9 Agost 2026

 9 Agost 2026   ----  Agost 2026  ----   Juliol 2026      

9 de agost de 2026

MEDITANT LA PARAULA

Elies troba Déu en el ventijol i no pas en el terratrèmol o el vent huracanat...

A Pere se li eclipsa la fe i s’enfonsa, Jesús li allarga la mà per salvar-lo...

     El profeta Elies, que fuig de la persecució, agafa un mos de pa i una cantimplora i corre a refugiar-se dins una cova, dalt la muntanya. Mentre prega i demana auxili al Senyor, ha de sortir de la cova per veure i sentir la presència de Déu que l’alliberi del perill. El profeta, a l’entrada de la cova, veu passar un fort vent huracanat que ho trenca tot, però Déu no hi era pas. Poc després, sent la força d’un terratrèmol que partia les roques i un foc que ho destruïa tot, tampoc hi era Déu. El profeta continua esperant la presència de Déu i el troba només, quan sent passar un ventijol suau, és llavors que es cobreix el cap i, genolls en terra, reconeix el Creador, està salvat.

L’Eclipsi de Pere.

     Pere s’enfonsa, el seu cap s’ha eclipsat, s’ha enfosquit, dubte en sentir la força del vent i el moviment de les aigües sota els seus peus. 

     Aquests dies, en que els mitjans ens parlen i anuncien a tort i a dret, l’eclipsi solar d’aquest proper dimecres, ens adverteixen què hem de fer per a veure’l, ho veig també com una experiència d’aquell que tot ho té clar, que li sembla que va segur en tot, que no dubte de res, fins que una contrarietat més gran, o més insignificant,  interromp a la seva vida i s’enfonsa. El seu cap s’ha eclipsat, quelcom s’ha interposat, en la seva vida, que li ha tapat el pensament i no hi veu. Un eclipsi total, una foscor carregada de dubtes.

     Pere, confia en el Senyor, tant que camina segur sobre l’aigua, presumint de l’amor del seu Mestre, però quan es troba sol, caminat damunt les aigües del mar embravit, li agafa por, i aquesta por s’interposa entre ell i la llum del Senyor, queda eclipsat, no hi veu i sent que les aigües del mar se l’empassen. Un eclipsi total. Només li queda el crit de confiança, “Senyor, salva’m”.

De nou la llum torna, s’acaba l’eclipsi  i Pere sent la mà ferma del Senyor que l’agafa i li diu: “Per què dubtaves?”

     I torna el vent suau, el ventijol d’Elies i el mar es calma, pugen a la barca de Pere, tots reconeixen,  en Jesús, el Fill de Déu.  P. Joan