IMATGES DE LES CONFIRMACIONS 15 de Maig 2022
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
dimarts, 17 de maig de 2022
Que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat.
15 de Maig de 2022
QUART DIUMENGE DE PASQUA
Us dono un manament nou, diu el Senyor:
Il·lustració: A. Daufi, cmf
Que us estimeu els uns als altres tal
com jo us he estimat.
Evangeli Jo 13,31-33a.34-35
L'evangeli d'avui ens ajuda a fer un nou traç o semblança del rostre diví: ens diu que Déu només ens ha imposat un sol manament: Vol que ens estimem. "En això coneixeran que sou cristians".
L'amor és la sola virtut humana. Totes les altres virtuts no en són més que expressions o aspectes concrets... De fet, al capdavall de la nostra vida, al final de la nostra estada en aquest mon, Déu farà servir aquesta paraula "estimar" com a balança per passar-nos comptes..
Amor, amor que tot el demés són paraules!
Pel que fa a la nostra conducta, esforcem-nos a estimar i no deixem que res més ens preocupi o ens obsessioni.
I això val fins i tot, per als qui no comparteixen amb nosaltres la visió cristiana de la vida.
Quedem-nos en aquest sol precepte: ESTIMARAS! Segons com, podria semblar que la moral proposada per l'evangeli cristià- la de l'amor com a ànima de la conducta-és una moral fàcil, còmoda..
No es així de bon tros. La moral cristiana, és severa i exigent per bé que senzilla clara i entenedora., i tot perquè Déu viu en el cor que estima..
dilluns, 9 de maig de 2022
Evangeli Jo 10,27-30 - Jo soc el bon pastor
8 de Maig de 2022
QUART DIUMENGE DE PASQUA
Jo soc el bon pastor, diu el Senyor:
jo reconec les meves ovelles,
i elles em reconeixen a mi.
Evangeli Jo 10,27-30
Jo dono la vida eterna a les meves ovelles
 |
| Il·lustració: Antoni Daufi, cmf |
L'evangeli d'aquest diumenge- quart de Pasqua- continua el mateix tema i n'aporta altres característiques: Una d'elles és que Déu ens coneix tots i cadascun pel nostre nom; que per ell, cada un de nosaltres és únic i irrepetible, i que ens estima tal com sóm, incansablement..
I això és important, perquè ens confirma que Déu no és pas una vaga energia universal, ni el principi fontal de la creació, sinó un ésser personal capaç de relacionar-se amb nosaltres, de donar-se i d'acollir, és a dir, capaç d'estimar..
Com diu la cançó "Pescador d’una altra mar": ens mira als ulls i, somrient, pronuncia el nostre nom..."
Aquesta meravellosa realitat, l'hem de posar de relleu en el nostre ànim, però també l'hem de fer conèixer a tanta gent que en la soledat del seu cor i en les cantonades dels seus fracassos... pot ser escoltada pel Déu vertader que pot i vol fer-ho.
Evangeli Jo 10,27-30
Lectura de l'evangeli segons sant Joan
En aquell temps, digué Jesús: «Les meves ovelles reconeixen la meva veu. També jo les reconec i elles em segueixen.
Jo els dono la vida eterna: no es perdran mai ni me les prendrà ningú de les mans. Allò que el Pare m'ha donat val més que tot, i ningú no ho podrà arrencar de les mans del Pare. Jo i el Pare som u».
dilluns, 2 de maig de 2022
Jesús s'acostà, prengué el pa i els el donava. Igual va fer amb el peix
1 de Maig de 2022
TERCER DIUMENGE DE PASQUA
Crist, el creador de totes les coses, ha ressuscitat
i s'ha compadit del llinatge humà.
Evangeli Jo 21,1-19
Jesús s'acostà, prengué el pa i els el donava.
Igual va fer amb el peix
UN DÉU ENTRANYABLE.. Fèiem avinent diumenge passat que no hem de ser incrèduls sinó creients; que la fe és un sisè sentit imprescindible per viure; i que, com adverteix la llegenda d'alguns rellotges de sol que venen a dir: jo sense sol i tu sense fe no valem res"
Avui, l'evangeli concreta una mica més aquesta consigna. Ens avisa que la nostra fe no ha de projectar-se en un Déu qualsevol sinó en un Déu entranyable, el Déu que a trenc d'alba es manifesta en Jesús a la vora del mar...
Aquella escena bellíssima, en que el deixebles, en tornar de la feina, troben que Jesús els ha preparat un bon foc, torrades i peixos a la brasa, perquè puguin escalfar-se, reposar i alimentar-se...
Una seqüencia corprenedora de la vida de Jesús, aquesta vida de Jesús que, tota ella és revelació de Déu el Pare, que ens explica com és el Déu en el qual creiem.
Perquè Déu no és pas una idea que puguem explicar.. Ni l'origen i la font de totes les coses... sinó un esser personal amb el qual podem relacionar-nos, un ésser personal que podem estimar; Deu vertader, amic infinitament proper; un Déu que xifra la seva alegria a veure'ns feliços; un Déu en Jesús que es presenta sota l'aparença d'un caminant que matineja i fe de cuiner per als seus amics; un Déu que és més amable, que qualsevol de nosaltres, i molt més alegre que tothora fa cara de pasqües...
I és que Déu és l'alegria, per això ha penjat el sol davant la porta de casa seva.!.
Evangeli Jo 21,1-19
Lectura de l'evangeli segons sant Joan
En aquell temps, Jesús encara s'aparegué als deixebles vora el llac de Tiberíades. L'aparició fou així. Es trobaven plegats Simó Pere, Tomàs el Bessó, Natanael, de Canà de Galilea, els fills de Zebedeu i dos deixebles més. Simó Pere els digué: «Me'n vaig a pescar». Els altres li respongueren: «Nosaltres també hi venim». Sortiren tots i pujaren a la barca, però aquella nit no pescaren res.
Quan ja clarejava, Jesús s'aturà vora l'aigua, però els deixebles no el reconegueren. Ell els digué: «Nois, no teniu res per a menjar?». Li contestaren: «No». Els digué: «Tireu la xarxa a la dreta de la barca i pescareu». Ho feren així i ja no la podien treure de tant de peix com hi havia. Llavors aquell deixeble que Jesús estimava diu a Pere: «És el Senyor». Així que Simó Pere sentí aquestes paraules, es posà la roba que s'havia tret i es llançà a l'aigua. Els altres deixebles, que eren només a uns noranta metres de terra, vingueren amb la barca, estirant la xarxa plena de peix.
Quan baixaren a terra veieren un foc, amb peix i pa coent-se sobre les brases. Jesús els diu: «Porteu peixos dels que acabeu de pescar». Simó Pere pujà a la barca i estirà cap a terra la xarxa: hi havia cent cinquanta-tres peixos grossos. Tot i haver-hi tant de peix, la xarxa no s'esquinçà. Jesús els digué: «Veniu a esmorzar». Cap dels deixebles no gosava preguntar-li qui era; ja ho sabien, que era el Senyor. Jesús s'acostà, prengué el pa i els el donava. Igual va fer amb el peix. Era la tercera vegada que Jesús s'apareixia als deixebles després de ressuscitar d'entre els morts.
Després d'esmorzar, Jesús diu a Simó Pere: «Simó, fill de Joan, m'estimes més que aquests?». Ell li contesta: «Sí, Senyor; ja ho sabeu que us estimo». Jesús li diu: «Pastura els meus anyells». Per segona vegada li diu Jesús: «Simó, fill de Joan, m'estimes?». Ell li contesta: «Sí, Senyor, ja ho sabeu que us estimo». Jesús li diu: «Pastura les meves ovelles». Per tercera vegada li diu Jesús: «Simó, fill de Joan, m'estimes?». Pere s'entristí que Jesús li preguntés per tercera vegada si l'estimava, i li contestà: «Senyor, vós ho sabeu tot, ja ho sabeu que us estimo». Li diu Jesús: «Pastura les meves ovelles. T'ho dic amb tota veritat: Quan eres jove, et cenyies tu mateix i anaves on volies, però a les teves velleses, obriràs les mans i un altre et cenyirà per portar-te allà on no vols». Jesús li deia això per indicar com seria la mort amb què Pere havia de donar glòria a Déu. Després d'aquestes paraules, Jesús afegí: «Vine amb mi».
Subscriure's a:
Missatges (Atom)