16 d'Octubre de 2022
Il·lustració: Antoni Daufí, cmf
La paraula de Déu és viva i actua,
i esclareix les intencions i els pensaments del cor.
Evangeli Lc 18,1-8
Déu farà justícia als seus elegits que li reclamen de nit i de dia.
CAL PREGAR SENSE DEFALLIR Es el consell repetit que trobem en l'Evangeli: "Pregueu, no deixeu mai de pregar".
Si, és un consell que hem sentit una pila de vegades, però és igualment cert que
no acabem de fer-li cas.
Sant Agustí deia que "qui estima, canta, i qui creu, prega". Ben cert. El qui viu un
gran amor, no solament no pot dissimular-ho, sinó que té una necessitat incontenible de dir-ho, de proclamar-ho.
I quant a la fe: el qui creu que Déu està present al cor de la vida, és impossible que
no busqui el diàleg amb Ell.
Ara bé, això també significa que, quan un o té ganes de resar, de pregar és quan un no té mai ganes de resar, de pregar és que la seva fe estigui malalta. Com una persistent manca d'apetit és senyal d'anèmia o d'anorèxia, la desgana habitual de resar indica que, la fe, la tenim endormiscada...
Per altra banda, l'experiència ensenya que qui deixa la pregària, acaba perdent la fe. Com també se'ns diu que la pregària l'hem de fer, comunitàriament. Pregant junts, s’aprèn a creure junts en l'evangeli i a estimar-se millor els uns als altres.
Tanmateix Jesús es pregunta si quan torni trobarà persones amb aquesta fe i aquesta esperança per seguir la lluita, en un món en que l’individualisme i l’agnosticisme hi regnen com a dominadors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada