dilluns, 20 d’abril del 2026

19 d'abril de 2026

 19 d'abril de 2026    -------   ANY 2026

19 d'abril de 2026

MEDITANT LA PARAULA

El camí de retorn a plena nit.

     Sí, els dos deixebles que feien el camí cap Emmaús, fugint de Jerusalem, on hi havien experimentat la pitjor de les experiències, la mort de Jesús el seu gran Amic, el tornen a refer ara en plena nit.

     Què havia passat? La por que sentien i per això marxaven de Jerusalem, s’havia esvaït tot caminant amb un personatge que pel camí a Emmaús se’ls va fer company de ruta. Cleofàs,  que era un dels dos, li recorda què havia passat; Que no ho saps? La mort de Jesús, que s’havia manifestat enmig del poble com un profeta, amb grans miracles... i les autoritats l’han crucificat i mort a la creu i ja fa tres dies que és enterrat.

     El nou company de camí, que no el reconeixien, mentre caminen els comença a explicar el perquè de tot allò, com les Escriptures ja en parlaven... i així caminen uns deu quilòmetres, que donen per parlar molt i poc a poc els aclareix aquella experiència dolorosa.

     Però serà asseguts a taula, tot sopant, que els parteix i reparteix el pa, i és en aquell moment que el reconeixen. Ostres! Sí, és Jesús!

     Ha estat la Paraula i ha estat al partir i repartir el Pa que Jesús és present. I ja s’ha acabat la por de tot i encara que sigui fosc han de comunicar als altres companys que són a Jerusalem que han vist el Senyor Ressuscitat.

     Nosaltres en ple segle XXI també participem d’aquest Pa i de la mateixa Paraula. Tenim a Jesús ben a prop nostre, amb nosaltres, deixem que ens ompli de llum les nostres foscors de por i desconfiança i retornarem a Ell que és Viu.




12 d'abril de 2026

 12 d'abril de 2026

12 d'abril de 2026

MEDITANT LA PARAULA

Cal llegir atentament l’evangeli d’avui, ens adonarem de les riqueses que conté pe a nosaltres la resurrecció de Jesús:

     Gràcies a la resurrecció, Jesús romp les barreres del temps i de l’espai i es por comunicar amb els seus sense que res ni ningú li ho pugui privar. De res no serveixen les portes i finestres tancades i barrades. “Perquè on es troben reunits dos o tres en nom meu, allí al mig d’ells m’hi trobo jo”

     Jesús els comunica la pau, és a dir, salut, justícia, salvació, reconciliació... “Us deixo la pau, us dono la meva pau. La meva manera de donar, no és com el món dóna. Que no s’atabali el vostre cor ni s’acovardeixi”.

     Jesús els mostra les mans i el costat. El Ressuscitat és el mateix que fou crucificat, però ara les seves nafres glorioses són com un memorial de l’amor que ens té.

     “Els deixebles es van omplir d’alegria de veure el Senyor”.  Després del tràngol dels dies de la Passió, comprenen el que Jesús els deia el dijous sant: “Us tornaré a veure, i el vostre cor s’alegrarà; i aquesta alegria vostra, ningú us la podrà prendre”.

     Jesús els confia una missió, la seva mateix amissió: “Com el pare m’ha enviat també jo us envio a vosaltres”. Vosaltres continuareu l’obra que jo he començat...

     L’Esperit Sant és el gran regal de Pasqua, Jesús alena d’amunt d’ells i els diu: “Rebeu l’esperit Sant”  Mireu la missió que jo us confio no és gens fàcil. Però no esteu cols.

     Des del dia de la Pasqua els cristians esdevenim “espirituals”, animats pel mateix Esperit de Jesús i amb la seva mateixa energia salvadora.

     L’escena de Tomàs que no es creu el relat dels seus companys, fins que es troba davant seu el mateix Jesús, llavors cau de genolls i el reconeix. I podem escoltar les paraules del mateix Jesús per  atots nosaltres: Feliços aquells que creuran sense haver vist tot això”.

 


 5 d'abril de 2026     -----   ANY 2026

5 d'abril de 2026

MEDITANT LA PARAULA

Victòria, tu regnaràs,

oh Creu, tu ens salvaràs.

     Ho hem cantat ben sovint durant tota la Quaresma  fins arribar a la Pasqua, en que ja celebrem aquesta victòria del Crist viu i Ressuscitat.

     Avui tenim el testimoniatge de Pere: Ja sabeu què va passar darrerament per tot el país dels jueus?  I Pere, parla de com Jesús va ser condemnat a mort a la creu, però hi afegeix: Déu el ressuscità al tercer dia i s’aparegué a nosaltres que en som testimonis, que hem menjat i hem begut amb Ell.

     Pere, ja ple de l’Esperit Sant no té més por pe anunciar aquesta experiència.

     Pau, ens recorda que nosaltres també hem ressuscitat en Crist i que també apareixerem plens de glòria.

     I serà Maria Magdalena i l’altre Maria, la primera anunciadora de la resurrecció de Jesús, que el troben viu a la matinada del diumenge i els diu: “No tingueu por, anuncieu als meus germans que vagi a galilea que allí em veuran”

     Nosaltres cristians del segle XXI, també ho celebrem i ens omple de joia aquesta festa Pasqual, i ens agermana al voltant de la taula i ens fa sentir testimonis del Crist que ens dirà també: feliços els que creuran sense haver vist.

     Al·leluia! Crist és Viu!

            Ha Ressuscitat alegrem-nos!

 


29 de març de 2026

  29 de març de 2026

29 de març de 2026

MEDITANT LA PARAULA


AVUI DIUMENGE  DE RAMS 

     Comencem avui la Setmana “Major” la Setmana Santa, en la qual culmina el misteri pasqual del Crist. Que sigui en veritat Santa, no solament pel que celebrem, sinó també pel que vivim.

     Les fonts de santedat s’obren totes ven obertes aproximem-nos-hi amb fe i bevem amb devoció i gratitud.

     Comencem amb el Diumenge de Rams. Una seqüència joiosa per a Jesús i pels seus deixebles, i alhora perillosa. És l’entrada triomfal de Crist, Messies, a Jerusalem; i diem triomfal, en contrast amb el que serà la sortida de la ciutat el proper divendres.

     Rams, palmes i palmons, són un humil signe del missatge que Jesús ens deixa.

     El Fill de Déu s’ha fet carn en veritat. Cada cèl·lula del seu cos serà vehicle salvador. El profeta ens parla de la llengua, de l’oïda, de la galta, la barba de seu rostre... Tots serà ofert a Déu en sacrifici per aproximar-se més als homes.

     Escoltarem la Passió, com fem cada any en el dia d’avui, l’entrada amb les palmes volen significar aquet martiri que Jesús està a punt d’assumir i el llorer com a victòria final, amb la resurrecció.

 

22 de març de 2026

 22 de març de 2026

22 de març de 2026

MEDITANT LA PARAULA

La resurrecció de Llàtzer

           Anticipant aquesta realitat victoriosa, se’ns ofereix avui aquesta seqüència de la resurrecció. Exemple d’una mort que commou, una mort que fa plorar els familiars i amics, que fa plorar el mateix Fill de Déu. Però també un exemple de mort vençuda.

           Els armaments que van vèncer aquesta mort són:

L’amormireu com l’estimava...

L’oració: I aixecant els ulls al cel diu: Pare, et dono gràcies, perquè m’escoltes...

La fe: Creus això? Creus que sóc la resurrecció i la vida? ... Sí, Senyor jo ho crec...

Llàtzer tornaria a morir, però ja sabem que després de la mort hi ha una altra realitat.

Altres morts

L’última mort es va anticipant amb retocs, anuncis i senyals.

-Hi ha morts físiques: dolències, limitacions malalties.

-Hi ha morts psicològiques: Tristesa, depressions, desencants, solituds, orfandat, desamor.

-Hi ha morts sociològiques: pobresa, atur, marginació, inadaptació, immigració, explotació, esclavitud, corrupció.

-Hi ha morts culturals: odis, ressentiments, duresa de cor, vicis, dominació de l’altre, conformismes, rutines, falta de fe.

 

15 de març de 2026

 15 de març de 2026          

15 de març de 2026

MEDITANT LA PARAULA

Crist Sol i Llum, es va trobar amb un home apagat, que vivia enmig de les tenebres. El Sol resplendia per la seva veritat, misericòrdia, per la força de la seva paraula i dels signes. 

           L’home vivia en la seva ceguesa natural. No havia vist mai la llum, ni la bellesa, ni el color de l’art. És una pena ser cec davant la creació, les obres d’art, ser cec a casa, davant la muller, el pare, o el fill... davant Jesús.

No és encara el pitjor.

           Els prejudicis. Qui ha pecat ell o els seus pares? No podem pensar que la ceguesa és un càstig. Pensar que les malalties són conseqüència del pecat.  Hem nascut pecadors.

Que difícil vèncer les tenebres, tan arrelades en la nostra cultura i religiositat. Després de 21 segles de la paraula de Jesús, els seus signes i guaricions, continuem pensant gairebé igual. Déu t’ha castigat, Déu et castigarà.

L’orgull i fanatisme religiós. Són els que es creuen lúcids, amb més llum que ningú, que només veuen ombres en els altres i no es deixen curar.

Creuen que ells hi veuen bé, i estan segur sense necessitat d’oculista. Es que creus que nosaltres som cecs? No hi ha pitjor cec que el qui no vol veure-hi.

No hi ha pitjor ceguera que la de la ment i del cor; el fariseisme.

Probablement tots estiguem cecs, ja que “l’essencial és invisible als ulls”; perquè  “només es veu bé amb el cor”.

-No veiem bé a les persones; sempre hi ha quelcom de misteri.

-No veiem bé les coses; porten sempre alguna marca divina.

-No veiem bé les esdeveniments; a través dels quals Déu es fa present i ens parla.

Algunes vegades ens deixem seduir, altres ens rellisquen o ens qüestionen de manera feridora...

On es troba Déu? Per què, per què a mi?