de deixar..
17 de Març de 2019 --- 2on.. Diumenge de Quaresma
Com cada any, el segon diumenge de Quaresma llegim l’experiència de la transfiguració, el rostre il·luminat de Jesús a la muntanya del Tabor.
Jesús s'hi havia de trobar bé en aquella atmosfera que l'orientava cap al Pare, però no s'apartaria del camí cap a Jerusalem ,on l'esperaven els llamps i trons de la seva mort en creu. Jesús convida a pujar a la muntanya als apòstols Pere, Jaume i Joan. Havien de contemplar l'escena i escoltar la veu del Pare que proclama Jesús de Natzaret: "Aquest és el meu Fill, el meu elegit, escolteu-lo".
Per aquests apòstols, fou una il·luminació interior, una experiència íntima de la persona i missatge de Jesús.
Després baixant de la muntanya amb Jesús tot sol emprengueren camí cap a Jerusalem.. Experiència intima i necessària que els havia de portar a comprendre un dia que la resurrecció de Jesús havia de passar pel camí de la creu.
A nosaltres se'ns convida a "transfigurar-nos" cada dia per ser autèntics deixebles de Jesús, el Fill estimat. I també ens recorda que en el nostre món hi ha persones "desfigurades", que no viuen com autèntica imatge de Déu. Pot ser degut a la fam, a ser víctimes de la violència, a la falta de llibertat, o per motius que els han fet perdre la pròpia dignitat... -Hem pensat si podem fer alguna cosa?.
10 de Març de 2019 --- 1er. Diumenge de Quaresma
Som al començament de la Quaresma. En un món de tant soroll de paraules i d'imatges, ens cal saber trobar aquells moments per a parar-nos, respirar a fons, distanciar-nos de tants problemes que contínuament se'ns posen al davant i semblen inajornables...
Què millor que evocar la imatge del desert. Desert com a temps de silenci i de dejuni.
De silenci per escoltar.
De dejuni per mantenir-nos en vigilant esperar del que pugui succeir. I de pregària. La pregària com el mitjà que ens ha mostrat Jesús.
La pregària que ens posa en mans de Déu i del seu Esperit que ens condueix i que ens dóna aquella saviesa interior que ens fa veure la realitat tal com és i com la podem transformar. Jesús va passar la seva experiència en el desert. En ella va cercar fer la voluntat del Déu el Pare. Fer la voluntat de Déu per servir millor la seva causa,el Regne de la justícia i de la pau, el Regne de la fraternitat.
L’Esperit el va portar al desert i l'Esperit inspirà la seva resposta a totes les insídies i manipulacions del mal diabòlic. Jesús, davant la seducció pel poder, opta pel compromís de ser i de donar-se. La cendra (Dimecres de Cendra) ens convida a fer aquest camí de conversió, de camí interior.
Des de la senzillesa del cor penedit, que escolta i s'obre cap a Déu i cap als altres.
El pa i el vi de l'Eucaristia fan present la vida de Jesús que s'oferia si mateix per alimentar la nostra fidelitat i el nostre compromís.
3 de Març de 2019 --- Vuitè DIUMENGE
D'aprenents de cristià ho en som tota la vida. Si a tot cristià li correspon ser guia de vida cristiana, cal en primer lloc que ell personalment visqui en cristià d'acord amb els ensenyaments de Jesús. Les recomanacions de Jesús en aquest fragment de l'evangeli d'avui va dirigit a tots els membres de l'Església. Per això és tant important seguir amb aplicació el camí de l'aprenentatge, segons les paraules del mateix Jesús: "No hi ha cap deixeble més instruït que el mestre; només un cop formats, els deixebles arriben a ser com el seu mestre" És molt possible que, en recollir aquestes recomanacions de Jesús, sant Lluc evangelista, tingués molt present la situació que ja es començava a donar en l’Església de l'aparició, ací i d'allà, de falsos guies i de mals mestres, infectats de doctrines i pràctiques estranyes a les ensenyances i a l'exemple de Jesús. Ell precisa que la seva Església passa per la correcció fraterna “necessària en tota comunitat i exigida per la caritat” i que sempre ha d'arrencar de la veritat interior i exterior a nosaltres; que procedeixin amb honradesa i que comencin per ser conscients de les pròpies limitacions i flaqueses... "Treu-te primer la biga del teu ull, i llavors et veuràs per poder treure l'estella de l'ull del teu germà", Perquè és el cor i el que posa el que converteix al home en bo o dolent. I són les seves obres el llenguatge que manifesta el principi de bondat o maldat que hi ha dins nostre. Som cridats a donar fruits de fe, de bondat. Simplement, calculant, Com Maria, Mare de Jesús que va saber ser deixeble de Jesús: del tresor de bondat que guardava en el seu cor, va treure fora la bondat.
24 de Febrer de 2019 --- Setè DIUMENGE
Després de parlar de les benaurances i malaurances, que van llegir diumenge passat, l'evangelista Sant Lluc ens fa entrar el nucli central del sermó. Jesús s'adreça ara als deixebles -la Església-pobres i perseguits: "A vosaltres que escolteu, jo us dic: Estimeu els enemics feu bé als qui us odien, beneïu els qui us maleeixin, pregueu pels qui us ofenen". Aquestes paraules de Jesús són un manament un imperatiu per als deixebles que escolten, que acull la paraula del Mestre: "Estimeu, feu bé, beneïu, pregueu, quatre imperatius del que els deixebles han de fer si es volen comprometre en el seguiment de Jesús. Quatre respostes també en clau de misericòrdia, d'amor caritat a l'actitud dels perseguits, els enemics que odien, esquiven, ofenen i denigren als cristians per causa del Fill de l'home. els deixebles han d'anar més enllà de la simple natura... Es la desautorització de la "llei del talió": ull per ull, dent per dent. Jesús acaba proclamant l'anomenada regla d'or de la conducta humana: "fer als altres allò que voleu que ells us tractin." I "Déu us farà la mesura que vosaltres haureu fet". "Pensar que la generositat del Déu Pare no té límits:" us abocarà a la falda una bona mesura, atapeïda, sacsejada i curulla fins a vessar de la misericòrdia divina.
Jesús, un cop elegit el grup dels dotze deixebles, destinat a ser testimonis directes del que Jesús deia i feia i a ser després enviat arreu com a ministres de la paraula, l'evangelista presenta Jesús baixant de la muntanya. En el plà hi troba molts dels seus seguidors i la gentada del poble que havia vingut de tot el país dels jueus, de Jerusalem i de la costa de Tir i de Sidó... Buscaven Jesús per escoltar-lo i fer-se curar de les seves malalties..... És en el pla que l'evangelista Sant Lluc presenta el sermó de les Benaurances, com a màximes de Jesús - benaurances, malaurances, dites soles. L'ensenyança consisteix en quatre benaurances i quatre malaurances. Les benaurances han de ser llegides cada una amb la corresponent malaurança: "Feliços els pobres... Ai de vosaltres els rics! perquè cada un examini en quina situació es troba. La primera deixa ben clar que el Regne de Déu pertany als pobres, ja que els rics ja han rebut el seu consol... La darrera parla dels perseguits per causa del Fill de l'home: aquests han de saltar de joia perquè la seva recompensa ja des d'ara "és gran en el cel". Jesús posa en guàrdia la seva església: Una església afalagada pels rics, pels poderosos, pels prepotents... i satisfets.. no dóna la imatge del Crist sofrent i crucificat.
10 de Febrer de 2019 --- Cinque DIUMENGE
Déu ja en els llibres de l'Antic Testament crida al ministeri de ser profetes.. Són els mateixos profetes que expliquen la seva experiència. Així Jeremies, Isaïes. El profeta, purificat i canviat per l'acció de Déu, és un home nou.. Una nova criatura. A la pregunta de Déu - ! Qui hi enviaré?". Qui ens hi anirà"?. Isaïes, ja és capaç de respondre-hi amb la seva donació: "Aquí em teniu: envieu-m`hi". Déu ha cridat l'home, l'ha purificat i aquest ha respost. Tot ha estat obra de Déu, que des de la fe del creient, el crida i l'envia al ministeri profètic.. Jesús crida als seus primers deixebles: Pere, Jaume i Joan vora l'estanc de Genesaret entre dues barques...quan assegut ensenyava la gent de la barca estant.. Jesús associa Pere a la seva obra: la missió que ha rebut del Pare, i amb ell els altres deixebles. Li diu que serà pescador d'homes que vol dir que aplegarà en la comunió de l'amor del Pare, en Crist i per la força de l'Esperit, la humanitat escampada arreu del món. Tasca sublim, única, que exigeix la dedicació de tota la vida: "Llavors tornaren a terra les barques, ho deixaren tot i se n'anaren amb ell". Així es produí de mica en mica, segons l'evangelista Sant Lluc l'elecció dels primers companys de Jesús i d'entrada ja hi fa destacar Pere. El profeta Isaïes ens ha contat com sentí que Déu el cridava per al ministeri profètic i la resposta que a la veu de Déu. L'Evangeli és una altra bella mostra d'aquesta crida vocacional de Simó, Jaume i Joan que es deixen captivar per la crida del Mestre i, "deixant-ho tot, se n'anaren amb ell" Mentrestant la veu del Mestre és clara: "Tireu, i caleu les xarxes per pescar". A què espereu?. Tot és qüestió de fe valenta i un prec: Que siguin molts els cridats al ministeri ordenat al servei de les nostres comunitats.
3 de Febrer de 2019 --- Quart DIUMENGE
Anar a missa cada diumenge ens ha d'ajudar a actualitzar la Paraula de Déu, sobretot, a partir de les lectures que proclamem i escoltem, per saber -hi acomodar la nostra vida d'avui. Precisament les lectures que escoltarem, en poden treure unes ensenyances molt vàlides. La nostra època és molt dinàmica.. Potser fins i tot massa no parem... Ara be no totes les coses que fem tenen el mateix valor. Sant Pau ens ho ha recordat que només n'hi ha una que pròpiament val i que dona sentit a totes les altres: l'estimació sincera. Sant Pau diu que qui estima, és pacient, bondadós, no es venja, busca la veritat, no s'alegra del mal dels altres... Es un text bonic, però també molt realista. Hem d'obrar així els qui volem ser seguidors, segons ens va dir Ell mateix: "Per l'estimació que us tindreu, tothom coneixerà si sou deixebles meus" Heus ací la “carta magna dels cristià" L'amor que ens presenta Sant Pau no és pur sentimentalisme ni passió, ni tants sols l'amor purament humà...Es el que en diem caritat, do de l'Esperit Sant. De fet, és el resultat de la presència de Déu en nosaltres. Aquesta magnífica glossa d'una única paraula de Jesús i que constitueix el seu testament: ESTIMEU-VOS. L'única paraula capaç de pacificar el món i que el Senyor ha confiat a l'Església com el seu tresor més preuat.
27 de Gener de 2019 --- Tercer DIUMENGE
Jesús comença a ser conegut i la gent l'escoltava amb admiració..."Jesús s'anà on s'havia criat. El dissabte anà a la sinagoga com tenia costum". Participa de la pregària i culte festius. Entre els seus familiars i amics, Jesús no és un espectador. Pren part activa en la litúrgia sinagogal: es parla de l'Ungit-Messies- per l'Esperit del Senyor, a qui ha enviat a alliberar als pobres. Un cop acabada la lectura el comença a dir: "Això que avui sentiu contar de mi és el compliment d'aquestes paraules de l'Escriptura". Es com dir: Avui s'ha complet aquesta Escriptura a les vostres oïdes. La salvació ja és ací. Les promeses anunciades pel profeta ja són bona nova viscuda: Evangeli. L'evangelista sant Lluc fixem-nos que posa l'èmfasi en la paraula "avui". No demà ni ahir, sinó "avui". Surt molt sovint en el seu Evangeli. I és que "avui" és el moment més important per a cada persona. La vida ens la juguem a cada instant present: ara, avui. Potser de vegades, ens desanimem en contemplar com està la nostra societat i el nostre món: pensem que els valors evangèlics s'enfonsen. Sabem que les nostres arrels cristianes son molt fondes. I mirant segles enrere, des de l'època de Jesús a la sinagoga de Natzaret, ens adonem que malgrat els desastres històrics, malgrat que els homes i dones hàgim fallat, la força del Senyor és més poderosa que tot això i el seu poble, és a dir la seva Església que son nosaltres, segueix endavant.. Ara també, com sempre, hem d'exclamar ben convençuts: Feliç el qui creu i porta la fe a tots els replecs de la seva vida.
20 de Gener de 2019 --- SEGON DIUMENGE
Ens movem encara en un clima de (manifestació de Jesús), aquest és el meu Fill, l'Estimat). Entrem, per altra part, a la normalitat dels diumenges "Temps de durant l'any".Temps corrent en la quotidianitat de la vida humana, del viure dia a dia. Déu es manifesta, se'ns revela. en la persona dels seu Fill...I es precisament que avui Crist dóna l'inici dels senyals celestials (miracles) quan converteix l'aigua en vi en les noces de Canà de Galilea. Hi havia la mare de Jesús. També Jesús i els seus deixebles hi foren convidats"...En aquell aplec nupcial hi veia el rostre de l'Església, Poble reunit, banquet de joia, comunió compartida amb els dos joves que s'estimen i enceten en comú el tram definitiu de la seva vida. I en l'ambient de cants i de danses, alegria popular, gent senzilla que sap alternar els goigs i les tristeses, els fracassos i les esperances. I al bell mig, Jesús, el Crist mort i ressuscitat, que aplega a tothom i s'hi revela en el banquet de l’agraïment: Església en Eucaristia. L'amor humà es santificat per la presència de Jesús. L'hora del misteri Pasqual... Festa nupcial a Canà amb la presencia de Maria, la mare de Jesús. L'evangeli ens ha conservat de Maria, quan veu i diu a Jesús: "No tenen vi". Com qui diu: Adona`t de la situació desesperada en què es troba la festa..."no ha arribat encara la meva hora", respondrà Jesús (la seva glorificació plena de Jesús). I Maria dirà als servents: "Feu tot el que ell us digui" Paraules que tindran valor de consigna per als deixebles.. Seguir Jesús i fer sempre el que Ell els diu.
A una setmana de la celebració de la Festa d'Epifania, que significa la manifestació de Crist com a Salvador de tots els pobles, en aquest diumenge en què celebrem el Baptisme de Jesús arribem al punt culminant d'aquesta manifestació en el fet d'escoltar-se la veu que baixa del cel que diu: "Ets els meu Fill, el meu estimat, en tu m'he complagut". La veu del Pare revela la profunda identitat de Jesús. Jesús de Natzaret que acaba de ser batejat junt amb el poble de pecadors, lluny de ser un pecador de tants, és el Fill de Déu que carrega damunt seu tota la feixugor del pecat del món. Això s'acompleix del tot la voluntat amorosa de Déu Pare. Per això és el Fill estimat, en qui el Pare es complau. Jesús és el Servent obedient i sofrent de Deu que realitzarà la salvació de tots els homes, en un acte suprem d'amor filial al Pare. Fill de Déu fill de l'home.. Jesús porta al món la plenitud de l'amor del Pare. Contemplant-lo, el Pare troba en la humanitat la realització plena del seu designi creador-redemptor. I s'hi complau. També damunt de cada batejat s'ha obert el cel, talment la porta gran de la casa paterna, i l'Esperit, emplenant el nou fill de Déu, li obre les oïdes perquè pugui escoltar la veu Déu Pare: Ets el meu fill. Feliços els qui es deixen endur tota la vida per aquestes paraules lluminoses i, fent camí amb Jesús, arriben amb Ell a la Pasqua eterna.
Significat d'aquesta diada: de la EPIFANIA, que vol dir: "Avui, per il·luminar tots els pobles, heu fet conèixer en Crist el misteri de la nostra salvació". Que és dir: Deu estima tots els pobles, i aquest amor es manifesta en Crist com a Llum i Salvació de tots, no només jueus sinó també pagans, representats pels mags. Se'ns demana, doncs ,fer l'esforç d'entendre el que vol dir: tots els pobles; els del món occidental i els de l'Orient i de l'Africa, els pobles que han viscut fa milers d'anys, les civilitzacions humanes de tots els temps...Déu, per Crist, ens crida a tots a la fe i a la vida. "El secret és aquest: que des d'ara, per l'Evangeli, tots els pobles,en Jesucrist, tenen part en la mateixa herència" Tots els pobles i totes les cultures estan cridats a viure l'Esperit evangèlic. Es tracta, doncs, del tema de la "inculturació de la fe" sobre doble vessant: El primer és que cada cultura està cridada a entendre i a viure l’experiència de la fe, que comporta voler integrar el sermó de la muntanya, la paràbola del bon samarità, la creu i la resurrecció de Crist... en cada cultura humana. I segon, vol dir també que tots els pobles i cultures, acollint la llum de Crist, han de corregir el que hi ha en elles de tenebra i d'inhumanitat. Inculturar no vol dir batejar-ho tot. Quan l'Evangeli entra en la cultura africana, o oriental, o la nostra occidental, troba molt mesquinesa i inhumanitat que ha de ser purificada, salvada. Heus ací el missatge de la festa d'Epifania que s'endinsa en el més pregon del misteri de Nadal: Deu fet humanitat en Jesús que ens convida a estimar sense fronteres. Que la llum existeix en el Misteri de Déu, i les tenebres no la poden ofegar, i que es deixa trobar per tots els qui sincerament la busquen.30 de Desembre de 2018 -- SAGRADA FAMÍLIA
Acabem de celebrar el Nadal. Els nostres ulls es posen en aquestes entranyables persones: Jesús, Maria i Josep. I veient-les, pensem en les nostres famílies. La festa de la Sagrada Família, a més de ser un homenatge a la família del Salvador, ens recorda que Aquest, la seva entrada al món, en la nostra història,es fa per camins aparentment normals, de fet providencials, d'una família que acull amb obediència i pietat la revelació d'amor salvador de Déu. En aquesta festa de la Sagrada Família, la comunitat cristiana és convidada a emmirallar-se en la família de Jesús, tot imitant el seu exemple d'unió, de respecte mutu, d'esforç constant per superar les dificultats, en el fer camí amb amor i confiança- , en a comunió amb Déu i amb el poble. I tot, perquè Maria i Josep ensenyaran al Fill de Deu a viure i comportar-se com un home; a aprendre a parlar amb Deu el Pare amb el llenguatge dels homes, a pregar i a compartir, a treballar i acompanyar, i a sofrir. Va aprendre a plorar perquè estimava com estimen els homes. Jesús, Maria i Josep han de ser els nostres mestres de vida. La família cristiana, per ella mateixa, ha de ser la primera primera escola de fe mitjançant la catequesi viva i eficaç. I tot perquè dimana de l'amor, que fa transmetre el do de la fe i ajuda a ser feliç. Heus ací el valor de la família com a lloc de convivència i d'aprenentatge.
Quan arriba de nou "Nadal" convé a tornar a aprendre el que vol dir aquesta paraula. Perquè el "Nadal" originari és una paraula que no es pot buidar de significat del que ha estat. L'evangelista ens presenta la realitat històrica del Naixement del protagonista del seu evangeli, l'home Jesús. I ens convida a contemplar la història amb ulls de fe. Ens situa en un temps i en la seva circumstància "Sortí un edicte de Cèsar August ordenant que es fes el cens de tot el món romà"... El nado Jesús apareix subjecte a un imperi, que es creu amo del món, i que sense tenir-ne cap notícia ni intuïció fa possible la realització del pla de Déu. "I es van complir els dies de part de Maria". Havia arribat l'hora de Maria, començava el temps de l'hora de Jesús, que s'acompliria del tot en la seva creu-resurrecció, l'Hora de Déu., mentre l'hora del Cèsar quedava ja arxivada enrere. "I va néixer el seu Fill el Primogènit.... i posat en una menjadora, perquè no havien trobat lloc a l'hostal". Els orígens de l'home Jesús, són els de un nadó pobre, nat pobre, sense sostre ni bressol. Neix en una cova i, un cop mort, serà també posat en una cova sepulcral. Déu no pot ser ja l'Esser "omnipotent" i "poderós" que nosaltres sospitem, tancat en la serietat i el misteri d’un món inaccessible. Déu és aquest infant lliurat afectuosament a la humanitat, aquest petit nadó que busca la nostra mirada per a alegrar-nos amb el seu somriure... Si sabéssim aturar-nos en silenci davant d'aquest infant i acollir des del fons del nostres ésser tota la proximitat i la tendresa de Déu, potser entendríem què el cor d'un creient ha d'estar amarat d'alegria diferent aquests dies de Nadal.
Avui Quart Diumenge d'Advent, a les vigílies de Nadal!. Ho dèiem des del primer Diumenge d'aquestes quatre setmanes: Advent és camí. Camí de segles cap a la descoberta de l'amor de Déu. Camí dels deixebles de Jesús en el seguiment del Mestre. El nostre camí cap el Misteri de Nadal!. Avui ens es presentada la gran model de ser deixeble que camina Maria, la Mare de Jesús. Des de la seva pregona humilitat veu com el Senyor fa en ella meravelles, i no sols el deixa fer "Sóc l'esclava del Senyor; que es compleixin en mi les teves paraules", sinó què adherint-se del tot a la Paraula d Déu, avança pel camí de a fe que la portarà a expressar-la per la caritat. Així-"alçant-se se n'anà decididament" a oferir ajuda, i a compartir felicitat amb la seva cosina Elisabet, tot desafiant els riscos i dificultats-pujant de la terra baixa cap a la muntanya.. En la darrera etapa del camí d'Advent, fem via amb Maria cap al Misteri de Nadal. Ell ens farà descobrir a Jesús, que és l'autèntic i definitiu Camí, la Veritat, i la Vida. La nostra total i definitiva realització humana segons el designi de Déu. El Salvador del món. Així culminem el temps del nostre Advent. Cal obrir el cor a la presència renovadora de Déu que ens porta a la vida: "que augmenti en nosaltres la fidelitat al vostre servei", essent com Maria portadors de l'experiència de la fe i de l'amor de Déu.
Avui, Tercer Diumenge d'Advent és una invitació a la joia,!. I el que invita és Déu. Textos d'alegria que robem tot al llarg de l'Antic Testament. Perquè el Déu de l'Antic Testament no és únicament, ni de bon tros, el Déu dels llamps i trons, un Déu justicier o el de la religió del terror. Abans que cap altra cosa, Jahvé es revela com el Déu que salva. Com tampoc la seva actuació no és mai una actuació a distancia. Ell es fa present en la història del poble d'Israel. Perquè és així els profetes parlen amb belles paraules, plenes de ressons messiànics al poble:" No tinguis por, Sió, no deixis caure les mans; el Senyor és el teu Déu, el tens a dintre, com a Salvador poderós" Es el que deia al darrer i més important dels profetes, Joan Baptista que l'evangelista Sant Lluc ens els presenta en el fragment evangèlic d'aquest diumenge, que demana a la gent que acudeix a ell "fruits dignes de conversió: Qui tingui dos vestits que en doni a qui no en té. i també menjar" Perquè és una de les característiques essencials dels humans. I es que des de la bonda i de l'honestedat, tothom pot arribar a Déu. Joan es presentat com el precursor dels temps nous de Jesucrist, el vertader innovador-redemptor- de la humanitat. Avui, a nosaltres, ens invita a viure intensament l'espera del qui ha de venir i ja ve. Una invitació a esguardar per la fe el Messies Salvador. "Joan anunciava al poble la Bona Nova" I tot amb una alegria plena.!II DIUMENGE D'ADVENT 2018 --- 9 de Desembre de 2018
El camí de l'Advent. Som a l'encontre del qui ve a nosaltres. Amb el tot el realisme de la nostra vida plena de contradiccions, entrebancs, crispacions...Però també amb esforç humil i unit al dels altres per tirar endavant. Sempre més enllà, sempre més endavant. Sempre més, sense deixar mai el pas. Avui a l'evangeli trobem Joan Baptista. Porta la Paraula de Déu, el seu designi. Ho predica duent a terme el baptisme de conversió que perdona els pecats... Joan, fill de Zacaries, rebé la Paraula de Déu en el desert" Paraula de Déu que neix del silenci. "Una veu crida en el desert". El que es tracta es que aquesta veu entri i deixar-li fer espai en el nostre cor Joan Baptista contemplava Déu en el silenci de la naturalesa humana, i se li feia paraula per dins...El seu objectiu era la conversió del poble que governava i malmenat pels poderosos de tot ordre, s'ha ensorrat en el mal, girant l'esquena a Deu i abandonant el seu bé... Per això cal un baptisme de conversió que vol ser un signe expressiu i testimoni extern del canvi intern que s'havia operat en cada persona que acudia a escoltar la veu de Joan en el desert. Perquè tothom es cridat a la Salvació de Déu. obrada per Jesucrist. Les profecies de l'AT han arribat ja al seu compliment. Joan Baptista és alhora el qui clou el temps d'Israel (AT) i obre la gran portalada del temps de Jesucrist. I es a la vegada el qui corre davant per passar el relleu de l'amor de Deu al poble pelegrí per les rutes del dia del Senyor.
I DIUMENGE D'ADVENT 2018 --- 2 de Desembre de 2018
ADVENT és temps de ruta. Davant nostre s'obre el camí de la nostra realització autèntica i completa. El camí que Déu fa venint a nosaltres.. El camí que ens cal fer per a arribar a Ell menats pel seu Esperit. El salm responsorial d'aquest primer diumenge d'Advent ens proposa una pregària d'encaminament: "Feu que conegui, Senyor, les vostres rutes, que aprengui els vostres camins. Encamineu-me en la vostre veritat, instruïu-me, perquè Vós sou el Déu que em salveu" Es la veu feta pregària confiada dels pecadors, que som tots nosaltres, aplegats misericordiament per Jesucrist entorn del seu altar per celebrar la seva salvació. Què podem fer?. Ens cal de totes passades encertar el camí del perdó, avançar confiats per la senda de la conversió: "Alceu el cap ben alt, perquè molt aviat sereu alliberats" El Senyor ve a nosaltres. En començar el temps d’Advent, diguem des de la nostra condició de pecadors: "A Vós elevo la meva ànima, Senyor, Déu meu, en Vós confio, que no quedi confós". Tot un programa, en definitiva d'espiritualitat per al temps d'Advent- l'Advent del Nadal i el de la Vinguda definitiva de Jesús. Mentrestant ens cal seguir Jesús a través de la història, seguir la seva ruta de creu i de resurrecció, fins que el retrobem gloriós i glorificador al final de la ruta, quan tornarà a la fi del temps. Vet aquí el camí de l'espiritualitat de l'Advent que ens fa dir: "Esperem el vostre retorn, Senyor Jesús!".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada