Full diumenge 27 Desembre 2020
- INICI
- P. JOAN FONT, CMF
- FULLS ANY 2023
- Any 2024
- COMENTARI EVANGELI CICLE A 2023
- FULLS ANY 2021
- COMENTARI EVANGELI CICLE B 2021
- DESPATX PARROQUIAL
- Full parroquial any 2020
- COMENTARIS EVANGELI CICLE A -- 2019 - 2020
- HORARI DE MISSA DOMINICALS
- HORARI DE MISSES EN EL NOSTRE ARXIPRESTAT
- FULL PARROQUIAL ANY 2019
- FULLS ANYS 1990 - 2014
- Fulls Parroquials anys 2014 - 2020
- COMENTARIS EVANGELI CICLE C -- 2018 - 2020
- VIDA CREIXENT
- GALERIA FOTOGRAFICA
- ARCHIU FOTOGRAFIC PARROQUIA
- ESGLESIES ROMANIQUES --- SALLENT
- CASA NATAL SANT ANTONI MARIA CLARET
- 50È. ANIVERSARI DE L’ESGLÉSIA DEL P. CLARET 1968 - 2018
- ESGLÉSIA SANT ANTONI Mª CLARET I CLARA -- SALLENT
- Fotografies del 50È. ANIVERSARI DE L’ESGLÉSIA DEL ...
- MARTIRS CLARETIANS DE SALLENT
- Goigs
dimarts, 29 de desembre del 2020
Full diumenge 27 Desembre 2020
«VIURE EN FAMÍLIA»
27 de desembre de 2020
DIUMENGE DE LA SAGRADA FAMÍLIA
«VIURE EN FAMÍLIA»
![]() |
(Il·lustració: Antoni Daufí, cmf) |
Jesús no aparegué al món en l'estat d'adult... sinó com infant com tota evolució humana. A Natzaret, al costat de Maria i de Josep, és on anà forjant la personalitat humana que seria el vehicle de la presència de Déu.
Pels creient, l'Església o és una família acollidora o difícilment complirà la missió que Crist li ha encomanat. Simultàniament, la família és una Església en miniatura, en la qual els membres que la formen hi han de fer l'aprenentatge i el reciclatge del trobament personal amb el Senyor.
Tant l'Església com la família han d'emmirallar-se en la llar de Natzaret. I no hi val la consideració que la Sagrada Família fou una família atípica, extraordinària. Més atípica és l'Església i força atípica resultarà la família que vulgui fer de la voluntat del Déu el nord de la pròpia evolució.
Cal un retorn a Natzaret. Cal valorar la senzillesa, el silenci, la grandesa del dia a dia. Cal redescobrir en cada membre el designi de Déu, per tal que el diàleg respectuós porti a una plena maduració.
Fent-ho tot pel Senyor i en el Senyor, contemplant la Sagrada Família, aprendrem fins i tot a imitar-la.
dimarts, 22 de desembre del 2020
diumenge, 20 de desembre del 2020
L'encarnació de Déu és la clau per acollir Jesús amb goig
20 de desembre de 2020
IV Diumenge d'Advent
«L'encarnació de Déu és la clau per acollir Jesús amb goig, ja que Déu no habita en cases de pedra.»
![]() |
(Il·lustració: Antoni Daufí, cmf) |
La
Humanitat anhela quelcom, sense saber ben bé què. Maria participa d'aquest anhel,
però l'esperança ferma que tenim fa endevinar els contorns d’on es troba..
“El
consentiment de Maria” escriu -Sant Tomàs d'Aquino-, encara que fos el d'una
sola persona, era esperat com si fos el de la humanitat sencera. Poques
vegades la voluntat humana ha anat tan de cor amb la de Déu. Poques
vegades la decisió d'una persona ha tingut un abast tan universal.
Maria
potser no és del tot conscient de la transcendència de la seva resposta. Però
l'anirà descobrint progressivament. Per ara li basta creure que "a
Déu res no li és impossible" I pel que fa a l’Amor, a la caritat,
no pensa en si mateixa:
Està
totalment donada a Déu i als altres: és verge. Ha reflexionat llargament sobre
la fidelitat de Déu a les seves promeses. Com Abraham, està cridada a viure de
la fe i iniciar un camí que no sap on la durà..
Un
camí que serà travessat per l'espasa... Però sobretot Maria rep una promesa més
gran: Déu-Amor l'Esperit, vindrà damunt seu per cobrir-la, per tal que la
presència divina estigui en ella.
Fidelitat
d'un Déu que no és cansa d'estimar; fidelitat d'una criatura humana, Maria, que
ha estimat tant que ha merescut de satisfer l'anhel de tota una humanitat que
fa segles cerca l'amor a les palpentes.
dimarts, 15 de desembre del 2020
Testimonis de la llum
13 de desembre de 2020
III Diumenge d'Advent
«Com Juan, només som un mirall,
però que pot reflectir tota la llum... Testimonis de la llum»
![]() |
(Il·lustració: Antoni Daufí, cmf) |
Som en el cor de l'Advent. Temps d'espera pacient. Ara tot el món és com un gran camp assaonat i ple de la llavor de la salvació de Déu, com exclama el profeta Isaïes: "El Senyor farà germinar el benestar i la glòria davant de tots els pobles com la terra fa néixer la brotada i el jardí fa néixer la sembra".
D’observació amorosa de la nostra terra que, per voluntat de Déu, ha de fer néixer el Salvador del món.
Joan Bta., s'auto defineix com el precursor, el que va al davant exhortant a tothom a preparar el camí, a remoure les dificultats, davant la imminència de l'arribada del Messies dient: “Aplaneu el camí del Senyor, com diu el profeta Isaïes”. Aplanar el camí és la conversió del cor.
Així Joan entén que cal que el poble es prepari per la vinguda del Messies.
Justament aquest que ve ja ha arribat: "Ja el teniu entre vosaltres el que ve després de mi", diu Joan Bta. Però per ara esta desconegut pel poble, i Joan Bta. per una revelació de Déu l'ha pogut identificar, i per això en dóna testimoniatge.
Per això davant de Jesús, tant el Jesús històric com el Jesús de la fe “que és una única persona”, la humanitat de tots els temps pot situar-se i de fet se situa de moltes maneres davant la persona de Jesús.
Sols els batejats amb l'Esperit Sant “els qui estan oberts a l'impuls de l'Esperit de Déu i es deixen menar per ell” encerten l'autèntica identitat de Jesús, llavors i ara.
dilluns, 7 de desembre del 2020
Full diumenge 6 de Desembre 2020 -- II diumenge d'Advent
6 de desembre de 2020
II Diumenge d'Advent
«La crida de Joan a aplanar els camins del Senyor»
(Il·lustració: Antoni Daufí, cmf)
L'anunci joiós de Déu, però, topa una vegada més amb la sordesa dels homes. Déu es manifesta en el camí. En el camí de la humanitat. Déu fa camí amb nosaltres a través de la història... sempre endavant.
I el camí passa pel desert. És l'esperit de deixar tantes coses. El caminant sap que com menys impediments porti a sobre, més fàcil li serà fer el camí. La solitud, el silenci, l'austeritat del desert, ens alliberen d'impediments...
Per fer aquest camí, Déu envia els seus missatgers, els profetes. Profetes que atrauen al poble a escoltar-los: Isaïes..., Malaquies... fins a Joan Baptista.
Els profetes són escoltats, van a lo essencial. Ni vestits sumptuosos ni grans menjars. Viuen l'austeritat del desert. Així tant la ubicació (desert) de Joan Baptista com la seva predicació i la seva imatge, eren reflex del seu esperit i de la seva vida i, a la vegada eren signe i invitació a canviar el rumb de la vida humana, a convertir per poder rebre a aquell que després d'ell i que és més poderós que no pas ell.
Avui necessitem escoltar a nous profetes davant una Europa envellida que descuida a Déu. Nous missatgers per aquest Advent que prediquen la dignitat de tota persona impresa per Déu.
Que vivien lo essencial, des de l'austeritat i el testimoni de vida.. Que ens porten per camins senzills per reconèixer a tot home un germà. Dues són les consignes molt precises de Joan Baptista: convertiu-vos i espereu el qui ve, tot preparant els camins pel Senyor.
dijous, 3 de desembre del 2020
«Súplica, admiració, vigilància, ell ve en cada instant»
29 de Novembre de 2020
I Diumenge d'Advent
«Súplica, admiració, vigilància, ell ve en cada instant»
(Il·lustració: Antoni Daufí, cmf)
ADVENT:
DESIG DE DÉU. Viure és un desig, continuat.., un sospir
continuat. Pels cristians és el desig de Déu: L'esperem!
Les
esperes fan créixer el desig de qui esperem. Ningú espera un esdeveniment o a
una persona estimada amb apatia o desgana, sinó amb ganes que arribi
aviat, tot, anhelant-lo i desitjant-lo amb tot el cor.
Si,
el desig de Déu és el motor per engendrar el món nou que ens porta el Nadal! I quan esperem entrar en aquesta Festa, hom no s'adorm, ni
viu de forma distreta ni es mou en espera avorrida i monòtona on
perdre el temps, sinó que el temps d' espera és un espai per on conrear i
aprofundir, tant personalment com comunitàriament que les actituds que fan que
el temps d'espera sigui joiós i de molt ben esperar.
diumenge, 22 de novembre del 2020
dissabte, 21 de novembre del 2020
“El regne de Déu està dins de nosaltres”
22 de Novembre de 2020
Diumenge XXXIV
JESUCRIST, REI DE TOT EL MÓN
«Nostre
Senyor Jesucrist, Rei de l'Univers, Déu jutge ... Per salvar»
“El
regne de Déu està dins de nosaltres”
-Veniu beneïts del meu pare.. Preneu possessió
del regne..! -
(Il·lustració: Antoni Daufí, cmf
Amb el to de
joiosa urgència amb què Jesús ens ha
convidat a
seguir-lo al llarg de la vida, ara ens convida a seguir-lo també a la glòria: a
seguir-lo fins el final.
Aquest final, però, no
és la mort, seguir-lo fins a la
mort, “sinó
la glòria”.
Per aquells que s'ho han
jugat tot a una sola carta: "la
de descobrir Jesús en cadascun d'aquests germans meus, per petit que fos"
i servir-lo en ells.
"Perquè tot allò
que deixàveu de fer a cadascun
d'aquests,
per petit que fos. m'ho negàveu a mi".
dijous, 19 de novembre del 2020
En recordança
EN
RECORDANÇA: MOR DOMÈNEC FITA
Fou un renovador de l'art
religiós, artista-escultor de Girona que mori el proppassat dilluns, dia 9
de Novembre
Compta amb un extens catàleg
d'obres religioses. Entre elles algunes en la nostra Església del P.
Claret a Sallent com. El Sant Crist, la imatge de la Mare de Déu, Cor de
Maria, i el tapís en el presbiteri....
A més, els Claretians a
Catalunya li havien encomanat obres importants com el Sepulcre del cos del P.
Claret a Vic, la imatge del Sant a l'exterior del Temple de la Sagrada
Família de Barcelona, i la imatge del Cor de Maria i vitralls a l'església
claretiana a Girona.
Sempre va tenir en gran estima a Sant Antoni Mª. Claret.
Com Domènec Fita va estimar el pare Claret
dimecres, 18 de novembre del 2020
Despertar la responsabilitat
15 de Novembre de 2020
Diumenge XXXIII
«Despertar la
responsabilitat»
Mai et
conformis amb el que has descobert en tu
“Compartir els talents rebuts”
![]() |
(Il·lustració: Antoni Daufí, cmf) |
A
mesura que l'any litúrgic s'acosta a la seva fi, -aviat començarem l'Advent-
les lectures evangèliques ens inviten a recordar que totes les coses, també nosaltres,
tenen un final.
Avui
la paràbola dels talents que l'amo deixa als seus administradors perquè negociïn
amb ells fins el seu retorn.. Una imatge treta de l'administració econòmica.
El
"talent", en context jueu d'aquell temps equivalia a
trenta quilos de plata).
Per
la capacitat de fer el bé. No perquè hem fet molt, sinó per l'amor posat en el
treball per Déu, per l'Església, per la família, per la societat, pels
germans... Fins a poder-nos dir: "Entra en el goig del teu Senyor",
eternament.
Ben
diferent d'aquells que han perdut l'eternitat, perquè han perdut el temps,
i no s'hi han implicat, perquè no estimaven Déu i als germans.
El
temps ha anat forjant la seva eternitat. Heus ací l'advertiment. Els “talents”
de l'Esperit han de donar fruit perquè són vida. Es tan contradictori
utilitzar-los com fer que la llum no il·lumini, la flama no cremi, o la Fe
no actuï.
dilluns, 9 de novembre del 2020
«¡Desperta, que estàs adormit!»
8 de Novembre de 2020
Diumenge XXXII
«¡Desperta, que estàs adormit!»
Preparar l'exàmen final abans que sigui tard
“Vetlleu, estigueu a punt, que el Fill de l’home vindrà a l’hora menys pensada”
![]() |
(Il·lustració: Antoni Daufí, cmf) |
Diumenge
de les deu noies (verges) Forma part de les tres Paràboles en els
tres darrers diumenges de l'any litúrgic.
Ens
recorda que el Senyor glorificat és el qui retornarà en la glòria del seu Regne
com l'Espòs per a la festa de les noces eternes.
El
text s'ha de comprendre dins dels costums que envolten les núpcies a Israel. Hi
ha deu noies (verges): unes nècies i altres sàvies...
Viuen
conjuntament i dedicades als seus afers (com el jull i el blat...)
A
mitjanit (quan la nit va cap al final), ve l'Espòs i han de preparar el seguici
nupcial. El crit en la nit: "L'Espòs és aquí, sortiu a rebre'l".
Es
desvetllaren. Unes, les prudents, tenien l'oli preparat per les seves torxes; les
altres les nècies, no en tenien. Si comparteixen l'oli no n'hi hauria ni per unes
ni per les altres... I continua la Paràbola.
diumenge, 1 de novembre del 2020
dissabte, 31 d’octubre del 2020
Festa de TOTS SANTS
1 de Novembre de 2020
Festa de TOTS SANTS
Al
nostre autèntic ser, ningú és més que ningú, el primer i el darrer i la
felicitat de Jesús (Il·lustració: Antoni Daufí, cmf)
Les benaurances, lliçó magistral de jesús.
L'evangelista sant Mateu
escenifica les Benaurances a la mateixa muntanya del Sinaí on Déu va promulgar la
Llei (Deu Manaments), però amb canvis molt notables.
En comptes de deu Manament,
Jesús fa pública la seva ensenyança a base de vuit Benaurances.
Les quatre primeres Benaurances
descriuen totes les situacions de pobresa, violència, desolació i injustícia
que afronten els qui han fet lliurament una opció per la pobresa, han optat per
la no violència, han fet dol per les víctimes de guerres i atemptats suïcides,
pels qui s'ofeguen en les pateres....
Les quatre següents deixen veure
la recompensa que aquesta munió de voluntaris i de servidors del Regne de Déu, aquest
precisament, fruiran de la qualitat amb què Déu mateix és defineix, misericordiós
i benigne, el "veuran" cara a cara, seran comptats entre els "fills
de Déu, formaran part del Regne del cels, on hi ha lloc per a totes les
civilitzacions poden entrar en el Projectes universal de la Salvació de
Déu vàlid per a totes les cultures que ja han desaparegut ja, existeixen en el
present o es formaran en el futur en l'espai immens del nostre univers.
dilluns, 26 d’octubre del 2020
Festes de Sant Antoni Mª Claret
SALLENT RECORDA EL SEU SANT
![]() |
Foto: Sergi Alsina |
![]() |
Foto: Sergi Alsina |
Tot i les limitacions “prescrites per la pandèmia” la comunitat parroquial i claretiana de la vila ha pogut trobar-se en les celebracions de l'Eucaristia i en l'ofrena floral en Monument del Sant duta a terme pels familiars actuals després de generacions, per banda dels Claret i dels Clarà (pare i mare del Sant). A més de la Casa Claret amb l'Església i Museu, també la plaça Major porta el seu nom i la Biblioteca popular de la Vila..
![]() |
Foto: Jordi Moras |
![]() |
Foto: Jordi Moras |
![]() |
Foto: Jordi Moras |
![]() |
Foto: Jordi Moras |
Estima el teu Déu
25 d'Octubre de 2020
Diumenge XXX
Sant Antoni Mª. Claret i Clarà, va estimar Déu.(Il·lustració: Antoni Daufí, cmf)
AVUI RECORDEM EL 150è. ANIVERSARI DE LA MORT
DE SANT ANTONI Mº CLARET I CLARÀ.
"He complert la meva missió", va dir al Sant abans de morir.
Feia 62 anys
i deu mesos que havia nascut a Sallent, el dia 23 de desembre de l'any 1807 al carrer Cós, 4.
Des de petit
havia sentit la Paraula de Déu i li havia arribat molt endins... Essent jove un dia va canviat els
telers per l'evangeli. I sempre més va tenir la dèria de predicar-lo perquè
Déu fos conegut i estimat.
Es va valdre
de molt mitjans del seu
temps de paraula i per escrit.. Al llarg d'uns anys es dedicà a la predicació
itinerant arreu de Catalunya (més de 100 pobles i ciutats, a les Canàries, i
per espai de 7 anys arquebisbe a Cuba.
La darrera
etapa de la seva vida transcorregué essent confessor de la reina Isabel II a
Madrid (11 anys) que li va permetre a més missionar i predicar durant els
viatges de la cort reial per moltes de les ciutats d'Espanya.. Al estallar la
Revolució del 1868, a Espanya la reina
fou destronada i exiliada. Claret hagué de seguir la cort reial a França.
"Claret
es va adonar que havent-t'ho donat tot estava arribant l'hora de guanyar-ho tot
definitivament".
AVUI
EL NOSTRE SANT ES CONEGUT PER GENT DE 68 PAÏSOS DEL MON AL SERVEI DE LA MISSIÓ, PERQUÈ DÉU FOS CONEGUT
I ESTIMAT.