dissabte, 11 de maig del 2024

Full diumenge 12 de Maig 2024

Full diumenge 12 de Maig 

----  Fulls mes de Maig 2024

12 de Maig  de 2024

MEDITACIÓ SOBRE LA PARAULA   


Sereu els meus testimonis fins els límits de la terra...

Per què us esteu mirant el cel?

Contemplant les galàxies vaig quedar fascinat mirant el cel...

   Amb un jove amic, que viu a Saldes amb la seva parella i el seu fill petitó, al peu del Pedraforca, enmig d’un jardí de tulipes que cuida la seva dona, em va convidar a  pujar dalt de casa seva, on hi té un observatori. Vaig poder contemplar, a través dels seus aparells, la immensitat de l’univers, galàxies i més galàxies, infinitat d’estelles, planetes nous i vells... La seva apassionant explicació em feia quedar fascinat de la bellesa de l’univers, era tot inacabable, infinit, meravellós... Vaig renovar la meva fe en el Creador, mentre restava com encantat mirant el cel... Però vaig tornar a casa, carretera avall enmig de boscos, fins a casa que en seure meditava el que havia pogut contemplar... Ara em toca anunciar el Creador i el seu Fill, Jesús, que ha travessat aquest univers i s’ha fet home com nosaltres i ens ha anunciat una Bona Nova...

   Per què esteu mirant el cel? Els diuen dos homes,  vestits de blanc, a la colla dels dotze que, una mica “atònits”, continuaven encantats o fascinats mirant aquest univers celestial, però que ara, era necessari, abandonar aquesta visió i posar-se de peus a terra, a córrer pel nostre planeta, que és un punt insignificant davant la immensitat de la galàxia celestial.

   Ara es tracta de “ser testimonis” d’una experiència única que ells, els dotze, han viscut amb aquest Jesús de Nazaret que ha tornat al Pare. La seva predicació va acompanyada de signes que confirmen el seu anunci: “Aneu per tot el món i anuncieu la bona nova de l'evangeli a tota la creació...”

   Aquesta missió dels dotze, és també la nostra. Avui i sempre, som testimonis d’aquest anunci, sense acovardir-nos i enfortits per l’Esperit que vam rebre en el Baptisme, ens fa sentir la valentia de caminar endavant!      P. Joan

 

5 de Maig de 2024

 Full diumenge 5 de Maig 2024

---- Fulls mes de Maig 2024

--------- Fulls mes d'Abril 2024

5 de Maig  de 2024

MEDITACIÓ SOBRE LA PARAULA


“Ningú no té un amor més gran que el qui dona la vida pels seus amics...”  Jesús a l’evangeli d’avui

“Si pogués jo tenir aquesta malaltia i que la criatura es posés bona...” Una àvia davant el bressol

 

   Un Infant petitó de pocs mesos és l’alegria de casa, els pares el viuen com un gran tresor, és part de la seva vida. Tothom l’amanyaga, la criatura somriu i es deixa fer el que calgui. Se sent estimat i satisfet en les seves necessitats. Un mal dia plora, uns gemecs insistents, el metge li ha receptat els remeis que ha cregut necessaris, però la pobreta criatura continua plorant i gemegant, algun calmant el deixa dormir a estonetes... L’àvia està al peu del bressol, mirant-se el petitó, ara dorm pels efectes del calmant, al cap de pocs moments es desperta i torna a plorar de dolor, la pobra àvia no sap què fer, l’agafa en braços, l’acarona, però el petitó continua gemegant, ella parla el que li diu el cor: “Si pogués agafar la seva malaltia i que la criatura es posés sana! Et dono la meva vida...!” És la reacció de la persona que estimes i que li dol en el cor el dolor de l’altra, donaria la vida per ella. Aquest és el gran amor que Jesús ens proposa avui i que ho deixa com a únic manament pels seus seguidors.

   No hi ha  amor més gran que donar la vida per la persona que estimes... L’exemple és el mateix Jesús, Ell, només per amor envers la humanitat, compleix fins al final la seva missió entre nosaltres. Ens deixa un únic manament: que ens estimem, que no és pas poca cosa.

Enmig d’un món de confrontacions, de poder i de domini, d’acusacions, humiliacions, de corrupcions que sembla el pa de cada dia... Quin ressò tenen les paraules de Jesús? Sembla que anem a la deriva, sense redreçament,  entestats en fer la guerra, a destruir i matar. Però el seu crit d’amor, persistent, ha de ressonar fortament en el cor dels que hi creiem i que no és una utopia, és el camí a la pau, a la concòrdia, a la fraternitat universal. Els creients hem de ser testimonis CREÏBLES d’aquest manament de l’amor, perquè hi lluitem, perquè com l’àvia ens hi juguem la vida.   P. Joan 

 

28 d'Abril de 2024

Full diumenge 28 d'abril 2024

---- Fulls mes d'abril 2024

------- Fulls mes de Maig 2024

 28 d'Abril  de 2024

MEDITACIÓ SOBRE LA PARAULA


“Jo soc el cep veritable i el meu Pare és el vinyater....”   El meu pare no tenia vinya però tenia tomaqueres...

 

   La reflexió que fa Jesús a l’Evangeli d’aquest diumenge és ben entenedora per a tothom que tingui ganes d’entendre-ho. Diumenge passat, Jesús es presenta dient:  Jo sóc el Bon Pastor, i avui ens diu que ell és el Cep veritable. Si diumenge passat érem el seu ramat, els seus seguidors, avui ens diu que si no estem units a Ell no podem donar fruit, com la sarment unida al cep que dóna fruit abundant.

   El meu pare, no tenia vinya, però tenia, en un camp, un lloc reservat per a horta, on hi plantava les mongeteres, les cebes, enciams, carxofes, i totes les verdures pel consum de casa. Era un racó del camp amb un microclima especial que ell cuidava amb molta tendresa. Allí hi tenia també les seves tomaqueres, que les ajudava a pujar, “perxes” amunt, (pals d’avellaners) i com les mimava. Jo jovenet, passava uns dies de vacances a casa, recordo com m’ho explicava. Encara veig aquell seu somriure acaronant un tomàquet gros i vermell que em posava dins el cistell que jo aguantava. Sí, el meu pare no tenia vinya però tenia tomaqueres, que esporgava i cuidava amb molta tendresa, perquè donessin fruit i abundant. A la taula tots en gaudíem d’unes bones amanides.

   A la terra de l’Alt Camp, passejant entre vinyes, plantades de manera geomètrica, feia goig de veure aquelles fileres inacabables. La destresa del pagès les cuidava molt gelosament, veies com al seu temps esporgaven els ceps i feien pilots de sarments, que després servien per cremar i coure els calçots; aquelles sarments ja no donarien mai fruit. El cep amb les sarments ben cuidades veies com en penjaven aquells rams de raïm que donava goig de veure. Al temps oportú la verema i temps més tard s’omplien les ampolles de vi que alegren les festes de pobles i famílies. Els ceps i les sarments han donat el seu fruit, perquè algú ha sabut cuidar-los, mimar-los i vetllar en tot moment per un final abundós.

   Nosaltres, comunitat de Seguidors de Jesús, deixem-nos cuidar per aquest Vinyater celestial, el Pare i mantenir-nos units al Fill que així tindrem vida abundant i ho podrem celebrar.      P. Joan Font

 

Full diumenge 21 d'abril 2024

Full diumenge 21 d'abril 2024 

--- Fulls mes d'abril

21 d'Abril  de 2024

MEDITACIÓ SOBRE LA PARAULA


Jo 10, 11 - 18

“El bon pastor dona vida per les seves ovelles”

         Avui, l'Evangeli ens revela la imatge profunda de Jesús com el Bon Pastor. En aquests versos, Jesús parla de la seva relació amb el seu ramat, posant l'accent en la seva voluntat de donar la vida per ells, distingint-se del llogater que fuig al primer senyal de perill.

La imatge del Bon Pastor no és només una metàfora reconfortant; és una veritat profunda que parla de l'essència mateixa de la missió de Jesús a la terra. Com ens recorda eloqüentment el Papa Francesc: "El Senyor és el Bon Pastor que cuida les seves ovelles. Ell està atent a cadascun de nosaltres, i vol que estiguem atents els uns als altres".

De fet, l'amor de Jesús pel seu ramat no té límits. Ell ens coneix pel nom i ens crida a seguir-lo. De la mateixa manera que un pastor condueix les seves ovelles a pastures verdes i aigües tranquil·les, Jesús ens guia pel camí de la justícia i la veritat.

Tanmateix, la veritable profunditat de l'amor de Jesús es revela en la seva voluntat de donar la seva vida per nosaltres. En un món marcat pel pecat i la divisió, la imatge del Bon Pastor ens ofereix esperança i tranquil·litat. Jesús, el Bon Pastor, continua guiant i protegint el seu ramat mitjançant els sagraments i els ensenyaments de la seva Església. Com va dir una vegada el Papa Benet XVI: "A l'Església, Crist el Bon Pastor segueix present, guiant, guiant, protegint i alimentant el seu ramat".

Confiem-nos, doncs, a la cura del Bon Pastor, sabent que mai ens abandonarà. Fem cas de la seva veu i seguim-lo fidelment, confiats en el seu amor i misericòrdia. Que també emulem l'exemple del Bon Pastor estimant-nos i cuidant-nos els uns als altres, especialment els més vulnerables entre nosaltres.

 

Full 14 d'abril 2024

 Full 14 d'abril 2024

--- Fulls mes d'abril 2024

14 d'Abril  de 2024

MEDITACIÓ SOBRE LA PARAULA

Lc 24, 35 - 48

“Vosaltres en sou testimonis”

         Avui reflexionem sobre els testimonis de la Resurrecció de nostre Senyor Jesucrist. Estem convidats a entrar en el profund misteri de l'alegria pasqual. A l'evangeli de Lluc (24,35-48), ens trobem amb els deixebles en el camí d'Emaús, que han viscut el Crist ressuscitat enmig d'ells. Aclaparats per la realitat de la seva resurrecció, tornen corrents a Jerusalem per compartir la bona nova amb els altres deixebles.

Els cors dels deixebles, abans llastats per la desesperació i la confusió, ara s'omplen d'esperança i il·lusió. La seva trobada amb el Senyor ressuscitat encén un foc dins d'ells, un foc que els obliga a donar testimoni de la realitat de la seva resurrecció. Però què vol dir ser testimoni de la Resurrecció?

En primer lloc, significa viure la nostra vida d'una manera que reflecteixi la realitat de la victòria de Crist sobre la mort. Significa permetre que el seu amor ens transformi des de dins, perquè puguem esdevenir fars d'esperança i alegria en un món que tantes vegades se sent fosc i sense esperança. Significa ser instruments de la seva pau i reconciliació, aportant curació i plenitud a aquells que són trencats i oprimits.

Però ser testimoni de la Resurrecció també significa compartir les nostres pròpies trobades amb el Senyor ressuscitat, aquells moments en què hem experimentat la seva presència a les nostres vides d'una manera tangible. Ja sigui mitjançant oracions contestades, moments de gràcia profunda o actes de misericòrdia inesperats, cadascun de nosaltres té una història per explicar: una història de com Crist ha transformat les nostres vides i ens ha portat a la comunió amb Ell.

Recordem sempre les paraules de Jesús als seus deixebles: "Vosaltres sou testimonis d'aquestes coses". Que puguem sortir, doncs, com a testimonis fidels de la realitat de la seva resurrecció, portant esperança i alegria a tots els que ens trobem.

 

dijous, 11 d’abril del 2024

7 d'Abril de 2024

Video setmana Santa 2024 a Sallent

Full diumenge 7 d'Abril 2024

---- Fulls mes d'Abril 2024

------- Fulls mes de Març 2024

7 d'Abril  de 2024

MEDITACIÓ SOBRE LA PARAULA


"La divina misericÒrdia”

«Rebeu l’Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats, però mentre no els perdonareu, quedaran sense perdó.»  (Jn 20,19-31 )

El papa Joan Pau II va declarar: "La misericòrdia és l'atribut més gran de Déu".  L'any jubilar de l'any 2000, el papa Joan Pau II va canonitzar santa Faustina Kowalska, la visionària de la Divina Misericòrdia, i va instituir la festa de la Divina Misericòrdia el diumenge després de Pasqua.

Al cor de cada ànima, hi ha un anhel de misericòrdia. És una crida que ressona pels passadissos de la nostra existència, fent-nos una crida a abraçar l'amor i la compassió sense límits que Déu ens ofereix cada dia.

El Papa Francesc ens recorda que la misericòrdia no és només un concepte abstracte sinó una realitat tangible que transforma vides i restaura l'esperança. Subratlla que la misericòrdia de Déu no té límits, s'acosta als trencats, als marginats i als perduts. Com ho va dir el papa Francesc, "la misericòrdia de Déu és com una flama ardent, que busca incansablement escalfar els cors freds de tants homes i dones".

No obstant això, el Papa Francesc també ens recorda que la misericòrdia no vol dir condonar el pecat o fer els ulls grossos davant la injustícia. Més aviat, la veritable misericòrdia ens crida a enfrontar-nos al pecat amb coratge i compassió, a treballar per la reconciliació i la curació, i a lluitar per un món on la justícia i la misericòrdia caminen de la mà.

 

 

31 de Març de 2024

 Full 31 de Març 2024

---- Fulls mes de Març 2024

--------Fulls mes d'Abril 2024

31 de Març de 2024

MEDITACIÓ SOBRE LA PARAULA

"La resurrecció”

La resurrecció és la pedra angular de la fe cristiana, simbolitza l'esperança, la renovació i la vida eterna.

A la història de Pasqua, assistim al triomf definitiu de la llum sobre la foscor, l'amor sobre l'odi i la vida sobre la mort. La resurrecció de Crist no només valida la seva naturalesa divina sinó que també ens ofereix la promesa de salvació i redempció.

Aquest esdeveniment miraculós ens recorda que fins i tot en els nostres moments més foscos, sempre hi ha la possibilitat de renovació i transformació. És un poderós testimoni de la misericòrdia i la gràcia il·limitades de Déu.

Mentre celebrem la Pasqua, reflexionem sobre el missatge d'esperança i renovació que porta la resurrecció. Que ens inspiri a viure amb fe, coratge i compassió, sabent que som estimats sense mesura.

Desitjant-vos a tots una Pasqua beneïda i alegre plena de pau, amor i esperança eterna que prové de la resurrecció del nostre Senyor i Salvador Jesucrist.