23 d'Octubre de 2022
Il·lustració: Antoni Daufí, cmf
Déu, en Crist, ha reconciliat el món amb ell mateix,
i a nosaltres ens confia el missatge de la reconciliació.
Evangeli Lc 18,9-14
Va ser el publicà i no el fariseu el qui tornà a casa seva perdonat
CREIEN QUE EREN JUSTOS I MENYSPREAVEN ELS ALTRES
Jesús recrimina aquesta conducta sense contemplacions en el relat d'aquells dos homes que van anar al Temple a resar.. Es tracta d'una paràbola estructurada també sobre el contrast entre dos personatges: el fariseu i el cobrador d'impostos.
La paràbola té uns destinataris ben definits: "uns que es refiaven que eren justos" i conseqüentment" tenen per no res als altres".
Així comença la paràbola: "Dos homes pujaren al Temple a pregar: van al mateix lloc amb la mateixa intenció. Però al final "un tornà perdonat a casa seva i l'altre no". Per què?
"El fariseu, dret, pregava així: "Déu meu, us dono gràcies perquè no soc com els altres, lladres..."
En canvi" l'altre, el cobrador d'impostos, un tros lluny, ni gosava aixecar els ulls al cel i deia: "Déu meu, sigueu-me propici que soc una pecador".
Perquè no som davant un jutge indiferent que escolta l’auto confessió d'un culpable, sinó davant un Jutge misericordiós que, volent regalar-nos el seu perdó, només espera que li ho demanem.
Per desgràcia, el fariseisme es dóna també a l'Església. També a la vinya del Senyor s'acostuma a dir mal dels companys de feina i dels germans en la fe. Es per això que tots tenim la necessitat de dir "el jo pecador", com aquell publicà de l'evangeli d'avui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada