15 de Novembre de 2020
Diumenge XXXIII
«Despertar la
responsabilitat»
Mai et
conformis amb el que has descobert en tu
“Compartir els talents rebuts”
 |
| (Il·lustració: Antoni Daufí, cmf) |
A
mesura que l'any litúrgic s'acosta a la seva fi, -aviat començarem l'Advent-
les lectures evangèliques ens inviten a recordar que totes les coses, també nosaltres,
tenen un final.
Avui
la paràbola dels talents que l'amo deixa als seus administradors perquè negociïn
amb ells fins el seu retorn.. Una imatge treta de l'administració econòmica.
El
"talent", en context jueu d'aquell temps equivalia a
trenta quilos de plata).
Per
la capacitat de fer el bé. No perquè hem fet molt, sinó per l'amor posat en el
treball per Déu, per l'Església, per la família, per la societat, pels
germans... Fins a poder-nos dir: "Entra en el goig del teu Senyor",
eternament.
Ben
diferent d'aquells que han perdut l'eternitat, perquè han perdut el temps,
i no s'hi han implicat, perquè no estimaven Déu i als germans.
El
temps ha anat forjant la seva eternitat. Heus ací l'advertiment. Els “talents”
de l'Esperit han de donar fruit perquè són vida. Es tan contradictori
utilitzar-los com fer que la llum no il·lumini, la flama no cremi, o la Fe
no actuï.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada