17 maig 2026

17 maig 2026    ---    Maig   ---   ANY 2026

---   ANYS 2021 - 2026      FULL DIOCESÀ 17 MAIG 2026     ----- full-diocesa

17 de maig de 2026

MEDITANT LA PARAULA

Festa de l’Ascensió

           “Jesús s’enlairà davant d’ells i un núvol se l’endugué i el perderen de vista...”

           Això ho llegim en els Fets del Apòstols...  Ells, narren aquesta experiència com una cosa viscuda intensament, tant és així, que es queden com encantats mirant el cel, fins que uns personatges vestits de blanc els diuen, què fan mirant el cel... ara ja és el moment de tocar de peus a terra,  portar a la pràctica això que heu sentit d’aquest Jesús de Natzaret.

Com ens diu l’Evangeli d’avui en paraules de Jesús: “Aneu a convertir tots els pobles, bategeu-los en nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant i ensenyeu-los a guardar tot el que us he ensenyat”.

Aquesta és la tasca, aquest és el projecte de Jesús que la colla dels dotze, que han conviscut amb ell i ja plens de l’Esperit de la Veritat, es llancin a l’aventura de l’anunci de la Bona Nova.

No ho van tenir fàcil en aquells inicis, però poc a poc amb els signes que els acompanyaven van arribar lluny.

És impensable que aquells homes, porucs i maldestres en el parlar, sense cap “doctorat” ara impulsats per l’Esperit es llançaven a una aventura mai vista.

Hi tant que ho van fer. L’acció de l’Esperit en el cor de cada un d’ells va ser ferma i ja sense por, l’obra de la Bona Nova es va obrir camí fins els temps d’avui. P. Joan

10 de Maig 2026

 10 de Maig 2026  ---  Maig  ----- ANYS 2021 - 2026   

10 de maig de 2026

MEDITANT LA PARAULA

“De la Samaritana a Felip”

     No sé el temps que va passar d’aquell episodi de Jesús assedegat al brocal del pou de Jacob, allí a Samaria, fins a l’anunci que fa Felip.

     El cert és que, entre aquells que la Samaritana (sense nom) va convèncer  — una colla de samaritans que anessin a escoltar Jesús i hi van creure —, ara és Felip qui torna a Samaria i els anuncia que aquell Jesús que ells havien vist i escoltat vora el pou de Jacob, després de ser crucificat i enterrat, és viu: ha ressuscitat.

     Crec que l’alegria entre tots devia ser molt gran en veure com l’acció de l’Esperit anava omplint els cors dels qui escoltaven la Paraula i es deixaven batejar.

     Jesús, en el fragment de l’Evangeli de Joan, encara a redós de l’Últim Sopar, continua fent un parlament de comiat: «No us deixaré orfes», els diu Jesús en veure el rostre dels dotze entristit perquè els diu que se’n va. «El món ja no em veurà, però vosaltres sí que em veureu, perquè jo visc i vosaltres viureu». La promesa de l’Esperit, el Paràclit (el defensor, el consolador, el conseller, el mestre...), farà que cada un dels dotze se senti ple d’energia, de força, de convenciment i d’un impuls de no quedar-se quiet i de portar la Bona Nova.

     El món no pot rebre l’Esperit Sant, que és l’Esperit de la veritat, ja que el seu ADN és la mentida, la corrupció i el mal; no suporta la veritat. Són incompatibles.

     El cristià, en canvi, com que té una relació personal i viva amb l’Esperit Sant, el coneix per connaturalitat, ja que és hoste seu i viu dins d’ell com a casa.

     Això ens fa a tots ser testimonis de Jesús amb el nostre estil de vida.

 

3 maig 2026

3 maig 2026     ---  Maig   ---  Abril   ---   ANY 2026

---   ANYS 2021 - 2026     

3 de maig de 2026

MEDITANT LA PARAULA

“Jo sóc el camí la veritat i la vida”

     “Que els vostres cors s’asserenin, confieu en Déu, confieu en mi”

     “A casa del meu Pare hi ha lloc per a tots i us vaig a preparar estada”

     “Us prendré a casa meva perquè vosaltres visqueu allà on jo estic”

     Jesús, que ha acabat de rentar els peus als seus deixebles, en l’últim sopar, ha descobert la traïció d’un dels seus, ha anunciat que Pere, no faci tant el valent perquè, també farà malt paper...  I enmig de tot plegat els diu que no perdi la calma i la serenor. Confieu!

     Els deixebles no ho entenen i serà Tomàs qui aixeca la veu i pregunta: “No sabem on aneu, com podem saber el camí”?  Tens raó Tomàs, li diu Jesús. Però fixa-t’hi. Ja e coneixes, el camí. Sóc jo mateix. L’he recorregut de cap a cap. He sortit del Pare i he vingut al món. Ara deixo el món i torno al Pare. Durant aquest camí m’heu acompanyat heu fet un bon tros de camí amb mi. Hem passat per Galilea i Judea. Fins a Samaria. Vaig fer uns dies de desert per a programar amb el Pare, amb dejuni en pregària tot el camí a fer. No sempre em vau comprendre, Tomàs. Com tampoc ara m’enteneu prou bé.

     “Tomàs, Jo sóc el camí i a veritat i la vida” Seguiu les meves petjades i proclamarem la veritat de Déu i sobre Déu, que estima tant el món que m’ha enviat a mi. I farem conèixer la veritat sobre l’home i la dona, la importància dels petits, del marginats i que la persona està pel damunt del dissabte. També el valor de l’ovella esgarriada, o de la moneda perduda, el valor dels centimets de la pobre viuda que tira a la bústia del temple. També la força del gra de mostassa, i el grapadet de llevat dins la pasta. I que la importància de l’home no el marquen les medalles ni els títols, sinó el cor.

     La nostra vida de batejats és una ofrena, un regal d’amor, que ens posa al servei dels més febles.

 

26 d'abril de 2026

 26 d'abril de 2026   ---  Abril   ---   ANY 2026

---   ANYS 2021 - 2026

Videomapatge "Lux Slpendens"     https://youtu.be/B_3A88ofntM

26 d'abril de 2026

MEDITANT LA PARAULA

El Bon Pastor
Foto: Jordi Moras (25/04/26)

“Jo he vingut perquè les ovelles tinguin vida , i en tinguin en abundància”

     Però, és Pere que, posant-se les piles, diu a la població reunida: “ aquest Jesús, sense cap dubte, que vosaltres vau crucificar, Déu l’ha constituït  Senyor i Messies”. El poble penedit respon: “què hem de fer”? Els diu Pere: “Convertiu-vos  i que cadascú de vosaltres es faci batejar  en nom de Jesús, el Messies, per obtenir el perdó. Així rebreu el do de l’Esperit Sant”.

     De sobte aquella comunitat primera pren cos amb més de tres-mil que han fet cas de Pere. Esdevé el Ramat que té un únic Pastor: llavors ressona el salm que avui cantem: “El Senyor és el meu pastor no em manca res. Em fa descansar en prats deliciosos, em mena al repòs vora l’aigua, em guia per camins segurs, per l’amor que em té...”

     La cleda on es guarda el ramat és un clos, té una porta, cosa normal, i un porter que vigila. El pastor “homologat” entre sempre per la porta i crida les ovelles pel seu nom i les treu fora a pasturar, ell va al davant i totes les segueixen confiades. Entre pastor i ovelles s’estableix una relació mutu coneixement i comunió. Es tracta d’ovelles i moltons. No pas de borregos.

     Jesús cerca persones capaces de pensar i decidir. I si no les troba passa pel món i es dedica a estructurar les desestructurades. Passa pel món fent el bé i guarint. Ell és el camí, la veritat i la vida. Vetlla per les ovelles de gurus o mestres o il·luminats que sense comptar amb Jesús salten a la cleda per la tàpia i fan mal, molt de mal.

     Crist ens vol lliures, la porta de la cleda és sempre oberta perquè cadascú pugui entrar i sortir com li sembli. “Jo he vingut perquè les ovelles tinguin vida i en tinguin a desdir”.

      

19 d'abril de 2026

 19 d'abril de 2026    -------   ANY 2026

19 d'abril de 2026

MEDITANT LA PARAULA

El camí de retorn a plena nit.

     Sí, els dos deixebles que feien el camí cap Emmaús, fugint de Jerusalem, on hi havien experimentat la pitjor de les experiències, la mort de Jesús el seu gran Amic, el tornen a refer ara en plena nit.

     Què havia passat? La por que sentien i per això marxaven de Jerusalem, s’havia esvaït tot caminant amb un personatge que pel camí a Emmaús se’ls va fer company de ruta. Cleofàs,  que era un dels dos, li recorda què havia passat; Que no ho saps? La mort de Jesús, que s’havia manifestat enmig del poble com un profeta, amb grans miracles... i les autoritats l’han crucificat i mort a la creu i ja fa tres dies que és enterrat.

     El nou company de camí, que no el reconeixien, mentre caminen els comença a explicar el perquè de tot allò, com les Escriptures ja en parlaven... i així caminen uns deu quilòmetres, que donen per parlar molt i poc a poc els aclareix aquella experiència dolorosa.

     Però serà asseguts a taula, tot sopant, que els parteix i reparteix el pa, i és en aquell moment que el reconeixen. Ostres! Sí, és Jesús!

     Ha estat la Paraula i ha estat al partir i repartir el Pa que Jesús és present. I ja s’ha acabat la por de tot i encara que sigui fosc han de comunicar als altres companys que són a Jerusalem que han vist el Senyor Ressuscitat.

     Nosaltres en ple segle XXI també participem d’aquest Pa i de la mateixa Paraula. Tenim a Jesús ben a prop nostre, amb nosaltres, deixem que ens ompli de llum les nostres foscors de por i desconfiança i retornarem a Ell que és Viu.

12 d'abril de 2026

 12 d'abril de 2026

12 d'abril de 2026

MEDITANT LA PARAULA

Cal llegir atentament l’evangeli d’avui, ens adonarem de les riqueses que conté pe a nosaltres la resurrecció de Jesús:

     Gràcies a la resurrecció, Jesús romp les barreres del temps i de l’espai i es por comunicar amb els seus sense que res ni ningú li ho pugui privar. De res no serveixen les portes i finestres tancades i barrades. “Perquè on es troben reunits dos o tres en nom meu, allí al mig d’ells m’hi trobo jo”

     Jesús els comunica la pau, és a dir, salut, justícia, salvació, reconciliació... “Us deixo la pau, us dono la meva pau. La meva manera de donar, no és com el món dóna. Que no s’atabali el vostre cor ni s’acovardeixi”.

     Jesús els mostra les mans i el costat. El Ressuscitat és el mateix que fou crucificat, però ara les seves nafres glorioses són com un memorial de l’amor que ens té.

     “Els deixebles es van omplir d’alegria de veure el Senyor”.  Després del tràngol dels dies de la Passió, comprenen el que Jesús els deia el dijous sant: “Us tornaré a veure, i el vostre cor s’alegrarà; i aquesta alegria vostra, ningú us la podrà prendre”.

     Jesús els confia una missió, la seva mateix amissió: “Com el pare m’ha enviat també jo us envio a vosaltres”. Vosaltres continuareu l’obra que jo he començat...

     L’Esperit Sant és el gran regal de Pasqua, Jesús alena d’amunt d’ells i els diu: “Rebeu l’esperit Sant”  Mireu la missió que jo us confio no és gens fàcil. Però no esteu cols.

     Des del dia de la Pasqua els cristians esdevenim “espirituals”, animats pel mateix Esperit de Jesús i amb la seva mateixa energia salvadora.

     L’escena de Tomàs que no es creu el relat dels seus companys, fins que es troba davant seu el mateix Jesús, llavors cau de genolls i el reconeix. I podem escoltar les paraules del mateix Jesús per  atots nosaltres: Feliços aquells que creuran sense haver vist tot això”.

 

 5 d'abril de 2026     -----   ANY 2026

5 d'abril de 2026

MEDITANT LA PARAULA

Victòria, tu regnaràs,

oh Creu, tu ens salvaràs.

     Ho hem cantat ben sovint durant tota la Quaresma  fins arribar a la Pasqua, en que ja celebrem aquesta victòria del Crist viu i Ressuscitat.

     Avui tenim el testimoniatge de Pere: Ja sabeu què va passar darrerament per tot el país dels jueus?  I Pere, parla de com Jesús va ser condemnat a mort a la creu, però hi afegeix: Déu el ressuscità al tercer dia i s’aparegué a nosaltres que en som testimonis, que hem menjat i hem begut amb Ell.

     Pere, ja ple de l’Esperit Sant no té més por pe anunciar aquesta experiència.

     Pau, ens recorda que nosaltres també hem ressuscitat en Crist i que també apareixerem plens de glòria.

     I serà Maria Magdalena i l’altre Maria, la primera anunciadora de la resurrecció de Jesús, que el troben viu a la matinada del diumenge i els diu: “No tingueu por, anuncieu als meus germans que vagi a galilea que allí em veuran”

     Nosaltres cristians del segle XXI, també ho celebrem i ens omple de joia aquesta festa Pasqual, i ens agermana al voltant de la taula i ens fa sentir testimonis del Crist que ens dirà també: feliços els que creuran sense haver vist.

     Al·leluia! Crist és Viu!

            Ha Ressuscitat alegrem-nos!

 

29 de març de 2026

  29 de març de 2026

29 de març de 2026

MEDITANT LA PARAULA

AVUI DIUMENGE  DE RAMS 

     Comencem avui la Setmana “Major” la Setmana Santa, en la qual culmina el misteri pasqual del Crist. Que sigui en veritat Santa, no solament pel que celebrem, sinó també pel que vivim.

     Les fonts de santedat s’obren totes ven obertes aproximem-nos-hi amb fe i bevem amb devoció i gratitud.

     Comencem amb el Diumenge de Rams. Una seqüència joiosa per a Jesús i pels seus deixebles, i alhora perillosa. És l’entrada triomfal de Crist, Messies, a Jerusalem; i diem triomfal, en contrast amb el que serà la sortida de la ciutat el proper divendres.

     Rams, palmes i palmons, són un humil signe del missatge que Jesús ens deixa.

     El Fill de Déu s’ha fet carn en veritat. Cada cèl·lula del seu cos serà vehicle salvador. El profeta ens parla de la llengua, de l’oïda, de la galta, la barba de seu rostre... Tots serà ofert a Déu en sacrifici per aproximar-se més als homes.

     Escoltarem la Passió, com fem cada any en el dia d’avui, l’entrada amb les palmes volen significar aquet martiri que Jesús està a punt d’assumir i el llorer com a victòria final, amb la resurrecció.