FULL 9 DE JUNY 2024

 FULL 9 DE JUNY 2024

------ Fulls mes de Juny 2024

9 de Juny de 2024

Meditació sobre la Paraula

Mc 3, 20-35

“I si dins d’una família hi ha divisions,

no pot durar”     

           El passatge de l'Evangeli d'avui presenta una poderosa lliçó sobre la importància de la unitat i la naturalesa destructiva de la divisió. Mentre reflexionem sobre aquesta escriptura, obrim el nostre cor per entendre la profunditat de l'ensenyament de Jesús i la seva rellevància a les nostres vides d'avui.

Jesús destaca una veritat fonamental: la divisió condueix a la destrucció. Tant si es tracta d'un regne, d'una llar o d'una comunitat, les lluites i els conflictes interns minven la seva força i estabilitat. El mateix principi s'aplica a les nostres relacions personals, famílies, esglésies i societats. Quan permetem que la divisió arreli, debilitem els mateixos fonaments sobre els quals es construeix la nostra unitat.

La unitat no és només l'absència de conflicte; és la presència d'amor, comprensió i suport mutu. Com a seguidors de Crist, estem cridats a ser agents d'unitat en un món que sovint està marcat per la divisió. Això significa fomentar el perdó, la reconciliació i la compassió en les nostres relacions. Significa veure més enllà de les nostres diferències i reconèixer la imatge de Déu en cada persona.

Com a Cos de Crist, estem cridats a viure aquesta visió. La nostra unitat en Crist transcendeix totes les divisions terrenals, ja siguin socials, econòmiques, racials o polítiques. Ens uneix la nostra fe comuna i la nostra missió d'estimar-nos i servir-nos els uns als altres.

Que ens apropem a Jesús, la font de la nostra unitat, i busquem fer la voluntat de Déu en totes les coses. En fer-ho, ens convertim en veritables germans i germanes en Crist, units en amor i propòsit.

 

Full 2 de Juny 2024

 Full 2 de Juny 2024

---- Fulls mes de Juny 2024

-------- Fulls mes de Maig 2024

2 de Juny de 2024

Meditació sobre la Paraula

Mc 14,12-16. 22-26

“Això és el meu cos. Això és la meva sang”

L'acció ritual de Jesús a l'últim sopar, al qual van precedir menjars amb els pobres famolencs, els pecadors penedits i els deixebles amics, i que van seguir els menjars del Ressuscitat amb els seus, és avui celebrada en comunitat per l'assemblea de creients fins que torni el Senyor. Va ser denominada «fracció del pa» per Lluc, i «sopar del Senyor» per Pau. També es va anomenar i segueix anomenant-se "eucaristia", que significa acció de gràcies i que, en estricte rigor, és la pregària de benedicció i lloança. El terme «missa» equival a «comiat».

L'eucaristia no és una simple commemoració històrica, sinó presència de Crist mort i ressuscitat, sacrifici relacionat amb el de Crist a la creu i re-actualitzat sota el vel dels símbols. La festa del Corpus recorda i celebra aquesta presència real de Crist al sagrament central, que es guarda al sagrari per als malalts i caminants com a viàtic i que es venera a la llum de la celebració del memorial eucarístic.

El Vaticà II va posar en relleu nous aspectes de l'eucaristia com a banquet fraternal, memorial del Senyor i acció de gràcies, sense oblidar els accents antics de sagrament, sacrifici i presència real. Es va proposar que el poble participés «activa, plenament i conscientment», per a això es va disposar que tot es fes en la llengua del poble, amb selecció i abundància de lectures bíbliques, recuperació de les pregàries dels fidels, simplificació de ritus i repartiment de ministeris. Ja no és qüestió d'assistir muts a la missa que diu el capellà, sinó de participar activament en la celebració, el subjecte central de la qual és l'assemblea, certament presidida per un ministre adequat. La celebració ha millorat enormement, sobretot a les comunitats de base.

Com són les eucaristies a què assistim?

Com podríem millorar la celebració eucarística?

 

FULL 26 DE MAIG

 FULL 26 DE MAIG

-----   Fulls mes de Maig 2024

------------ Fulls mes de Juny 2024

26 de Maig de 2024

Meditació sobre la Paraula

Un Déu Pare, proper, tendre, alliberador...

Som fills de Déu...

Un Déu que està amb nosaltres...

 

   Una nena, que contemplava el tapís que presideix el nostre temple de Sallent,  se m’acosta i em pregunta què vol dir Esperit Sant. Li vaig parlar d’amor, com el seus pares l'estimen i ella se sent estimada, així Déu estima i aquesta estimació és l'Esperit Sant. Va accedir amb el cap: “Ah, bé, gràcies”. L’experiència d’amor que podem compartir, és l’experiència humana que més ens apropa a Déu. Moisès, en la lectura d’avui, recorda al seu poble aquest Déu alliberador, els ajuda a fer memòria de les experiències viscudes de llibertat i els diu encara: “reconeix avui que el Senyor és l'únic Déu: ni dalt el cel ni aquí baix a la terra no n’hi ha cap d’altre, recorda-ho sempre en el cor...”  El consell de Moisès és de guardar en el cor aquesta experiència de Déu. La nena que contemplava el tapís de la Trinitat, va marxar satisfeta, altra cosa és que, en el seu cor, hi creixi aquesta experiència d’aquest Déu d’amor. El nostre entorn viu d’esquena a Déu, els ambients que ens envolten no són gens favorables a la visió del Déu Creador, del Fill Redemptor ni de l’Esperit que santifica. Moisès tindria feina avui per a fer comprendre aquest Déu que allibera. Amb tot, la vocació cristiana i missionera em fa córrer i em mou a anunciar aquest Déu que Jesús ens ha fet conèixer com a Pare, com llegim a l’Evangeli d’avui: “Aneu a convertir tots els pobles i bategeu-los en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant, jo seré amb vosaltres fins a la fi el món...”  No estem sols, ens hi acompanya el mateix Jesús que, ens encoratja, ens alimenta amb la Paraula i amb l’Eucaristia, és el nostre company de camí, com aquell dia, amb els deixebles d’Emmaús, Ell camina amb nosaltres. Només ens cal saber contemplar la creació per veure la presència de Déu, sol, pluja, vent, vida en la natura d’un cap a l’altra de la terra... Però també veiem destrucció i mort, la mort d’Abel que es repeteix avui, com ha estat en tota la història humana i ens fa clamar a favor del Déu alliberador, que ens doni força i intel·ligència per saber vèncer els faraons  que avui encara esclavitzen pobles, famílies, nacions... Complir el manament del Senyor, d’anar pels pobles, ens porta a una acció continuada de denúncia i alhora de solidaritat en veure el germà malferit, de veure multituds afamades de llibertat i ens caldrà intensificar l’acció i la pregària: Vingui a nosaltres el vostre Regne, de pau, justícia, amor, fidelitat i perdó. El Senyor em diu: arremanga't i posa’t en marxa.          P.  Joan

 

FULL 19 DE MAIG 2024

FULL 19 DE MAIG 2024 

---- Fulls mes de Maig 2024

19 de Maig  de 2024

Meditació sobre la Paraula

 PENTECOSTA

Tot l’indòmit endolciu;

tot fred encalentiu; regiu el qui s’esgarria... Seqüència de Pentecosta

A Montserrat, hi planava l’Esperit... Vida Creixent i més

I alenà sobre d’ells... Evangeli

 

           L’Esperit, és tant abundant, que per expressar aquesta experiència necessito vàries “campanades”. He volgut començar pel cant de la “SEQÜÈNCIA” que es canta avui i és l’expressió de l’acció de l’Esperit sobre el seu poble. En els detalls de cada dia , podem observar aquest acció, són casualitats? o és que el Senyor, amb el seu Esperit, vetlla i actua al nostre entorn... Atapeït de gent, dins el metro a Barna, una senyora m’adverteix: “vigili que l’estan seguint per prendre-li la cartera” em giro i veig dos homes amb cara de “furtadors”, vaig assegurar la meva bossa, i en sortir del metro li agraeixo i la senyora desapareix, carrer enllà. Abans em cedeixen el lloc per seure, ja em veuen un ancià, i ho vaig agrair. Uns detalls que et fan pensar en el Senyor, present en els cors de les persones...

Dimecres passat, a Montserrat amb Vida Creixent; ple de gent d’arreu del món: em fa pensar amb els Fets que avui llegim: hi havia Parts, Medes, Elamites, de Mesopotàmia, de Capadòcia, de l’Àsia, de Frígia, de Pamfília... del Japó, de Sud-Amèrica, de la part del Llobregat, del Ter i del Segre... I tots contemplàvem les grandeses de Déu, en aquella muntanya santa i fèiem fila per pujar a venerar la Verge i escoltar la Salve... Mentre la colla de Vida Creixent, prop dels set-cents, sèiem a taula compartint el dinar, celebràvem l’Eucaristia, cantàvem les lloances al bon Déu que, en el seu Esperit, és present en les nostres vides...

     “Beneeix el Senyor ànima meva, Déu meu que en sou de gran, la terra és plena de les vostres criatures... Quan envieu el vostre alè, reneix la creació”. Ho resem en el Salm d’avui que ens transporta a l’experiència dels Apòstols arran de la Resurrecció de Jesús: “Pau a vosaltres, llavors alenà damunt d’ells i els digué: Rebeu l’Esperit Sant...”  L’alè del Senyor és el mateix Esperit que ens dóna els seus dons: Saviesa, Fortalesa, Ciència, Pietat, Intel·ligència, Consell, Amor a Déu... i els Apòstols, plens d'aquest Esperit renovador i santificador, es llancen a l’aventura d’anunciar la Bona Nova. Aquest mateix Esperit, el vam rebre tots nosaltres, el dia del Baptisme i Confirmació i ens impulsa a la mateixa missió que és fer conèixer l’Evangeli, ser testimonis de la Bona Nova, ser treballadors del cel nou i la terra nova, vencent qualsevol dificultat i sortir-ne vencedors.

                                                                           P. Joan

 

Full diumenge 12 de Maig 2024

Full diumenge 12 de Maig 

----  Fulls mes de Maig 2024

12 de Maig  de 2024

MEDITACIÓ SOBRE LA PARAULA   

Sereu els meus testimonis fins els límits de la terra...

Per què us esteu mirant el cel?

Contemplant les galàxies vaig quedar fascinat mirant el cel...

   Amb un jove amic, que viu a Saldes amb la seva parella i el seu fill petitó, al peu del Pedraforca, enmig d’un jardí de tulipes que cuida la seva dona, em va convidar a  pujar dalt de casa seva, on hi té un observatori. Vaig poder contemplar, a través dels seus aparells, la immensitat de l’univers, galàxies i més galàxies, infinitat d’estelles, planetes nous i vells... La seva apassionant explicació em feia quedar fascinat de la bellesa de l’univers, era tot inacabable, infinit, meravellós... Vaig renovar la meva fe en el Creador, mentre restava com encantat mirant el cel... Però vaig tornar a casa, carretera avall enmig de boscos, fins a casa que en seure meditava el que havia pogut contemplar... Ara em toca anunciar el Creador i el seu Fill, Jesús, que ha travessat aquest univers i s’ha fet home com nosaltres i ens ha anunciat una Bona Nova...

   Per què esteu mirant el cel? Els diuen dos homes,  vestits de blanc, a la colla dels dotze que, una mica “atònits”, continuaven encantats o fascinats mirant aquest univers celestial, però que ara, era necessari, abandonar aquesta visió i posar-se de peus a terra, a córrer pel nostre planeta, que és un punt insignificant davant la immensitat de la galàxia celestial.

   Ara es tracta de “ser testimonis” d’una experiència única que ells, els dotze, han viscut amb aquest Jesús de Nazaret que ha tornat al Pare. La seva predicació va acompanyada de signes que confirmen el seu anunci: “Aneu per tot el món i anuncieu la bona nova de l'evangeli a tota la creació...”

   Aquesta missió dels dotze, és també la nostra. Avui i sempre, som testimonis d’aquest anunci, sense acovardir-nos i enfortits per l’Esperit que vam rebre en el Baptisme, ens fa sentir la valentia de caminar endavant!      P. Joan

 

5 de Maig de 2024

 Full diumenge 5 de Maig 2024

---- Fulls mes de Maig 2024

--------- Fulls mes d'Abril 2024

5 de Maig  de 2024

MEDITACIÓ SOBRE LA PARAULA

“Ningú no té un amor més gran que el qui dona la vida pels seus amics...”  Jesús a l’evangeli d’avui

“Si pogués jo tenir aquesta malaltia i que la criatura es posés bona...” Una àvia davant el bressol

 

