Diumenge XIX
«Caminant sobre les aigües»
Mentrestant la barca dels deixebles s'allunyava de la terra ferma, i les ones la destorbaven d'avançar, perquè el vent era contrari. L'embarcació és batuda, turmentada per les ones agitades pel vent i la tripulació atrapada enmig del mar malgrat la perícia d'aquells pescadors d'ofici. I Jesús
"hi anà caminant sobre l'aigua". Al crit escanyolit, dels deixebles, Jesús hi oposa la serenor del "No
tingueu por, que soc jo",
com si digués. coratge, jo soc, no temeu! Els
deixebles escolten la veu de Jesús caminant damunt de la mar agitada i enmig del bramul del vent-"soc jo".
L'apòstol Pere, arrauxat, li diu: “Maneu-me que vingui caminant sobre l'aigua”.
Jesús accepta el repte: “Ja pots venir”,
li respon. Comprova tu mateix qui soc. I caminant sobre
l'aigua "anà on era Jesús" El
deixeble veu la mà del Salvador que el treu de l’atzucac, i li diu: "Quina poca fe". Perquè
dubtaves?
Aplicat a
l'Església: Necessitem la presència de Jesús que pensem absent. La barca de l'Església no naufragarà a
les paraules: Coratge, jo soc ! L'Església
seguirà el seu rumb a través dels segles.... “Senyor, si sou vós, li dirà Pere”.. i li donà la mà... quan
hagueren pujat a la barca, el vent
amainà.. De debò
sou el Fill de Déu!. Es el que proclama l'Església: Sou el Fill de Deu.!! |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada