8 de febrer de 2026

 8 de febrer de 2026

8 de febrer de 2026

MEDITANT LA PARAULA

El deixeble de Jesús, que és net de cor i viu apassionat per la justícia, que té fam i set per a ajustar-se plenament al projecte de Déu sobre el nostre món, que és compassiu i s’ocupa dels pobres dels marginats, pot sentir dels llavis de Jesús què és això de ser cristià; Sal i Llum. Tot un programa, tot un repte.

     Diumenge passat escoltàvem aquest programa de Jesús, les Benaurances, quan Jesús proclama feliços  els qui viuen en un món fet una vall de llàgrimes: pobres, oprimits, marginats, sense veu ni vot. Jesús els proclama benaurats, no pas pel fet de patir el que pateixen sinó perquè Déu opta descaradament per alliberar-los d’aquestes situacions humanes.

     No són paraules boniques per maquillar la dura realitat amb l’esperança passiva d’un regnat hipotètic i futur de Déu. Res d’això. Déu compta amb una munió de deixebles de Jesús que es prenen seriosament el compromís de canviar la realitat  de fer el regnat de Déu aquí i ara.

     Amb sentit de la misericòrdia i solidaritat; amb l’obstinació d’una vida honrada i neta; amb el treball de la pau i la reconciliació; amb la fermesa davant la persecució.

     D’aquesta manera Jesús ens diu a cada un de nosaltres que hem de ser SAL i ser LLUM.

     El cristià és aquell que ha de donar bon gust en els seus actes, com la sal dóna bon gust als aliments i ha de ser llum que il·lumina a tost de més a propi els de més lluny, perquè aquesta llum és col·locada en un lloc ben alt, que il·lumini força a través dels bones obres. No cal fer gaire cosa per il·luminar sinó simplement ser llum.

 

1 Febrer 2026

 1 Febrer 2026     --------    ANY 2026

1 de febrer de 2026

MEDITANT LA PARAULA

Sofonies ens diu en la primera lectura;

           “Busqueu el Senyor, tots els humils del país que compliu els seus preceptes; busqueu la bondat, busqueu la humilitat. Potser així el Senyor oferirà la seva ajuda”.

     D’aquesta manera el profeta orienta la condutçcte del poble acabant dient: “podran pasturar i reposar sense que els inquieti ningú”.

     Després a l’Evangeli és Jesús que proclama les BENAURANCES, anunciant d’aquest manera com ha de ser el seu Regne, aquest Regne que ja és present entre nosaltres, no us adoneu?

Les Benaurances és el projecte de vida que hem de portar a terme tots aquells que acceptem i acollim la Paraula de Jesús i que la celebrem cada diumenge.

     Aquest fragment d’evangeli capgira els nostres valors,  ja que tots aquells que ploren i se senten marginats, menyspreats, pobres i humils, són els més estimats de Déu i no sempre el nostre món ho veu d’aquesta manera.

     El nostre Déu, el pare, és el Déu de tots, no és insensible al sofriment humà i pateix allò on pateix l’amor.

     Les benaurances són una crida a convertir-nos, per tal des er més humans, més d’acord amb allò que de veritat ens farà més feliços.  Les Benaurances son sempre noves, cada vegada que les escoltem ressonen de manera diferent i ens conviden a actuar, a moure’ns i fer que el Regne, aquest projecte de Jesús, arribi arreu de la terra.

 

25 gener 2026

 25 gener 2026

25 de gener de 2026

MEDITANT LA PARAULA 

El darrer dia de l’octavari de pregària per la unitat coincideix amb el diumenge de la Paraula i l’inici de la setmana de la bíblia d’enguany. El baptisme, el credo de Nicea i la Sagrada Escriptura són el nexe més important de comunió entre els cristians de totes les confessions. Ens farem més i més semblants a Jesucrist en la mesura que el coneixerem millor. Per adquirir aquest coneixement ens cal estudiar la Revelació i viure d’acord amb ella.

          L’Evangeli, ens parla de la crida dels primers deixebles, allí vora el mar de Galilea, mentre Jesús passava; seran Pere i Andreu, Joan i Jaume, que ho deixen tot i segueixen Jesús i seran testimonis de la seva paraula, dels seus gestos, dels seus signes.

     Avui també celebrem la festa de la Conversió de Sant Pau, que serà uns dels Apòstols més apassionats que hem tingut en la nostra fe cristiana.

     “Convertiu-vos que el Regne de Déu és a prop”. Aquesta és la consigna de Jesús a l’inici del seu ministeri d'anunci de la Bona Nova. Aquesta Bona Nova arriba com una llum tal com cantem en el Salm d’avui: El Senyor m’il·lumina i em salva, qui em pot fer por?

     El Senyor compte amb nosaltres, igual que va comptar amb els primers deixebles pescadors de Galilea...

 

18 Gener 2026

 18 Gener 2026

18 de gener de 2026

MEDITANT LA PARAULA 

           “T’he fet llum dels pobles, perquè la meva salvació arribi d’un cap a l’altre de la terra”

           Aquesta declaració de Isaïes és la que hem anat sentint aquesta dies després de l’Epifania...  i és la que durant tot l’any el Senyor es presenta com llum del món i és Joan el Baptista qui el presenta ja present enmig del poble i l’assenyala com l’Anyell de Déu.

           L’Anyell, destina a ser mort, és la figura de Jesús que carrega sobre ell tot el mal del món i ser sacrificat, com a signe de rescat i de perdó de les nostres culpes.

D’aquesta manera s’il·lumina el cor del creient i amb aquesta llum por recórrer la vida amb fermesa i seguretat i al mateix temps irradiar-la vers els altres.

 

11 de Gener 2026

 11 de Gener 2026

11 de gener de 2026

MEDITANT LA PARAULA

Dos personatges importants

Joan i Jesús Es coneixien? 

“És el meu Fill estimat, en Ell m’he complagut”

           Tant Joan com Jesús, ja tenien 30 anys, Joan en tenia un més, quan es troben al riu Jordà per ser batejat Jesús.  Ens podem preguntar si es coneixien?

           Quan les nostres famílies celebren una festa i aquests dies nadalencs n’hem celebrat una colla, es troben germans, pares i mares, amb els fills cosins uns i altres, es van coneixen i es van creant llaços fraterns, de proximitat de parentesc, i encara que siguin famílies diferents aquetes trobades afavoreixen la coneixença, enforteixen els lligams de fraternitat, de comunió entre les famílies, creix l’estimació i senten cada vegada més forta la pertinença a una família més amplia.

Hem de creure que Jesús i Joan s’havien vist alguna vegada durant aquest trenta anys de vida abans d'aparèixer allí al Jordà? No hi ha res escrit, els evangelis no en parlen, però podem pensar que Elisabet i Zacaries, o Maria i Josep, es trobarien i els fills Joan I Jesús es podien haver conegut en la seva infantesa o en la seva joventut. Si Joan o el mateix Jesús van participar en alguna comunitat dels “essenis” allà al Qumran tocant del mar mort, és fàcil que fos possible per la manera de viure i els valors que creien.

Però Jesús sent que ja ha acabat la seva etapa familiar junt amb la seva mare, que ha arribat el moment del seu treball apostòlic, iniciar l’anunci de la “Bona Nova”. La seva arribada al Jordà tal com ens narra l’evangelista Mateu, no és casual, Jesús seguint el que feia el poble es posa la fila dels pecadors per ser batejat i començar una nova vida purificat. Joan s’hi nega, reconeix en Jesús alguna cosa més que un home més a la fila de jueus que demanen conversió, un cop fet el ritual del bateig és quan hi ha una vegada més la manifestació des de d’alt: Aquest és el meu Fill, el meu estimat en qui m’he complagut”  Déu, el Pare, es complau en el Fill per la seva disponibilitat, per la seva promptitud, per la seva fidelitat que al llarg dels dies Jesús anirà manifestant-ho. L’Esperit que omple Jesús ja ens ho ha remarcat Isaïes en la primera lectura: “Et prenc per la mà et destino a ser aliança del poble llum de les nacions, per tornar al vista als cecs, lla llibertat als presos...    P. Joan

 

4 gener 2026

4 gener 2026          

 4 de gener de 2026

MEDITANT LA PARAULA

Davant la creació quedo admirat i meravellat...

           Un amic, que té un observatori d’astronomia al peu del Pedraforca, em va convidar a contemplar, a través dels seus aparells, la immensitat de l’univers. Ell, que llavors acabava els seus estudis universitaris, gaudia ensenyant-me el cel immens, i m’ho explicava, amb tant d’interès i passió, que amb les seves paraules i el que estava veient jo ho veia encara molt més meravellós.

La litúrgia d’avui ens parla de la Saviesa del Senyor de l’univers, de la creació, com el Creador ha pronunciat una Paraula, Jesús, i tot ha vingut a l’existència. I aquest Creador, m’ha fet sentir viu des d’un principi i mai més no deixaré d’existir, diu a la primera lectura d’avui.

En la immensitat d’aquest univers, de planetes, estels, galàxies que tot és infinit, on no s’acaben les distàncies, com estava veient amb el meu amic, contemplant l’univers, Déu ha pensat en mi, una petita criatura insignificant i m’ha estimat.

Què gran és aquest Déu! I quan tot va arribar a estar al seu lloc, quan la vida ja era possible, quan l’ésser humà es podia bellugar en el nostre planeta terra, quan el sol sortia a l’horitzó i es ponia a l’altra punta del mateix horitzó, quan els rius regaven la terra i florien les plantes i els arbres donaven els seus fruits, quan els mars i els continents estaven al seu lloc, l’home s’hi passejava i vivia estimant, fins que apareix, en el seu cor, l’egoisme i es vol fer amo de tot i comença a destruir i matar... llavors la foscor es va apoderar del seu cor i l’univers s’enfosquí i les tenebres ompliren la terra.

Va ser llavors que la Paraula es va Encarnar i vingué entre nosaltres, ens diu Joan a l’evangeli d’avui: “i plantà el seu habitatge a la terra”, per a portar-nos de nou la llum que només ve de Déu, Pare.  Com diu el nostre poeta: Va ser una nit que va florir l’estrella,i va néixer l’Infant!! Aquesta és la meravella de la Saviesa de Déu que, ens estima tant, que s’ha fet un de nosaltres.  P. Joan

 

Full 120 -- 28 desembre 2026

 Full 120 -- 28 desembre 2026

28 Desembre de 2025

MEDITANT LA PARAULA

DIUMENGE DE LA SAGRADA FAMÍLIA

           La festa d’aquest diumenge últim de l’any, està dedicat a la Sagrada Família de Natzaret, on hi viuran una colla d’anys, Jesús Josep i Maria. Allí Jesús es fa un home, creix al costat de Josep i Maria, envoltat d’altres famílies, del treball de cada dia, d’anar a la sinagoga a participar de la pregària comunitària, de fixar-se com la mare fa el pa, com renta la bugada, com el pare treballa al seu taller d’artesà amb destresa, veu com és sembrada  la llavor als camps i que creix i arriba el temps de la sega, veu passar el ramat de xais i ovelles guiats pel seu pastor i com són guardades al seu corral, sent el crit del leprós que passa cridant “impur”, veu la gent traient aigua del pou, per apagar la seva set... Jesús, el Fill de Maria i cuidat per Josep, no se sent aliè a tot el que viu el seu poble, i s’adona de necessitats urgents que han de canviar la història humana, com els cobradors d’impostos a favor dels romans que ocupen el seu país. Sent els discursos dels sacerdots de la sinagoga buits d’amor i carregats de lleis que s’han de complir... Més endavant en el seu anunci del nou Regne tot això serà motiu d’anunci...

Però avui l’evangeli encara ens presenta Jesús molt petit a la falda de la mare i que ja és perseguit per l’ambició d’Herodes i ha de fugir cap a Egipte, un Nen indefens com molts altres nens que han de sobreviure als atropellaments de les injustícies humanes, i que alguns moren per la pròpia indefensió oprimits per la guerra, la fam i la malaltia en camps de refugiats on hi malviu la seva família... Penso que aquestes famílies també són “sagrades” com és sagrada tota vida humana. Ens val estar atens al que ens diuen les lectures d’avui, la primera ens parla del respecte envers tots el membres de la família, els pares sense importunar els fills i els fills que han de venerar els pares especialment en la seva vellesa, cosa que nos empre sabem fer, per manca de voluntat, d’amor i de perdó, perquè no s’han sabut superar històries passades que han debilitat la relació familiar i serà Pau en la seva carta als de Colosses, que els diu: “tingueu sentiments de compassió, de bondat, d’humilitat, de serenor, de paciència i aprengueu a perdonar-vos mútuament”. La festa d’avui de la Sagrada Família és un impuls a reveure com vivim en cada una de les nostres famílies i que hi hagi pau en totes. P. Joan

 

Full 119 -- 21 desembre

 Full 119 -- 21 desembre

21 Desembre de 2025

MEDITANT LA PARAULA

La visió de Zacaries, el somni de Josep, Isaïes que anuncia l’Emmanuel...

     Poc a poc es va realitzant el somni de Déu, que des de l’inici ja va pensar en aquest moment culminant en la història del poble d’Israel. Després de la desfeta d’Adam i Eva, després que en aquell moment el pecat es fa present en la història, després que la condemna de l’home i la dona fora del paradís, hi ha la promesa: “Una dona t’esclafarà el cap” i la serpent maligne que dominava el món i que encara cueja, es veu d’aquesta manera esclafada per la presencia de l’Emmanuel. El Fill d’una dona, el Fill de Maria que ja és present en les seves entranyes, serà qui portarà la salvació a la humanitat esclafant el cap de tot mal i aconseguint una pau inaudita.

     Aquests dies llegíem l’experiència de Zacaries el pare del Baptista, la revelació de l’Àngel en el moment de l ‘ofrena de l’encens en l’altar sagrat del temple. “Tindràs un fill que anirà davant del Senyor a preparar-li el camí” la incredulitat de Zacaries, enmig de la seva pregària, el dubte si això era possible, el fa quedar mut fins que tot es realitzarà i llavors ve l’esclat de festa pel naixement del petit Joan, que ja gran anunci la immediata arribada del Jesús, com hem sentit aquests dies.

     I avui entre en escena Josep, l’espòs de Maria que somniava amb formar una llar a Natzaret, amb la seva jove esposa, amb el seu taller d’artesà, remenant fusta, claus, guix, cola, paper, fang, argila... El jove Josep pensant en un futur ja present ple de gràcia, bondat content al costat de Maria, aliè a allò que Maria ja vivia calladament i confiadament a les mans del Senyor. El seu somni s’enterboleix, quan veu arribar Maria després de mig any fora de casa, que venia de la casa de la seva cosina Elisabet, on hi va ser per ajudar-la en el naixement de Joan i arribava plena de gràcia de Déu, amb els signes ben visibles de maternitat. Josep es pregunta què haig de fer? Què ha passat aquí? Ella és una noia fidel impossible que m’enganyés... En el seu dubte, en el seus somnis trencats, es posa en mans de Déu i aquets li anuncia què està passant en Maria: “Josep fill de David, no tinguis por de prendre a casa teva Maria com esposa, ha de tenir un fill i li posaràs el nom de Jesús, tot és obra de l’Esperit Sant, Ell salvarà el món dels seus pecats”. El somni de Josep canvia totalment, però confia en el Déu de la vida, que l’ha cridat a formar part d’aquest projecte salvador. Josep diu Sí.      P. Joan

 

Full 118 -- 14 Desembre de 2025

 Full 118 -- 14 Desembre de 2025

14 Desembre de 2025

MEDITANT LA PARAULA

Alegreu-vos...! som convidats a estar contents; el Senyor és a prop.

           Ho veiem prou pels nostres carrers com s’han engalanat, tot esperant la celebració de Nadal. L’ambient que vivim ja és de festa, llums, cants, compres, regals, quelcom nou s’està aproximant i ho detectem tot segui per aquests senyals exteriors que ens envolten. Ofertes pel dinar de Nadal, anuncis de taules plenes, saturades de bons aliments, que ja ens fan salivera al paladar. Sí, alegrem-nos, val la pena de fer festa, però també som convidats a no excloure ningú, som convidats a mirar els aparadors que ens enlluernen, però com a persones de fe, tenim també la invitació a mirar el germà que no mira els aparadors perquè ell té la butxaca buida, i ens fa pensar de posar-nos al seu costat, que també pugui seure a una taula curulla de menjar gustós i amb cava, i amb torrons, però sobretot amb un amor compartit que el farà sentir persona.

El Baptista és a la presó, després de fer la seva tasca d’anunciar l’imminent arribada del Messies i de denunciar mals comportaments especialment al rei Herodes,  aquest l’encadena, tot i sentir admiració per ell,  però la seva parella no el pot suportar... i des de la presó envia alguns dels seus deixebles  a escoltar què fa i què diu Jesús. La resposta de Jesús són els seu signe messiànics i remarca la figura de Joan: “Ell és el missatger que ha anat davant meu a preparar el camí, entre els nascut de dona no n’hi ha cap de més gran que Joan” Un bon elogi de Jesús envers el Baptista, per la missió que va portar a terme, per la vocació profètica que va viure.  Però Jesús hi afegeix: “Tanmateix el més petit en el Regne del cel és més gran que ell”.

Vull pensar que en aquests “més petits” que Jesús remarca, hi tenim cabuda tots els que escoltem,  llegim i caminem seguint la ruta de les Benaurances.  Isaïes comença la lectura d’avui dient: “La terra eixuta i el desert estan de festa i d’alegria l’estepa floreix”. No ens entristim per les males noves que ens poden arribar i que vivim de ben a prop, més aviat alegrem-nos que la celebració del Nadal, ja ben a prop, (10 dies) és el signe de la presència de Déu que ens acompanya tant de prop que ve a viure entre nosaltres.  P. Joan