   Un Infant petitó de pocs mesos és l’alegria de casa, els pares el viuen com un gran tresor, és part de la seva vida. Tothom l’amanyaga, la criatura somriu i es deixa fer el que calgui. Se sent estimat i satisfet en les seves necessitats. Un mal dia plora, uns gemecs insistents, el metge li ha receptat els remeis que ha cregut necessaris, però la pobreta criatura continua plorant i gemegant, algun calmant el deixa dormir a estonetes... L’àvia està al peu del bressol, mirant-se el petitó, ara dorm pels efectes del calmant, al cap de pocs moments es desperta i torna a plorar de dolor, la pobra àvia no sap què fer, l’agafa en braços, l’acarona, però el petitó continua gemegant, ella parla el que li diu el cor: “Si pogués agafar la seva malaltia i que la criatura es posés sana! Et dono la meva vida...!” És la reacció de la persona que estimes i que li dol en el cor el dolor de l’altra, donaria la vida per ella. Aquest és el gran amor que Jesús ens proposa avui i que ho deixa com a únic manament pels seus seguidors.

   No hi ha  amor més gran que donar la vida per la persona que estimes... L’exemple és el mateix Jesús, Ell, només per amor envers la humanitat, compleix fins al final la seva missió entre nosaltres. Ens deixa un únic manament: que ens estimem, que no és pas poca cosa.

Enmig d’un món de confrontacions, de poder i de domini, d’acusacions, humiliacions, de corrupcions que sembla el pa de cada dia... Quin ressò tenen les paraules de Jesús? Sembla que anem a la deriva, sense redreçament,  entestats en fer la guerra, a destruir i matar. Però el seu crit d’amor, persistent, ha de ressonar fortament en el cor dels que hi creiem i que no és una utopia, és el camí a la pau, a la concòrdia, a la fraternitat universal. Els creients hem de ser testimonis CREÏBLES d’aquest manament de l’amor, perquè hi lluitem, perquè com l’àvia ens hi juguem la vida.   P. Joan 

 

28 d'Abril de 2024

Full diumenge 28 d'abril 2024

---- Fulls mes d'abril 2024

------- Fulls mes de Maig 2024

 28 d'Abril  de 2024

MEDITACIÓ SOBRE LA PARAULA

“Jo soc el cep veritable i el meu Pare és el vinyater....”   El meu pare no tenia vinya però tenia tomaqueres...

 

   La reflexió que fa Jesús a l’Evangeli d’aquest diumenge és ben entenedora per a tothom que tingui ganes d’entendre-ho. Diumenge passat, Jesús es presenta dient:  Jo sóc el Bon Pastor, i avui ens diu que ell és el Cep veritable. Si diumenge passat érem el seu ramat, els seus seguidors, avui ens diu que si no estem units a Ell no podem donar fruit, com la sarment unida al cep que dóna fruit abundant.

   El meu pare, no tenia vinya, però tenia, en un camp, un lloc reservat per a horta, on hi plantava les mongeteres, les cebes, enciams, carxofes, i totes les verdures pel consum de casa. Era un racó del camp amb un microclima especial que ell cuidava amb molta tendresa. Allí hi tenia també les seves tomaqueres, que les ajudava a pujar, “perxes” amunt, (pals d’avellaners) i com les mimava. Jo jovenet, passava uns dies de vacances a casa, recordo com m’ho explicava. Encara veig aquell seu somriure acaronant un tomàquet gros i vermell que em posava dins el cistell que jo aguantava. Sí, el meu pare no tenia vinya però tenia tomaqueres, que esporgava i cuidava amb molta tendresa, perquè donessin fruit i abundant. A la taula tots en gaudíem d’unes bones amanides.

   A la terra de l’Alt Camp, passejant entre vinyes, plantades de manera geomètrica, feia goig de veure aquelles fileres inacabables. La destresa del pagès les cuidava molt gelosament, veies com al seu temps esporgaven els ceps i feien pilots de sarments, que després servien per cremar i coure els calçots; aquelles sarments ja no donarien mai fruit. El cep amb les sarments ben cuidades veies com en penjaven aquells rams de raïm que donava goig de veure. Al temps oportú la verema i temps més tard s’omplien les ampolles de vi que alegren les festes de pobles i famílies. Els ceps i les sarments han donat el seu fruit, perquè algú ha sabut cuidar-los, mimar-los i vetllar en tot moment per un final abundós.

   Nosaltres, comunitat de Seguidors de Jesús, deixem-nos cuidar per aquest Vinyater celestial, el Pare i mantenir-nos units al Fill que així tindrem vida abundant i ho podrem celebrar.      P. Joan Font