5 Juliol 2026

5 Juliol 2026 ---    Juliol 2026   --- Juny 2026    

5 de juliol de 2026

MEDITANT LA PARAULA

   

 “Veniu a mi quan esteu cansats i afeixugats...”

“Pare, us heu revelat als senzills i humils de la terra….”

      Estem en ple estiu, i els incendis no s’han fet esperar, un d’arrere l’altre, amb el personal que hi lluita per apagar-los enmig de calors insuportables i amb els mitjans terrestres i aeris que semblen insuficients. Fa basarda veure cremar boscos i perillar urbanitzacions properes, que en alguns casos, s’han d’evacuar...

     Per acabar-ho d’adobar, aquest ambient de nervis i xafogor, les notícies d’assassinats de joves o menors a tret de revòlver, fruit de lluites de colònies juvenils urbanes, enfrontades entre sí, i marcades pel tràfec de droga. Per altra banda, un terratrèmol que acaba amb milers de persones a Caracas, ferits, desapareguts, morts... i centenars de voluntaris que no donen abast de cercar cossos humans, enmig de ferralla i rutes, amb el desesper i desconsol dels sobrevivents que esperen i esperen...

     Alguna notícia afalagadora? Ben poques o cap, potser l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat? Haver pogut arreglar papers a un munt de persones que malviuen enmig nostre, abans del termini que ha donat el Govern? Potser algú que li hagi tocat la rifa pot estar content, o també ho està aquell que a casa té salut i pot viatjar amb la seva família... O també estan contents els infants que aquests dies han iniciat els mesos de vacances escolars, poden anar a  la piscina, córrer en bicicleta, sense haver de pensar en deures...

     Enmig de tot això, una pregunta: Com ens ressonen les paraules de Jesús que escoltarem aquest diumenge, i que ens diu: “Veniu a mi quan esteu cansats i afeixugats, jo us faré reposar...”? El cor del Mestre és un refugi d’estiu, un espai de tranquil·litat, fresc, acollidor, que s’hi respira pau i tranquil·litat.  Potser val la pena de deixar-se portar i guiar per aquest cor que estima, que és tot tendresa i descans. És com seure a la falda de la mare, on el petit s’hi sent segur i amanyagat i, al mateix temps, omple de coratge per no rendir-se davant cap esdeveniment, per dolent que sigui, i sentim la invitació a arremangar-se, per saber estar on toca.           P. Joan

 

28 Juny 2026

28 Juny 2026  --- Juny 2026    ---    Juliol 2026

28 de juny de 2026

MEDITANT LA PARAULA

Qui estima el pare, la mare, el fill o la filla més que a mi, no és digne de mi. Però aleshores, qui podrà ser digne de tu, Senyor?

     Aquestes són les persones més estimades, indispensables per viure-hi, per arribar a ser adults. I què és el que la teva exigència, tan elevada, vol de mi? El Senyor no estableix una competència al cor, una carrera d'emocions, de la qual sap que no en sortiria vencedor, excepte en el cas d'uns quants herois, sants o profetes de cor ardent. I, tanmateix, ja només per unir-se a

     Aquell a qui s'estima, l'home deixarà el pare i la mare! Perquè el món no coincideix amb el cercle de la família. Ni la Bona Nova, ni la creu, ni la vida eterna, ni tan sols una història de justícia, pau i solidaritat, s'expliquen o es construeixen preocupant-se només per la família. Cal saber acollir els altres en el cercle de la sang; acollir genera vida i futur, trenca l'eterna repetició del que ja ha estat. I torno a sentir el ressò de les paraules de Jesús als dotze anys: No sabíeu que m'he d'ocupar dels assumptes del meu Pare? Qui hagi perdut la vida per la meva causa, la trobareu.

     Perdre la vida no vol dir que et matin: una vida es perd com es perd un tresor, donant-la. En realitat, només posseïm allò que hem donat als altres.

Jesús parla d'una causa per viure, que val més que la vida mateixa. Com va fer Ell, que va perdre la vida per la causa de l'home i la va recuperar.

     Per fi, a nosaltres, espantats pel compromís de donar la vida i de tenir una causa que valgui més que nosaltres mateixos, Jesús afegeix una frase molt dolça: qui hagi fet tan sols un got d'aigua fresca no en perdrà la recompensa.

     La creu i un got d'aigua, donar tota la vida i gairebé res, són els dos extrems d'un mateix moviment. Un gest que fins i tot el darrer dels homes pot fer; però un gest viu, significat per aquest adjectiu tan evangèlic: fresca.

     Ha de ser aigua fresca, és a dir, procurada amb cura, la millor aigua que tinguis, gairebé una aigua afectuosa, amb el ressò del cor al seu interior.

     Donar la vida, donar un got d'aigua fresca: meravellosa pedagogia de Jesús: no hi ha res massa petit per a l'Evangeli, perquè no hi ha res autènticament humà que no trobi ressò al cel. Perquè l'home mira les aparences, Déu mira el cor. Tot l'Evangeli pot estar en un got d'aigua fresca.  P. Joseba CMF

 

21 Juny 2026

21 Juny 2026 --    Juny 2026

21 de juny de 2026

MEDITANT LA PARAULA

     Jeremies se sent amenaçat i acorralat i clama a Déu per la seva protecció. Tot profeta quan anuncia o denuncia el mal del seu entorn és mal vist i assenyalat com a predicador de mals auguris. Per això en el Salm cantem: “Guardeu-me Déu meu en vós trobo refugi”  i el Guardià del poble salvarà els seus de tots el perills, sempre i quan la pregària sigui fets amb fe i confiança.

     Jesús ens parla avui de confiar en Déu, de confiar en la veritat que mai serà amagada. Davant Déu tenim més valors tots els humans que no pas els ocells del cel que tenen el menjar gratis.

     Jesús ens demana que el sapiguem reconèixer, així Ell també ens reconeixerà davant del Pare. Aquest reconeixement de Déu, Pare, ha de ser de cor i d’esperit, de paraula i d’obra. En  el nostre dia a dia, tenim mil circumstàncies que a vegades ens desvien d’aquest reconeixement de Déu, només cercant en la pregària i en l’esforç personal es fa possible, com es fa possible a través del servei als germans. 

 

14 Juny 2026

 14 Juny 2026     --    Juny 2026

14 de juny de 2026

MEDITANT LA PARAULA

“Pel camí prediqueu, anunciant que el regne de Déu és a prop. Cureu malalts, ressusciteu morts, purifiqueu leprosos, traieu dimonis. Feu-ho gratuïtament”.

      L’evangeli d’avui és l’aplaudiment de Jesús a tantes persones que, sense potser ni pretendre-ho, són signes del regnat de Déu perquè dediquen el seu temps a curar malalts, a atendre els immigrants, a alleujar la pobresa de tanta gent, a acollir marginats, a formar bons ciutadans en la llibertat i la responsabilitat dels fills de Déu.

     Des d’aquí podem aplaudir als de Càritas, a metges i infermeres, a mestres i pedagogs a tantes dones si homes, religioses i capellans... que estan en aquest camí de les benaurances. És Déu que per mitjà de tots ells es fa present en el seu amor a la gent fatigada i desorientada.

      Per això en aquest camí no cal portar res, només els ulls oberts i bondadosos, per copsar la realitat i un gran cor per a respondre a la crida de Jesús a portar a terme el seu regne.

      “Alça la mirada!  Era la consigna durant la visita del papa a casa nostra. Aixecar els ulls i contemplar la Creu de la torre de Jesucrist, que és il·luminada tot temps, per a ser el nord i el punt de referència de tots aquells que guiats per la seva Paraula portem la Bona Nova de la Caritat que són els signes del nostre compromís cristià.

P. Joan.

7 Juny 2026

7 Juny 2026 -- Juny 2026

7 de juny de 2026

MEDITANT LA PARAULA

DONEU-LOS DE MEJAR VOSALTES MATEIXOS

Cau la tarda...

           El dia començava a declinar. I amb el dia, també nosaltres. Cau la tarda, i portem sobre nosaltres el pes dels passos, de les paraules no dites, dels buits de sentit i dels forats al cor.

 Allà on ja no hi ha res –ni allotjament, ni provisions, ni certeses–, Jesús no congela l'esperança. I no acomiada la multitud. En canvi, diu als deixebles: «Doneu-los menjar vosaltres» (Lc 9,13). Aquest és el manament.

L'Eucaristia no es redueix a un ritu: és una manera d'estar a la vida. Amb les mans nues que acullen i parteixen, amb la paraula que consola i guareix, amb el cos que es deixa tocar, que s'ofereix en comunió, que es deixa consumir.

Jesús és el Verb que no només parla. Alimenta el cos, guareix l'ànima, dóna substància a l'Esperit. És veu que es fa carícia, pa que es fa carn, sang que no clama venjança, vida que perdona i reconcilia. És el Déu que s'atura quan t'esfondres. És el Déu que t'aixeca quan caus i et convida a reprendre el camí. És l'amic fidel que roman quan s'acaba el dia.

Ens dóna menjar. El pa partit és un gest profundament humà, escandalosament diví: l'ídol menja; el Déu de Jesús es dóna menjar. I després la benedicció de la poca cosa que tenim és compartir el molt, el do que venç la mort.

P. Joseba cmf

31 Maig 2026

 31 de Maig 2026   --- Maig 2026  -- Juny 2026

31 de maig de 2026

MEDITANT LA PARAULA

FESTA DE LA SANTÍSSIMA TRINITAT

     Només el nom ja fa respecte. El Misteri de la Santíssima Trinitat! Recordem però que un misteri és el secret que Déu ens revela avui. Celebrem doncs avui, la auto-revelació de la família de Déu o de Déu Família.

     Déu a l’Antic Testament és sensible i pròxim: veu i sent l’opressió i gemecs del seu poble i li parla. I sobretot s’implica a fons en el seu procés d’alliberament d’Egipte. Vol entaular relació amb persones pobres i lliures, relació d’un Pare que parla i d’uns fills que es deixin orientar per Ell. No pot veure aquells que celebren, però que no respecten la persona i li priven d’allò que volen ser.

     Aquest Déu únic ens ha creat a imatge i semblança seva: “home i dona els va crear” Per això un camí per conèixer Déu potser el trobarem coneixent-nos a nosaltres mateixos. El pare, la mare i el fill, comparteixen la mateix condició humana, però cadascú ambla seva personalitat pròpia. Semblantment veiem que el Pare i el Fill i l’Esperit Sant comparteixen la mateixa divinitat i cadascuna d’una manera personal i pròpia. A un nivell superior, no cal dir-ho. Nosaltres només som imatge i semblança de Déu. Déu n’hi do!

     El vell Nicodem, no acaba d’entendre tot allò que Jesús li va explicant. El Pare en envia el Fill fet un de nosaltres per ensenyar-nos a ser home si dones com cal. El Fill assumeix la nostra condició humana feble i pecadora per a derrotar en el seu propi terreny el pecat i la mort. Jesús morint i ressuscitant, obre les portes del món a l’Esperit.

     Ens encoratja a caminar endavant, però no ens deixa sols, ell és l’EMMANUEL. El Déu amb nosaltres

24 de Maig 2026

 24 de Maig 2026     

    --- Maig 2026

24 de maig de 2026

MEDITANT LA PARAULA

ELS DONS DE

L’ESPERIT

           A la porta de l’entrada del Temple del P. Claret a Sallent l’arquitecte Xavier Grau,  va idear una colla de simbolismes que fan referència als dons que posseïa el P. Claret.

           Destaca el bàcul de Bisbe, el Cor de Maria, la  llavor sembrada, el pa de  l’Eucaristia, però m’agrada remarcar un detall, com la part baixa en forma de mig cercle format per colors vermells amb diversos matisos. Jo hi veig els dons de l’Esperit, que no solament Claret en gaudia, sinó que tots els batejats en som posseïdors.

Si tota la porta és una expressió d’art del Xavier Grau, ho son també la vidriera que il·lumina l’escala que puja al cor, la vidriera que il·lumina al fons de l’Església, la vidriera sobre el cor i les dotze bigues que sostenen el sostre de l’església.

Tot plegat és la llum que a traves dels vitralls il·lumina el nostre temple sallentí.

Quan al matí el sol deixa anar els seu raig de llum, amb la seva intensitat habitual, els vitralls la filtren dins la nau, que agafa diverses tonalitats per la varietat de colors. Estar-se allí una estoneta i deixar-se omplir d’aquella llum és una experiència molt pentecostal.

Els dons de l’Esperit, que tots hem rebut, agafen fesomia pròpia en cada un de nosaltres i desvetlla en el nostre cor tot allò que hem rebut, només ens cal que aquests dons rebuts, aquests carismes que són dins nostre, els posem a la pràctica: sia a través de la caritat, sia a través del consell, sia a través del servei, sia a favor de la pau, de la fraternitat i més fortament de l’amor.

Que aquesta Pentecosta sia per tots nosaltres un renaixement en la fe i en la vida cristiana.

                                                                        P. Joan cmf