dilluns, 25 d’abril del 2022

Full diumenge 24 d'Abril 2022

Full diumenge 24 d'Abril 2022 

 

Fulls mes d'Abril 2022 

 

Fulls mes de Maig 2022 

Vuit dies més tard, Jesús entrà

 

24 d'Abril de 2022 

SEGON DIUMENGE DE PASQUA

Diu el Senyor: Tomàs, perquè m'has vist has cregut?

Feliços els qui creuran sense haver vist.

Evangeli Jo 20,19-31

Vuit dies més tard, Jesús entrà

 

Il·lustració: Antoni Daufí
JESÚS S'APAREIX ALS DEIXEBLES... En una aparició, l'apòstol Tomàs no hi és...

   Quan Tomàs entra en el relat, ho fa des de la incredulitat i la foscor, No confia en els deixebles que li diuen que "Han vist Al Senyor". Tomàs només està disposat a creure si es compleix una condició:  que pugui tocar Jesús.

    És una fe amb condicions. Tomàs no en té prou amb els testimonis de la comunitat.

    El diumenge següent, Jesús  es torna a aparèixer als deixebles, ara Tomàs hi és present. Jesús sembla que es disposa a satisfer les condicions de Tomàs, però immediatament li exigeix que no sigui incrèdul i que cregui.

Llavors és quan Tomàs, sense tocar Jesús, confessa que és el seu Senyor i el seu Déu. Tomàs ha seguit el mateix itinerari que tots els deixebles: de no creure o d'una fe vacil·lant, a una fe plena i incondicional.

Veure no porta necessàriament a la fe, però la fe porta a veure qui és Jesús.

Nosaltres, igual que la comunitat de Joan, no tenim accés al Jesús  de carn i ossos. Tenim dubtes i pors.

Senyor, ajuda'ns a creure i així et  "veurem".

 Evangeli Jo 20,19-31

Lectura de l'evangeli segons sant Joan
    El vespre d'aquell mateix diumenge, els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus. Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres». 
    Després els ensenyà les mans i el costat. Els deixebles s'alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: «Pau a vosaltres. Com el Pare m'ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres». Llavors alenà damunt d'ells i els digué: «Rebeu l'Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats, però mentre no els perdonareu, quedaran sense perdó».
    Quan vingué Jesús, Tomàs, el Bessó, un dels dotze, no era allà amb els altres. Ells li digueren: «Hem vist el Senyor». Ell els contestà: «Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no li fico el dit dins la ferida dels claus, i la mà dins el costat, no m'ho creuré pas».
    Vuit dies més tard els deixebles eren a casa altra vegada i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres». Després digué a Tomàs: «Porta el dit aquí i mira'm les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat. No siguis tan incrèdul. Sigues creient». Tomàs li respongué: «Senyor meu i Déu meu!». Jesús li diu: «Perquè m'has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist».
    Jesús va fer en presència dels deixebles molts altres miracles que no trobareu escrits en aquest llibre. Els que heu llegit aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, havent cregut, tingueu vida en el seu nom.

 

 


  

dilluns, 18 d’abril del 2022

Full diumenge 17 d'abril 2022

Full diumenge 17 d'abril 2022 

 

Fulls mes de Abril de 2022 

 

Punt Llibre 2022 

 

Punt Llibre Fucimanya 2022 

Havia de ressuscitar d'entre els morts

 17 d'Abril de 2022 

DIUMENGE DE PASQUA

"Els cinquanta dies que van des del diumenge de Resurrecció fins al Diumenge de Pentecosta han de ser celebrats amb alegria i exultació, com si es tractés d'un sol i únic  dia festiu, més encara, com un Gran Diumenge" . Sant Atanasi.-

Crist, el nostre anyell pasqual, ha estat immolat:

celebrem en el Senyor la festa de Pasqua.

Evangeli Jo 20,1-9

Havia de ressuscitar d'entre els morts

         Jesús ha ressuscitat i viurà per sempre més: 

- viurà en la música de l'aigua,

- en el vellut sangonent de les roses,

- en les rialles cristal·lines dels infants,

- en les dolces mirades de les mares,

- en la pau dels pobles,

- en el pas indefallent dels pelegrins,

- en el silenci fervorós dels monestirs,

- en el treballat suor dels obrers,

- en la rebel·lió dels oprimits indefensos,

- en l'amor que té per cognoms la llibertat, la justícia i la fraternitat,

- en els que estimem  Déu  perquè el coneixen...

- en els qui el busquen afanyadament perquè el desitgen...

perquè  el pensament sense poesia i la vida sense infinit són com un paisatge sense cel: hom s'hi ofega.


Evangeli Jo 20,1-9
Lectura de l'evangeli segons sant Joan
 
El diumenge Maria Magdalena se n'anà al sepulcre de matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l'entrada del sepulcre. 
    Ella se'n va corrents a trobar Simó Pere i l'altre deixeble, aquell que Jesús estimava tant, i els diu: «S'han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l'han posat». Llavors Pere, amb l'altre deixeble, sortí cap al sepulcre. Corrien tots dos junts, però l'altre deixeble s'avançà i arribà primer al sepulcre, s'ajupí per mirar dintre i veié aplanat el llençol d'amortallar, però no hi entrà. 
    Darrere d'ell arribà Simó Pere, entrà al sepulcre i veié aplanat el llençol d'amortallar, però el mocador que li havien posat al cap no estava aplanat com el llençol, sinó lligat encara al mateix lloc.
    Llavors entrà també l'altre deixeble que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué. Fins aquell moment encara no havien entès que, segons les Escriptures, Jesús havia de ressuscitar d'entre els morts.

 

dimarts, 12 d’abril del 2022

Full diumenge 10 d'abril 2022

Full diumenge 10 d'abril 2022 - diunmenge de Rams  

 

Fulls mes d'Abril 2022 

DIUMENGE DE RAMS

 

10 d'Abril de 2022

Sisè Diumenge de Quaresma

DIUMENGE DE RAMS

COMMEMORACIÓ DE L'ENTRADA DEL SENYOR

A JERUSALEM

Evangeli Lc 19,28-40  / Evangeli Lc 22,14-23,56


Beneït el qui ve en nom del Senyor

Il·lustració: Antoni Daufi, cmf
 

Avui commemorem l'Entrada de Jesús a Jerusalem. "Es l'entrada messiànica de Jesús a Jerusalem" perquè el seu messianisme no és triomfalista ni de grandeses humanes.

Per tant, aclarir el caràcter humil del Messies Jesús, es pot aclamar la seva reialesa: "Hosanna al Fill de David, Beneït el qui   ve en nom del Senyor: Hosanna dalt del cel; i hom pot "estendre els mantells pel camí" en senyal d'homenatge al rei.

I serà a la mateixa ciutat "Jerusalem" i referint-se a la mateixa persona, Jesús, la multitud avui crida: "Hosanna al Fill de David. Beneït el qui ve en nom del Senyor";  pocs dies després cridarà: "Fora. Fora! Crucifica'l!"

La passió / mort és l'opció que lliurement assumirà. "La vida ningú no me la prenc: soc jo qui la dono lliurament"

Ell és el protagonista que viu lliurament el camí que ha triat, Jesús mor perquè vol, és a dir, perquè ens vol. Jesús pròpiament no és detingut sinó que "s'entrega" i pot parlar de "missió complerta"

A la creu és on Jesús ens dona prova suprema del seu amor.

Adorant-la, no venerem l'instrument amb què els humans rebutgem el nostre Senyor, sinó el lloc on Jesús mostra el seu amor fins a l'extrem a favor nostre.

 

COMMEMORACIÓ DE L'ENTRADA DEL SENYOR A JERUSALEM

    Evangeli Lc 19,28-40
    Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
    En aquell temps, Jesús anava al davant pujant a Jerusalem. 
    Quan era a prop de Betfagé i de Betània, a la muntanya de les Oliveres, envià dos dels seus deixebles amb aquest encàrrec: «Aneu al poble d'aquí al davant i, entrant, hi trobareu un pollí fermat, que ningú no ha muntat mai. Deslligueu-lo i porteu-lo. Si algú us preguntava per què el deslligueu, respondreu que el Senyor l'ha de menester». 
    Els dos que Jesús enviava se n'anaren i ho trobaren tot tal com Jesús els ho havia dit. Mentre deslligaven el pollí, els amos els digueren: «Per què el deslligueu?». Ells respongueren: «El Senyor l'ha de menester». Portaren el pollí a Jesús, el guarniren tirant-li els mantells a sobre i hi feren pujar Jesús.
    A mesura que Jesús avançava estenien els mantells pel camí. Quan s'acostava a la baixada de la muntanya de les Oliveres, tota la multitud dels seus addictes, plena d'alegria, començà de lloar Déu a grans crits per tots els prodigis que havien vist, i deien: «Beneït sigui el rei, el qui ve en nom del Senyor. Pau al cel, i glòria allà dalt».
    Alguns fariseus que anaven amb la multitud li digueren: «Mestre, renya els teus seguidors». Ell respongué: «Us asseguro que si aquests callessin, cridarien les pedres».
 
Vers abans de l'evangeli Fl 2,8-9
Crist es feu per nosaltres obedient
fins a la mort i una mort de creu.
Per això Déu l'ha exalçat
i li ha concedit aquell nom
que està per damunt de tot altre nom.

Evangeli Lc 22,14-23,56
Passió de nostre Senyor Jesucrist segons sant Lluc

Com desitjava menjar amb vosaltres
aquest sopar pasqual abans de la meva passió
C. Arribada l'hora, Jesús es posà a taula, i els apòstols s'hi posaren amb ell. Jesús els digué: + «Com desitjava menjar amb vosaltres aquest sopar pasqual abans de la meva passió! Perquè us asseguro que ja no el menjaré més fins que la Pasqua s'haurà complert en el Regne de Déu». C. Després prengué un calze, pronuncià l'acció de gràcies i digué: + «Preneu això i repartiu-vos-ho, perquè us asseguro que des d'ara ja no beuré més d'aquest fruit de la vinya fins que haurà arribat el Regne de Déu».

Feu això que és el meu memorial
C. Llavors prengué el pa, digué l'acció de gràcies, el partí i els el donà tot dient: + «Això és el meu cos, entregat per vosaltres. Feu això que és el meu memorial». C. I feu igualment amb el calze, havent sopat, tot dient: + «Aquest calze és la nova aliança segellada amb la meva sang, vessada per vosaltres. Però mireu, la mà del qui em traeix és aquí, juntament amb la meva, sobre aquesta taula, perquè el Fill de l'home fa el seu camí, com havia estat decidit per endavant. Però ai de l'home que el traeix».

Jo em comporto entre vosaltres com el qui serveix
C. Ells començaren a discutir quin d'ells seria capaç de fer una cosa com aquesta. Després hi hagué una disputa entre ells sobre quin havia de ser considerat el més important. Jesús els digué: + «Els reis de totes les nacions disposen com a amos dels seus súbdits, i els qui tenen autoritat es donen el títol de "benefactors". Entre vosaltres no ha de ser pas així: el més important d'entre vosaltres s'ha de comportar com si fos el més jove, i el qui mana s'ha de comportar com el criat que serveix. Qui és més important, el qui seu a taula o el criat que el serveix? Oi que ho és el qui seu a taula? Doncs jo em comporto entre vosaltres com el qui serveix. Vosaltres sou els qui heu perseverat amb mi en els moments de prova, i jo us dono la investidura reial que el meu Pare m'ha donat a mi: vosaltres menjareu i beureu a taula amb mi en el meu Regne, i us asseureu en trons per governar les dotze tribus d'Israel.........
 


 

 

 

dissabte, 9 d’abril del 2022

Full diumenge 3 d'abril 2022

Full diumenge 3 d'abril 2022 

 
Fulls mes d'Abril 2022
 

Aquell de vosaltres que no tingui cap pecat, que comenci a tirar pedres

 

3 d'Abril de 2022

Cinquè Diumenge de Quaresma

Reconcilieu-vos amb mi de tot cor, diu el Senyor,

que soc clement i misericordiós.


Evangeli Jo 8,1-11

Il·lustració: Antoni Daufí, cmf
Aquell de vosaltres que no tingui cap pecat,

que comenci a tirar pedres

 

La sentència de Jesús, per a tothom, és ben clara... Contemplem aquesta escena evangèlica en un cas d'adulteri...:-

Tu Jesús que hi dius?. I començant pels acusadors més vells, s'anaren retirant l'un darrere l'altre.. I acaba aquest fragment evangèlic amb les paraules de Jesús:     "Jo tampoc et condemno. Ves-te’n, i d'ara endavant no pequis més"

És trist que succeeixin acusacions així.. El que interessa és recollir la lliçó de l'evangeli de la dona acusada per homes ressentits i envejosos, mentiders i hipòcrites, i a qui Jesús  accepta fraternalment. 

Així es referia Jesús als mestres de la Llei jueva i fariseus (els professionals de la pietat). Aquests es consideraven els vetlladors i zelosos de la moralitat publica, però els fets demostraven que les seves intencions caritatives eren molt diferents..

Heus ací la pregunta insidiosa carregada de malícia per tenir de què acusar a Jesús.

La sentència de Jesús ens la diu ben clares com ens cal actuar, foragitar la  maldat a còpia de fer-nos conscients que hem d'aprendre a estimar el proïsme, de tal manera no sol ens porti a perdonar els greuges, sinó que també ens hem d'alegrar que les coses els vagin bé.