dimecres, 30 de març del 2022
Pare, he pecat contra el cel i contra tú.
27 de Març de 2022
Quart Diumenge de Quaresma
Aniré a trobar el meu pare i li diré:
Pare, he pecat contra el cel i contra tú.
Evangeli Lc 15,1-3.11-32
Aquest germà teu, que ja donàvem per mort,
ha tornat viu
.jpg) |
| Il·lustració: Antoni Daufi, cmf. |
"Un home tenia dos fills", els dos fills tipifiquen dues postures davant el Pare Déu
En aquesta paràbola el personatge central que enceta i acaba el relat, essent present a totes les relacions, és el pare misericordiós.
"Dona'm la part d’herència". li digué el fill petit. Representa l'eterna seducció del pecat ens fer-nos creure que per això cal expulsar-lo del nostre món.
Davant del fracàs tota d'aquest fill, aquest "anara trobar el pare" per dir-li: "Pare, he pecat contra el cel i contra tu", pren-me entre els teus treballadors".
La resposta del pare és que continua estimant-lo amb amor que esdevé compassió i misericòrdia: “es commogué", fins que el besa amb el signe del perdó.
El fill gran s'indigna i no volia entrar". Mostra un deficient fraternitat i filiació. "El pare va sortir perquè surt per tots dos i "li contestà :fill, tu sempre ets amb mi".
El pare no li retreu res però li aclareix què vol dir "ser fill": tot el que és meu és teu. Perfecta definició del que és ser fill de Déu!.
Evangeli Lc 15,1-3.11-32
Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, veient que tots els publicans i els altres pecadors s'acostaven a Jesús per escoltar-lo, els fariseus i els mestres de la Llei murmuraven entre ells i deien: «Aquest home acull els pecadors i menja amb ells». Jesús els proposà aquesta paràbola: «Un home tenia dos fills.
Un dia, el més jove digué al pare: "Pare, dona'm la part de l'herència que em toca". Ell els repartí els seus béns. Pocs dies després, el més jove arreplegà tot el que tenia, se n'anà cap a un país llunyà i, un cop allà, dilapidà els seus béns portant una vida dissoluta. Quan ho hagué malgastat tot vingué una gran fam en aquell país i començà a passar necessitat. Llavors es llogà a un propietari d'aquell país, que l'envià als seus camps a pasturar porcs. Tenia ganes d'atipar-se de les garrofes que menjaven els porcs, però ningú no li'n donava.
Llavors reflexionà dintre seu: "Quants treballadors del meu pare tenen pa de sobres, i aquí jo m'estic morint de fam! Aniré a trobar el meu pare i li diré: Pare, he pecat contra el cel i contra tu; ja no mereixo que em diguin fill teu; pren-me entre els teus treballadors". I se n'anà a trobar el seu pare.
Encara era lluny que el seu pare el veié i es commogué, corregué a tirar-se-li al coll i el besà. El seu fill li digué: "Pare, he pecat contra el cel i contra tu; ja no mereixo que em diguin fill teu". Però el pare digué als criats: "Porteu de pressa el vestit millor i vestiu-lo, poseu-li un anell i calçat, porteu el vedell gras per celebrar-ho, mateu-lo i mengem, perquè aquest fill meu, que ja donava per mort, ha tornat viu; ja el donava per perdut i l'hem retrobat". I es posaren a celebrar-ho.
Mentrestant el fill gran tornà del camp. Quan s'acostava a casa sentí músiques i balls i cridà un dels criats per preguntar-li què era allò. Ell li digué: "Ha tornat el teu germà. El teu pare, content d'haver-lo recobrat amb bona salut, ha fet matar el vedell gras". El germà gran s'indignà i no volia entrar.
Llavors sortí el pare i el pregava. Però ell li respongué: "He passat tants anys al teu servei, sense haver desobeït mai ni un sol dels teus manaments, i no m'has donat mai un cabrit per fer festa amb els meus amics, i ara que torna aquest fill teu després de consumir els teus béns amb dones públiques, fas matar el vedell gras?" El pare li contestà: "Fill, tu sempre ets amb mi, i tot el que jo tinc és teu. Però ara hem d'alegrar-nos i fer festa, perquè aquest germà teu, que ja donàvem per mort, ha tornat viu; ja el donàvem per perdut i l'hem retrobat"».
dilluns, 21 de març del 2022
Si no us convertiu, tots acabareu malament
20 de Març de 2022
Tercer Diumenge de Quaresma
Convertiu-vos, diu el Senyor,
que el Regne del cel és a prop.
Evangeli Lc 13,1-9
Si no us convertiu, tots acabareu malament
LA FIGUERA ESTERIL "hi va anar a buscar-hi fruit, però no en va trobar"..Il·lustració: Antoni Daufi, cmf
En el camí quaresmal Déu vol que a més de sortir del desert de les temptacions i baixar de la muntanya del Tabor de la pregària, a més de vigilar i pregar, hem de plantar cara al mal i treballar a favor del bé.
La paràbola de la figuera a la quan l'amor demana fruit, és un toc d'atenció per estimular-nos a nosaltres. La figuera no es reprovada perquè faci mal-que no en fa cap- sinó per no fruit, per no fer el bé.
Semblantment hem de tractar-nos nosaltres mateixos i no perdonar-nos el mal que fem, però tampoc el bé en el nostre cor que deixem de fer.
El mal existeix per a ser vençut pel bé.
Com ens diu l'Evangeli que demana a cadascú fer rendir els seus propis talents en fruits abundants de bones obres
I com portar-ho a la pràctica?. La millor manera en parar els peus al nostre egoisme és encendre amor en el nostre cor; contra l'afany de posseir, és ganes de donar i servir; contra l'afany de ser sobrevalorat, tenir ganes de fer contents els altres; contra l'afany de poder, propostes a estar per als altres....
Evangeli Lc 13,1-9
Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
Per
aquell temps, alguns dels qui eren presents contaren a Jesús el cas
d'uns galileus, com Pilat havia barrejat la sang d'ells amb la de les
víctimes que oferien en sacrifici.
Jesús els respongué: «Us penseu que
aquells galileus van ser malmenats perquè havien estat més pecadors que
tots els altres galileus? Us asseguro que no: si no us convertiu, tots
acabareu igual.
I aquells divuit homes que van morir quan els caigué a
sobre la torre de Siloè, us penseu que eren més culpables que tots els
altres habitants de Jerusalem? Us asseguro que no: si no us convertiu,
tots acabareu igual».
I
els digué aquesta paràbola: «Un home que tenia una figuera a la vinya,
anà a cercar-hi fruit i no n'hi trobà. En veure això, digué al vinyater:
"Mira, fa tres anys que vinc a cercar fruit a aquesta figuera i no n'hi
trobo. Talla-la d'una vegada. Per què la tinc, si no fa més que
ocupar-me la terra?" Ell li contestà: "Senyor, deixeu-la encara aquest
any. Cavaré la terra i la femaré, a veure si fa fruit d'ara endavant; si
no, ja la podreu tallar».
dimarts, 15 de març del 2022
Mentre Jesús pregava, es trasmudà l'aspecte de la seva cara
13 de Març de 2022
Segon Diumenge de Quaresma
Del núvol lluminós es va sentir la veu del Pare:
Aquest és el meu Fill, el meu estimat; escolteu-lo.
« Evangeli Lc 9,28b-36 »
Mentre Jesús pregava,
es trasmudà l'aspecte de la seva cara
 |
| Il·lustració: Antoni Daufi, cmf |
Per pujar a Jerusalem fins el Calvari cal passar per l'experiència de la muntanya del Tabor.
Enrere queda l'estada de Jesús en el desert on fou temptat durant quaranta dies.
Ara fa Jesús aquesta nova experiència amb tres dels seus apòstols a qui ha convidat: Els porta a la muntanya a pregar. Perquè és la pregària el mitjà per combatre les temptacions.
Entrem així en el relat de la Transfiguració de Jesús: la glòria de la muntanya alta amb el testimoni de Moisès (la llei) i Elies (els profetes) amb Jesús i els tres deixebles. I la veu del Pare del cel estan que ens anima a escoltar Jesús tenint-lo com a Messies i Salvador: "Aquest és el meu Fill, el meu elegit: escolteu-lo"
Pels deixebles la Transfiguració de Jesús els encoratja davant la perspectiva del camí de la creu que pot provocar no només rebuig instintiu sinó també dubtes sobre la divinitat del seu Mestre, que aviat hauran de veure rebutjat, condemnat i crucificat.
I la veu del cel parla per dir-nos que li fem cas també quan anuncia el camí de la creu perquè realment és el camí de la salvació, un camí diví.
Cal passar abans per la muntanya de la pregària, de la intimitat amb Déu nostre Pare.
Lectura de l'evangeli segons sant Lluc:
En aquell temps, Jesús prengué Pere, Joan i Jaume i pujà a la muntanya a pregar. Mentre pregava, es trasmudà l'aspecte de la seva cara i el seu vestit es tornà blanc i espurnejant.
Llavors dos homes es posaren a conversar amb ell. Eren Moisès i Elies, que es van aparèixer gloriosos, i parlaven del traspàs d'ell, que s'havia d'acomplir a Jerusalem.
Pere i els seus companys estaven adormits profundament, però quan es desvetllaren, veieren la glòria de Jesús i els dos homes que eren amb ell. Quan aquests anaven a separar-se de Jesús, Pere li digué: «Mestre, que n'estem de bé, aquí dalt! Fem-hi tres cabanes, una per a vós, una per a Moisès i una altra per a Elies».
Parlava sense saber què es deia. Mentre parlava es formà un núvol i els cobrí. Ells s'esglaiaren en veure que entraven dins el núvol. Llavors del núvol estant una veu digué: «Aquest és el meu Fill, el meu elegit; escolteu-lo».
Així que la veu hagué parlat, es van trobar amb Jesús tot sol. Ells guardaren el secret, i aquells dies no contaren a ningú res del que havien vist.
dimarts, 8 de març del 2022
L'Esperit conduïa Jesús pel desert on era temptat pel diable
6 de Març de 2022
Primer Diumenge de Quaresma
L'home no viu només de pa;
viu de tota paraula que surt de la boca de Déu.
L'Esperit conduïa Jesús pel desert
on era temptat pel diable « Evangeli Lc 4,1-13 »
 |
| Il·lustració: Antoni Daufi |
La vida és conflicte, la vida és temptació. I així com el pecat és inevitable, també ho és la temptació, que hi mena, si badem.
Les temptacions de Crist són la triple resposta als tres objectius del món: el poder, el plaer i el diner. Ell temptat al desert- desert que, en realitat, simbolitza la vida entera- que es concreta en l'afany de posseir, l'afany de ser sobrevalorat i l'afany de dominar... com tres dimonis.
La veritat és que amb una mica de lucidesa n'hi ha prou per adonar-se que aquests tres dimonis estan presents al nostre cor.. Així en el nostre cor hi ha un set insadollable de tenir, de posseir, que mai no diu prou.
Com també l'afany insaciable que portem de ser valorats i estimats, reconeguts i admirats i aplaudits. -I què dir de l'afany de poder?. És el tercer enemic que cal sortejar.. És l'afany de poder, afany de dominar...
Jesús ens diu: Que està molt bé que vulguem tenir coses, però que ens cal descobrir la joia de donar.
Ens diu que no és bo ser valorats sense arribar però, a una fam insaciable... perquè els elogis són com els perfums que s'han d'aspirar però no empassar.. Ens diu que no està pas malament manar i que hem d'estar disposats a fer-ho si les circumstàncies ho aconsellen, però que sempre hem de conjugar aquest verb "manar" amb l'altre que és "servir".
A nosaltres ens correspon fer-li cas.
Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús, ple de l'Esperit Sant, se'n tornà del Jordà, i durant quaranta dies l'Esperit el conduïa pel desert, i era temptat pel diable.
Durant aquells dies no menjava res i a la fi quedà extenuat de fam. El diable li digué: «Si ets Fill de Déu, digues a aquesta pedra que es torni pa». Jesús li va respondre: «Diu l'Escriptura que l'home no viu només de pa».
Després el diable se l'endugué amunt, li ensenyà en un instant tots els reialmes de la terra i li digué: «Et puc donar tot aquest poder i la glòria d'aquests reialmes; tot m'ha estat confiat a mi, i ho dono a qui jo vull; adora'm i tot serà teu». Jesús li respongué: «L'Escriptura diu: "Adora el Senyor, el teu Déu, dona culte a ell tot sol"».
Després el conduí a Jerusalem, el deixà dalt la cornisa del temple i li digué: «Si ets Fill de Déu, tira't daltabaix des d'aquí; l'Escriptura diu que "ha donat ordre als seus àngels de guardar-te" i que "et duran a les palmes de les mans, perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres"». Jesús li respongué: «Diu l'Escriptura: "No temptis el Senyor, el teu Déu"».
Esgotades les diverses temptacions, el diable s'allunyà d'ell, esperant que arribés l'oportunitat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)