dilluns, 17 d’agost del 2026

28 Juny 2026

28 Juny 2026  --- Juny 2026    ---    Juliol 2026

28 de juny de 2026

MEDITANT LA PARAULA

Qui estima el pare, la mare, el fill o la filla més que a mi, no és digne de mi. Però aleshores, qui podrà ser digne de tu, Senyor?

     Aquestes són les persones més estimades, indispensables per viure-hi, per arribar a ser adults. I què és el que la teva exigència, tan elevada, vol de mi? El Senyor no estableix una competència al cor, una carrera d'emocions, de la qual sap que no en sortiria vencedor, excepte en el cas d'uns quants herois, sants o profetes de cor ardent. I, tanmateix, ja només per unir-se a

     Aquell a qui s'estima, l'home deixarà el pare i la mare! Perquè el món no coincideix amb el cercle de la família. Ni la Bona Nova, ni la creu, ni la vida eterna, ni tan sols una història de justícia, pau i solidaritat, s'expliquen o es construeixen preocupant-se només per la família. Cal saber acollir els altres en el cercle de la sang; acollir genera vida i futur, trenca l'eterna repetició del que ja ha estat. I torno a sentir el ressò de les paraules de Jesús als dotze anys: No sabíeu que m'he d'ocupar dels assumptes del meu Pare? Qui hagi perdut la vida per la meva causa, la trobareu.

     Perdre la vida no vol dir que et matin: una vida es perd com es perd un tresor, donant-la. En realitat, només posseïm allò que hem donat als altres.

Jesús parla d'una causa per viure, que val més que la vida mateixa. Com va fer Ell, que va perdre la vida per la causa de l'home i la va recuperar.

     Per fi, a nosaltres, espantats pel compromís de donar la vida i de tenir una causa que valgui més que nosaltres mateixos, Jesús afegeix una frase molt dolça: qui hagi fet tan sols un got d'aigua fresca no en perdrà la recompensa.

     La creu i un got d'aigua, donar tota la vida i gairebé res, són els dos extrems d'un mateix moviment. Un gest que fins i tot el darrer dels homes pot fer; però un gest viu, significat per aquest adjectiu tan evangèlic: fresca.

     Ha de ser aigua fresca, és a dir, procurada amb cura, la millor aigua que tinguis, gairebé una aigua afectuosa, amb el ressò del cor al seu interior.

     Donar la vida, donar un got d'aigua fresca: meravellosa pedagogia de Jesús: no hi ha res massa petit per a l'Evangeli, perquè no hi ha res autènticament humà que no trobi ressò al cel. Perquè l'home mira les aparences, Déu mira el cor. Tot l'Evangeli pot estar en un got d'aigua fresca.  P. Joseba CMF

 




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada