16 Agost 2026

15-16 Agost 2026 ---  Agost 2026  ----   Juliol 2026      

9 de agost de 2026

MEDITANT LA PARAULA

Dissabte festa de l’Assumpció

Diumenge XX durant l’any

Maria, és la primera «filla de la terra» a tornar plenament a casa; en creuar el llindar de l'esperança, de la glòria amb tot allò que és, com a primícia d'una humanitat redimida. El cel no és buit: està habitat per una dona, vestida de sol, que ha conegut el drac —l'odi, el poder del mal, l'enveja, la gana— i no l'ha devorada. Ha donat a llum la Vida i l'ha confiada al món. L'ha lliurada sense reserves, fins i tot quan el món l'ha traspassada. El Magnificat no és un cant ingenu. En tot cas, és incòmode. És el crit de qui ha vist el món des de baix i no ha perdut la fe. És l'alegria de qui ha estimat, fins al final i ha vist brollar la justícia, fins i tot als Gòlgotes del món. És el cant dels oprimits que encara creuen que Déu no és sord,  que alguna cosa pot canviar. Que la història no està estancada. No és una fugida. És una àncora. Maria ens precedeix com a dona, mare i germana de tota la humanitat. Assumpta al cel, no ens allunya d'aquesta terra, sinó que ens mostra la plenitud. El sentit de la vida no és en un destí fosc. És el nostre feliç destí final, en Déu.

A l’Evangeli d’aquest diumenge, Jesús es troba amb una dona pagana, que no era filla d’Israel, però que,  amb crits i plors, li prega a Jesús insistentment, tant és així que, els apòstols, cansats de sentir-la cridar, al seu costat, li diuen a Jesús que la despatxi d’una vegada, que només fa que empipar... Però el destí de Jesús no era pels pagans, era pels fills d’Israel. Encara que prou va guarir la filla d’un militar romà, i també va parlar amb la samaritana, o va guarir el leprós samarità, que va ser l’únic que li va agrair. Però aquella dona cananea, que no en sabem el nom, continuava plorant i demanant misericòrdia, no pas per ella, per la seva filla posseïda, “Misericòrdia, Senyor, Fill de David”. Amb tot, Jesús li fa com un menyspreu: “no està bé donar el pa dels fills als gossos”. Ella li diu: “també els cadells mengen les engrunes que cauen de la taula dels amos”. Ella s’acontenta amb les engrunes i Jesús, veient la seva fe, l’afavoreix, no solament amb les engrunes, sinó amb tota la vida: “Vés, la teva filla s’ha posat bona” La salvació de la persona és la llei suprema, per damunt d’altres lleis reductives. Cerquem doncs,  per damunt de tot, el bé comú que és gràcia de Déu. P. Joan

 

9 Agost 2026

 9 Agost 2026   ----  Agost 2026  ----   Juliol 2026      

9 de agost de 2026

MEDITANT LA PARAULA

Elies troba Déu en el ventijol i no pas en el terratrèmol o el vent huracanat...

A Pere se li eclipsa la fe i s’enfonsa, Jesús li allarga la mà per salvar-lo...

     El profeta Elies, que fuig de la persecució, agafa un mos de pa i una cantimplora i corre a refugiar-se dins una cova, dalt la muntanya. Mentre prega i demana auxili al Senyor, ha de sortir de la cova per veure i sentir la presència de Déu que l’alliberi del perill. El profeta, a l’entrada de la cova, veu passar un fort vent huracanat que ho trenca tot, però Déu no hi era pas. Poc després, sent la força d’un terratrèmol que partia les roques i un foc que ho destruïa tot, tampoc hi era Déu. El profeta continua esperant la presència de Déu i el troba només, quan sent passar un ventijol suau, és llavors que es cobreix el cap i, genolls en terra, reconeix el Creador, està salvat.

L’Eclipsi de Pere.

     Pere s’enfonsa, el seu cap s’ha eclipsat, s’ha enfosquit, dubte en sentir la força del vent i el moviment de les aigües sota els seus peus. 

