----- Fulls mes de Maig 2025
------------ Fulls mes d'Abril 2025
Meditació sobre la Paraula
27 d'Abril de 2025
.jpg)
dissabte, 3 de maig del 2025
27 / 04 / 2025
---------- Fulls mes de Maig 2025
Meditació sobre la Paraula
27 d'Abril de 2025
Jn 20, 19-31
“Jesús entrà, es posà al mig i els digué:
Pau a vosaltres.”
Avui, l’evangeli segons sant Joan ens ofereix una rica meditació sobre la fe, la por, i la presència viva del Crist ressuscitat. Ens trobem amb els deixebles amagats darrere de portes tancades, paralitzats per la por. I és en aquest context que Jesús se’ls apareix i els diu: «Pau a vosaltres».
Els deixebles estan tancats “per por dels jueus”. Aquesta por no és només una reacció humana a un perill extern, sinó també una expressió de la seva crisi interior. Però Jesús travessa les seves barreres, tant físiques com espirituals. El teòleg Karl Rahner escrivia que Crist no espera que la fe neixi d’un món segur; Ell entra en la inseguretat, en el dolor, i allà porta la seva pau. És així com Jesús actua: no espera que ens presentem perfectes, sinó que entra a la nostra por per transformar-la.
Tomàs sovint ha estat anomenat “l’incrèdul”, però en realitat representa el desig profund de molts creients: voler veure, tocar, comprendre. No rebutja la fe, sinó que demana una experiència personal. Jesús no el rebutja, sinó que el convida: “Posa el teu dit aquí”. I Tomàs respon amb la confessió més clara de fe de tot l’evangeli: «Senyor meu i Déu meu».
Jesús ens parla també a nosaltres: “Feliços els qui creuran sense haver vist”. És una benaurança que ens inclou, una crida a viure una fe que no es basa en signes espectaculars, sinó en la confiança i l’amor.
Deixem que Crist travessi les nostres portes tancades. Oferim-li les nostres pors i les nostres ferides. I quan el trobem, com Tomàs, no tinguem por de dir amb tot el cor: «Senyor meu i Déu meu». Amén.
20 / 04 / 2025
Meditació sobre la Paraula
20 d'Abril de 2025
Jn 20, 1-9
“Havia de ressuscitar
d’entre els morts.”
En el silenci abans de l’alba,
quan l’esperança jeia adormida,
una dona camina amb l’ànima ferida.
La pedra és fora—el sepulcre buit,
i un plor callat el vent ha dut.
Corre amb por i cor obert,
a dir als altres el que ha descobert.
Ve Pere, i amb ell aquell estimat,
no pel raonament, sinó per l’amor cridat.
Els llençols no en desordre, sinó plegats,
com paraules suaus, silencis sagrats.
El sudari que cobria el rostre diví,
reposava en pau, com flor de matí.
No era robatori, ni engany mortal,
sinó senyals d’un triomf celestial.
Van veure i cregueren, tot i no entendre,
la llum començava a sorprendre.
Car no sabien encara l’escriptura sencera,
però el cor se’ls obrí com una primavera.
S’aixecava el Sol, i més brillant encara,
el Fill ressuscitat trencava la cara.
Quina tomba pot vèncer el Senyor de la llum?
Quina mort pot ofegar l’etern perfum?
La pedra rodola, la foscor es desfà,
i la Vida, gloriosa, ja no se’n va.
Que el nostre cor, com el d’ells, s’alci també,
tot i la boira que el cel ens velé.
Perquè on hi havia plor, silenci i no-res,
hi reneix l’aurora que mai s’apaga més.
13 / 04 / 2025
------ Mes de Abril
Meditació sobre la Paraula
13 d'Abril de 2025
Lc 22,14-23,56
“Passió del nostre Senyor Jesucrist.”
Avui entrem a la Setmana Santa amb el Diumenge de Rams, un dia ple de contrastos. D’una banda, aclamem Jesús amb alegria, cridant “Hosanna!” mentre entra a Jerusalem. De l’altra, escoltem el relat de la seva Passió i mort, amb el silenci, la traïció i el dolor que s’acosten.
A l’Evangeli de Lluc, Jesús es mostra com un Rei, però no com els reis d’aquest món. És un Rei servent, un Rei que no ve per ser servit, sinó per servir i donar la seva vida per salvar els altres. No és un servent per debilitat, sinó per força d’amor. I aquest amor el porta a perdonar fins i tot els seus botxins: “Pare, perdona’ls, perquè no saben el que fan.” Aquest és l’amor que salva. Aquest és el camí del Regne de Déu: no el camí del triomf mundà, sinó el camí de la creu, del lliurament, de la misericòrdia.
També veiem un altre moment únic a l’Evangeli d’avui: el diàleg entre Jesús i el bon lladre. En aquell instant tan fosc, quan tot semblava perdut, Jesús encara obra la salvació: “Avui seràs amb mi al paradís.”
Quina esperança més gran per a tots nosaltres: ningú no és massa lluny per a Déu. Fins i tot en l’últim moment, el cor obert troba misericòrdia.
Aquesta setmana, Jesús ens convida a caminar amb Ell. No només a aclamar-lo amb rams a les mans, sinó a seguir-lo en el camí del servei, del perdó i de la creu. Perquè només així, amb Ell, arribarem també a la llum de la Resurrecció.
Preguem perquè aquesta Setmana Santa no sigui només un record, sinó una experiència viva de fe. Que sapiguem reconèixer en aquest Rei servent el rostre de l’amor vertader.
Hosanna al Rei que serveix i salva! Beneït el qui ve en nom del Senyor!
6 / 04 / 2025
----- Mes de Abril 2025
-------------- Mes de Març 2025
Meditació sobre la Paraula
6 de Març de 2025
Jn 8, 1-11
“Aquell de vosaltres que no tingui cap pecat, que comenci a tirar pedres.”
L’evangeli d’avui ens presenta una de les trobades més colpidores entre Jesús i un pecador: la història de la dona sorpresa en adulteri. Aquest passatge ens revela el cor de la missió de Crist: portar misericòrdia, no condemna, i cridar els pecadors a una vida nova.
Els fariseus i els mestres de la Llei porten davant Jesús una dona sorpresa en pecat. Però la seva intenció no és fer justícia, sinó posar Jesús en un dilema. Si diu que l’han de lapidar, contradiu el seu missatge de misericòrdia; si diu que la deixin anar, sembla que desobeeix la Llei de Moisès.
Jesús diu: "Qui d’entre vosaltres no tingui cap pecat, que tiri la primera pedra." Tots marxen sentint-se com pecadors. Quan la dona es queda sola amb Jesús, Ell li pregunta: "Ningú no t’ha condemnat?" Ella respon: "Ningú, Senyor." Llavors Jesús li diu: "Tampoc jo no et condemno. Vés-te’n, i d’ara endavant no pequis més."
Aquest moment expressa el veritable sentit de la Quaresma. Jesús no justifica el pecat, però tampoc no deixa que defineixi la persona. La seva misericòrdia obre una porta a la conversió i a una vida nova.
Aquest evangeli ens convida a reflexionar:
- Som ràpids a jutjar els altres, mentre ignorem els nostres propis pecats? Jesús ens recorda que abans de condemnar, hem d’examinar el nostre cor.
- Acceptem la misericòrdia de Jesús i ens comprometem a canviar? El perdó autèntic porta a la transformació de la vida.
Quan ens acostem als últims dies de la Quaresma, escoltem avui la veu de Jesús que ens diu: "Tampoc jo no et condemno. Vés-te’n, i no pequis més." Que aquesta paraula ens ompli d’esperança i ens ajudi a viure en la seva gràcia. Amén.
30 / 03 / 2025
---- Mes de Març 2025
------------ Mes de Abril
Meditació sobre la Paraula
30 de Març de 2025
Lc 15, 1-3.11-32
“Aniré a trobar el meu pare i li diré:
Pare, he pecat contra el cel i contra tu.”
Avui l’Evangeli ens presenta una de les paràboles més belles i commovedores de Jesús: la del fill pròdig. És una història de pecat i perdó, de pèrdua i retrobament, però sobretot, és una història d’amor incondicional del Pare.
El papa Francesc ens recorda sovint que Déu és "un Pare que no es cansa d’esperar-nos" i que el seu amor “no es mesura pels nostres mèrits, sinó per la seva infinita misericòrdia” (Evangelii Gaudium, 3). En aquesta línia, el teòleg Jean Vanier ens diu que aquesta paràbola no només ens parla de la relació amb Déu, sinó també de com hem de viure entre nosaltres: "Acollir l’altre en la seva fragilitat i perdonar és la clau per construir comunitats sanes."
El biblista José Antonio Pagola destaca que el pare de la paràbola no és només un símbol de Déu, sinó també un model per a nosaltres. Ens crida a deixar de banda el judici i l’exclusió, a "fer festa" quan un germà es reconcilia amb Déu. Ens interpel·la: "Sabem acollir i celebrar el retorn dels qui s’han equivocat, o tenim un cor tancat com el del fill gran?"
El teòleg Henri Nouwen, en el seu llibre “El retorn del fill pròdig”, diu que en algun moment de la nostra vida ens assemblem als dos fills. A vegades som el fill pròdig que torna, i altres vegades som el germà gran que no entén la gràcia de Déu. Però el veritable repte és convertir-nos en el Pare, capaços de perdonar i estimar sense condicions.
En aquest Diumenge de Laetare, enmig de la Quaresma, l’Església ens convida a l’alegria, perquè tenim un Pare que ens estima sense condicions. No importa el que hàgim fet, ell sempre ens espera. Que aprofitem aquest temps per acostar-nos a la seva misericòrdia i celebrar, com el Pare de la paràbola, el retorn de tot cor cap a ell. Amén.
Full 23 Març 2025
----- Fulls Març 2025
Meditació sobre la Paraula
23 de Març de 2025
.jpg)
Lc 13, 1-9
“Si no us convertiu, tots acabareu malament”
En aquest temps de Quaresma, escoltem la història de Moisès i la bardissa ardent. Déu es revela com el Déu d'Abraham, d'Isaac i de Jacob, i crida Moisès a alliberar el seu poble de l'esclavitud. Aquest relat ens ensenya dues coses fonamentals:
1. Déu veu i escolta el nostre sofriment – Així com Déu va escoltar el clam dels israelites, també escolta les nostres lluites d’avui. No és un Déu llunyà, sinó un Déu proper que camina amb nosaltres.
2. Déu ens crida a una missió – Tot i les seves pors i limitacions, Moisès va ser escollit per ser l’instrument de Déu. Igualment, Déu ens crida a tots nosaltres a ser testimonis del seu amor i a portar als altres cap a la llibertat del pecat.
A l’Evangeli, Jesús respon a una qüestió comuna: per què passen desgràcies? En lloc de buscar culpables, Jesús convida a l’auto examen: “Si no us convertiu, tots acabareu malament” (Lluc 13,3).
La paràbola de la figuera estèril ens mostra:
- La paciència i la misericòrdia de Déu, que ens dona oportunitats per convertir-nos.
- La urgència de la conversió, perquè el temps no és infinit.
- Jesús com el nostre vinyater, que ens ajuda amb la seva gràcia perquè donem fruits d’amor i bones obres.
Aplicació a la nostra vida:
1. La conversió no pot esperar – No podem ajornar el nostre canvi de cor; Déu ens convida a transformar la nostra vida avui.
2. Déu espera fruits en nosaltres – No n’hi ha prou amb dir que som cristians; cal demostrar-ho amb la nostra vida.
3. Crist ens alimenta amb la seva gràcia – A través de la pregària i els sagraments, Jesús ens ajuda a créixer espiritualment.
Full 16 de Març 2025
Meditació sobre la Paraula
16 de Març de 2025
Lc 9, 28b-36
“Mentre Jesús pregava, es trasmudà l’aspecte de la seva cara”
Aquest segon diumenge de Quaresma, l’Evangeli ens presenta la Transfiguració de Jesús. Jesús puja a la muntanya amb Pere, Jaume i Joan i allà revela la seva glòria. Aquest esdeveniment no és només una manifestació de la seva naturalesa divina, sinó també una crida a la nostra pròpia transformació.
La Quaresma és un temps de canvi, una invitació a deixar enrere allò que ens separa de Déu i a acostar-nos més a Ell. Així com Jesús va pujar a la muntanya, també nosaltres hem de pujar la muntanya de la nostra pròpia conversió. Però, com podem viure aquesta transformació?
Mitjançant la Pregària: Jesús es va transfigurar mentre pregava. La pregària no és només parlar amb Déu, sinó estar en la seva presència. Quan passem temps amb Ell en silenci i confiança, Déu ens transforma i ens dóna una mirada nova sobre la vida.
Escoltant la Paraula de Déu: La veu del cel diu: "Aquest és el meu Fill, el meu Elegit; escolteu-lo!" (Lluc 9,35). La transformació arriba quan escoltem Crist i deixem que la seva Paraula inspiri els nostres pensaments, decisions i accions.
Vivint l’Amor i la Misericòrdia: La conversió personal no es pot quedar només en nosaltres; ha de reflectir-se en com tractem els altres. Quan perdonem, servim i estimem sense condicions, deixem que la llum de Crist brilli a través nostre.
Aquesta Quaresma, preguntem-nos: Estic deixant que Crist em transformi? Que, com Pere, Jaume i Joan, pugem la muntanya amb Jesús, contemplem la seva glòria i baixem renovats per ser testimonis del seu amor en el món. Amén.
dimarts, 11 de març del 2025
Full 9 de Març 25
------- Març 25
Meditació sobre la Paraula
9 de Març de 2025
.jpg)
Lc 4, 1-13
“L’esperit conduïa Jesús pel desert on era temptat pel diable”
En aquest primer diumenge de Quaresma, se'ns presenta el passatge de l'evangeli on es narra la temptació de Jesús al desert. Un temps en què Jesús, ple de l'Esperit Sant, entra al desert durant quaranta dies per pregar i dejunar, preparant-se per a la missió que té per davant. El desert, com veiem, es converteix en un lloc de lluita i força, on Jesús afronta les temptacions del dimoni i en surt victoriós.
Aquest passatge de l'evangeli és una invitació profunda per a nosaltres a endinsar-nos en el nostre propi camí quaresmal. La Quaresma és un temps d'experiència personal al desert, un temps on ens enfrontem a les nostres pròpies lluites i temptacions, buscant purificar els nostres cors i acostar-nos més a Déu.
A l'Evangeli, veiem que després del temps de Jesús al desert, Ell va sortir de manera enfortida per l'Esperit Sant i va començar la seva missió pública. De manera similar, el nostre propi camí quaresmal, tot i estar ple de sacrificis i dificultats, està pensat per a preparar-nos per a alguna cosa més gran. Així com Jesús va sortir del desert apoderat per complir la seva missió, també el nostre temps al desert ens prepara per viure més plenament la crida cristiana.
El desert no és un lloc d'abandonament, sinó de transformació. En el nostre dejuni, la nostra pregària i la nostra almoina, entrem al desert amb Jesús. També nosaltres afrontarem temptacions, lluites i moments de sequedat. Però podem trobar consol sabent que el mateix Esperit Sant que va enfortir Jesús al desert està amb nosaltres, guiant-nos i ajudant-nos a superar les proves que trobem. Amén.
Full 2 de Març 25
Meditació sobre la Paraula
2 de Març de 2025
Lc 6, 39 - 45
“La boca parla d’allò que es desborda del seu cor”
En l’Evangeli d’avui, Jesús utilitza una sèrie d’imatges per ensenyar-nos sobre el veritable discipulat, la importància de l’auto examen i la necessitat de tenir un cor pur. Comença preguntant: «Pot un cec guiar un altre cec?» (Lc 6,39). Això ens recorda que, abans de voler corregir els altres, hem de cercar la veritat i la saviesa nosaltres mateixos. Si estem cecs espiritualment, no podem guiar ningú cap a la llum. Quantes vegades jutgem els altres amb duresa mentre ignorem els nostres propis defectes? La vida cristiana autèntica ens crida a ser humils i a examinar-nos abans de voler corregir els altres.
Jesús parla de l’arbre i els seus fruits: «No hi ha cap arbre bo que doni fruit dolent, ni cap arbre dolent que doni fruit bo» (Lc 6,43). L’estat del nostre cor es reflecteix en les nostres paraules i accions. Si omplim el cor de bondat—d’amor, misericòrdia i humilitat—les nostres obres mostraran la gràcia de Déu. Però si el nostre cor està ple d’odi, orgull o enveja, això també es manifestarà en la nostra vida.
Com podem donar bons fruits? Romanent units a Jesús, a través de la pregària, els sagraments i la vivència dels seus ensenyaments. Un veritable deixeble de Crist no només sembla bo per fora, sinó que es transforma des de dins. Que aquest Evangeli ens inspiri a demanar al Senyor un cor pur, capaç de veure-hi clar, estimar sincerament i parlar amb paraules que edifiquin en comptes de destruir. Que les nostres vides donin fruits de bondat i reflecteixin la llum de Déu. Amen.
Full 23 de febrer 25
-------- Febrer 25 -------- Març 25
Meditació sobre la Paraula
23 de Febrer de 2025
Lc 6, 27-38
“sigueu compassius com ho és el vostre Pare”
En l'Evangeli d'avui, Jesús ens presenta una invitació radical a estimar d'una manera que reflecteix el cor de Déu. No només som cridats a estimar aquells que ens estimen, sinó també aquells que són els nostres enemics, els que ens odien, i els que ens fan mal.
Aquesta mena d’amor no és una idealització abstracta; és el fonament mateix de la vida cristiana. Estem cridats a estimar com Déu estima. L’amor de Déu és infinit, incondicional i misericordiós — és un amor que perdona fins i tot els errors més greus. És un amor que no compta els errors, sinó que ofereix compassió. Aquest és l’amor que se’ns convida a imitar.
Sant Tomàs d'Aquino ens ensenya que "Estimar és voler el bé de l'altre." En les seves reflexions sobre la natura de la misericòrdia divina, Santa Faustina Kowalska escriu: "Com més gran és el pecador, més gran dret té a la Meva misericòrdia." Jesús, com veiem en aquest passatge, estén la seva misericòrdia lliurement a tots, independentment de les seves accions.
El Papa Francesc, en la seva exhortació apostòlica Evangeli Gaudium, diu: "La missió de l'Església és ser un testimoni de la misericòrdia de Déu." Tots estem cridats a ser testimonis d'aquesta misericòrdia mitjançant les nostres accions: estimant i perdonant com Déu ho fa. És a través d'aquest amor radical que transformem el món, tal com Crist va transformar el món amb la seva compassió i misericòrdia.
Per acabar, deixem-nos guiar per una última cita de Sant Joan Pau II, que deia: "La misericòrdia és la més gran de totes les virtuts, perquè reflecteix el mateix cor de Déu." Que ens esforcem a viure amb cors plens de misericòrdia, reflectint la compassió de Déu a tots els que trobem. Amen.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)