La boca parla d'allò que es desborda del seu cor

 27 de Febrer de 2022

DIUMENGE VUITÈ DE DURANT L'ANY

Vosaltres que porteu la paraula de vida

resplendiu com estrelles en un cel de nit.

Evangeli Lc 6,39-45

La boca parla d'allò que es desborda del seu cor

Il·lustració: Antoni Daufí

 

       ELS NET DE COR "L'home bo, del tresor del seu cor en treu coses bones; i el dolent, coses dolentes"

Els actes humans nodrits amb la sava de l'egoisme no neixen de l'amor, de  l'amor que és l'ànima del món. El contrari, els actes plens d'amor tenen sempre  el gust i el sabor del bé.

Són nombrosos els qui creuen que un acte o un comportament són bons quan estan d'acord amb les lleis, és a dir, quan són legals.

L'Evangeli avisa que cal superar aquesta visió legalista de l'ètica i obrir-se cap a horitzons més amples i més dignes dels homes i dones.

En tot cas, en la llei i la norma hem de veure-hi una forma visible de realitzar aquest amor. Perquè l'acte o el comportament, per molt legal que sigui, per molt que estigui d'acord amb tots els canons regles i ordenances, si va carregat d'egoisme, no és bo, no serveix per augmentar l'alegria del món- la pròpia i la proïsme-, encara que a primer cop de vista pugui semblar el contrari.

Tot perquè la moralitat dels nostres actes i comportaments neixen de cor i no a les mans Això fa que una acció sigui bona.

Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

    En aquell temps Jesús digué als deixebles aquest proverbi: «Un cec seria capaç de guiar un altre cec? No caurien tots dos dins un clot? No hi ha cap deixeble més instruït que el mestre; només un cop formats, els deixebles arriben a ser com el seu mestre. 

    Per què, doncs, veus la brossa dintre l'ull del teu germà, i no t'adones de la biga que tens dintre el teu ull? Com li pots dir: "Germà, deixa'm, que et trauré aquesta brossa de l'ull", si tu no veus la biga en el teu? Hipòcrita, treu-te primer la biga del teu ull, i llavors t'hi veuràs per poder treure la brossa de l'ull del teu germà.

    No hi ha cap arbre bo que doni fruits dolents, ni cap arbre dolent que doni fruits bons. Cada arbre es coneix pels seus fruits: ningú no cull figues dels cards ni raïms de les bardisses. 

    L'home bo, del tresor de bondat que guarda en el cor, en treu fora la bondat; però l'home dolent, del seu tresor de maldat, en treu el mal. Perquè la seva boca parla d'allò que es desborda del seu cor».