Pare, he pecat contra el cel i contra tú.

 

27 de Març de 2022

Quart Diumenge de Quaresma

Aniré a trobar el meu pare i li diré:

Pare, he pecat contra el cel i contra tú.

Evangeli Lc 15,1-3.11-32

Aquest germà teu, que ja donàvem per mort,

ha tornat viu

 

Il·lustració: Antoni Daufi, cmf.

"Un home tenia dos fills", els dos fills tipifiquen dues postures davant el Pare Déu

En aquesta paràbola el personatge central que enceta i acaba el relat, essent present a totes les relacions, és el pare misericordiós.

"Dona'm la part d’herència". li digué el fill petit. Representa l'eterna seducció del pecat ens fer-nos creure que per això cal expulsar-lo del nostre món.

Davant del fracàs tota d'aquest fill, aquest "anara trobar el pare" per dir-li: "Pare, he pecat contra el cel i contra tu", pren-me  entre els teus treballadors".

La resposta del pare és que continua estimant-lo amb amor que esdevé compassió i misericòrdia: “es commogué", fins que el besa amb el signe del perdó.

El fill gran s'indigna i no volia entrar". Mostra un deficient fraternitat i filiació. "El pare va sortir perquè surt per tots dos i "li contestà :fill, tu sempre ets amb mi".

El pare no li retreu res però li aclareix què vol dir "ser fill": tot el que és meu és teu. Perfecta definició del que és ser fill de Déu!.

 Evangeli Lc 15,1-3.11-32

    Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

    En aquell temps, veient que tots els publicans i els altres pecadors s'acostaven a Jesús per escoltar-lo, els fariseus i els mestres de la Llei murmuraven entre ells i deien: «Aquest home acull els pecadors i menja amb ells». Jesús els proposà aquesta paràbola: «Un home tenia dos fills. 

    Un dia, el més jove digué al pare: "Pare, dona'm la part de l'herència que em toca". Ell els repartí els seus béns. Pocs dies després, el més jove arreplegà tot el que tenia, se n'anà cap a un país llunyà i, un cop allà, dilapidà els seus béns portant una vida dissoluta. Quan ho hagué malgastat tot vingué una gran fam en aquell país i començà a passar necessitat. Llavors es llogà a un propietari d'aquell país, que l'envià als seus camps a pasturar porcs. Tenia ganes d'atipar-se de les garrofes que menjaven els porcs, però ningú no li'n donava.   

    Llavors reflexionà dintre seu: "Quants treballadors del meu pare tenen pa de sobres, i aquí jo m'estic morint de fam! Aniré a trobar el meu pare i li diré: Pare, he pecat contra el cel i contra tu; ja no mereixo que em diguin fill teu; pren-me entre els teus treballadors". I se n'anà a trobar el seu pare.

    Encara era lluny que el seu pare el veié i es commogué, corregué a tirar-se-li al coll i el besà. El seu fill li digué: "Pare, he pecat contra el cel i contra tu; ja no mereixo que em diguin fill teu". Però el pare digué als criats: "Porteu de pressa el vestit millor i vestiu-lo, poseu-li un anell i calçat, porteu el vedell gras per celebrar-ho, mateu-lo i mengem, perquè aquest fill meu, que ja donava per mort, ha tornat viu; ja el donava per perdut i l'hem retrobat". I es posaren a celebrar-ho.

    Mentrestant el fill gran tornà del camp. Quan s'acostava a casa sentí músiques i balls i cridà un dels criats per preguntar-li què era allò. Ell li digué: "Ha tornat el teu germà. El teu pare, content d'haver-lo recobrat amb bona salut, ha fet matar el vedell gras". El germà gran s'indignà i no volia entrar. 

    Llavors sortí el pare i el pregava. Però ell li respongué: "He passat tants anys al teu servei, sense haver desobeït mai ni un sol dels teus manaments, i no m'has donat mai un cabrit per fer festa amb els meus amics, i ara que torna aquest fill teu després de consumir els teus béns amb dones públiques, fas matar el vedell gras?" El pare li contestà: "Fill, tu sempre ets amb mi, i tot el que jo tinc és teu. Però ara hem d'alegrar-nos i fer festa, perquè aquest germà teu, que ja donàvem per mort, ha tornat viu; ja el donàvem per perdut i l'hem retrobat"».