14 Juny 2026

 14 Juny 2026     --    Juny 2026

14 de juny de 2026

MEDITANT LA PARAULA

“Pel camí prediqueu, anunciant que el regne de Déu és a prop. Cureu malalts, ressusciteu morts, purifiqueu leprosos, traieu dimonis. Feu-ho gratuïtament”.

      L’evangeli d’avui és l’aplaudiment de Jesús a tantes persones que, sense potser ni pretendre-ho, són signes del regnat de Déu perquè dediquen el seu temps a curar malalts, a atendre els immigrants, a alleujar la pobresa de tanta gent, a acollir marginats, a formar bons ciutadans en la llibertat i la responsabilitat dels fills de Déu.

     Des d’aquí podem aplaudir als de Càritas, a metges i infermeres, a mestres i pedagogs a tantes dones si homes, religioses i capellans... que estan en aquest camí de les benaurances. És Déu que per mitjà de tots ells es fa present en el seu amor a la gent fatigada i desorientada.

      Per això en aquest camí no cal portar res, només els ulls oberts i bondadosos, per copsar la realitat i un gran cor per a respondre a la crida de Jesús a portar a terme el seu regne.

      “Alça la mirada!  Era la consigna durant la visita del papa a casa nostra. Aixecar els ulls i contemplar la Creu de la torre de Jesucrist, que és il·luminada tot temps, per a ser el nord i el punt de referència de tots aquells que guiats per la seva Paraula portem la Bona Nova de la Caritat que són els signes del nostre compromís cristià.

P. Joan.

7 Juny 2026

7 Juny 2026 -- Juny 2026

7 de juny de 2026

MEDITANT LA PARAULA

DONEU-LOS DE MEJAR VOSALTES MATEIXOS

Cau la tarda...

           El dia començava a declinar. I amb el dia, també nosaltres. Cau la tarda, i portem sobre nosaltres el pes dels passos, de les paraules no dites, dels buits de sentit i dels forats al cor.

 Allà on ja no hi ha res –ni allotjament, ni provisions, ni certeses–, Jesús no congela l'esperança. I no acomiada la multitud. En canvi, diu als deixebles: «Doneu-los menjar vosaltres» (Lc 9,13). Aquest és el manament.

L'Eucaristia no es redueix a un ritu: és una manera d'estar a la vida. Amb les mans nues que acullen i parteixen, amb la paraula que consola i guareix, amb el cos que es deixa tocar, que s'ofereix en comunió, que es deixa consumir.

Jesús és el Verb que no només parla. Alimenta el cos, guareix l'ànima, dóna substància a l'Esperit. És veu que es fa carícia, pa que es fa carn, sang que no clama venjança, vida que perdona i reconcilia. És el Déu que s'atura quan t'esfondres. És el Déu que t'aixeca quan caus i et convida a reprendre el camí. És l'amic fidel que roman quan s'acaba el dia.

Ens dóna menjar. El pa partit és un gest profundament humà, escandalosament diví: l'ídol menja; el Déu de Jesús es dóna menjar. I després la benedicció de la poca cosa que tenim és compartir el molt, el do que venç la mort.

P. Joseba cmf

31 Maig 2026

 31 de Maig 2026   --- Maig 2026  -- Juny 2026

31 de maig de 2026

MEDITANT LA PARAULA

FESTA DE LA SANTÍSSIMA TRINITAT

     Només el nom ja fa respecte. El Misteri de la Santíssima Trinitat! Recordem però que un misteri és el secret que Déu ens revela avui. Celebrem doncs avui, la auto-revelació de la família de Déu o de Déu Família.

     Déu a l’Antic Testament és sensible i pròxim: veu i sent l’opressió i gemecs del seu poble i li parla. I sobretot s’implica a fons en el seu procés d’alliberament d’Egipte. Vol entaular relació amb persones pobres i lliures, relació d’un Pare que parla i d’uns fills que es deixin orientar per Ell. No pot veure aquells que celebren, però que no respecten la persona i li priven d’allò que volen ser.

     Aquest Déu únic ens ha creat a imatge i semblança seva: “home i dona els va crear” Per això un camí per conèixer Déu potser el trobarem coneixent-nos a nosaltres mateixos. El pare, la mare i el fill, comparteixen la mateix condició humana, però cadascú ambla seva personalitat pròpia. Semblantment veiem que el Pare i el Fill i l’Esperit Sant comparteixen la mateixa divinitat i cadascuna d’una manera personal i pròpia. A un nivell superior, no cal dir-ho. Nosaltres només som imatge i semblança de Déu. Déu n’hi do!

     El vell Nicodem, no acaba d’entendre tot allò que Jesús li va explicant. El Pare en envia el Fill fet un de nosaltres per ensenyar-nos a ser home si dones com cal. El Fill assumeix la nostra condició humana feble i pecadora per a derrotar en el seu propi terreny el pecat i la mort. Jesús morint i ressuscitant, obre les portes del món a l’Esperit.

     Ens encoratja a caminar endavant, però no ens deixa sols, ell és l’EMMANUEL. El Déu amb nosaltres

24 de Maig 2026

 24 de Maig 2026     

    --- Maig 2026

24 de maig de 2026

MEDITANT LA PARAULA

ELS DONS DE

L’ESPERIT

           A la porta de l’entrada del Temple del P. Claret a Sallent l’arquitecte Xavier Grau,  va idear una colla de simbolismes que fan referència als dons que posseïa el P. Claret.

           Destaca el bàcul de Bisbe, el Cor de Maria, la  llavor sembrada, el pa de  l’Eucaristia, però m’agrada remarcar un detall, com la part baixa en forma de mig cercle format per colors vermells amb diversos matisos. Jo hi veig els dons de l’Esperit, que no solament Claret en gaudia, sinó que tots els batejats en som posseïdors.

Si tota la porta és una expressió d’art del Xavier Grau, ho son també la vidriera que il·lumina l’escala que puja al cor, la vidriera que il·lumina al fons de l’Església, la vidriera sobre el cor i les dotze bigues que sostenen el sostre de l’església.

Tot plegat és la llum que a traves dels vitralls il·lumina el nostre temple sallentí.

Quan al matí el sol deixa anar els seu raig de llum, amb la seva intensitat habitual, els vitralls la filtren dins la nau, que agafa diverses tonalitats per la varietat de colors. Estar-se allí una estoneta i deixar-se omplir d’aquella llum és una experiència molt pentecostal.

Els dons de l’Esperit, que tots hem rebut, agafen fesomia pròpia en cada un de nosaltres i desvetlla en el nostre cor tot allò que hem rebut, només ens cal que aquests dons rebuts, aquests carismes que són dins nostre, els posem a la pràctica: sia a través de la caritat, sia a través del consell, sia a través del servei, sia a favor de la pau, de la fraternitat i més fortament de l’amor.

Que aquesta Pentecosta sia per tots nosaltres un renaixement en la fe i en la vida cristiana.

                                                                        P. Joan cmf

 

17 maig 2026

17 maig 2026    ---    Maig   ---   ANY 2026

---   ANYS 2021 - 2026      FULL DIOCESÀ 17 MAIG 2026     ----- full-diocesa

17 de maig de 2026

MEDITANT LA PARAULA

Festa de l’Ascensió

           “Jesús s’enlairà davant d’ells i un núvol se l’endugué i el perderen de vista...”

           Això ho llegim en els Fets del Apòstols...  Ells, narren aquesta experiència com una cosa viscuda intensament, tant és així, que es queden com encantats mirant el cel, fins que uns personatges vestits de blanc els diuen, què fan mirant el cel... ara ja és el moment de tocar de peus a terra,  portar a la pràctica això que heu sentit d’aquest Jesús de Natzaret.

Com ens diu l’Evangeli d’avui en paraules de Jesús: “Aneu a convertir tots els pobles, bategeu-los en nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant i ensenyeu-los a guardar tot el que us he ensenyat”.

Aquesta és la tasca, aquest és el projecte de Jesús que la colla dels dotze, que han conviscut amb ell i ja plens de l’Esperit de la Veritat, es llancin a l’aventura de l’anunci de la Bona Nova.

No ho van tenir fàcil en aquells inicis, però poc a poc amb els signes que els acompanyaven van arribar lluny.

És impensable que aquells homes, porucs i maldestres en el parlar, sense cap “doctorat” ara impulsats per l’Esperit es llançaven a una aventura mai vista.

Hi tant que ho van fer. L’acció de l’Esperit en el cor de cada un d’ells va ser ferma i ja sense por, l’obra de la Bona Nova es va obrir camí fins els temps d’avui. P. Joan

10 de Maig 2026

 10 de Maig 2026  ---  Maig  ----- ANYS 2021 - 2026   

10 de maig de 2026

MEDITANT LA PARAULA

“De la Samaritana a Felip”

     No sé el temps que va passar d’aquell episodi de Jesús assedegat al brocal del pou de Jacob, allí a Samaria, fins a l’anunci que fa Felip.

     El cert és que, entre aquells que la Samaritana (sense nom) va convèncer  — una colla de samaritans que anessin a escoltar Jesús i hi van creure —, ara és Felip qui torna a Samaria i els anuncia que aquell Jesús que ells havien vist i escoltat vora el pou de Jacob, després de ser crucificat i enterrat, és viu: ha ressuscitat.

     Crec que l’alegria entre tots devia ser molt gran en veure com l’acció de l’Esperit anava omplint els cors dels qui escoltaven la Paraula i es deixaven batejar.

     Jesús, en el fragment de l’Evangeli de Joan, encara a redós de l’Últim Sopar, continua fent un parlament de comiat: «No us deixaré orfes», els diu Jesús en veure el rostre dels dotze entristit perquè els diu que se’n va. «El món ja no em veurà, però vosaltres sí que em veureu, perquè jo visc i vosaltres viureu». La promesa de l’Esperit, el Paràclit (el defensor, el consolador, el conseller, el mestre...), farà que cada un dels dotze se senti ple d’energia, de força, de convenciment i d’un impuls de no quedar-se quiet i de portar la Bona Nova.

     El món no pot rebre l’Esperit Sant, que és l’Esperit de la veritat, ja que el seu ADN és la mentida, la corrupció i el mal; no suporta la veritat. Són incompatibles.

     El cristià, en canvi, com que té una relació personal i viva amb l’Esperit Sant, el coneix per connaturalitat, ja que és hoste seu i viu dins d’ell com a casa.

     Això ens fa a tots ser testimonis de Jesús amb el nostre estil de vida.

 

3 maig 2026

3 maig 2026     ---  Maig   ---  Abril   ---   ANY 2026

---   ANYS 2021 - 2026     

3 de maig de 2026

MEDITANT LA PARAULA

“Jo sóc el camí la veritat i la vida”

     “Que els vostres cors s’asserenin, confieu en Déu, confieu en mi”

     “A casa del meu Pare hi ha lloc per a tots i us vaig a preparar estada”

     “Us prendré a casa meva perquè vosaltres visqueu allà on jo estic”

     Jesús, que ha acabat de rentar els peus als seus deixebles, en l’últim sopar, ha descobert la traïció d’un dels seus, ha anunciat que Pere, no faci tant el valent perquè, també farà malt paper...  I enmig de tot plegat els diu que no perdi la calma i la serenor. Confieu!

     Els deixebles no ho entenen i serà Tomàs qui aixeca la veu i pregunta: “No sabem on aneu, com podem saber el camí”?  Tens raó Tomàs, li diu Jesús. Però fixa-t’hi. Ja e coneixes, el camí. Sóc jo mateix. L’he recorregut de cap a cap. He sortit del Pare i he vingut al món. Ara deixo el món i torno al Pare. Durant aquest camí m’heu acompanyat heu fet un bon tros de camí amb mi. Hem passat per Galilea i Judea. Fins a Samaria. Vaig fer uns dies de desert per a programar amb el Pare, amb dejuni en pregària tot el camí a fer. No sempre em vau comprendre, Tomàs. Com tampoc ara m’enteneu prou bé.

     “Tomàs, Jo sóc el camí i a veritat i la vida” Seguiu les meves petjades i proclamarem la veritat de Déu i sobre Déu, que estima tant el món que m’ha enviat a mi. I farem conèixer la veritat sobre l’home i la dona, la importància dels petits, del marginats i que la persona està pel damunt del dissabte. També el valor de l’ovella esgarriada, o de la moneda perduda, el valor dels centimets de la pobre viuda que tira a la bústia del temple. També la força del gra de mostassa, i el grapadet de llevat dins la pasta. I que la importància de l’home no el marquen les medalles ni els títols, sinó el cor.

     La nostra vida de batejats és una ofrena, un regal d’amor, que ens posa al servei dels més febles.

 

26 d'abril de 2026

 26 d'abril de 2026   ---  Abril   ---   ANY 2026

---   ANYS 2021 - 2026

Videomapatge "Lux Slpendens"     https://youtu.be/B_3A88ofntM

26 d'abril de 2026

MEDITANT LA PARAULA

El Bon Pastor
Foto: Jordi Moras (25/04/26)

“Jo he vingut perquè les ovelles tinguin vida , i en tinguin en abundància”

     Però, és Pere que, posant-se les piles, diu a la població reunida: “ aquest Jesús, sense cap dubte, que vosaltres vau crucificar, Déu l’ha constituït  Senyor i Messies”. El poble penedit respon: “què hem de fer”? Els diu Pere: “Convertiu-vos  i que cadascú de vosaltres es faci batejar  en nom de Jesús, el Messies, per obtenir el perdó. Així rebreu el do de l’Esperit Sant”.

     De sobte aquella comunitat primera pren cos amb més de tres-mil que han fet cas de Pere. Esdevé el Ramat que té un únic Pastor: llavors ressona el salm que avui cantem: “El Senyor és el meu pastor no em manca res. Em fa descansar en prats deliciosos, em mena al repòs vora l’aigua, em guia per camins segurs, per l’amor que em té...”

     La cleda on es guarda el ramat és un clos, té una porta, cosa normal, i un porter que vigila. El pastor “homologat” entre sempre per la porta i crida les ovelles pel seu nom i les treu fora a pasturar, ell va al davant i totes les segueixen confiades. Entre pastor i ovelles s’estableix una relació mutu coneixement i comunió. Es tracta d’ovelles i moltons. No pas de borregos.

     Jesús cerca persones capaces de pensar i decidir. I si no les troba passa pel món i es dedica a estructurar les desestructurades. Passa pel món fent el bé i guarint. Ell és el camí, la veritat i la vida. Vetlla per les ovelles de gurus o mestres o il·luminats que sense comptar amb Jesús salten a la cleda per la tàpia i fan mal, molt de mal.

     Crist ens vol lliures, la porta de la cleda és sempre oberta perquè cadascú pugui entrar i sortir com li sembli. “Jo he vingut perquè les ovelles tinguin vida i en tinguin a desdir”.

      

19 d'abril de 2026

 19 d'abril de 2026    -------   ANY 2026

19 d'abril de 2026

MEDITANT LA PARAULA

El camí de retorn a plena nit.

     Sí, els dos deixebles que feien el camí cap Emmaús, fugint de Jerusalem, on hi havien experimentat la pitjor de les experiències, la mort de Jesús el seu gran Amic, el tornen a refer ara en plena nit.

     Què havia passat? La por que sentien i per això marxaven de Jerusalem, s’havia esvaït tot caminant amb un personatge que pel camí a Emmaús se’ls va fer company de ruta. Cleofàs,  que era un dels dos, li recorda què havia passat; Que no ho saps? La mort de Jesús, que s’havia manifestat enmig del poble com un profeta, amb grans miracles... i les autoritats l’han crucificat i mort a la creu i ja fa tres dies que és enterrat.

     El nou company de camí, que no el reconeixien, mentre caminen els comença a explicar el perquè de tot allò, com les Escriptures ja en parlaven... i així caminen uns deu quilòmetres, que donen per parlar molt i poc a poc els aclareix aquella experiència dolorosa.

     Però serà asseguts a taula, tot sopant, que els parteix i reparteix el pa, i és en aquell moment que el reconeixen. Ostres! Sí, és Jesús!

     Ha estat la Paraula i ha estat al partir i repartir el Pa que Jesús és present. I ja s’ha acabat la por de tot i encara que sigui fosc han de comunicar als altres companys que són a Jerusalem que han vist el Senyor Ressuscitat.

     Nosaltres en ple segle XXI també participem d’aquest Pa i de la mateixa Paraula. Tenim a Jesús ben a prop nostre, amb nosaltres, deixem que ens ompli de llum les nostres foscors de por i desconfiança i retornarem a Ell que és Viu.