20 de desembre de 2020
IV Diumenge d'Advent
«L'encarnació de Déu és la clau per acollir Jesús amb goig, ja que Déu no habita en cases de pedra.»
 |
| (Il·lustració: Antoni Daufí, cmf) |
La
Humanitat anhela quelcom, sense saber ben bé què. Maria participa d'aquest anhel,
però l'esperança ferma que tenim fa endevinar els contorns d’on es troba..
“El
consentiment de Maria” escriu -Sant Tomàs d'Aquino-, encara que fos el d'una
sola persona, era esperat com si fos el de la humanitat sencera. Poques
vegades la voluntat humana ha anat tan de cor amb la de Déu. Poques
vegades la decisió d'una persona ha tingut un abast tan universal.
Maria
potser no és del tot conscient de la transcendència de la seva resposta. Però
l'anirà descobrint progressivament. Per ara li basta creure que "a
Déu res no li és impossible" I pel que fa a l’Amor, a la caritat,
no pensa en si mateixa:
Està
totalment donada a Déu i als altres: és verge. Ha reflexionat llargament sobre
la fidelitat de Déu a les seves promeses. Com Abraham, està cridada a viure de
la fe i iniciar un camí que no sap on la durà..
Un
camí que serà travessat per l'espasa... Però sobretot Maria rep una promesa més
gran: Déu-Amor l'Esperit, vindrà damunt seu per cobrir-la, per tal que la
presència divina estigui en ella.
Fidelitat
d'un Déu que no és cansa d'estimar; fidelitat d'una criatura humana, Maria, que
ha estimat tant que ha merescut de satisfer l'anhel de tota una humanitat que
fa segles cerca l'amor a les palpentes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada