16 Agost 2026

15-16 Agost 2026 ---  Agost 2026  ----   Juliol 2026      

9 de agost de 2026

MEDITANT LA PARAULA

Dissabte festa de l’Assumpció

Diumenge XX durant l’any

Maria, és la primera «filla de la terra» a tornar plenament a casa; en creuar el llindar de l'esperança, de la glòria amb tot allò que és, com a primícia d'una humanitat redimida. El cel no és buit: està habitat per una dona, vestida de sol, que ha conegut el drac —l'odi, el poder del mal, l'enveja, la gana— i no l'ha devorada. Ha donat a llum la Vida i l'ha confiada al món. L'ha lliurada sense reserves, fins i tot quan el món l'ha traspassada. El Magnificat no és un cant ingenu. En tot cas, és incòmode. És el crit de qui ha vist el món des de baix i no ha perdut la fe. És l'alegria de qui ha estimat, fins al final i ha vist brollar la justícia, fins i tot als Gòlgotes del món. És el cant dels oprimits que encara creuen que Déu no és sord,  que alguna cosa pot canviar. Que la història no està estancada. No és una fugida. És una àncora. Maria ens precedeix com a dona, mare i germana de tota la humanitat. Assumpta al cel, no ens allunya d'aquesta terra, sinó que ens mostra la plenitud. El sentit de la vida no és en un destí fosc. És el nostre feliç destí final, en Déu.

A l’Evangeli d’aquest diumenge, Jesús es troba amb una dona pagana, que no era filla d’Israel, però que,  amb crits i plors, li prega a Jesús insistentment, tant és així que, els apòstols, cansats de sentir-la cridar, al seu costat, li diuen a Jesús que la despatxi d’una vegada, que només fa que empipar... Però el destí de Jesús no era pels pagans, era pels fills d’Israel. Encara que prou va guarir la filla d’un militar romà, i també va parlar amb la samaritana, o va guarir el leprós samarità, que va ser l’únic que li va agrair. Però aquella dona cananea, que no en sabem el nom, continuava plorant i demanant misericòrdia, no pas per ella, per la seva filla posseïda, “Misericòrdia, Senyor, Fill de David”. Amb tot, Jesús li fa com un menyspreu: “no està bé donar el pa dels fills als gossos”. Ella li diu: “també els cadells mengen les engrunes que cauen de la taula dels amos”. Ella s’acontenta amb les engrunes i Jesús, veient la seva fe, l’afavoreix, no solament amb les engrunes, sinó amb tota la vida: “Vés, la teva filla s’ha posat bona” La salvació de la persona és la llei suprema, per damunt d’altres lleis reductives. Cerquem doncs,  per damunt de tot, el bé comú que és gràcia de Déu. P. Joan