     Aquests dies, en que els mitjans ens parlen i anuncien a tort i a dret, l’eclipsi solar d’aquest proper dimecres, ens adverteixen què hem de fer per a veure’l, ho veig també com una experiència d’aquell que tot ho té clar, que li sembla que va segur en tot, que no dubte de res, fins que una contrarietat més gran, o més insignificant,  interromp a la seva vida i s’enfonsa. El seu cap s’ha eclipsat, quelcom s’ha interposat, en la seva vida, que li ha tapat el pensament i no hi veu. Un eclipsi total, una foscor carregada de dubtes.

     Pere, confia en el Senyor, tant que camina segur sobre l’aigua, presumint de l’amor del seu Mestre, però quan es troba sol, caminat damunt les aigües del mar embravit, li agafa por, i aquesta por s’interposa entre ell i la llum del Senyor, queda eclipsat, no hi veu i sent que les aigües del mar se l’empassen. Un eclipsi total. Només li queda el crit de confiança, “Senyor, salva’m”.

De nou la llum torna, s’acaba l’eclipsi  i Pere sent la mà ferma del Senyor que l’agafa i li diu: “Per què dubtaves?”

     I torna el vent suau, el ventijol d’Elies i el mar es calma, pugen a la barca de Pere, tots reconeixen,  en Jesús, el Fill de Déu.  P. Joan

 

2 Agost 2026

2 Agost 2026      Agost 2026  ----   Juliol 2026      

2 de agost de 2026

MEDITANT LA PARAULA

     Isaïes ja ens parla avui dient: “Oh tots els assedegats, veniu a l’aigua veniu els qui no teniu diners, compreu i mengeu, com preu llet i vi sense pagar res.”

     No és una proposta per demà. És per avui, ens invita ara. I no dóna pa només es dóna ell mateix.

Jesús és genial, ell es retira a un lloc despobla, vol estar sol, uns dies de tranquil·litat, ha conegut la mort del Baptista i necessita meditar aquest fet. Herodes el rei criminal l’ha fet desaparèixer de la vista, perquè les seves paraules l’incomodaven.

     Jesús, quan arriba allí on volia fer uns dies de descans, de vacances, es troba amb una multitud que ja l’esperava. Jesús se’n compadeix i comença a trobar-se amb cada un d’ells a guarir ferides a curar malalts... se li passa el temps i es fa tard, el sol ja va a la posta i els seus deixebles li recomanen que aquella gent han de menjar i allotjar-se, on són és un lloc despoblat, que Jesús buscava per estar sol, però el seu cor ple de compassió i misericòrdia no ha descansat i s’ha ofert a continuar la seva tasca.

     Llavors és quan Jesús compleix la profecia d’Isaïes: “doneu-los de menjar vosaltres mateixos”  i reparteixen allò que tenen el seu gest solidari i caritatiu de donar tot allò que els queda, s’ha convertit en aliment per a tota la multitud. No importa si eren vint, cinquanta o cinc-cents, el que importa és saber que del cor del Senyor en surt tota la generositat que brolla gratuïtament saciant la fam i la set del poble.

     El Regnat de Déu és aquest: pau, justícia, benvolença,  solidaritat  per a tots, sense excepció.

Ens podem fer la pregunta que Pau es fa en la carta als cristians de Roma: qui serà capaç d’allunyar-nos de Crist? Els contratemps? La por? Les persecucions? La fa o la nuesa? La mort mateixa? I acaba dient:

De tot això en sortim fàcilment vencedors amb l’ajut d’aquell que ens estima.

     Els signes del Regne són prou visibles avui, enmig de tot els que ens passa en aquest món del segle XXI. Tenim signe ben visible de grups i institucions que treballen a favor de la pau, de la igualtat social, contra racismes i contra guerres destructives. Tornem a casa sabent que som la perla estimada de Déu, i que a través de la nostra generositat fem possible el nou Regne. P. Joan

 

26 Juliol 2026

26 Juliol 2026   ----   Juliol 2026      

26 de juliol de 2026

MEDITANT LA PARAULA

Un tresor al cel,

com la millor de les perles...

     Quan un jove troba la seva parella, després de dies i dies d’intentar-ho, i finalment, els dos es comprometen l’un per l’altre, no s’ho poden pas callar. Almenys aquesta ha estat la meva experiència amb els meus germans i amb nois i noies que m’escrivien cartes, engrescades d’amor i que jo rebia a la selva amazònica.  Havien trobat el seu tresor, allò més preuat que buscaven, finalment ho han trobat i es conjuren a estimar-se. Després d’uns anys, el meu goig era ple, quan tornant de la Missió Amazònica, podia abraçar-me amb ells i abraçar els petitons que preguntaven qui era jo.

     I avui és Jesús que ens ve a parlar d’un tesor preuat, tan preuat que, el Pare del cel, ens l’ha posat al nostre abast, es tracta del seu Regne. El tresor, la perla, és el Regne de Déu! La justícia, la pau, la bondat, l’alegria, la festa, el gaudi en l’Esperit Sant. Això ens ha de fer viure feliços, no siguem un trist cristià. Tenir aquest tresor ens ha d’omplir d’alegria. Al Parenostre resem: Vingui a nosaltres el vostre Regne. Què vol dir això? És el projecte de Déu-Pare que té sobre la terra, sobre cadascú de nosaltres, sobre tot el món. Aquest somni de Déu, quan ens ha posat a la terra, vol que entre tots el fem realitat ara i aquí. Ens ha enviat el seu Fill Jesús i el seu Esperit, perquè sigui possible, el Regne de Déu que no és un lloc, ni una cosa bonica. És Jesús mateix, Ell és la perla fina, el tresor amagat en el cor de cada persona. Fem com Joan el Baptista que assenyala Jesús i diu als seus deixebles: Mireu l’Anyell de Déu... Andreu li diu al seu germà Pere: Hem trobat el Messies. I Felip, el mateix, li diu també a Natanael... Amb Jesús van trobar el sentit de la vida, el seguiren i li dedicaren tota la seva vida.

     I que content es posa el Pare, quan ens veu a tots nosaltres, al voltant de la Taula de l’Eucaristia..!. Som un petit ramat que cantem junts, preguem junts i escoltem junts... Ara ens toca a nosaltres, a qui ho fem saber? No som pas més guapos que ells, anem vestits de diumenge, i el Senyor, compta amb nosaltres i ens demana que siguem bons testimonis. P. Joan

 

19 Juliol 2026

19 Juliol 2026      ----   Juliol 2026      

19 de juliol de 2026

MEDITANT LA PARAULA

“la vostra força és font de justícia...”  (la Saviesa)

Jesús fa conèixer què és el Regne de Déu...

           Tot caminant d’una població a l’altre el Mestre de Natzaret, anuncia el nou Regne, i ho fa amb paràboles perquè sigui fàcil d'entendre per part de la gent. I si diumenge passat Jesús els parla a la multitud des de la barca estant, amb la paràbola del sembrador, avui els anuncia com aquest Regne es va fent gran en el silenci, la paciència, la senzillesa i confiança del Creador que ho ha disposat d’aquest manera, i els posa tres exemples: La bona llavor sembrada que en créixer apareixen també males herbes, el petit i insignificant gra de mostassa que un cop sembrat arriba a fer-se un arbre i finalment els parla del llevat, que barrejat amb la pasta de farina fa créixer tota la pasta i tot fermenta.

És la força de la vida amagada en la petita llavor, que ens parla la primera lectura del llibre de la saviesa. I aquí hi trobem les cinc paraules clau d’aquest Regne que Jesús anuncia: AMOR, VERITAT, JUSTÍCIA, PAU I PERDÓ. La bona llavor sembrada dins el cor de l’home i la dona, la bona llavor sembrada a l'interior de cada persona no creix sola, apareixen al seu entorn les males herbes, que el “maligne” egoismes, enveges, odis, poder, domini..., ha sembrat també dins de cada persona i tot creix junt. Només al temps de la sega i batre, són separades les males llavors i mentre les bones són guardades gelosament pel bé, les herbes dolentes verinoses, són llençades per cremar i desaparèixer. La bona llavor es multiplicarà i gaudirà de la seva bondat en el Regne etern del celler del Pare on hi haurà la festa dels justos.

Però Jesús veia que el seu públic no eren només gent del camp hi havia les mestresses de casa una gran munió de dones que l’escoltaven, igual que passa avui a les nostres esglésies. Llavors els posa una altra comparació i els parla del llevat: Una dona a casa prepara el pa, o vol fer un pastís d’aniversari pels seus, a casa ho té tot, la farina, el forn, el llevat, l’aigua, la màquina per pastar, el temps i la paciència per esperar que un cop tot barrejat el llevat fa el seu efecte i tota  la pasta ja és a punt de ser enfornada. La petita porció de llevat a fet créixer tota la massa de farina, la petita llavor  de mostassa, s’ha fet un gran arbre, on els ocells hi poden fer els seus nius.  Això és el Regne de Déu. Aquell petit grup humà que ha escoltat la Paraula i l’ha feta seva, la viu, la comparteix, sent el goig de formar part d'aquest Regne d’amor, justícia i pau s’expandeix i es multiplica omple la terra i enmig de les males herbes subsisteix i es fa gran. P. Joan

 

12 Juliol 2026

 Juliol 2026   --- Juny 2026    

12 de juliol de 2026

MEDITANT LA PARAULA

La PARAULA, sembrada i acollida...

La terra adobada o no adobada, un cor a punt...

     “Qui tingui orelles que ho senti” acaba dient Jesús parlant de la paràbola del sembrador. La força de la PARAULA. Podem parlar, podem parlar molt, dir moltes coses, podem escoltar, escoltar molt, però sense parar atenció i seran paraules que s’emporta el vent. Per més que el professor faci una classe magistral, l’alumnat no en traurà el mateix profit, no tots escolten amb la mateixa intensitat. Cal una actitud d’escolta, d'atenció, d’assimilació, d’acollida de la Paraula. Em trobava enmig d’un dinar amb una família, que el més important era el trobar-nos i festejar la nostra trobada, sense desmerèixer el bon dinar que havien preparat. Mentre menjàvem la conversa era fluida i agradable. En acabar, un dels familiar va reconèixer que tot el que havíem comentat, parlat entre cullerada i cullerada, l’hi havia agradat molt i que va desvetllar en ell l’alegria que havia perdut feia dies... A vegades no ens adonem del bé que podem fer quan compartim amicalment.

     Hi ha vàries actituds en el moment d’escoltar: El frívol, el superficial, l’incoherent. Però també hi haurà aquell que escolta atentament, la terra adobada que donarà fruit.

     El frívol: Sent sense escoltar, escolta sense parar atenció en el que sent. No té interioritat. Viu de cara enfora, la Paraula no li entre al cor. Tant se val el que senti. Hi ha exemple de frivolitat en moltes tertúlies, locutors, simples cristians que en temes d’Església mostren un forta ignorància.

     El superficial: Sent i escolta i gaudeix sentint i escoltant. S'entusiasma amb les grans paraules i els nous conceptes. Llibertat, solidaritat, fraternitat universal, acollida de refugiats, (però no pas a casa meva) Creu en els valors però no els encarna. Creu però no practica.

     L’incoherent: Escolta i acull la paraula.  Procura viure-la. Però no ha arrancat les males herbes que el cor humà conté i que ofeguen les bones idees. Molta corrupció prové de persones de bones idees, genials si voleu, però no ha dominat l’afany de diners.  Se'ns demana coherència, no vol dir que la persona coherent sigui perfecta. No tothom té les mateixes qualitats, sí però, que ens cal una actitud de cor d’acollida de la Paraula, que al seu temps anirà donant el seu fruit. P. Joan

 

5 Juliol 2026

5 Juliol 2026 ---    Juliol 2026   --- Juny 2026    

5 de juliol de 2026

MEDITANT LA PARAULA

   

 “Veniu a mi quan esteu cansats i afeixugats...”

“Pare, us heu revelat als senzills i humils de la terra….”

      Estem en ple estiu, i els incendis no s’han fet esperar, un d’arrere l’altre, amb el personal que hi lluita per apagar-los enmig de calors insuportables i amb els mitjans terrestres i aeris que semblen insuficients. Fa basarda veure cremar boscos i perillar urbanitzacions properes, que en alguns casos, s’han d’evacuar...

     Per acabar-ho d’adobar, aquest ambient de nervis i xafogor, les notícies d’assassinats de joves o menors a tret de revòlver, fruit de lluites de colònies juvenils urbanes, enfrontades entre sí, i marcades pel tràfec de droga. Per altra banda, un terratrèmol que acaba amb milers de persones a Caracas, ferits, desapareguts, morts... i centenars de voluntaris que no donen abast de cercar cossos humans, enmig de ferralla i rutes, amb el desesper i desconsol dels sobrevivents que esperen i esperen...

     Alguna notícia afalagadora? Ben poques o cap, potser l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat? Haver pogut arreglar papers a un munt de persones que malviuen enmig nostre, abans del termini que ha donat el Govern? Potser algú que li hagi tocat la rifa pot estar content, o també ho està aquell que a casa té salut i pot viatjar amb la seva família... O també estan contents els infants que aquests dies han iniciat els mesos de vacances escolars, poden anar a  la piscina, córrer en bicicleta, sense haver de pensar en deures...

     Enmig de tot això, una pregunta: Com ens ressonen les paraules de Jesús que escoltarem aquest diumenge, i que ens diu: “Veniu a mi quan esteu cansats i afeixugats, jo us faré reposar...”? El cor del Mestre és un refugi d’estiu, un espai de tranquil·litat, fresc, acollidor, que s’hi respira pau i tranquil·litat.  Potser val la pena de deixar-se portar i guiar per aquest cor que estima, que és tot tendresa i descans. És com seure a la falda de la mare, on el petit s’hi sent segur i amanyagat i, al mateix temps, omple de coratge per no rendir-se davant cap esdeveniment, per dolent que sigui, i sentim la invitació a arremangar-se, per saber estar on toca.           P. Joan

 

28 Juny 2026

28 Juny 2026  --- Juny 2026    ---    Juliol 2026

28 de juny de 2026

MEDITANT LA PARAULA

Qui estima el pare, la mare, el fill o la filla més que a mi, no és digne de mi. Però aleshores, qui podrà ser digne de tu, Senyor?

     Aquestes són les persones més estimades, indispensables per viure-hi, per arribar a ser adults. I què és el que la teva exigència, tan elevada, vol de mi? El Senyor no estableix una competència al cor, una carrera d'emocions, de la qual sap que no en sortiria vencedor, excepte en el cas d'uns quants herois, sants o profetes de cor ardent. I, tanmateix, ja només per unir-se a

     Aquell a qui s'estima, l'home deixarà el pare i la mare! Perquè el món no coincideix amb el cercle de la família. Ni la Bona Nova, ni la creu, ni la vida eterna, ni tan sols una història de justícia, pau i solidaritat, s'expliquen o es construeixen preocupant-se només per la família. Cal saber acollir els altres en el cercle de la sang; acollir genera vida i futur, trenca l'eterna repetició del que ja ha estat. I torno a sentir el ressò de les paraules de Jesús als dotze anys: No sabíeu que m'he d'ocupar dels assumptes del meu Pare? Qui hagi perdut la vida per la meva causa, la trobareu.

     Perdre la vida no vol dir que et matin: una vida es perd com es perd un tresor, donant-la. En realitat, només posseïm allò que hem donat als altres.

Jesús parla d'una causa per viure, que val més que la vida mateixa. Com va fer Ell, que va perdre la vida per la causa de l'home i la va recuperar.

     Per fi, a nosaltres, espantats pel compromís de donar la vida i de tenir una causa que valgui més que nosaltres mateixos, Jesús afegeix una frase molt dolça: qui hagi fet tan sols un got d'aigua fresca no en perdrà la recompensa.

     La creu i un got d'aigua, donar tota la vida i gairebé res, són els dos extrems d'un mateix moviment. Un gest que fins i tot el darrer dels homes pot fer; però un gest viu, significat per aquest adjectiu tan evangèlic: fresca.

     Ha de ser aigua fresca, és a dir, procurada amb cura, la millor aigua que tinguis, gairebé una aigua afectuosa, amb el ressò del cor al seu interior.

     Donar la vida, donar un got d'aigua fresca: meravellosa pedagogia de Jesús: no hi ha res massa petit per a l'Evangeli, perquè no hi ha res autènticament humà que no trobi ressò al cel. Perquè l'home mira les aparences, Déu mira el cor. Tot l'Evangeli pot estar en un got d'aigua fresca.  P. Joseba CMF